La llotja

La llotja va ser publicada l'any 1928 a la impremta Ràfols de Barcelona. Va ser estrenada aquell mateix any al Teatre Novetats. Josep Maria Millàs-Raurell, l'autor, va estar vinculat al Noucentisme i des del final de la Guerra Civil fins a la seva mort es va mantenir allunyat de tota activitat literària.

L'obra s'emmarca en el teatre de temàtica burgesa, per bé que en comptes de servir de confirmació d'uns valors en auge en aquell moment, retrata les contradiccions que s'amaguen sota l'aparent sensatesa i decència burgesa. En definitiva, sense contradir-la, despulla la ideologia dominant i posa en qüestió els seus valors.

L'obra se centra, sobretot, en l'evolució emocional del protagonista, Arnau, a mesura que es va revelant la trama de l'adulteri. És a través d'aquest únic drama personal que es construeix tot el relat i tota la crítica al sistema de valors burgès.

Se situa en el context d'un teatre burgès, tant pel públic com pel contingut. En aquest sentit, es tracta d'un drama de temàtica burgesa, proper a altres obres d'àmbit català, com ara Bola de neu, de Carles Soldevila, però també internacional, com ara algunes peces d'Henrik Ibsen.

La llotja posa en qüestió la suposada comoditat burgesa en un sentit global, les conviccions morals queden en entredit. Això passa en un sentit ampli, ja que afecta tant l'àmbit de les relacions més o menys personals (amoroses, familiars, d'amistat) com les socials (posició socioeconòmica, tracte entre empleats i propietaris). En el cas de La llotja, però, aquest qüestionament de les conviccions i les convencions no s'atura o queda salvat per cap recurs. No hi intervé cap element salvador a l'últim moment, sinó que el drama personal es va despullant de mica en mica i sense remei i, finalment, el pes del desengany es descarrega en el públic a través del gest d'Arnau (o de l'acotació, en el cas del lector). Per aquest motiu va cridar l'atenció del públic i de la crítica, que no sempre s'hi va referir amb bones paraules.

Un dels elements que destaquen en aquesta peça és la ironia i el caràcter suposadament involuntari amb les quals els esdeveniments es van desencadenant. En l'intent de descobrir l'antic amant de la seva esposa, Arnau descobreix com l'acomodador comenta l'origen fosc de la seva fortuna i el seu tracte dèspota tant amb empleats com amb socis. La investigació discreta sobre l'afer amorós condueix a revelar al públic la veritable personalitat d'un home suposadament de bé i com cal. A més, l'interès d'Arnau el va corroint i va pertorbant la pretesa discreció amb la qual volia gestionar l'afer, abocant-lo, finalment, per a descobrir-ho tot, a fer-lo públic per a tota la família. Cada passa d'Arnau per resoldre la situació l'aboca a un enfrontament com més va més profund amb la seva dona i el seu amic, a la vegada germà i traïdor.