Teatre Jovellanos
| dc.coverage | 1867-1889 | |
| dc.coverage.spatial | Carrer Jovellanos 7, Barcelona | |
| dc.creator | Carme Tierz Grafià | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T08:06:50Z | |
| dc.date.issued | 2018 | |
| dc.description | <p>En obrir les portes, la tardor de 1867, un cronista de <em>La Gaceta Universal</em> va exalçar les virtuts del nou Teatro Jovellanos «por su forma elegante, sus cómodas localidades, su hermosa pintura, su buena iluminación y vastas dependències, comparadas con la capacidad del teatro». En destacava, a més, el teló de boca pintat per Josep Planella i Coromina, fill i deixeble del també escenògraf Bonaventura Planella. El teló, on s’hi veia una catifa coberta per luxosos cortinatges, estava guarnida amb brodats d’or.</p> <p>El Jovellanos no era un teatre de grans dimensions, com afirma el periodista i polític catalanista Pere Aldavert, amic i col·laborador d’Àngel Guimerà, que el defineix com un «esquitx de teatre». També n’hi va fer referència l’escriptor, polític i periodista Rafael Tasis, tot assegurant que era un «petit teatre» i que l’aforament no passava dels 450 espectadors.</p> <p>A mitjan 1883, la premsa es va fer ressò de la rivalitat de dues societats recreatives, la Vélez de Guevara i la Guerrers, per fer-se càrrec de la gestió del Jovellanos; finalment, totes dues es van fusionar per gestionar el teatre. La nova empresa va iniciar a primers d’agost del 1883 unes obres per canviar les butaques de platea i transformar l’amfiteatre. La restauració va acabar-se l’octubre del 1883: gràcies a aquesta intervenció, el teatre va guanyar espai, com recollia l’exemplar de <em>La Vanguardia </em>del 9 d’octubre: “contiene anchos corredores, dos salones de descanso, un gabinete especial para fumar y se ha atendido a que los concurrentes disfruten del mayor número de comodidades [...]. Debemos hacer mención de un magnífico piano de media cola [...]. El café, que se ha restaurado por completo, se halla á cargo de don Evaristo Aleu”.</p> | |
| dc.description | <p>Autors com l’escriptor i dramaturg Josep Verdú i Feliu hi van estrenar el 1875 obres com la comèdia en un acte <em>Dilluns</em> i la sarsuela <em>Els pintors de Barcelona</em>. Malgrat tot, foren les societats recreatives, de caràcter cultural i sovint familiar, les inquilines habituals de l’escenari del Jovellanos: entre d’altres, la Vélez de Guevara, els Guerrers i, en anys posteriors, les Universo, Herrera, Bartrina o l’Academia Lírico-Dramática. Aquestes societats oferien vetllades en les quals es representaven peces teatrals, de vegades acompanyades de l’actuació d’un prestidigitador o de recitals infantils de poesia.</p> <p>Després de la remodelació del 1883, el teatre va convertir-se en un espai elegant i ben il·luminat, decorat amb cortinatges i tot luxe de detalls. El 1887, hauria canviat breument la seva denominació per la de Cafè Concert Français, segons la investigadora Carme Morell. El juny i el setembre d’aquell any, però, segueix apareixent a les cartelleres amb el nom de Teatro de Jovellanos i acollint peces com <em>Lo ferrer de tall</em>, <em>L'últim graó</em> o la paròdia <em>Galeotito</em>.</p> <p>La societat Bartrina era l’ocupant més activa del teatre l’any 1888, el moment en què el Jovellanos entra a la història per un motiu polític. El local va ser l’escenari del primer congrés del Partido Socialista Obrero Español (PSOE), els dies 22, 24 i 25 d’agost. Uns dies abans (del 12 al 14 d’agost) havia allotjat la reunió de quaranta-vuit societats obreres que havien creat la Unión General de Trabajadores, és a dir, la UGT.</p> <p>La darrera notícia sobre el Jovellanos que apareix a <em>La Vanguardia</em> és del juny del 1889, quan la Sociedad cómico-dramática Ricardo Calvo va fer-hi una representació. El març del 1890 els utensilis del teatre es van traslladar a Tortosa, en el llagut San Joaquín.</p> | |
| dc.identifier | 2222 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2120 | |
| dc.peudefoto | Carrer de Jovellanos, 7 (creative commons) | |
| dc.relation | <p><a title="http://www.lavanguardia.com/hemeroteca " href="http://www.lavanguardia.com/hemeroteca ">http://www.lavanguardia.com/hemeroteca </a>[Consulta: 5 setembre 2017]</p> <p><a href="http://barcelofilia.blogspot.com.es/2016/08/teatro-de-jovellanos-jovellanostallers.html">http://barcelofilia.blogspot.com.es/2016/08/teatro-de-jovellanos-jovellanostallers.html</a> [Consulta: 5 setembre 2017]</p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Adalvert i Martorell, </span>Pere. <em>Records</em>. Lleida: Editorial Punctum, coeditat amb el Grup d’Estudi de la Literatura del Vuit-cents de la Universitat de Barcelona, 2010.</p> <p><span class="small-caps">Durán Tort</span>, Carola. <em>Pere Aldavert: una vida al servei de l'ideal</em>. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006.</p> <p><span class="small-caps">Morell</span>, Carme. <em>El Teatre de Serafí Pitarra</em>, Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana, 39. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.</p> <p>T<span class="small-caps">asis i Marca</span>, Rafael. <em>Barcelona: imatge i història d'una ciutat.</em> Barcelona: R. Dalmau, 1961.</p> <p><span class="small-caps">Tierz</span>, Carme; <span class="small-caps">Muniesa</span>, Xavier. <em>Barcelona ciutat de teatres.</em> Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Viena Edicions, 2013.</p> <p> </p> <p> </p> | |
| dc.title | Teatre Jovellanos |