Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
| dc.coverage | (Barcelona, 5-3-1894 - Barcelona, 27-9-1961) | |
| dc.creator | Miquel M. Gibert | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:03Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p style="line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Nascut en una família de l'aristocràcia antiga, era fill de l'historiador i sigil·lògraf Ferran de Sagarra i de Siscar (Barcelona, 1853-1939). Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, es va dedicar professionalment, però, a la literatura, al teatre i al periodisme. Va ser molt conegut i aplaudit com a poeta i com a autor dramàtic, però la seva producció abasta, també, la novel·la, les memòries, el llibre de viatges, l'article periodístic, la crítica teatral i la traducció, gèneres en els quals va assolir resultats excel·lents.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Com a consequència de la Guerra Civil i l'esclat revolucionari del 1936, es va exiliar a Franca, des d'on va emprendre un llarg viatge a la Polinèsia a primers del 1937 acompanyat de Mercè Devesa, amb qui s'havia casat a París l'any anterior. Va ser pare del periodista i crític teatral Joan de Sagarra i Devesa (París, 1938).</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Va retornar a Catalunya el 1940, i durant la Segona Guerra Mundial va prestar ajut als serveis d'informació de les forces aliades i va mantenir contactes amb l'oposició política i cultural antifranquista. No va poder reemprendre la seva activitat pública com a escriptor fins al 1946, quan el règim franquista va autoritzar de nou, amb moltes restriccions, les representacions de teatre català. Des de llavors va tornar a aconseguir èxits de públic molt notables amb alguns dels seus poemes dramàtics, amb alguna peça de teatre religiós —<i>La ferida lluminosa</i> (1954)— i amb versions lliures d'obres clàssiques del teatre d'humor per a l'actor Joan Capri. Relativament distanciat de l'oposició política catalana, va obtenir un cert reconeixement del règim franquista amb la concessió de la Cruz de Alfonso <span style="font-variant-caps: small-caps;">X</span> el Sabio el 1961, el mateix any de la seva mort, víctima d'un càncer.</span></p> | |
| dc.description | <p>Sens dubte, Josep Maria de Sagarra és el dramaturg més característic del teatre poètic català. I, tot i que va utilitzar la prosa en els intents de renovació de la seva obra dramàtica —amb peces ambicioses com <i>La fortuna de Sílvia</i> i, sobretot, <i>Galatea</i>, que no seran ben rebudes pel seu públic, però— i en comèdies i melorames diversos, fou en el poema dramàtic i en la comèdia en vers els gèneres en què aconseguí de superar amb eficàcia els diferents models d'aquest teatre proposats a Catalunya des de les acaballes del vuit-cents fins a la Gran Guerra, i que podem resumir en els següents: l'inspirat en Maeterlinck —algunes temptatives d'Adrià Gual i de Santiago Rusiñol—, el d'influència dannunziana —és el cas de diverses tragèdies d'Ambrosi Carrion i de Ramon Vinyes—, el que apuntava en la <i>Nausica</i> maragalliana i el que intentava definir Josep Carner en el pròleg de la seva traducció d'<i>El somni d'una nit d'estiu</i>.</p> <p>La seva labor d'autor era conduïda per una concepció escènica en què la idealització és el fonament d'una voluntat sentimental o humorística: «L'escenari és una gran boca oberta, hòrridament esbalandrada, la qual necessàriament ha d'omplir-se cada dia amb la fantasia dels decorats i amb la carn i l'ànima dels actors, perquè la il·lusió de determinats ciutadans s'ha desprès d'uns diners, que de vegades costen de guanyar, per exigir d'aquella boca plena de l'escenari, o llàgrimes o rialles, que el públic anomena distracció, i en definitiva és evasió i descans del nostre pa de cada dia, per anar a la caça del somni».</p> <p>Ja en el primer text per a l'escena —<i>Rondalla d'esparvers</i> (1918)—, Sagarra traça algunes línies bàsiques del poema dramàtic, que completarà en obres posteriors: un món atemporal o pretèrit; una ambientació generalment rural; una trama molt senzilla que gira, sovint, a l'entorn d'una forma o altra de triangle amorós; uns personatges —hereus i pubilles, hostalers, amos i servents— que «passen de l'enfrontament i de la incomprensió a la il·luminació de la veritat produïda per la innocència»; unes accions dramàtiques que neixen de les passions personals i que troben solució en els cops d'efecte i en el sentimentalisme; un final feliç que obliga a recórrer al penediment i al perdó; un vers eloqüent, colorista i sensual. Per tot això, el poema dramàtic sagarrià és, en el fons, més deutor del teatre de Pitarra o de Guimerà que no pas dels models adduïts per l'autor en referir-se a <i>Rondalla d'esparvers</i>: <i>La figlia di Iorio</i>, de Gabriele d'Annunzio, i <i>Voces de gesta</i> i <i>El embrujado</i>, de Valle-Inclán. Entre els seus millors poemes dramàtics figuren: <i>Marçal Prior</i>, <i>La filla del Carmesí</i>, <i>L'hostal de la Glòria</i>, <i>El Cafè de la Marina</i> i <i>L'alcova vermella</i>.</p> <p>Des de la perspectiva de la història literària catalana, s'ha remarcat la importància de la influència modernista sobre el teatre sagarrià. Al mateix temps, s'ha assenyalat la impossibilitat de l'escriptor d'orientar la seva obra seguint els cànons noucentistes, malgrat la preocupació compartida per la depuració lingüística. Tot i això, l'actitud profunda de Sagarra no responia, al nostre entendre, als postulats modernistes, que de ben segur no li eren propis, sinó a orientacions romàntiques o, fins i tot, anteriors, tal com va insinuar Josep Pla.</p> <p>D'altra banda, ja en el seu <i>Primer llibre de poemes</i> (1914), l'escriptor presenta amb una gran claredat les dues grans línies de la seva poesia: l'èpica de les composicions narratives i la lírica dels poemes fonamentalment descriptius. Es pot afirmar, doncs, que Sagarra comença a publicar com a poeta amb una síntesi del que serà el futur desenvolupament de gran part de la seva àmplia producció poètica, en la qual destaquen <i>Cançons de rem i de vela</i> (1923) i el gran poema narratiu <i>El Comte Arnau</i> (1928).</p> <p>El 1932 Sagarra publicà <i>Vida privada</i>, una novel·la excel·lent en què reflecteix amb desencís l'alta societat barcelonina de finals de la dictadura; una novel·la que va causar escàndol en trobar-hi, una part del públic de l'època, al·lusions a fets i a personatges reals. Tanmateix, potser la seva millor obra narativa són les <i>Memòries</i> (1954), en què evoca, amb una força extraordinària, els antecedents familiars i la seva vida fins a vint-i-cinc anys.</p> <p>Fruit del viatge a la Polinèsia és el llibre de viatges i diari personal <i>La ruta blava</i>, publicat pòstumanent, el 1964, en la versió original catalana, però que ja havia estat editat en traducció castella <span style="font-size: 12pt; letter-spacing: -0.15pt;" data-mce-mark="1">—</span><i>La ruta azul<span style="font-size: 12pt; letter-spacing: -0.15pt;" data-mce-mark="1">—</span></i> el 1942. Sagarra, altrament, va publicar dues seleccions dels seus perspicaços, coloristes i amens articles literaris en els volums <i>Cafè, copa i puro</i> (1929) i <i>L'aperitiu</i> (1937). L'any 2001 va ser publicat un recull d'articles no reunits en llibre fins llavors, <i>L'ànima de les coses</i> (Articles a <i>La Publicitat</i>, 1922-1929).</p> | |
| dc.identifier | 1762 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2578 | |
| dc.local.estrena | <p style="line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">8 gener 1918. <i>Rondalla d'esparvers</i>. T. Romea. C. Romea</span></p> <p style="line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">7 gener 1919. <i>Joan Enric</i>. T. Romea. C. Romea.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">6 octubre 1919. <i>Dijous Sant</i>. T. Romea. C. Romea. </span></p> <p style="line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">21 maig 1921. <i>L'estudiant i la pubilla</i>. T. Romea. C. Romea.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">10 Juliol 1921. <i>El jardinet de l'amor</i>. T. Romea. C. Romea.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">12 maig 1922. <i>Cançó de taverna</i>. T. Romea. C. Romea.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">24 octubre 1922. <i>El matrimoni secret</i>.<span data-mce-mark="1">T. Romea. C. Romea.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">7 maig 1923. <i>El foc de les ginesteres</i>. </span>T. Romea. C. Romea.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">20 maig 1923. <i>Cançó d'una nit d'estiu</i>. T. Romea. C. Romea.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">10 octubre 1923. <i>Les veus de la terra</i>. T. Romea. C. Romea.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">14 novembre 1924. <i>Fidelitat</i>. T. Romea. C. Romea.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">10 juny 1924. <i>La careta</i>. D. Adrià Gual. Sala Myria. C. Teatre Íntim.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">5 maig 1925. <i>El senyor Pupurull </i>(Versió lliure d'un original de Molière). T. Romea. C. Romea.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">15 desembre 1925. <i>La follia del desig</i>.T. Romea. C. Romea.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">29 octubre 1926. <i>Marçal Prior</i>. T. Novetats. C. Novetats </span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">1 octubre 1927. <i>Un estudiant de Vic</i>. T. Novetats. C. Novetats.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">14 desembre 1927. <i>L'assassinat de la senyora Abril</i>. T. Romea. C. Maria Vila-Pius Daví.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">28 abril 1928. La Llúcia i la Ramoneta.T. Novetats. C. Novetats.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">30 octubre 1928. <i>Les llàgimes d'Angelina</i>. T. Novetats. C. Novetats. </span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">16 abril 1929. <i>Judit</i>. T. Novetats. C. Novetats.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">5 octubre 1929. <i>La filla del Carmes</i>í. T. Novetats. C. Novetats.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">10 abril 1930. <i>Gardènia</i>. T. Talia. C. Talia.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">19 abril 1930. <i>El cas del senyor Palau</i>. T. Novetats. C. Novetats.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">17 octubre 1930. <i>La corona d'espines</i>. </span>T. Novetats. C. Novetats.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">2 març 1931. <i>La perla negra</i>. T. Novetats. C. Novetats.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">18 novembre 1931. <i>La priora del Roser</i>. T. Novetats. C. Novetats.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">7 octubre 1931. <i>L'hostal de la Glòria</i>. T. Romea. C. Maria Vila-Pius Daví.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">10 octubre 1931. <i>Les tres gràcies</i>. T. Novetats. C. Novetats.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">26 març 1932. <i>L'alegria de Cervera</i>. T. Romea. C. Maria Vila-Pius Daví.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">7 octubre 1932. <i>Desitjada</i>. T. Romea. C. Maria Vila-Pius Daví.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">14 febrer 1933. <i>El Cafè de la Marina</i>. T. Romea. C. Maria Vila-Pius Daví.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">3 octubre 1933. <i>L'Estrella dels Miracles</i>. T. Romea. C. Maria Vila-Pius Daví.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">9 novembre 1934. <i>La plaça de sant Joan</i>. T. Romea. C. Josefina Tàpias-Alexandre Nolla.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">21 març 1935. <i>La Rambla de les Floristes</i>. T. Romea. C. Mercè Nicolau-Ramon Martori.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">20 abril 1935. <i>Reina</i>. T. Nou. C. Maria Vila-Pius Daví.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">30 octubre 1935. <i>Roser florit</i>. T. Novetats. C. Mercè Nicolau-Ramon Martori.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">28 maig 1936.</span><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';"> La cançó de la Filla del Marxant</span></i>. T. Espanyol. C. Maria Vila-Pius Daví.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">17 octubre 1946. <i>El prestigi dels morts</i>. T. Romea. C. Romea.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">5 abril 1947. <i>La fortuna de Sílvia</i>. T. Romea. C. Romea.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">15 desembre 1948. <i>Galatea</i>. T. Victòria. C. Victòria.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">15 novembre 1948. <i>Ocells i llops</i>. T. Apol·lo. C. Maria Vila-Pius Daví.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">17 novembre 1949. <i>L'hereu i la forastera</i>. T. Romea. C. Romea. </span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">18 abril 1950. <i>Els comediants</i>. T. Romea. C. Romea.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">8 novembre 1950. <i>Les vinyes del Priorat</i>. T. Romea. C. Romea.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">15 febrer 1952. <i>L'alcova vermella</i>. T. Romea. C. Romea.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">26 novembre 1952. <i>L'amor viu a dispesa</i>. T. Romea. C. Romea.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">18 novembre 1954. <i>La ferida lluminosa</i>. D. Esteve Polls. T. Romea. C. Romea. </span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">28 octubre 1955. <i>La paraula de foc</i>. </span>T. Romea. C. Romea.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">16 abril 1958. <i>El pobre d'esperit i els altres</i>. T. Guimerà. C. Lluís Orduna.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">29 desembre 1959. <i>Soparem a casa</i>. T. Romea. C. Romea.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">27 gener 1960. <i>El senyor Perramon </i>(versió lliure d'un original de Molière). T. Candilejas. C. Joan Capri.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">20 maig 1961. <i>El fiscal Requesens </i>(versió lliure d'un original de Nikolai V. Gògol). D. Antoni Chic. T. Candilejas. C. Joan Capri.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">27 novembre 1923. <i>El barret de cascavells</i> (original de Luigi Pirandello). T. Romea. C. T. Romea.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">25 febrer 1959. <i>Les alegres casades de Windsor</i> (original de William Shakespeare). D. Frederic Roda. T. Romea. C. ADB.</span></span></p> | |
| dc.local.publicacions | <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">L'estudiant i la pubilla</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Publicacions Especials de La Revista, 1921.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">El jardinet de l'amor</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1922.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">El foc de les ginesteres</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Edicions Pàtria, 1923.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Dijous Sant</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1923.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Les veus de la terra</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1923.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">La careta</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">.<i> Cançó d'una nit d'istiu</i>. Barcelona: Llibreria Italiana, 1924.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Fidelitat</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1924.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Cançó de taverna</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">.<i> La careta</i>. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1925.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">La follia del desig</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1925</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">El senyor Pupuru</span><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">l</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';"><i>l</i>. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1925.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Marçal Prior</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1926.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Un estudiant de Vic</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1927.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">L'assassinat de la senyora Abril</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1927.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">La Llúcia i la Ramoneta</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1928.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Les llàgrimes d'Angelina</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1929.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Judit</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Sabadell: Edicions La Mirada, 1929.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">La Fiilla del Carmes</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">í. Barcelona: Les Ales Esteses, 1929.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">La corona d'espines</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Llibreria Millà, 1930.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">L'hostal de la Glòria</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Llibreria Millà, 1932.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">L'alegria de Cervera</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Llibreria Millà, 1932</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Desitjada</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. <span data-mce-mark="1">Barcelona: Llibreria Millà, 1932.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">L'Estrella dels Miracles</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Llibreria Millà, 1933.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">El Cafè de la Marina</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Llibreria Millà, 1933.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">La plaça de Sant Joan</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Llibreria Millà, 1934.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Gardènia</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Llibreria Millà, 1935. </span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">La Rambla de les Floristes</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. <span data-mce-mark="1">Barcelona: Llibreria Millà, 1935.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Reina</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Llibreria Millà, 1935.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Roser florit</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Llibreria Millà, 1935.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">La cançó de la Filla del Marxant</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Llibreria Millà, 1936.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">La ferida lluminosa</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Selecta, 1955.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">La fortuna de Sílvia</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. <i>Galatea</i>. Barcelona: Selecta, 1976.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Joan Enric</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona-Sant Boi de Llobregat: Publicacions de l'Institut del Teatre: Edicions del Mall, 1985.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Teatre de William Shakespeare</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Edicions Calíope, 1945 (7 volums en edició de bibliòfil).</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Teatre de Shakespeare (Coriolà. Juli Cèsar. Antoni i Cleopatra)</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Alpha, 1958.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Teatre de Shakespeare </span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">(<i>El mercader de Venècia. La tempestat. L'amansiment de l'harpia</i>). Barcelona: Alpha, 1959.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Teatre de Shakespeare </span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">(<i>Romeo i Julieta. Otel·lo. Macbeth</i>). Barcelona: Alpha, 1958.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Teatre selecte 1</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Selecta, 1950.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Teatre selecte 2</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Selecta, 1950.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Teatre selecte 3</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Selecta, 1952.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Teatre selecte 4</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Selecta, 1954.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Obres Completes. Teatre 1</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Selecta, 1948</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Obres Completes. Teatre 2</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Selecta, 1949.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Obres Completes. Teatre 3</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Selecta, 1952.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Obres Completes. Teatre 4</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Selecta, 1964.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Obres Completes. Teatre 1</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Selecta, 1979.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Obres Completes</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. <i>Teatre 2</i>. Barcelona: Selecta, 1981.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Obres Completes. Traduccions. Teatre de William Shakespeare I</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Selecta, 1986.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Obres Completes. Traduccions. Teatre de William Shakespeare II</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Selecta, 1989.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Obres Completes. Traduccions. Teatre de William Shakespeare III</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Selecta, 1990.</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Shakespeare. Teatre</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Barcelona: Publicacions de l'Institut del Teatre: Bruguera, 1979-1986 (28 volums).</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Obra Completa. Teatre 1</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. València: Tres i Quatre, 2006 (Edició crítica)</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Obra Completa. Teatre 2</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. València: Tres i Quatre, 2007 (Edició crítica).</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Obra Completa. Teatre 3</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. València: Tres i Quatre, 2008 (Edició crítica).</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Obra Completa. Teatre 4.</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';"> València: Tres i Quatre, 2009 (Edició crítica).</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Obra Completa. Teatre 5</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. València: Tres i Quatre, 2012 (Edició crítica).</span></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span data-mce-mark="1"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Crítiques de teatre.</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';"> La Publicitat<i>, 1922-1927</i>. Barcelona: Institut del Teatre: Edicions 62, 1987.</span></span></p> | |
| dc.peudefoto | Retrat de Josep Maria de Sagarra (creative commons) | |
| dc.relation | <p>Portals i enciclopèdies en línia amb entrades sobre Josep M. de Sagarra:</p> <p><a href="http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-maria-de-sagarra">Portal Lletra</a></p> <p><a href="http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0057732.xml?s.book=gec&s.q=Sagarra+josep+Maria+de#.VIBO52fznFw">Enciclopèdia Catalana</a></p> <p><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_de_Sagarra_i_de_Castellarnau">Viquipèdia</a></p> <p><a href="http://www.escriptors.cat/autors/sagarrajm/">AELC</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Badia</span>, Alfred. «Josep Maria de Sagarra, home de teatre». <i>Serra d'Or</i>, (març 1981), p. 147-151. A: <span class="small-caps">Badia</span>, Alfred. <i>Crítica, somni, projecte, recerca</i>. Barcelona: La Llar del Llibre, 1987, p. 58-68.</p> <p><span class="small-caps">Benach</span>, Joan-Anton. «Barcelona a l'obra teatral i crítica de Josep M. de Sagarra». A: <span class="small-caps">Gallén</span>, Enric (ed.). <i>Sagarra i Barcelona</i>. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1995, p. 111-168.</p> <p><span class="small-caps">Carbonell</span>, Jordi. «L'obra dramàtica de Josep Maria de Sagarra». A: <span class="small-caps">Sagarra</span>, Josep M. de. <i>Obres Completes. Teatre IV. </i>Barcelona: Selecta, 1964, p. 1345-1406. Reproduït a: <span class="small-caps">Sagarra</span>, Josep M. de. <i>Obres Completes. Teatre II</i>. Barcelona: Selecta, 1981, p. 1233-1264.</p> <p><span class="small-caps">Coca</span>, Jordi. «Josep M. de Sagarra». A: <span class="small-caps">Coca</span>, Jordi. <i>Qüestions de teatre</i>. Barcelona: Edicions 62: Publicacions de l'Institut del Teatre, 1985, p. 117-126.</p> <p><span class="small-caps">Corbella</span>, Ferran J. «Josep M. de Sagarra. Un dramaturg entre el modernisme i el noucentisme (1918-1936)». <i>Revista de Catalunya</i>, núm. 136 (1999), p. 80-118.</p> <p><span class="small-caps">Corbella</span>, Ferran J. «Josep M. de Sagarra. Un dramaturg entre l'europeisme i el franquisme (1940-1961)». <i>Revista de Catalunya</i>, núm. 137 (1999), p. 98-118.</p> <p><span class="small-caps">Espinàs</span>, Josep M. <i>Josep M. de Sagarra</i>. Barcelona: Alcides, 1962.</p> <p><span class="small-caps">Espinàs</span>, Josep M. <i>Relacions particulars</i>. Barcelona: La Campana, 2007, p. 133-151.</p> <p><span class="small-caps">Fàbregas</span>, Xavier. <i>Història del teatre català</i>. Barcelona: Millà, 1978. p. 224-230 i 273-279.</p> <p><span class="small-caps">Fàbregas</span>, Xavier. «L'ideari català». A: <span class="small-caps">Fàbregas</span>, Xavier. <i>Teatre català d'agitació política. </i>Barcelona: Edicions 62, 1969, p. 161-180 (esp. 178-180).</p> <p><span class="small-caps">Fuster</span>, Joan. «El cas a part de Josep M. de Sagarra». A: <span class="small-caps">Fuster</span>, Joan. <i>Literatura catalana contemporània</i>. Barcelona: Curial, 1972, p. 217-221.</p> <p><span class="small-caps">Gallén</span>, Enric; <span class="small-caps">Gustà</span>, Marina. «Josep Maria de Sagarra». A: <span class="small-caps">Riquer</span>, Martí de; <span class="small-caps">Comas</span>, Antoni; <span class="small-caps">Molas,</span> Joaquim. <i>Història de la literatura catalana. Volum 9</i>. Barcelona: Ariel, 1987, p. 463-495.</p> <p><span class="small-caps">Gallén</span>, Enric; <span class="small-caps">Gustà</span>, Marina (ed.). <i>Sagarra i Barcelona</i>. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1995.</p> <p><span style="line-height: 15.808px;"><span class="small-caps">Gallén</span>, Enric; <span class="small-caps">Gustà</span>, Marina. «Teatre i societat a la Catalunya d'entreguerres». A: <span class="small-caps">Gabriel</span>, Pere (dir.). <i>Història de la cultura catalana. República, autogovern i guerra (1931-1939)</i>. Barcelona: Edicions 62, 1998, p. 149-164</span></p> <p><span class="small-caps">Gibert</span>, Miquel M. «Introducció al teatre de Josep M. de Sagarra». A: <span class="small-caps">Sagarra</span>, Josep M. de. <i>Teatre 1</i>, València: Tres i Quatre, 2006, p. VII-LII.</p> <p><span class="small-caps">Guansé</span>, Domènec. «Josep M. de Sagarra». A: <span class="small-caps">Guansé</span>, Domènec. <i>Abans d'ara</i>. <i>Retrats literaris</i>. Barcelona: Edicions El Mèdol, 1994, p. 133-139.</p> <p><span class="small-caps">Molas</span>, Joaquim. «El cas Sagarra». A: <span class="small-caps">Molas</span>, Joaquim. <i>La literatura de postguerra</i>. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 1966. p. 39-53.</p> <p><span class="small-caps">Molas</span>, Joaquim. «El darrer teatre de Josep Maria de Sagarra». A: <span class="small-caps">Molas</span>, Joaquim. <i>Lectures crítiques</i>. Barcelona: Edicions 62, 1975, p. 124-128.</p> <p><span class="small-caps">Permanyer</span>, Lluís. <i>Sagarra vist pels seus íntims</i>. Barcelona: La Campana, 1991.</p> <p><span class="small-caps">Pla</span>, Josep. «Josep Maria de Sagarra i el seu teatre». A: <span class="small-caps">Pla</span>, Josep. <i>Homenots </i>(Quarta sèrie). Barcelona: Destino, 1975, p. 9-45.</p> <p><span class="small-caps">Serrahima</span>, Maurici. «Josep Maria de Sagarra». A: <span class="small-caps">Serrahima</span>, Maurici. <i>Dotze mestres</i>. Barcelona: Destino, 1972, p. 333-365.</p> <p><span class="small-caps">Sobré</span>, Josep-Miquel. <i>La poesia dramàtica de Josep M. de Sagarra</i>. Cabrera de Mar: Galerada, 2011.</p> | |
| dc.subject | Actor | |
| dc.title | Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau |