Jordi Palà i Patria
Peu de foto
Shylock per a El Mercader de Venècia. Escena Digital de Catalunya. MAE. Institut del Teatre.
Data
Redactor
Títol de la revista
ISSN de la revista
Títol del volum
Dates
Autor
Resum
Descripció
Fill de pare català i mare argentina, arriba a Barcelona a l’edat de dos anys. Estudia a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i durant tres anys a l’École des Beaux Arts de París.
L’any 1958, ja a Barcelona, forma equip amb el Josep M. Espada, tàndem que durarà dos anys, de vegades signant conjuntament les escenografies i els dissenys de vestuari.
Dissenya escenografies i vestuaris per a l’ADB (Agrupació Dramàtica de Barcelona), primer intent d’un teatre nacional català, i el 1966 inicia una col·laboració amb Ricard Salvat per a l'EADAG (Escola d’Art Dramàtica Adrià Gual), amb la qual també va dissenyar diversos cartells. Des del 1962 fins al 1966 està vinculat de manera estable a grups experimentals i companyies als teatres Candilejas, Windsor i Romea. Del 1965 al 1968 col·labora amb el teatre en català al teatre de Paco Martínez Soria (Teatre Talia). També dissenya escenografies i vestuaris per al TNB Teatre Nacional de Barcelona, també dit Teatro Nacional Angel Guimerá.
El 1970 inicia la seva col·laboració a TVE, primer a Miramar i després a Sant Cugat.
Col·labora en moltes sèries i programes, molt sovint amb Francesc Nel·lo. Cal destacar aquesta etapa en la qual pot aplicar els seus coneixements, gust i bon tarannà. Posteriorment torna a dissenyar per al teatre, de vegades amb els realitzadors amb qui havia col·laborat a la televisió.
Pertany a la generació de la postguerra que va treballar en unes condicions molt difícils i va trobar una certa estabilitat amb el cinema i la TV. Actiu del 1940 al 2000, inicialment va treballar amb l’Agrupació Dramàtica Barcelona, fundada el 1954, entre altres, i dirigida per Frederic Roda Pérez. En aquells anys les produccions tenien una vida molt efímera, ja que només se’n feien una o dues funcions.
Comença a treballar com a escenògraf en el moment en què es posa en crisi els decorats de paper pintat i, per tant, amb altres companys comença un temps d’innovació de l’escenografia catalana.
Des de l’ADB primer i l’EADAG després, els nous textos que s’incorporaven al repertori demanaven canvis importants en els plantejaments dels espais i les escenografies. Aquests plantejaments trencaven amb les formes teatrals convencionals. És un temps en el qual força artistes plàstics dissenyen escenografies amb més o menys continuïtat. Les escenografies incorporen l’abstracció, l’informalisme, l’art pobre, els nous camins de la figuració. S’utilitzen tota mena de materials en funció de la seva textura, el color i l'expressivitat. Jordi Palà també va seguir en aquesta línia de renovació tant des del teatre comercial com l’independent.
Els qui el van conèixer destaquen la seva discreció, el seu esperit treballador, la seva destresa amb el dibuix i, quant al disseny de vestuari, una claredat expositiva sense prejudici de la creativitat, cosa constatable veient els seus figurins.
Destaca el seu període de dedicació a la televisió, quan estava pràcticament instal·lat a Casa Peris, on disposava d’una taula permanent. Malauradament no hi ha figurins conservats, ja que, molt sovint el que feien eren esbossos. La seva rapidesa amb el dibuix i la seva claredat d’idees li van permetre desenvolupar una fructífera carrera a la RTVE a Barcelona.
Al MAE hi ha depositats 49 figurins originals, molts signats, que demostren la seva bona mà pel dibuix i el seu gust pel color i el detall.
Estrenes
TEATRE
1957 El mercader de Venècia.
1958 Los melindres de Melisa, de Lope de Vega. Direcció de Juan German Schroeder. Cicle de teatre llatí al Teatre Romea. Escenografia i vestuari amb Josep M. Espada.
1958 Tirant lo Blanc a Grècia, de Joan Sales. Cicle Teatre Llatí al Teatre Romea.
1958-1959 Farsa italiana de la enamorada del rey, de Ramón María del Valle-Inclán. Direcció de Josep M. Loperena. Cicle de Teatre Llatí al teatre Romea. Escenografia i vestuari amb Josep M. Espada. Premi d’escenografia i vestuari.
1959 Xandí, de Josep Maria Millas. ADB.
1959 Les alegres casades de Windsor, de William Shakespeare. ADB. Direcció de Frederic Roda. Teatre Romea.
1959 Nerta, de Frederic Mistral i Josep Vallverdú. ADB.
1959 El burgès gentilhome, de Molière-Lully. Cia. L’alegria que torna. Direcció de Frederic Roda. Teatre Windsor Palace. Escenografia i vestuari amb Maria Junyent, Josep M. Espada.
1959 La desconcertante Sra. Savage, de John Patrick. Direcció d’Antoni Chic Teatre Candilejas.
1960 L’hort dels cirerers, versió de Joan Oliver. ADB Escenografia i vestuari.
1960 Beckett o l’honor de Déu, de Jean Anouilh. ADB. Escenografia i vestuari.
1960 L’hostal de l’amor, de Ferran Soldevila. ADB. Disseny de vestuari.
1960 Or i sal, de Joan Brossa. ADB. Direcció de Frederic Roda. Palau de la música. Vestuari.
1960 Tirant lo Blanc a Grècia o qui mana a can Ribot, de Joan Sales. ADB. Direcció de Jordi Sarsanedas. Palau de la Música. Vestuari.
1961 Flamenco y danzas españolas. Companyia José de la Vega. Teatre Barcelona.
1962 Algú a l’altre cap de peça, de Manuel de Pedrolo EADAG. Direcció de Maria Aurèlia Campmany.
1962 Topaze, de Marcel Pagnol. Companyia Alejandro Ulloa. Direcció Alejandro Ulloa. Teatre Windsor. Decorats i figurins.
1962 Cyrano de Bergerac. Companyia Alejandro Ulloa. Direcció d’Alejandro Ulloa. Decorats.
1963 Mel salvatge, d’Anton Txèkhov. Direcció de Frederic Roda. Escenografia i vestuari.
1964 El mercader de Venècia, de William Shakespeare. Palau de la Música (IV Centenari Shakespeare). Direcció de Maria A. Capmany. (A l’arxiu MAE figuren com a Jordi Palà).
1964 Els fugitius de la plaça Reial, de Sempronio. Teatre Candilejas.
1964 Falta de pruebas, de Jaime Salom. Teatre Barcelona.
1964 Mucho ruido y pocas nueces, de William Shakespeare. Direcció de Ramiro Bascompte. Teatre Candilejas. Decorat i figurins.
1965 El zoo de cristal, de Tennessee Williams. Direcció d’Antoni Chic. Teatre Candilejas.
1965 Frankie y la boda, de Carson McCullers. Teatre Goya. Barcelona.
1965 Baldiri de la costa, de Joaquim Muntanyola. Direcció de Francisco Díaz-Echevarría. Companyia de teatre còmic català Pau Garsaball. Teatre Talia.
1966 Demà és festa, de Jaume Ministral Macià. Direcció de Francisco Díaz. Companyia de teatre còmic català. Teatre Talia.
1966. Ja tenim 600!, de Joaquim Muntañola. Direcció de Francisco Díaz. Companyia de teatre còmic català. Teatre Talia.
1966 Misterio de dolor, d'Adrià Gual. EADAG. Teatro María Guerrero, Madrid. Escenografia i figurins.
1966 Adrià Gual y su época, de Ricard Salvat. EADAG Teatro María Guerrero, Madrid. Escenografia i figurins.
1966 Entre nosotros, de Pedro Laín Entralgo. Direcció de José María Loperena. Teatre Windsor.
1967 Adrià Gual i la seva època, de Ricard Salvat. Companyia Adrià Gual. Teatre Romea. Escenografia amb Talens i Artigau. Figurins.
1967 Aquesta nit improvisem, de Luigi Pirandello. Companyia Adrià Gual. Direcció de Ricard Salvat. Teatre Romea de Barcelona. Decorats i figurins.
1967 El metge a garrotades, de Molière. L’Òliba GTI. Direcció de Francesc Nel·lo.
1967 La comèdia de l’olla, de Plaute. L’Òliba GTI. Direcció de Francesc Nel·lo.
1968 I quines mans té el doctor, de Ramon Folch i Camarasa. Direcció de Francisco Díaz. Companyia de teatre còmic català. Teatre Talia.
1968-1972 Esbart Verdaguer, Ballet de Barcelona. Figurins per diferents ballets.
1969 L’enterrament és a les 4, de Joan Vila Casas. Direcció d’Antoni Chic. Teatre Romea, Teatre Windsor.
1969 Una noia del bosc, de Joaquim Muntañola. Direcció d’Antoni Chic .Teatre Romea. Escenografia amb Corominas i Pedrola.
1969 La farsa del metge Pathelin, anònim. L’Òliba GTI. Direcció de Francesc Nel·lo.
1969 La gata y el buho, de Bill Manhoff. Teatre Windsor. Producció d’Elena Maria Tejeiro.
1970 Desbarats, de Josep Anton Codina.
1971 La filla del mar, d’Àngel Guimerà. Companyia Nacional Àngel Guimerà TNB. Teatre Poliorama. Escenografia i vestuari.
1971 Exiliados, de James Joyce. Direcció d’Antoni Chic. Teatro Nacional de Cámara y ensayo al Teatre Poliorama. Escenografia.
1971 La cabeza del dragón, de Ramon del Valle Inclán.
1972 Les alegres casades de Windsor, de William Shakespeare. Direcció d’ Antoni Chic. Teatre Moratín. Companyia Nacional Àngel Guimerà.
1972 Farsa infantil de la cabeza del dragón, de Ramón del Valle Inclán Dir. Alejandro Ulloa.
1972 Facem comèdia (dins d’un gruix de vellut), d’ Alexandre Ballester. Direcció de Pau Garsaball. Teatre Capsa.
1972 Galatea, de Josep Maria de Sagarra. Companyia Nacional Àngel Guimerà. Teatro Moratín. Vestuari.
1975 Helena a l’illa del baró Zodiac, de Josep M. Benet i Jornet. Direcció Sergi Shaaff. Casino de l’Aliança del Poble Nou. Vestuari.
1983 Ur-Faust (Faust primigeni), de Johann Wolfgang Goethe. Companyia Adrià Gual. Paranimf de la Universitat de Barcelona. Teatre Poliorama. Vestuari.
1974 Els fills del sol, de Màxim Gorki. Direcció d’Esteve Polls. CNB Companyia nacional de Barcelona Adrià Gual. Teatre Espanyol.
1984 Batalla de reines, de Frederic Soler. Companyia Centre Dramàtic. Direcció d’Antoni Chic. Teatre Romea. Disseny de vestuari.
TELEVISIÓ
1970 Los tres mosqueteros. Sèrie de RTVE de 20 capítols. Direcció Pedro Amalio López. Vestuari.
1974-1975 Palabras cruzados. Sèrie de terror de 20 capítols. Diferents realitzadors. Ambientacions i vestuari de diferents capítols.
1974 Crónicas fantásticas. Sèrie de 6 capítols. Ambientacions i vestuari en alguns capítols.
1975-1976 La saga de los Rius. Sèrie de RTVE de 13 capítols. Direcció Pedro Amalio López. Vestuari. Ambientació vestuari.
1975-1979 Estrellas españolas de la ópera. Sèrie de RTVE de 12 capítols. Direcció de José Luis Font. Vestuari.
CINEMA
1990 La punyalada, de Jordi Grau (cinema) Disseny de vestuari.
Publicacions
Bibliografia
Batlle, Carles; Bravo, Isidre: Coca, Jordi; Manent, Ramon. Adrià Gual: Mitja vida de modernisme. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1992.
Bravo, Isidre. L’escenografia catalana. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1986.
Coca, Jordi. L'Agrupació Dramàtica de Barcelona: intent de Teatre Nacional Català (1955-1963). Barcelona: Institut del Teatre/Edicions 62, 1978.