L'hostal de la Glòria
| dc.contributor.author | Josep M. de Sagarra | |
| dc.creator | Miquel M. Gibert | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:02:53Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>L'hostalera Glòria, forta i coratjosa, lluita per salvar el seu matrimoni amb Andreu, un marit indecís, dròpol i atemorit, que té relacions eròtiques amb Roser, aviciada i sensual, germana de Glòria. Glòria no deixarà ni un moment de dur el pòndol de l'hostal i sabrà deslliurar-se de l'assetjament del jutge Forcadell, que, ocell de presa una mica ridícul, ha intuït la situació eròtica del triangle de l'hostal i mira de treure’n profit sexual. Sense voler-ho, Andreu ajudarà Glòria en la seva labor reconstructora, perquè l'home no té l'empenta de fugir amb Roser, tal com li proposa la noia. La pau retornarà a l'hostal amb l'expulsió de Roser.</p> | |
| dc.description | <p>Els poemes dramàtics de Josep M. de Sagarra dels anys trenta no presenten canvis essencials respecte als estrenats al llarg de la dècada dels vint, però s'hi observa una aproximació especialment vigorosa al triangle eròtic, almenys en les peces més destacades, com són<i> L'hostal de la Glòria</i> i <i>El Cafè de la Marina</i>. L'autor torna, en<i> L'hostal de la Glòria</i><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-size: 12pt;">, </span></span>a un mite bíblic que ja havia usat en alguna peça anterior, el de Marta i Maria, les germanes de Llàtzer, que encarnen dos models de vida, dos codis de valors oposats. Torna, doncs, a un mite dualista, i com a tal el podem trobar sovint tant en la literatura vuitcentista com en la simbolista al tombant dels segles XIX i XX —els mites dualistes han estat ben estudiats per Bram Djistra—. En<i> L'hostal de la Glòria </i>Sagarra recupera, doncs, una oposició entre dues germanes, radicalment diferents, que ja ha emprat en la primerenca<i> Rondalla d'esparvers, </i>tot i que ara presenta uns personatges femenins treballats molt més hàbilment. En <i>L'hostal de la Glòria</i><span style="font-size: 12pt;"> l</span>a fortalesa i el coratge de l'hostalera, Glòria, s'imposaran a la sensualitat aviciada de Roser, la germana que li disputa l'amor d'Andreu, el marit indecís, dròpol i atemorit. Si ja podem veure altres dones del teatre sagarrià com a precedents de Roser —com és ara la Joana de la ja esmentada <i>Rondalla d'esparvers</i>—, no en veiem cap que en sigui amb claredat i precisió de Glòria, perquè aquesta dona no salva el marit amb l'amor ni és l'instrument de cap redempció, sinó que, amb un gran sentit de la realitat, es limita a preservar el seu matrimoni i a allunyar-lo dels obstacles massa difícils de superar. Intel·ligent i soferta, Glòria sap que, en el futur, tampoc no podrà confiar en el marit, que estarà sempre sola en els moments decisius i, així i tot, defensa amb decisió el vincle amb Andreu, perquè aquest forma part del present objectiu, de la realitat immediata, d'allò que la fa ser qui és davant ella mateixa i els altres. En definitiva,<i> L'hostal de la Glòria</i> és un dels poemes dramàtics més ben resolts de l'autor, tant per l'equilibri estructural com per la força poètica i la convicció teatral de moltes escenes de l'obra. A més, un vers acolorit, impetuós i precís dona als personatges una credibilitat dramàtica considerable, encara que siguin, com és habitual en Sagarra, de dibuix segur però de pocs matisos.</p> | |
| dc.identifier | 1873 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/80 | |
| dc.local.estrena | 7 octubre 1931, Teatre Romea | |
| dc.peudefoto | Glòria per a L'hostal de la Glòria. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.publisher | Barcelona: Llibreria Millà, 1932 | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Gallén</span>, Enric;<span class="small-caps"> Gustà</span>, Marina. «Josep M. de Sagarra». A: <span class="small-caps">Riquer</span>, Martí de; <span class="small-caps">Comas,</span> Antoni; <span class="small-caps">Molas</span>, Joaquim.<i> Història de la literatura catalana. </i>Vol. 9. Barcelona: Ariel, 1987, p. 138-152.</p> <p><span class="small-caps">Gibert</span>, Miquel. «Introducció al teatre de Josep M. de Sagarra». A: <span class="small-caps">Sagarra</span>, Josep M. de.<i> Teatre 1. Rondalla d'esparvers. Dijous Sant. L'estudiant i la pubilla. El jardinet de l'amor</i>. València: Tres i Quatre, 2006, p. VII-LII. (Obra Completa; 15)</p> <p><span class="small-caps">Gibert</span>, Miquel. «Passió, domini i deure: <i>L'hostal de la Glòria </i>(1931)». A: <span class="small-caps">Canadell</span>, Roger (ed).<i> Teatre català. </i>Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya,<i> </i>2011,<i> </i>p. 14-16.</p> <p><span class="small-caps">Muñoz</span>, Teresa. «Introducció». A: <span class="small-caps">Sagarra</span>, Josep M. de. <i>L'hostal de la Glòria</i>. Barcelona: Barcanova, 1998, p. 9-32.</p> | |
| dc.title | L'hostal de la Glòria | |
| dc.title.alternative | L'hostal de la Glòria : Poema dramàtic |