Joaquim Cassadó i Valls
| dc.coverage | (Mataró, 30-9-1867 - Barcelona, 25-5-1926) | |
| dc.creator | Albert Tomàs Monsó | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:55Z | |
| dc.date.issued | 2020 | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">Inicià els estudis musicals a Mataró amb Manuel Blanch. Més tard ingressà al Seminari Conciliar de Barcelona, institució que abandonà als vint-i-un anys pel càrrec de segon mestre de capella a l’Església de la Mercè de Barcelona, dirigida per Bonaventura Frigola. Durant els anys de joventut Cassadó fundà les corals Pau i Esperança, Eco de Catalunya i Capella Catalana. L’any 1901 substituí el mestre Frigola. Amb el nou càrrec, Cassadó desenvolupà també la vessant pedagògica. El 1907 marxà a París. Juntament amb els seus dos fills, Agustí i Gaspar, formà el Trio Cassadó. El 1914 tornà a Barcelona per dedicar-se a la composició i a l’ensenyament.</p> | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">Cassadó formà part de l’anomenada generació modernista i fou una figura activa entorn de l’orfeonisme. A partir del 1880, sota la influència dels mestres del moviment, fundà diverses corals i contribuí a l’ensenyament musical des de la posició de mestre de capella de l’església de la Mercè. Quant a la vessant de compositor, destacà en la música escènica, amb diverses comèdies i sarsueles estrenades als principals teatres de Barcelona. Cassadó també fou autor de música religiosa, amb diversos goigs, motets i oratoris, d’una col·lecció de cançons catalanes, així com d’escadussera música de cambra i per a piano. Quant a la música simfònica, destaquen <i>Tres poemas simfónicos: La muerte de San José </i>(1895), <i>Sinfonía dramática </i>(1899), el <i>Concerto per a violoncel i orquestra</i> (1921), estrenat pel seu fill Gaspar, i el concert per a piano i orquestra <i>Hispania</i> (1910), que guanyà el premi de la Société Musicale Independante de Paris i que fou interpretat, l’any 1923, al Queen’s Hall de Londres, sota la direcció de sir Henry Wood i amb José Iturbi de solista.</p> | |
| dc.identifier | 2712 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2531 | |
| dc.local.estrena | <p><i>La mort de Sant Josep. </i>Teatre Líric de Barcelona.</p> <p><i>Sinfonia dramática</i>. Palau de les Belles Arts de Barcelona.</p> <p>11 abril 1905. <i>La Bohème</i>. Col·laboració de R. Guitart. Llibretistes: I. Soler i A. Custodio Pintado. Teatre Cómico de Barcelona.</p> <p>17 març 1906. <i>La real mentira</i>. Llibretistes: G. Cantó i Álvarez Naya. Teatre Tívoli de Barcelona.</p> <p>21 abril 1906. <i>La noche del Pilar</i>. Llibretista: Asensio Mas. Teatre Cómico de Barcelona.</p> <p><i>Hispania</i>. Concert per a piano i orquestra. Société Musicale Independante de Paris.</p> <p><i>Simfonia macarena.</i> Direcció: Joan Lamote de Grignon. Teatre Eldorado de Barcelona.</p> <p>24 gener 1920. <i>Il monaco nero</i>. Basada en l’obra de Frederic Soler <i>Lo monjo negre</i>. Gran Teatre del Liceu de Barcelona. </p> <p><i>Concerto per a violoncel i orquestra. </i>Solista: Gaspar Cassadó. Palau de la Música Catalana.</p> | |
| dc.peudefoto | Cartes autògrafes de Joaquim Cassadó adreçades a Ernest Soler de las Casas. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p>Fitxa a la Biblioteca de Catalunya: <<a href="http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Cassado-Joaquim">http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Cassado-Joaquim</a>></p> <p> </p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Aviñoa</span>, Xosé (dir.). <i>Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Volum IV.</i> <i>Del Modernisme a la Guerra Civil (1900-1939)</i>. Barcelona: Edicions 62, 1999.</p> <p><span class="small-caps">Pagès</span>, Mònica. «Cassadó i Valls, Joaquim». A: <span class="small-caps">Aviñoa</span>, Xosé (dir.). <i>Història de la música Catalana, Valenciana i Balear. Volum IX. Diccionari A-H</i>. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 137-138.</p> <p><span class="small-caps">Ayats Abeyà</span>, Jaume. «La <i>cançó popular</i> (1830-2000)». A: <span class="small-caps">Bonastre</span>, Francesc; <span class="small-caps">Cortès</span>, Francesc (coords.). <i>Història Crítica de la Música Catalana</i>. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2009, p. 327-354.</p> <p><span class="small-caps">Casares Rodicio</span>, Emilio; <span class="small-caps">Fernández-Cid</span>, Antonio. «Cassadó Valls, Joaquín». A: <span class="small-caps">Casares Rodicio</span>, Emilio (dir.). <i>Diccionario de la música española e hispanoamericana III</i>. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores, 1999-2002, p. 315-316.</p> <p><span class="small-caps">Pagès</span>, Mònica. <i>Gaspar Cassadó: la veu del violoncel. </i>Barcelona: Amalgama, 2000.</p> <p><span class="small-caps">Ricart i Matas</span>, Josep. <i>Diccionario biográfico de la música</i>. Barcelona: Iberia, 1966.</p> | |
| dc.subject | Compositor | |
| dc.title | Joaquim Cassadó i Valls |