Grec, Teatre
| dc.coverage | 27-6-1929 | |
| dc.coverage.spatial | Barcelona. Passeig de Santa Madrona, 36 | |
| dc.creator | Raffaella Perrone | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T08:07:09Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">Batejat primer com a «Teatre de la Naturalesa» i després com a «Teatre Romà», noms que no van acabar de fer fortuna, <span class="hps">el Teatre</span> <span class="hps">Grec</span> <span class="hps">va néixer com una</span> <span class="hps">part</span> <span class="hps">del projecte</span> <span class="hps">d'enjardinament</span> <span class="hps">del parc de</span> <span class="hps">Montjuïc</span> <span class="hps">dut a terme</span>, <span class="hps">entre</span> el <span class="hps">1917</span> <span class="hps">i el</span> <span class="hps">1919</span>, <span class="hps">per l'arquitecte francès</span> <span class="hps">Jean Claude Nicolas</span> <span class="hps">Forestier, a partir d'un</span> encàrrec de <span class="hps">Francesc</span> <span class="hps">Cambó</span>.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span class="hps" data-mce-mark="1"><span class="hps" data-mce-mark="1">Fou Jean Claude Nicolas F</span></span><span class="hps" data-mce-mark="1"><span class="hps" data-mce-mark="1">orestier qui</span>, <span class="hps" data-mce-mark="1">en descobrir el</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">pendent</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">i</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">el tall que</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">havia</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">deixat</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">a la muntanya</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">una antiga</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">pedrera</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">situada als</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">marges de la</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">finca</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">Pubill</span>, va proposar la <span class="hps" data-mce-mark="1">idea</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">d'instal·lar</span>-hi un teatre <span class="hps" data-mce-mark="1">a l'aire lliure</span>. <span class="hps" data-mce-mark="1">El projecte,</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">d'acord</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">amb</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">les</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">normes</span> classicistes m<span class="hps" data-mce-mark="1">és</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">pures</span>, va ser signat <span class="hps" data-mce-mark="1">per Ramon</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">Reventós</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">amb</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">la col·laboració</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">de Nicolau</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">Maria</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">Rubió i</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">Tudurí</span>, i se'n va <span class="hps" data-mce-mark="1">realitzar la</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">construcció definitiva</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">entre</span> el <span class="hps" data-mce-mark="1">1919</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">i</span> el <span class="hps" data-mce-mark="1">1923</span>.</span> El conjunt va incloure el teatre, els seus jardins i el Pavelló de la Música, espai que actualment ocupa el bar restaurant del Grec.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span data-mce-mark="1"><span data-mce-mark="1">Amb</span></span><span data-mce-mark="1"> <span data-mce-mark="1">capacitat</span> <span data-mce-mark="1">per a</span> <span data-mce-mark="1">1.894</span> <span data-mce-mark="1">persones,</span> repartides en un hemicicle de 460 m², la càvea es divideix en <span data-mce-mark="1">dues zones</span> <span data-mce-mark="1">de pendent</span><span data-mce-mark="1">s </span><span data-mce-mark="1">desigual</span>s. La zona inferior conté</span> <span data-mce-mark="1">grades</span> <span data-mce-mark="1">més</span><span data-mce-mark="1"> a</span><span data-mce-mark="1">mples,</span> <span data-mce-mark="1">alhora que,</span> <span data-mce-mark="1">a la part</span> <span data-mce-mark="1">alta,</span> <span data-mce-mark="1">s'accentua</span> <span data-mce-mark="1">el pendent</span> <span data-mce-mark="1">i</span> <span data-mce-mark="1">s'estrenyen</span> <span data-mce-mark="1">les</span> <span data-mce-mark="1">grades</span> per afavorir una major visibilitat a l'auditori. L'orquestra <span data-mce-mark="1">semicircular</span> segueix la forma tancada dels teatres romans i dona pas al prosceni sobreelevat que acaba en un <em style="mso-bidi-font-style: normal;">frons scenae</em> limitat per un penya-segat rocallós i <span data-mce-mark="1"><span data-mce-mark="1">recobert</span></span> <span data-mce-mark="1"><span data-mce-mark="1">de pollancres</span> i xiprers</span><span data-mce-mark="1"><span data-mce-mark="1">.</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span data-mce-mark="1">Al centre de l'escenari, de 12 metres de llarg per 8 d'ample, hi havia un templet de pedra <span class="hps" data-mce-mark="1">de</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">traça</span> <span class="hps" data-mce-mark="1">clàssica, avui desaparegut, </span>que servia per fer l'entrada i la sortida dels actors durant l'obra. A més a més, unes escales laterals comuniquen amb els corredors subterranis, <span class="hps" data-mce-mark="1">excavats</span></span> sota el pendent de la càvea, que van a parar als extrems de l'escena i que serveixen per acollir els serveis i tot el material necessari per a la representació.</p> <p>El 1972, el teatre es va restaurar perquè amb el temps s'havia anat deteriorant seriosament.</p> | |
| dc.description | <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;">El 27 de juny de 1929, Josefina Tàpias inaugurà el Teatre Grec amb un recital poètic davant d'un públic selecte: els participants del III Congrés Mundial de Teatre. Tres mesos més tard s'hi representà el drama mímic <em style="mso-bidi-font-style: normal;">Demèter</em>, amb coreografia d'Àurea de Sarrà, arran del Congrés d'Arqueologia.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"><span class="hps">Entre</span> el <span class="hps">1929</span> <span class="hps">i el</span> <span class="hps">1936, el</span> <span class="hps">Grec</span> <span class="hps">va obrir les seves</span> <span class="hps">portes</span> <span class="hps">uns</span> <span class="hps">quinze</span> <span class="hps">dies en total</span>. <span class="hps">No obstant les</span> <span class="hps">possibilitats</span> <span class="hps">de posada en escena</span> <span class="hps">de l'espai,</span> <span class="hps">les</span> <span class="hps">obres que</span> <span class="hps">s'hi representen</span> durant <span class="hps">aquests</span> <span class="hps">anys</span> <span class="hps">pertanyen</span> <span class="hps">principalment</span> <span class="hps">al gènere de la</span> <span class="hps">dansa</span>.<span class="hps"> L'únic</span> <span class="hps">espectacle</span> <span class="hps">teatral que</span> <span class="hps">es</span> <span class="hps">pot destacar en</span> <span class="hps">aquells</span> <span class="hps">anys</span> (1932) <span class="hps">és una</span> <span class="hps">versió</span> <span class="hps">castellana</span> <span class="hps">de l'<em style="mso-bidi-font-style: normal;">Electra</em> de</span> <span class="hps">Hoffmannsthal.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p>Del 1937 al 1952 l'escenari del Grec restà inactiu. Entre el 1952 i el 1969 s'hi representaren un total de 136 obres, entre teatre de declamació, sarsuela, concerts, dansa, balls folklòrics, òperes i operetes. Del 1969 al 1972 va tornar a tancar. El 1973 torna a obrir i, finalment, el 1976 l'Assemblea d'Actors i Directors es va fer càrrec de la programació i hi va organitzar el primer Festival Grec. L'any 1978, el teatre va tornar a tancar per un any, i des del 1979, sota gestió municipal, el Grec segueix actiu amb el festival estiuenc anual.</p> | |
| dc.identifier | 1298 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2238 | |
| dc.peudefoto | Fotografia del Teatre Grec (creative commons) | |
| dc.relation | <ul> <li class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"><a href="http://grec.bcn.cat/arxiugrec/el-teatre-grec-de-barcelona"><http://grec.bcn.cat/arxiugrec/el-teatre-grec-de-barcelona></a></li> </ul> <p> </p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Briareo</span>. «Ramon Raventós y el Teatro Griego». <em style="mso-bidi-font-style: normal;">Diario Oficial de la Exposición Internacional de Barcelona 1929</em>, núm. 39 (30-11-1929), s. p.</p> <p>«El Parque de Montjuich». <em>Diario Oficial de la Exposición Internacional de Barcelona 1929</em>, núm. 2 (284-1929), s. p.</p> <p><span class="small-caps">Farreras</span>, J. M. «Teatro Griego». <em style="mso-bidi-font-style: normal;">Primer Acto</em>, núm. 45 (1963).</p> <p><em style="mso-bidi-font-style: normal;">Grec 1929: Teatre Grec de Montjuïc</em>. Catàleg de l’Exposició. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Area de Cultura, 1987.</p> <p>Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. <em style="mso-bidi-font-style: normal;">1976-2001. Grec 25 anys</em>. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Àrea de Cultura, 2005.</p> <p><span class="small-caps">Tierz</span>, Carme; <span class="small-caps">Muniesa</span>, Xavier. <em>Barcelona, ciutat de teatres</em>. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Viena Edicions, 2013. </p> | |
| dc.title | Grec, Teatre |