Joan Benejam i Vives

Mestre, pedagog i publicista. De tendència republicana i progressista, va adaptar el model de la Institución Libre de Enseñanza a l’escola pública.

Autor de diverses peces de teatre escolar en castellà com a estratègia educativa (Abejas y zánganos, El cielo y la tierra, El Lazarillo, El país de la Gramática, Fiesta patriótica escolar, La guerra infantil, Amor y justicia, Los pastorcillos de Belén...), algunes de les quals foren publicades per La Revista Práctica, Benejam és recordat sobretot com l’autor de Foc i fum, quadre de costums en forma de sarsuela en tres actes i en vers, escrita en pla català de Menorca i amb música de Francesc Rosselló i Sintes, que es representa anualment, des del 1973, com a preludi de la festa de Sant Joan de Ciutadella, amb un alt grau d’identificació popular. L’acció passa a Ciutadella una vigília de Sant Joan dels anys vuitanta del segle xix. Na Francisca, filla d’una família pagesa, espera debades l’arribada del seu xicot, en Rafel s’Esquerrà, un jove sabater tarambana, motiu pel qual el pare de na Francisca, l’amo en Joan, ajudat per en Bartomeu de Son Tica, un altre enamorat de na Francisca, i un venedor d’avellanes, en Toni Carrelet, se les enginya per trencar el prometatge amb tota mena d’estratagemes. Consumada la ruptura, en Bartomeu, que gaudeix del favor de l’amo en Joan, declara el seu amor a na Francisca, que l’accepta, i la família podrà viure amb felicitat. Al final, na Francisca beneeix la festa de Sant Joan, en què ha obert el cor a un amor lleial. Joan Francesc López Casasnovas ha plasmat el tema de Foc i fum amb aquestes paraules: «És un enfrontament entre la vida rural, patriarcal i conservadora, i la vida urbana, amb els contrasts que comporten: d’una banda, el treball a la indústria del calçat i, de l’altra, les labors agrícoles a un lloc menorquí, tots a la recerca del benestar en el dia a dia» (López Casasnovas, 2019: 9).