Marduix
| dc.creator | Jordi Auseller i Roquet | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T07:51:00Z | |
| dc.date.issued | 2020 | |
| dc.description | <p>Formació titellaire radicada a Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental). Va ser fundada el 1976 per Jordi Pujol i Joana Clusellas. Ell procedia del món del teatre i la cançó i havia format part, amb Pau Riba, del duet Pau i Jordi; ella provenia del món de la plàstica i s’havia dedicat als contes tradicionals.</p> <p>Sorgit en els primers temps del Moviment de Titellaires Independents, constitueix encara avui dia un grup de referència del teatre de titelles a Catalunya. Els elements procedents de la cultura popular, les seves imatges i els seus símbols van marcar els seus primers espectacles, en els quals el moviment, la música i els objectes eren la part essencial. Debutaren amb <i>Verdurapí i la filla del carboner</i> (1976), una recreació de la famosa rondalla recollida per Aureli Capmany. Aquest muntatge fou seguit per uns altres, com ara <i>Simfonia en fa de roba</i> (1978), <i>Romanços de lluna plena</i> (1980) i <i>De com Sant Francesc va amansir el llop</i> (1986). Amb el temps, els dos titellaires van anar inclinant-se cap a la posada en escena dels contes i les històries més destacades de la literatura catalana i universal, tenint cura de l’estètica i els guions, i combinant l’actuació personal amb la manipulació dels titelles. D’aquesta manera, de mica en mica, Marduix va anar forjant una gran companyia amb nombrosos espectacles a l’esquena, pensants tant per al públic infantil i familiar com per al públic adult. En el seu repertori s’apleguen títols tan emblemàtics com <i>A l’ombra del Canigó</i> (1987), sobre el poema èpic de Jacint Verdaguer; <i>Tirant lo Blanc</i> (1989), a partir de l’adaptació de Maria Aurèlia Capmany; <i>El garrofer de les tres taronges</i> (1993), creat amb motiu del centenari del naixement de Joan Miró i amb el qual van obtenir el Premi Sebastià Gasch del Foment de les Arts Decoratives; <i>Auca d’Ester sense h</i> (1998), que Espriu va escriure per a titelles, i <i>El Planeta B612</i> (2000), en homenatge a Antoine de Saint-Exupéry. En aquests més de cinquanta anys d’història, la companyia ha rodat per escenaris de Catalunya, Espanya i arreu d’Europa —especialment en països com França, Andorra, Bèlgica, Luxemburg, Itàlia, Portugal, Polònia i Txèquia—, i ha col·laborat amb artistes com Comediants, Escarlata Circus, Claret Clown i La Baracca (Bolonya). Dels seus últims muntatges cal destacar <i>Jardí de música i cristall</i> (2006), basat en el conte de Pep Albanell; <i>Els ocells de Madó Fàtima</i> (2007), adaptació del conte de Teresa Duran, i <i>Meitat tu, meitat jo</i> (2009), a partir de poemes de Joana Raspall.</p> | |
| dc.identifier | 2780 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/1675 | |
| dc.peudefoto | Mardueix Titelles. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p> <a href="http://www.marduix.cat">http://www.marduix.cat</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Martín</span>, Josep A. <i>El teatre de titelles a Catalunya: aproximació i diccionari històric</i>. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.</p> | |
| dc.subject | Teatre de titelles | |
| dc.title | Marduix |