Apel·les Mestres
| dc.coverage | (Barcelona, 1854 - Barcelona, 1936) | |
| dc.creator | Carles Morell | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:59Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p style="margin-bottom: 0cm;">Apel·les (o Apeles, tal com ell escrivia) va néixer l'any 1854 a Barcelona. El seu pare, Josep Oriol Mestres, va ser un arquitecte important a la ciutat, ja que participà en projectes de l'alçada del Liceu, la demolició de les muralles o la Catedral.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm;">La seva formació va començar en un col·legi francès, però de seguida va entrar a estudiar a la Llotja. En un dels seus viatges de joventut va visitar Suïssa, on es va familiaritzar amb les tesis federalistes de Valentí Almirall i va descobrir el poeta Heinrich Heine, de qui més endavant traduiria l'obra <i>Intermezzo</i>. L'any 1875 va publicar <i>Avant!</i>, el seu primer llibre de poemes. Va ser també un dels introductors de la poesia xinesa a Catalunya amb les seves traduccions de Li Bai. A partir de llavors va començar a dibuixar en publicacions de referència com <i>La Campana de Gràcia</i>, <i>La Publicitat </i>o <i>L'Esquella de la Torratxa</i>. L'any 1885 es va casar amb la francesa Laura Radénez. Anys més tard es van recloure a la seva casa del carrer Permanyer de Barcelona, on ell, amb dificultats per escriure, es va dedicar a tenir cura del jardí i a freqüentar reunions amb alguns modernistes cèlebres.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm;">La seva producció llibresca no es limita al text, sinó que s'ocupava de totes les qüestions que afecten el llibre com a objecte (disseny, paper, tipografia, etc.), i va donar com a resultat unes peces úniques d'una gran qualitat.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm;">La seva carrera teatral va començar amb <i>La nit al bosc</i>, un poema musicat per Josep Rodoreda. A partir d'aquí la seva producció va anar acompanyada de la música d'alguns dels grans compositors catalans del moment, com ara Enric Morera a <i>La Rosons </i>(1901) o Enric Granados a <i>Picarol </i>(1915). La seva primera estrena va ser al Teatre Líric Català, impulsada per Ignasi Iglésias, amic de Mestres. Fins a l'any 1906 tota la seva producció escènica era de teatre líric. Aquell any va estrenar <i>Sirena</i>, que va trencar aquesta dinàmica. Pel que fa als temes, en la seva obra teatral es poden trobar peces que representen una vida marinera inspirada en Caldetes (on estiuejava); teatre dedicat a rondalles o adaptacions infantils i també un teatre més convencional. Destaquen, però, les obres <i>Els Sense Cor</i> i <i>Justícia</i>, en les quals va carregar contra el noucentisme, hostil a una figura eminent del modernisme com era Mestres.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Així com s'interessava per tots els elements del llibre, el mateix va fer en el cas del teatre, concebent-lo en la seva totalitat i arribant-se a ocupar fins i tot del vestuari. Aquesta visió total de l'espectacle era molt pròpia de les idees wagnerianes. I, de fet, no només hi combregava, sinó que va arribar a formar part de la delegació catalana del patronat del Festival de Bayreuth.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Va morir la matinada del 19 de juliol del 1936, acabada d'esclatar la Guerra Civil.</p> | |
| dc.description | <p>Apel·les Mestres (Barcelona 1854–1936), va ser un artista dedicat a la poesia, el teatre, la il·lustració i la música. Va ser també un dels pioners de l'humor gràfic tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. La seva aportació escènica va ser sobretot de teatre líric. La varietat, però, de la seva producció sovint ha dificultat una apreciació global de la seva obra.</p> | |
| dc.identifier | 2072 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2836 | |
| dc.local.estrena | <p>1883. <i>La nit al bosc.<br /></i>1896.<i> La cigala i la formiga</i>.<br />1897. <i>La flor de la vall</i>.<br />1906. <i>La Rosons.<br /></i>1906. <i>La barca</i>.<br />1906. <i>Picarol</i>.<br />1906. <i>Nit de Reis</i>.<br />1906. <i>Gaziel</i>.<br />1906. <i>El País de Vano (Pierrot el lladre)</i>.<br />1906. <i>Sirena</i>.<br />1907. <i>Joan de l'Ós</i>.<br />1907. <i>Conte de Nadal</i>.<br />1908. <i>La presentalla</i>.<br />1909.<i> L'avi</i>.<br />1909. <i>La senyoreta</i><i>.<br /></i>1909. <i>Els sense cor</i>.<br />1913. <i>Justícia</i>.<br />1916. <i>Barca dels afligits</i>.<br />1923. <i>A l'aigua</i>.<br />1925. <i>La gropada</i>.<br />1927. <i>La barca vella</i>.</p> | |
| dc.local.publicacions | <p style="margin-bottom: 0cm;"><strong>Poesia</strong></p> <p style="margin-bottom: 0cm;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Avant!: Poesies catalanes.</i> Barcelona: La Renaixensa, 1875.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Microcosmos.</i> Barcelona: La Renaixensa, 1876.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Idil·lis.</i> Barcelona: Llibreria Espanyola, 1889.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Cants íntims.</i> Barcelona: L'Avenç, 1889.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Margaridó.</i> Barcelona: Espasa, 1890.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>La garba.</i> Barcelona: Espasa, 1891.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Vobiscum: Indiscrecions.</i> Barcelona: Espasa, 1892. (2a ed.)</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Odes serenes.</i> Barcelona: Espasa, 1893.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Poemes de mar.</i> Barcelona: Llibreria Espanyola, 1900.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>En Misèria.</i> Barcelona: Salvat, 1902.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Poemes d'amor.</i> Barcelona: Salvat, 1904.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Liliana.</i> Vilanova i la Geltrú: Oliva, 1907.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>La perera.</i> Barcelona: A. López, 1908.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>La senyoreta.</i> Barcelona: Oliva, 1909.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Abril. Poema cíclic.</i> Barcelona: López, 1911.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Poesies.</i> Barcelona: Ilustració Catalana, 1913.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Àtila: flors de sang.</i> Barcelona: Giró, 1917.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Semprevives.</i> Barcelona: Giró, 1920.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Apeles Mestres: poesies.</i> Barcelona: Associació d'autors de la ploma, 1924.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Poesia xinesa.</i> Barcelona: Bonavia, 1925.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Marines.</i> Barcelona: Bonavia, 1927.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Montserratines.</i> Barcelona: Bonavia, 1930.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"> </p> <p><br /><strong>Narrativa breu</strong></p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Tradicions.</i> Barcelona: Espasa, 1895.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Contes bosquetans.</i> Barcelona: Vídua de Lluis Tasso, 1908.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Llegendes i tradicions del Montseny.</i> Barcelona: Bonavia, 1933.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Llibre de lectura.</i> Barcelona: Destino, 1984.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>La casa vella.</i> Sabadell: Ausa, 1989.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"> </p> <p><br /><strong>Dramatúrgia</strong></p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>La nit al bosc.</i> Barcelona: Celestí Verdaguer, 1883.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Gaziel: Els Sense cor. Poema líric-dramàtic.</i> Barcelona: Espasa, 1891.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>La flor de la vall.</i> Barcelona: Bonavia, 1897.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Monòlegs.</i> Barcelona: López, 1901.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>La Rosons.</i> Barcelona: López, 1901.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Enredos de família: Monòleg extravagant.</i> Barcelona: Almanac de L'esquella de la Torratxa, 1902.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Follet.</i> Barcelona: Salvat, 1903.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>La barca: Idil·li dramàtic.</i> Barcelona: Salvat, 1903.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Sirena: Marina en un acte.</i> Barcelona: López, 1906.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Pierrot lo lladre: País de vana, en un acte.</i> Barcelona: López, 1906.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>En Joan de l'Ós: conte a la vora del foc.</i> Barcelona: López, 1907.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Un malalt: Monòleg.</i> Barcelona: Bonavia, 1908.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>La presentalla: Comèdia en tres actes.</i> Barcelona: Bonavia, 1908.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>L'honor; entre cel i terra.</i> Barcelona: Baxarias, 1909.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>La senyoreta: Idil·li dramàtic en un acte, en vers.</i> Barcelona: Oliva, 1909.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>La rondalla de l'amor: Trilogia.</i> Barcelona: Baxarias, 1910.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>La presó de Xauxa: Fantasia Líric-dramàtica en un acte.</i> Barcelona: Porcar, 1910.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Ceguera: Idil·li dramàtic en un acte.</i> Barcelona: Bonavia, 1911.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>L'avi Xena.</i> Barcelona: A. Artís impressor, 1912.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>L'estiuet de Sant Martí.</i> Barcelona: Bonavia, 1912.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>El Pare-nostre: Monòleg.</i> Barcelona: Baxarias, 1912.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Justícia! Tragèdia aristofanesca.</i> Barcelona: Avel·lí Artís, 1913.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>La viola d'or: Rondalla bosquetana en tres actes.</i> Barcelona: Santpere, 1914.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Nit de reis: Conte de la vora del foc en dos actes.</i> Barcelona: Impremta d'Art, 1915.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Picarol: Drama líric en un acte.</i> Barcelona: Bonavia i Duran, 1915.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>La barca dels afligits: Marina en un acte.</i> Barcelona: Impremta d'Art, 1916.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Mascarada: Poema dramàtic.</i> Barcelona: [s.n.], 1921.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>L'última guerra: Poema heroi-còmic.</i> Barcelona: Bonavia, 1922.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>La verge decapitada.</i> Barcelona: Garrofé, 1924.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>A l'aigua!: Marina en un acte.</i> Barcelona: Bonavia, 1924.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>La noia: Marina en un acte.</i> Barcelona: Bonavia, 1924.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Teatre íntim: L'home dels arsos. Blanc sobre blanc.</i> Barcelona: Bonavia, 1925.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>La gropada: Marina en un acte.</i> Barcelona: Bonavia, 1926.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Tres i no res: Peça en un acte.</i> Barcelona: Bonavia, 1926.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>La barca vella: Marina en un acte.</i> Barcelona: Bonavia, 1927.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Niu d'àligues: Drama en tres acte</i><i>s. </i>Barcelona: Giró, 1927.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Una vegada era un rei.</i> Barcelona: Bonavia, 1927.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Els Faritzeus: Comèdia en dos actes.</i> Barcelona: Bonavia, 1928.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Una vegada era un príncep: Comèdia en dos actes.</i> Barcelona: Millà, 1935.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Teatre modernista.</i> Barcelona: Edicions 62, 1982.</p> | |
| dc.peudefoto | Retrat d'Apel·les Mestres . Font:Creative commons | |
| dc.relation | <p><a href="http://www.gaudiallgaudi.com/CDd03%20A%20Mestres%20Teatre.htm">Apel·les Mestres</a> al portal Gaudí All Gaudí.</p> <p><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Apel%C2%B7les_Mestres_i_O%C3%B1%C3%B3s">Apel·les Mestres</a> a la Viquipèdia.</p> <p><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_L%C3%ADric_Catal%C3%A0">Teatre Líric Català</a> a la Viquipèdia.</p> <p><a href="https://www.escriptors.cat/autors/mestresa">Apel·les Mestres</a> al portal de l'AELC.</p> <p><a href="https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0042221.xml">Apel·les Mestres</a> a enciclopèdia.cat.</p> | |
| dc.source | <p style="margin-bottom: .0001pt;"><span class="small-caps">Castillo</span>, David. «Apel·les Mestres, heterodox». <i>Avui Cultura</i> (5 gener 2012), p. 2.</p> <p style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p style="margin-bottom: .0001pt;"><span class="small-caps">Jové i Lagunas</span>, Xavier. «Apel·les Mestres». <i>Avui Cultura</i> (5 gener 2012), p. 6-9.</p> <p style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p style="margin-bottom: .0001pt;"><span class="small-caps">Verdaguer</span>, M. Àngels. «Apel·les Mestres, amb motiu del 150è aniversari del naixement»<i>.</i> <i>Anuari Verdaguer </i>(Vic), núm. 12 (2004).</p> <p style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> | |
| dc.subject | Dramaturg, escenògraf | |
| dc.title | Apel·les Mestres |