Jon Berrondo
| dc.coverage | (Sant Sebastià, 1961 - ) | |
| dc.creator | Clara Beltrán Catalán | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:57Z | |
| dc.date.issued | 2018 | |
| dc.description | <p>Jon Berrondo (Sant Sebastià, 1961) inicialment tenia vocació d’artista i va arribar a Barcelona el 1980 per estudiar ceràmica i escultura a l'Escola Massana. Va apropar-se al món de l’escenografia a través dels seus contactes de l’àmbit teatral, fonamentalment actors i directors com Jorge Vera i Jordi Mesalles. Es va diplomar en l’especialitat d’escenografia a l’Institut del Teatre de Barcelona.</p> <p> </p> <p>El seu primer èxit com a escenògraf l’obtingué el 1989 amb <i>La força del costum</i>, de Thomas Benhard. Ha dissenyat més d'un centenar de escenografies, desenvolupant el seu treball tant en companyies independents com en teatres públics i privats: Teatre Lliure, Teatre Nacional de Catalunya, Gran Teatre del Liceu, Festival Barcelona Grec, Teatro de La Zarzuela, Mercat de les Flors, Teatro Español i el Centro Dramático Nacional, entre altres. Ha treballat amb directors com Jordi Mesalles, Mario Gas, Joan Ollé, Paco Mir, Marc Montserrat-Drukker, Josep Maria Flotats, Boris Rotenstein, Luis Olmos, Joan Lluís Bozzo, José Luis Alonso de Santos, Isabel Coixet, Lluís Homar, Miquel Górriz, Jordi Coca, Eduardo Vasco, entre molts d'altres.</p> <p> </p> <p>La seva obra esta lligada fonamentalment a Catalunya, on viu i treballa, i també a Donostia i Madrid. Compagina la realització escenogràfica amb la docència a l’Institut del teatre, on exerceix de professor des del 1986. També ha treballat muntant exposicions i altres tipus d’esdeveniments.</p> | |
| dc.description | <p>Jon Berrondo es caracteritza per aprofitar al màxim els recursos i les possibilitats de la maquinària escènica en el disseny de totes les seves escenografies. La seva visió escenogràfica és la de l’artista, escultor de formació i d’esperit, que busca en cada nou projecte una experiència diferent a l’anterior, un sorprendre’s ell mateix. A ell li agrada que les seves obres siguin les que parlin per ell, i el seu historial teatral es pot considerar una introducció iniciàtica.</p> <p>Es considera a si mateix un escenògraf eclèctic, que s’adapta a les circumstàncies de cada obra i és molt exigent amb la seva feina. Ell mateix ho expressa així: «No dono mai per acabat el meu treball. Quatre dies abans de l'estrena cremaria l'escenografia. Només veig els defectes. Soc molt perfeccionista i mai estic satisfet amb el resultat».</p> <p>Entre els més de vint premis rebuts per la seva tasca professional destaquen el Premio Gran Vía (2007) per <i>Los productores</i>, Premio MAX de Escenografía per <i>Top Dogs</i>; Premio Joseph Gaudi de Escenografía de la Asociación de Directores de España (A.D.E.), per <i>La reina de la belleza de Leenane</i> i <i>Top dogs</i>; Premio Max de Escenografía, per <i>La Reina de la belleza de Leenane</i>; Premis Els Millors de 1999, Mejor Escenografía Teatre Metropol per <i>Criaturas, La reina de belleza de Leenane, Hamlet </i>i<i> La venganza de Don Mendo</i>; Diploma d'honor a la Prague Quadrennial per <i>Así que pasen cinco años</i>; Premio de la Critica Teatral de Barcelona, per <i>Así que pasen cinco años</i> i <i>Paraules encadenadas</i>; MAX de escenografía, per <i>Sweeney Todd</i>; Premi de la crítica teatral de Barcelona per <i>De poble en poble</i>; Premi Adrià Gual 1995 de muntages teatrals en llengua catalana de la Diputació de Barcelona, entre molts altres.</p> | |
| dc.identifier | 2155 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2538 | |
| dc.local.estrena | <p>1987 <i>Eclipse</i>, de A. Vallejo. Dir. Juan Pastor. Donostia. Cía. Bederen Bat.</p> <p>1988 <i>El relevo</i>, de G. Celaya. Dir. Antonio Malonda. Donostia. Cía. Bederen Bat.</p> <p>1988 <i>A</i><i> propòsit del subsòl</i>, de F. M. Dostoievski. Dir. Jorge Vera. Barcelona. Cía. Teatre del Tret.</p> <p>1989 <i>La força del costum</i>, de Thomas Bernhard. Dir. Jordi Mesalles. Barcelona. Cía. Teatreneu-Teatre a la Deriva.</p> <p>1989 <i>Guillermo Tell tiene los ojos tristes</i>, d’A. Sastre. Dir. E. Fuentes. Donostia. Cia. Bederen Bat.</p> <p>1990 <i>Fi de partida</i>, de S. Beckett. Dir. Jordi Mesalles. Barcelona. Cia. La Gàbia.</p> <p>1990 <i>Peligro te quiero</i>, de diversos autors. Dir. F. Bernues. Donostia. Cia.Tanttaka.</p> <p>1990 <i>Residuals</i>, de Jordi Teixidor; <i>Alfons Quart, </i>de Josep M- Muñoz Pujol. Dir. Jordi Mesalles. Barcelona. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>1990 <i>Jacques y su amo</i>, de M. Kundera. Dir. Jordi Mesalles. Donostia. Cia. Bederen Bat.</p> <p>1991 <i>El chal</i>, de D. Mamet. Dir. Jordi Mesalles. Barcelona. Cia. Teatre a la Deriva.</p> <p>1991 <i>El ponche de los deseos</i>, de M. Ende. Dir. P. Gadish. Donostia. Cia. Bederen Bat.</p> <p>1991 <i>Sota un vel d’estrelles</i>, de M. Puig. Dir. Jordi Mesalles. Barcelona. Cia. Teatre a la Deriva.</p> <p>1992 <i>L’art de la comèdia</i>, d’E. de Filippo. Dir. Jordi Mesalles. Barcelona. Cia. La Gàbia-SAT.</p> <p>1992 <i>Othello</i>, de W. Shakespeare. Dir. Jordi Mesalles. Càceres. Cia. Suripanta.</p> <p>1992 <i>Rodeo</i>, de Lluïsa Cunillé. Dir. Luís Miquel Climent. Barcelona. Cia. Teatro Fronterizo.</p> <p>1993 <i>Perversitat sexual a Xicago</i>, de D. Mamet. Dir. Jordi Mesalles. Terrassa, Cia. Teatre a la Deriva.</p> <p>1993 <i>La cacatúa verde</i>, d’A. Schnitzler. Dir. Mario Gas. Donostia. Cia. Arteeszena.</p> <p>1994 <i>La metaforfosis</i>, de F. Kafka. Dir. F. Ortega. Saragossa. Cia. Nuevo Teatro d’Aragón.</p> <p>1994 <i>La muerte y la doncella</i>, d’A. Dorfman. Dir. Boris Rotenstein. Barcelona. Cia. Teatreneu.</p> <p>1994 <i>Biografia</i>, de F. Peréira. Dir. Jordi Mesalles. Barcelona. Cia. Teatre a la Deriva.</p> <p>1994 <i>Sara y Simón</i>, de M. Dueso. Dir. Luís Miquel Climent. Manizales, Colombia Cia. Teatro de Bellas Artes de Cali.</p> <p>1994 <i>El alquiler</i>, de R. Agirre. Dir. Ramon Barea. Donostia. Cia. Bederen Bat.</p> <p>1994 <i>Diari d’Anna Frank</i>, de F. Googrich. Dir. Tamzin Townsend. Barcelona. Cia. Teatreneu.</p> <p>1995 <i>En la solicitud dels camps de cotó</i>, de B. M. Koltés. Dir. Jordi Mesalles. Barcelona. Cia. Teatre a la Deriva.</p> <p>1995 <i>Sweeney Todd</i>, de S. Sondheim. Dir. Mario Gas. Teatre Poliorama, Barcelona. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>1995 <i>Al tren</i>, de Mercè Sàrrias. Dir. Toni Casares. Barcelona. Cia. Teatro Fronterizo.</p> <p>1995 <i>Repúbliques</i>, de Lluis-Anton Baulenas. Dir. Rafael Duran. Sitges. Cia. Grup Intim de Teatre-Sitges Teatre Internacional.</p> <p>1995 <i>La cantatriu calva</i>, d’Eugene Ionesco. Dir. Boris Rotenstein. GREC 95. Barcelona. Cia. Tantarantana.</p> <p>1995 <i>Chiquilladas</i>, de Raymond Cousse. Dir. Fernando Bernués. Donostia. Cia. Tanttaka Teatroa.</p> <p>1995 <i>Il matrimonio segreto</i>, de Doménico Cimarosa. Dir. Ernest Martínez Izquierdo. Orquestra del Festival de Peralada.</p> <p>1995 <i>L’accident</i>, de Lluïsa Cunillé. Dir. Joan Ollé. Mercat de les Flors. Barcelona.</p> <p>1996 <i>L’àngel de la informació</i>, d’Alberto Moravia. Dir. Jordi Mesalles. Mercat de les Flors. Barcelona. Cia. Teatre a la Deriva.</p> <p>1996 <i>Testamento</i>, de Josep Maria Benet i Jornet. Dir. Gerardo Vera. Centro Dramático Nacional. Madrid.</p> <p>1996 <i>Quatre retrats de mares</i>, d’Arnold Wesker. Dir. Mercè Managuerra. Barcelona.</p> <p>1996 <i>Dos en un balancí</i>, de W. Gibson. Dir. Boris Rotenstein. GREC 96. Barcelona. Cia. Tantarantana.</p> <p>1996 <i>Diàlegs de cortesans</i>, de Pierre Louÿs. Dir. Pere Sagristá. GREC 96. Cia. Tantarantana.</p> <p>1996 <i>Sara y Sim</i>ón, de Manuel Dueso. Manuel Dueso. Metròpolis. Mercat de les Flors. Barcelona.</p> <p>1996 <i>De poble en poble</i>, de Peter Handlle. Dir. Joan Ollé. GREC 96. Mercat de les Flors. Barcelona.</p> <p>1996 <i>La ratonera</i>, d’Agatha Christie. Dir. Ramón Barea. Bilbao. Cia. Txalo Producciones.</p> <p>1996 <i>Anatol</i>, d’Arthur Schnitzler. Dir. Jordi Mesalles. Artenbrut. Barcelona. Cia. Teatre a la Deriva.</p> <p>1996 <i>Allò que tal vegada s’esdevingué</i>, de Joan Oliver. Dir. Frederic Roda. Centre Dramatic del Vallès. Terrassa.</p> <p>1997 <i>El cargol</i>, de Guy Foissy. Dir. Pep Cortés. Cia. Barcelona. Teatre a la Deriva.</p> <p>1997 <i>Filoctetes</i>, d’Heiner Müller. Dir. Antonio Simón. Barcelona. Cia. Elan Teatre.</p> <p>1997 <i>Ivanov</i>, d’Anton Txèkhov. Dir. Gennadi Korotkov. Mercat de les Flors. Barcelona.</p> <p>1997 <i>Frankie & Johnny</i>, de Terence McNally. Dir. Mario Gas. Prod. Luis Ramírez. Madrid.</p> <p>1997 <i>Enredos</i>, de Ken Ludwig. Dir. Fernando Bernues. Prod. Focus. Barcelona.</p> <p>1997 <i>Amor de don Perlimplin con Belisa en su jardín</i>, de Federico García Lorca. Dir. Antonio Simón. GREC 1997. Barcelona. Cia. Tantarantana.</p> <p>1997 <i>Zowie</i>, de Sergi Pompermayer. Dir. Lluís Homar. Teatre Lliure. Barcelona.</p> <p>1998 <i>Paraules encadenades</i>, de Jordi Galceran. Dir. Tamzin Townsend, Teatre Romea- Centre Dramatic de la Generalitat de Catalunya - Focus. Barcelona.</p> <p>1998 <i>Surf</i>, de Jordi Galceran. Dir. Pep Cruz. Barcelona. Cia. Teatre a la Deriva.</p> <p>1998 <i>La señorita Julia</i>, d’August Strindberg. Dir. Antonio Simón. Barcelona. Cia. Tantarantana.</p> <p>1998 <i>Master Class</i>, de Terrence McNally. Dir. Mario Gas. Teatro Marquina. Madrid.</p> <p>1998 <i>Criaturas</i>, de varios autores. Dir. David Planas. Buenos Aires. Cia. T de Teatre.</p> <p>1998 <i>Así que pasen cinco años</i>, de Federico García Lorca. Dir. Joan Ollé. GREC 1998. Barcelona.</p> <p>1998 <i>Bodas de sangre</i>, de Federico García Lorca. Dir. Francisco Suárez. Cáceres. Cia. Fila Siete Producciones.</p> <p>1998 <i>Exterminador 14</i>, d’Adel Hakim. Dir. Ramon Vila. Fira de Teatre al Carrer. Tàrrega.</p> <p>1998 <i>La reina de bellesa de Leenane</i>, de Martín McDonagh. Dir. Mario Gas. Barcelona. Prod. La Perla Lila, Bitò Produccions, La Villarroel.</p> <p>1998 <i>Apocalipsi</i>, de Lluïsa Cunillé. Dir. Joan Ollè. Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona.</p> <p>1999 <i>La venganza de don Mendo</i>, de Pedro Muñoz Seca. Dir. Paco Mir. Barcelona. Prod. 3XTRES, Vania i Gay Mercader.</p> <p>1999 <i>Hamlet</i>, de William Shakespeare. Dir. Lluís Homar. Prod. Lluís Homar, GREC i Ajuntament de Tarragona.</p> <p>1999 <i>La habitación azul</i>, de David Hare. Dir. Mario Gas. Prod. Trasgo.</p> <p>1999 <i>Top Dogs</i>, d’Urs Widmer. Dir. Mario Gas. Prod. Palangana Teatre, Teatres de la Generalitat Valenciana.</p> <p>2000 <i>Olors</i>, de Josep Maria Benet i Jornet. Dir. Mario Gas. Prod. Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona.</p> <p>2000 <i>A Little Night Music</i>, de Stephen Sondheim y Hugh Wheelerm. Dir. Mario Gas. Prod. Bitò Produccions & Scaramush.</p> <p>2000 <i>Missa</i>, de Leonard Bernstein. Dir. Joan Ollé. Dir. musical Ángel Gil-Ordóñez. Festival de Peralada. Perelada.</p> <p>2000 <i>Kurt Weill</i> <i>2000</i>, de Bertolt Brecht. Dir. Gerardo Vera. Madrid. Prod. Teatro de La Zarzuela.</p> <p>2000 <i>Ay, Carmela</i>, de José Sanchis Sinisterra. Dir. Antonio Simón. Prod. Tantarantana.</p> <p>3-11-2001. <i>Després ve la nit</i>. Teatre de Salt. Girona.</p> <p>2001 <i>A la cuina amb l’Elvis</i>, de Lee Hall. Dir. Roger Peña. Prod. Teatreneu.</p> <p>2001 <i>Lulú</i>, de Frank Wedekind. Dir. Mario Gas. Barcelona. Teatre Nacional de Catalunya.</p> <p>2001 <i>Món Brossa</i>. Dir. Franco di Francescantonio. Prod. Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona.</p> <p>2001 <i>Sopar d’amics</i>, de Donald Margulies. Dir. Esteve Ferrer. Prod. Teatre Apolo, Bitò Produccions, Teatro Marquina.</p> <p>2001 <i>Paseando a Miss Daisy</i>, d’Alfred Uhry. Dir. Luis Olmos. Teatro Arriaga. Bilbao. Prod. Concha Busto.</p> <p>2001 <i>El huésped se divierte</i>, de Joe Orton. Dir. Eduardo Vasco. Teatro Salón Cervantes. Alcalá de Henares. Prod. Geografías Teatro.</p> <p>2001 <i>The Full Monty</i>, de Terrence McNally i David Yazbec. Dir. Mario Gas. Teatre Novedades. Barcelona. Prod. Full Teatre, </p> <p>2001 <i>Los sobrinos del capitán Grant</i>, de Manuel Fernández Caballero i Miguel Ramos Carrión. Dir. Paco Mir. Teatro de la Zarzuela. Madrid.</p> <p>2002 <i>Després ve la nit</i>, de David Plana. Dir. David Plana. Sala Beckett. Barcelona. Prod. Misògines.</p> <p>2002 <i>Víctor o els nens al poder</i>, de Roger Vitrac. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. Barcelona.</p> <p>2002 <i>Peribañez y el comendador de Ocaña</i>, de Lope de Vega. Dir. José Luis Alonso de Santos. Madrid. Compañía Nacional de Teatro Clásico.</p> <p>2002 <i>Charmes</i>, de Federic Mompou. Coreografia Cesc Gelabert. Ballet Gulbenkian. Gran Teatro del Liceu. Barcelona.</p> <p>2004<i> Mathilde</i>, de Veronique Olmi. Dir. Jordi Mesalles. Teatre Lliure. Barcelona.</p> <p>2004 <i>Almacenados</i>, de David Desola. Dir. Juan José Alfonso. Palacio Valdés. Avilés.</p> <p>2004 <i>84 Charing Cross Road</i>, d’Helene Hanff. Dir. Isabel Coixet. Teatre de Salt. Girona. Prod. Germinal Producciones.</p> <p>2004 <i>Himmelweg (Camino de cielo)</i>, de Juan Mayorga. Dir. Antonio Simón. Centro Dramático Nacional. Madrid.</p> <p>2004 <i>L’oncle Vània</i>, d’Antón P. Txèkhov. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. Barcelona.</p> <p>2005 <i>Misiles melódicos</i>, de Sanchis Sinisterra. Dir. David Amitin. Teatro Español. Madrid. Prod. Centro Dramático de Aragón, Centro Dramático Galego i Teatro Español.</p> <p>2005 <i>Seda</i>, d’Alesandro Baricco. Dir. Agurtzane Intxaurraga. Donostia. Prod. Hika Teatroa.</p> <p>2005 <i>La voz humana</i>, de Jean Cocteau. Dir. Gerardo Vera. Teatro de La Zarzuela. Madrid.</p> <p>2005 <i>Fatma</i>, de M’Hamed Benguettaf. Dir.Toni Vives. EntreCultures. Tortosa.</p> <p>20-1-2005. <i>Almacenados</i>, de David Desola. Dir. Juan José Alfonso. La Villarroel. Barcelona.</p> <p>17-2-2006. <i>Fatma</i> de M´Hamed Benguettaf. Dir. Toni Vives. Sant Andreu Teatre. Barcelona.</p> <p>24-7-2006. <i>Doña Francisquita</i>, de Amadeu Vives. Gran Teatre del Liceu. Barcelona.</p> <p>2006 <i>El gran regreso</i>, de Serge Kribus. Dir. Juan José Alfonso. Teatro Palacio Valdés de Avilés. Prod. Perenquen Teatro.</p> <p>2006 <i>Mika i el paradís</i>, de Francesc Cerrö. Dir. Ricard Salvat. Sala Muntaner. Barcelona. Prod. Centre d’Arts Escèniques de Reus.</p> <p>2006 <i>El malentès</i>, d’Albert Camus. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. Barcelona.</p> <p>2006 <i>La fam</i>, de Joan Oliver. Dir. Pep Pla. Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona.</p> <p>2006 <i>Los productores</i>, de Mel Brooks. Dir. Jerry Zaks y B.T. McNicholl. Teatro Coliseum. Madrid. Prod. Stage Entertainment y Live Nation.</p> <p>2006 <i>La cantant calba i La cantant calba al Mc Donald’s</i>, d’Eugène Ionesco i Lluïsa Cunillé. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. Barcelona.</p> <p>2007 <i>La indiana</i>, d’Àngels Aymar. Dir. Julio Álvarez. Tantarantana Teatre. Barcelona.</p> <p>2007 <i>Stalin</i>, de Marc Dugain. Dir. Josep M. Flotats. Teatre Tívoli. Barcelona. Prod. Utòpics - Taller 75 - La Projectora.</p> <p>2007 <i>Com pot ser que t’estimi tant</i>, de Javier Daulte. Dir. Javier Daulte. Sala Tallers. Barcelona. Prod. TNC i T de Teatre.</p> <p>2007 <i>Boscos endins</i>, de Stephen Sondheim i James Lapine. Dir. Joan Lluís Bozzo, Festival Temperada Alta. Girona. Prod. Dagoll Dagom.</p> <p>2007 <i>Èric i l'exèrcit del Fènix</i>, de Víctor Alexandre. Dir. Pere Planella. Teatre Borràs. Barcelona.</p> <p>2008 <i>Coral romput</i>, de Vicent Andrés Estellés. Dir. Joan Ollé. Centre d’Arts Escèniques, Salt. Prod. El Canal, Bitò Produccions.</p> <p>2008 <i>Fiel</i>, de Chazz Palminteri. Dir. Juan José Alfonso. Teatro Adolfo Marsillach. San Sebastián de los Reyes. Madrid. Prod. Perenquén Teatro.</p> <p>2008 <i>Yvonne, princesa de Borgonya</i>, de Witold Gombrowicz. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. Barcelona.</p> <p>2008 <i>Un dia, Mirall trencat</i>, de Mercè Rodoreda. Dir. Ricard Salvat. Teatre Borràs. Barcelona. Prod. El Corral de L’Olivera.</p> <p>2008 <i>Fins que la mort ens separi</i>, de Rémi dee Vos. Dir. Antonio Simón. Prod. Tantarantana.</p> <p>2009<i> Sweeney Tood</i>, de S. Sondheim. Dir. Mario Gas. Teatre Apolo. Barcelona.</p> <p>2009 <i>L’América d’Edward Hopper</i>, d’Eva Hibernia. Dir. Eva Hibernia. Sala Beckett. Barcelona.</p> <p>2009 <i>La Gran Vía… esquina a Chueca</i>, de Federico Chueca i Joaquin Valverde. Dir. Paco Mir. Teatro de la Zarzuela. Madrid.</p> <p>2010 <i>Leo Leon</i>, de Janosch. Dir. Ramon Molins. La Mostra d’Igualada. Prod. Clownx Teatre S.L.</p> <p>2011 <i>Dies feliços</i>, de Samuel Beckett. Dir. Lurdes Barba. Teatre Almeria. Barcelona. Prod. Winnie Produccions.</p> <p>2013 <i>L’onada</i>, d’Ignacio García May. Dir. Marc Montserrat. Teatre Lliure Barcelona.</p> <p>2014 <i>Onze. nou. catorze</i> (1714), de Víctor Alexandre, Roger Cònsul i Pere Planella. Dir. Pere Planella. GREC 2014. Centre Cívic Convent de Sant Agustí. Barcelona. Prod. Zitzània teatre</p> <p>2014 <i>Perduts a la vikipèdia</i> de Anna Manso i Teresa Pombo. Dir. Teresa Pombo. GREC 2014. Teatre Romea. Barcelona. Prod. Zitzània Teatre.</p> <p>2015 <i>El teatre i la pesta</i>, de Antonin Artaud . Dir. Jordi Coca. Prod. GREC 2015 Festival de Barcelona i el Teatre Akadèmia.</p> <p>2016 <i>Art</i>, de Yasmina Reza. Dir. Miquel Górriz. Teatre Municipal de Girona. Prod. Focus, Mola Produccions, Bitò, Trasgo Producciones.</p> <p>2016<i> Relato de un náufrago</i>, de Gabriel Garcia Màrquez. Dir. Marc Montserrat Drukker. Teatre Lliure (Barcelona). Coproducció Teatre Lliure i Bitò.</p> | |
| dc.peudefoto | <p>Escena digital (MAE) <<a href="http://colleccions.cdmae.cat">http://colleccions.cdmae.cat</a>> (Criteri de cerca: Jon Berrondo)</p> | |
| dc.relation | <p><<a href="https://traselescenario.wordpress.com/tag/jon-berrondo/">https://traselescenario.wordpress.com/tag/jon-berrondo/</a>></p> | |
| dc.source | <p>Articles de revista, capítols de llibres o edició conjunta d’obres:</p> <p><span class="small-caps">Anitúa</span>, Sandra. «Entrevista amb Jon Berrondo (escenògraf d'Ivanov)». <br /> <i>Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral,</i> núm. 7-8-9 (1997), p. 221-226. </p> <p><span class="small-caps">Peralta Gilabert</span>, Rosa. «Entrevista amb Jon Berrondo». <i>Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral</i>, núm. 72 (2009), p. 121-127.</p> <p><span class="small-caps">Peralta Gilabert</span>, Rosa. «Teatrografia Jon Berrondo». <i>Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, </i>núm. 72 (2009), p. 128-136. </p> <p>Consultes en webs:</p> <p>Fitxa Jon Berrondo a l'Enciclipèdia Catalana: <<a href="https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0517034.xml?s_start=230&s_q=gaudi">https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0517034.xml?s_start=230&s_q=gaudi</a>> [Consulta: 12 desembre 2017].</p> <p>Articles on apareix Jon Berrondo a teatral.net: <<a href="https://www.teatral.net/?s=Jon+Berrondo">https://www.teatral.net/?s=Jon+Berrondo</a>>[Consulta: 12 desembre 2017].</p> | |
| dc.subject | Escenògraf | |
| dc.title | Jon Berrondo |