Pau Miró Caparrós
| dc.coverage | (Barcelona, 23-9-1974 - ) | |
| dc.creator | Albert Tomàs Monsó | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:38Z | |
| dc.date.issued | 2022 | |
| dc.description | <p>Llicenciat en Interpretació per l’Institut del Teatre, Miró inicia la carrera profesional com a actor de musicals amb la companyia El Musical Més Petit a finals dels anys noranta. Després d’estrenar al TNC amb Magda Puyo (<i>Bernardeta XOC</i>, 1999), entra en contacte amb La Perla 29, companyia amb la qual col·labora fins al 2010. Paral·lelament, Miró completa la seva formació com a dramaturg en diversos cursos de l’Obrador de la sala Beckett. El 1998 funda la companyia Menudos, amb la qual estrena la seva primera obra, <i>La poesia dels assassins</i> (2000). Pocs anys més tard estrena <i>Plou a Barcelona</i> (2004), que li reporta nombrosos èxits, premis i traduccions. L’obra es tradueix i s’estrena a Itàlia, guanya el Premio della Critica de l’Associazione Nazionale di Critici di Teatro (2008) i se’n fa una versió radiofònica a la RAI i una altra de cinematogràfica. Així mateix, en pocs anys es tradueix al castellà, el francès, el portuguès, el polonès i l’anglès, i s’estrena a Madrid i a països com Xile, Venezuela, l’Argentina, el Canadà, Portugal o Gran Bretanya. Autor resident de la quarta edició del projecte T6, escriu i dirigeix <i>Singapur</i> (2007) i <i>Lleons </i>(2009). El mateix 2009 guanya el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona al Millor Text Teatral per <i>Girafes</i>. L’any 2011 estrena un altre dels seus èxits, <i>Els jugadors</i>, guanyador del Premi Butaca al millor text teatral i del Premio Ubu, a Itàlia. Durant els 2010 Miró ha enfocat la seva trajectòria professional a l’escriptura i a la dramatúrgia, que ha practicat de forma alterna amb la direcció escènica. D’aquest període destaca la triple estrena de <i>La mort de Danton</i> de Georg Büchner al Lliure (2013), <i>Victòria</i> (2016), <i>Un tret al cap </i>(2017), <i>Una història real</i> (2019) o la revisió d’alguns clàssics (<i>Terra Baixa</i>, 2014, i <i>Cyrano</i>, 2017, totues dues amb Lluís Homar; <i>Dogville</i>, 2019, amb Sílvia Munt, i <i>Pedro Páramo</i>, 2021, amb Mario Gas).</p> <p>En l’àmbit televisiu, Miró ha treballat com a guionista (<i>La Riera</i>, 2017; <i>Com si fos ahir</i>, 2017-2021) i com a actor, especialment a l’entorn de Minoria Absoluta.</p> | |
| dc.description | <p>Influït pel mestratge de José Sanchis Sinisterra, Xavier Albertí, Sergi Belbel o Carles Batlle, Pau Miró és un dels autors contemporanis catalans més destacats i ben considerats. Miró ha definit la seva proposta artística com un teatre de text permeable al treball actoral i a la posada en escena, que utilitza des del punt de vista del director-dramaturg per acabar de definir l’acció i fins i tot per modificar el text. Les seves obres són habitualment efectistes i elèctriques, amb preferència per la narrativitat davant la situació, concebudes normalment des de la hibridació de gèneres i llenguatges escènics (<i>Banal sessions of Fedra</i>, 2006;<i> Elèctrics</i>, 2010). Carregat amb elements simbòlics, fruit d’un imaginari poètic propi i allunyat del realisme i d’una mirada política explícita, el de Miró és un teatre de geografia urbana, amb el barri del Raval de Barcelona com a punt d’inspiració en molts dels casos (<i>Plou a Barcelona</i>, 2004, per posar un exemple d’èxit). La triologia dels animals (<i>Búfals</i>, 2008; <i>Lleons</i>, 2009, i <i>Girafes</i>, 2009) gira entorn del nucli temàtic de les relacions familiars, així com la violència, la solitud o la incomunicació, temes recurrents en les seves obres. <i>Els jugadors</i> (2011) incideix en l’ús i l’abús del poder; <i>Un tret al cap </i>(2017) ho fa en la censura. Miró també ha abordat la reflexió sobre el teatre, la vellesa i el relleu generacional (<i>Somriure d’elefant</i>, 2006; <i>Eva contra Eva</i>, 2020) o l’auge de l’extrema dreta (<i>Una història real</i>, 2019).</p> | |
| dc.identifier | 2982 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2754 | |
| dc.local.estrena | <p><i><u>Teatre</u></i></p> <p><i>Actor</i></p> <p>15 setembre 1998. <i>Un cop més una mica de música</i>. Direcció: Daniel Anglès, Manu Guix, Dani Espasa, Pili Capellades i Josep Galindo. Teatre Principal de Barcelona. Companyia: El musical més petit.</p> <p>23 octubre 1998. <i>Bal-Trap</i>. Autoria: Xavier Durringer. Direcció: Joan Anguera. Tetre del Sol de Sabadell.</p> <p>28 octubre 1999. <i>Bernadeta XOC. </i>Autoria: Alain Platel i Arne Sierens. Direcció: Magda Puyo. Sala Tallers del TNC.</p> <p>11 maig 2000. <i>Homografia. </i>Autoria: Jordi Fontdevila. La Cuina de l’Institut del Teatre.</p> <p>28 octubre 2000. <i>Casta diva</i>. Autoria: Daniel Anglès, Xavier Bertran i David Pinto. Composició: Dani Espasa. Direcció: Daniel Anglès. Teatre de Salt. Companyia: El musical més petit.</p> <p>26 abril 2001. <i>Kiss me, Kate</i>. Autoria: Samuel i Bella Spewack. Composició: Cole Porter. A partir de <i>La feréstega domada</i>, de William Shakespeare. Direcció: Sílvia Sanfeliu. Institut del Teatre.</p> <p>12 octubre 2001. <i>El burladero. Politichien kabarett</i>. Autoria: Jaume Collell. Direcció: Jaume Collell. Teatreneu.</p> <p>26 febrer 2003. <i>Liliom</i>. Autoria: Ferenc Molnar. Direcció: Carlota Subirós. Sala Beckett. Companyia: La Perla 29.</p> <p>8 juliol 2003. <i>Refugi</i>. Autoria: Jessica Goldberg. Direcció: Oriol Broggi. Sala Beckett. Companyia: La Perla 29.</p> <p>8 novembre 2003. <i>Wit; Wit (Ingenio)</i>. Autoria: Margaret Edson. Direcció: Lluís Pasqual. Teatre Bartrina de Reus.</p> <p>19 gener 2005. <i>Obra vista</i>. Autoria: Jordi Prat i Coll. Direcció: Jordi Prat i Coll. Sala Beckett.</p> <p>16 febrer 2005. <i>La xarxa</i>. Autoria: Joan Brossa. Direcció: Josep Maria Mestres. La Seca Espai Brossa.</p> <p>29 juliol 2005. <i>Rosencrantz i Guildenstern són morts</i>. Autoria: Tom Stoppard. Direcció: Oriol Broggi. Teatre: Can Ratés. Jardí (Santa Susanna). Companyia: La Perla 29.</p> <p>8 març 2006. <i>Antígona</i>. Autoria: Sòfocles. Direcció: Oriol Broggi. Biblioteca de Catalunya. Companyia: La Perla 29.</p> <p>26 març 2009. <i>Magic People Show.</i> Autoria: Giuseppe Montesano. Direcció: Enrico Ianniello, Tony Laudadio, Andrea Renzi i Luciano Saltarelli. Teatro María Guerrero de Madrid. Companyia: Teatri Uniti i Centro Dramática Nacional.</p> <p>29 octubre 2010. <i>Con derecho a fantasma</i>. Autoria: Eduardo de Filippo. Direcció: Oriol Broggi. Teatro María Guerrero de Madrid. Companyia: La Perla 29.</p> <p>16 febrer 2013. <i>La sonata dels espectres.</i> Autoria: August Strindberg. Direcció: Pau Carrió. Teatre Lliure de Gràcia.</p> <p> </p> <p><i>Autor (i director)</i> </p> <p>14 desembre 2000. <i>La poesia dels assassins</i>. Teatre Malic. Companyia Menudos Teatro.</p> <p>21 febrer 2003. <i>Paraigües elèctrics. </i>Sala Trono Villegas de Tarragona.</p> <p>3 juny 2004. <i>Plou a Barcelona</i>. Direcció: Toni Casares. Sala Beckett.</p> <p>13 novembre 2004. <i>Happy hour</i>. A partir de <i>l’Onlce </i>Vània, de Txèkhov. Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure.</p> <p>26 gener 2006. <i>Bales i ombres</i>. Espai Lliure.</p> <p>30 juny 2006. <i>Somriure d’elefant</i>. Biblioteca de Catalunya. La Perla 29.</p> <p>2 novembre 2006. <i>Banal sessions of Fedra</i>. Versus Teatre.</p> <p>20 desembre 2007. <i>Singapur</i>. Sala Tallers del TNC.</p> <p>2 abril 2008. <i>El enfermo imaginario</i>. Autoria: Pau Miró i Marc Rosich. Direcció: Antonio Calvo. Teatre Condal.</p> <p>4 octubre 2008. <i>Búfals</i>. La Planeta. Companyia: Menudos.</p> <p>12 març 2009. <i>Lleons</i>. Sala Tallers del TNC.</p> <p>2 juliol 2009. <i>Girafes</i>. Espai Lliure.</p> <p>3 desembre 2009. <i>Elèctrics.</i> Direcció: Glòria Balañà. La Planeta.</p> <p>11 novembre 2011. <i>Els jugadors.</i> Teatre de Salt.</p> <p>8 desembre 2011. <i>Viatge a la Lluna.</i> A partir de l’obra de Josep M. Espinàs i Xavier Montsalvatge. Composició: Albert Guinovart. Teatre de Bescanó. Companyia: Murtra Ensemble.</p> <p>1 desembre 2012. <i>Un refugi indie.</i> La Planeta.</p> <p>10 octubre 2013. <i>Primera Plana</i>. Autoria: Cristina Clemente, Guillem Clua, Daniela Freixas i Pau Miró. Direcció: Mercè Vila, Carles Fernández, Marilia Samper i Alícia Gorina. La Planeta.</p> <p>3 octubre 2013. <i>La revolució no serà tuitejada</i>. Jordi Casanovas, Guillem Clua i Pau Miró. Direcció: Jordi Casanovas, Guillem Clua i Pau Miró. Teatre Lliure. Companyia: La Kompanyia.</p> <p>11 desembre 2013. <i>Adiós a la infancia</i>. A partir de textos de Juan Marsé. Direcció: Oriol Broggi. Teatre Lliure de Gràcia. La Perla 29.</p> <p>13 gener 2014. <i>Dones com jo</i>. Teatre Romea. Companyia: T de Teatre.</p> <p>9 setembre 2014. <i>Desde Berlín. Tributo a Lou Reed. </i>Autoria: Juan Villoro, Juan Cavestany, Andrés Lima i Pau Miró. A partir de <i>Berlín</i>, de Lou Reed. Direcció: Andrés Lima. Teatre Romea.</p> <p>5 novembre 2014. <i>Llibràlegs</i>. Autoria: Marc Artigau, Josep Maria Miró, Pau Miró i Jordi Prat i Coll. Biblioteca Antònia Adroher de Girona.</p> <p>4 maig 2016. <i>Victòria</i>. Sala Gran del TNC.</p> <p>30 juny 2017. <i>Un tret al cap</i>. Sala Beckett.</p> <p>9 maig 2019. <i>Dogville: un poble qualsevol</i>. A partir de la pel·lícula de Lars von Trier. Direcció: Sílvia Munt. Teatre Lliure de Montjuïc.</p> <p>29 octubre 2019. <i>Una història real</i>. La Villarroel.</p> <p>18 gener 2020. <i>Eva contra Eva</i>. Direcció: Sílvia Munt. Kursaal.</p> <p>3 juliol 2020. <i>NN (Nova Normalitat)</i>. Direcció: Carlus Pradissa. Recinte Modernista de Sant Pau. Companyia: La Fura dels Baus.</p> <p>3 juliol 2020. <i>La distancia</i>. Direcció: Andrea Jiménez i Noemí Rodríguez. Projecció al Teatro Valle Inclán de Madrid.</p> <p> </p> <p><i>Dramaturg</i></p> <p>26 juliol 2007. <i>Los persas. </i>Autoria: Èsquil. Direcció: Calixto Bieito. Teatro Romano de Mérida. </p> <p>14 febrer 2013. <i>Tan bé que anàvem.</i> Autoria: Carles Flavià i Jaume Sisa<i>.</i> La Seca Espai Brossa.</p> <p>16 febrer 2013. <i>El pelicà.</i> Autoria: August Strindberg<i>.</i> Teatre Lliure de Gràcia.</p> <p>19 febrer 2013. <i>El correu de Hessen. </i>Autoria: Georg Büchner. Direcció: David Selvas. Teatre Lliure de Gràcia.</p> <p>19 febrer 2013. <i>La mort de Danton. </i>Autoria: Georg Büchner. Direcció: David Selvas. Teatre Lliure de Gràcia.</p> <p>19 febrer 2013. <i>Woyzeck. </i>Autoria: Georg Büchner. Direcció: David Selvas. Teatre Lliure de Gràcia.</p> <p>23 febrer 2013. <i>La indagació. Un oratori en onze cants.</i> Autoria: Peter Weiss. Direcció: Carme Portacelli. Teatre Lliure de Gràcia.</p> <p>2 desembre 2016. <i>Les noces de Fígaro</i>. Autoria: Caron de Beaumarchais. Direcció: Lluís Homar. Teatre Lliure de Montjuïc. Compañía Nacional de Teatro Clásico.</p> <p>12 març 2020. <i>La gavina</i>. Autoria: Anton Txèkhov. Direcció: Àlex Rigola. Teatre Villarroel.</p> <p>28 maig 2020. <i>Terra baixa</i>. A partir de l’obra homònima d’Àngel Guimerà. Sala Online del Teatre Lliure.</p> <p>1 juliol 2021. <i>Pedro Páramo</i>. A partir de l’obra homònica de Juan Rulfo. Direcció: Mario Gas.</p> <p> </p> <p><i>Director</i><i> </i></p> <p>12 novembre 2010. <i>Pluja constant</i>. Autoria: Keith Huff. Sala Villarroel.</p> <p>7 novembre 2014. <i>Terra baixa.</i> Autoria: Àngel Guimerà<i>. </i>Teatre Municipal de Girona.</p> <p>7 desembre 2015. <i>Filla del seu pare</i>. Autoria: Aleix Aguilar. A partir d’<i>Hedda Gabler</i>, de Henrick Ibsen. Espai Lliure. Companyia: Solitària.</p> <p>8 desembre 2017. <i>Cyrano</i>. Autoria: Edmond Rostand. Teatre Municipal de Girona.</p> <p>20 setembre 2017. <i>Forest</i>. Autoria col·lectiva. Direcció: Pau Miró i Gerard Oms.</p> <p> </p> <p><i><u>Televisió</u></i></p> <p><i>Actor</i></p> <ol start="1999"> <li><i>Laura</i>. TV3.</li> <li><i>Plats bruts</i>. TV3.</li> <li><i>Montreal</i>. Combo Productions.</li> <li><i>7 de notícies</i>. TV3.</li> <li><i>Nightclub</i>. TV3.</li> </ol> <p>2002-2003. <i>No n’hi ha prou</i>. TV3.</p> <p>2002-2003. <i>El cor de la ciutat</i>. TV3.</p> <ol start="2003"> <li><i>Amb llengua o sense</i>. El Terrat.</li> <li><i>Witt.</i> Direcció: Lluís Pasqual.</li> <li><i>Minoria Absoluta</i>. TV3.</li> <li><i>Mire usté</i>. Antena 3.</li> <li><i>Polònia</i>. Minoria Absoluta.</li> <li><i>El buen aviador</i>. Direcció: Sergi Pérez. Escándalo Films.</li> <li><i>Les veus del Pamano</i>. Diagonal TV.</li> <li><i>Johan I</i>. Direcció: Johan Kramer. Pupkin Films.</li> <li><i>Infidels</i>. TV3.</li> </ol> <p>2011-2012. <i>La Riera</i>. TV3.</p> <p> </p> <p><i>Dramaturg</i></p> <ol start="2008"> <li><i>Plou a Barcelona</i>. Direcció: Carles Torrens. TV3.</li> </ol> <p>2011-2016. <i>La Riera</i>. TV3.</p> <ol start="2017"> <li><i>Jogadores</i>. Artistas unidos.</li> </ol> <p>2017-2021. <i>Com si fos ahir. </i>TV3.</p> <ol start="2020"> <li><i>Les noces de Figaro.</i> Direcció: Lluís Homar. Teatre liure.</li> </ol> | |
| dc.local.publicacions | <p><i>Plou a Barcelona</i>. Barcelona: Rema 12, 2004.</p> <p><i>Bales i ombres</i>. Barcelona: Teatre Lliure, 2006.</p> <p><i>Singapur</i>. Barcelona: Proa, 2008.</p> <p><i>Lleons</i>. Barcelona: Proa, 2009.</p> <p><i>Búfals; Lleons; Girafes.</i> Barcelona: Rema 12, 2009.</p> <p><i>Els jugadors</i>. Barcelona: Teatre Lliure 2012.</p> <p><i>Espriu x dotze</i>. Tarragona: Arola, 2014.</p> <p><i>Victòria</i>. Tarragona: Arola, 2016.</p> <p><i>Un tret al cap</i>. Barcelona: Institut del Teatre: Comanegra, 2018.</p> | |
| dc.peudefoto | Lleons.Teatre Nacional de Catalunya, sala tallers, 12 març 2009. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="https://www.cccb.org/es/multimedia/videos/kosmopolis-11-las-nuevas-dramaturgias/212052">https://www.cccb.org/es/multimedia/videos/kosmopolis-11-las-nuevas-dramaturgias/212052</a> </p> <p><a href="https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/pau-miro-reivindico-fer-lesforc-de-posar-se-a-la-pell-de-laltre/video/5949667/">https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/pau-miro-reivindico-fer-lesforc-de-posar-se-a-la-pell-de-laltre/video/5949667/</a></p> <p><a href="https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/pau-miro-victoria-es-una-obra-sobre-com-la-por-es-filtra-a-tots-els-ambits-de-la-vida-/video/5599656/">https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/pau-miro-victoria-es-una-obra-sobre-com-la-por-es-filtra-a-tots-els-ambits-de-la-vida-/video/5599656/</a></p> <p><a href="https://www.catalandrama.cat/autor/pau-miro/">https://www.catalandrama.cat/autor/pau-miro/</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Artigau</span>, Marc. «Entrevista a Pau Miró». <i>Pausa </i>(Barcelona: Sala Beckett), núm. 32 (2008) [recurs electrònic].</p> <p><span class="small-caps">Feldman</span>, Sharon G. «El perfil postdramático del teatro catalán contemporáneo». <i>Pygmalion: Revista de Teatro General y Comparado</i> (Richmond: University of Richmond), núm. 1 (2007), p. 39-50. </p> <p><span class="small-caps">Gallén</span>, Enric. «Dramatúrgia catalana actual». A: <span class="small-caps">Batlle</span>, Carles; <span class="small-caps">Gallén</span>, Enric; <span class="small-caps">Güell</span>, Mònica (eds.). <i>Drama contemporani: renaixença o extinció? </i>Lleida; Barcelona; París: Punctum; Institut del Teatre; Universitat Pompeu Fabra; Université Paris-Sorbonne, 2016, p. 159-174.</p> <p><span class="small-caps">Ianello</span>, Enrico. «Cafè Zurich, Caffé Gambrinus». <i>Pausa </i>(Barcelona: Sala Beckett), núm. 32 (2008) [recurs electrònic].</p> <p><span class="small-caps">Mestres</span>, Albert. «Entre el segle XX i el segle XXI: la difícil i atzarosa relació entre text dramàtic i escenificació en l’àmbit català». A: <span class="small-caps">Broch</span>, Àlex; <span class="small-caps">Cornudella</span>, Joan; <span class="small-caps">Foguet</span>, Francesc (eds.). <i>Teatre català avui 2000-2017: 4t encontre d’escriptors i crítics a les Garrigues. </i>Juneda: Fonoll, 2018, p. 29-47.</p> <p><span class="small-caps">Moreau</span>, Benjamin; <span class="small-caps">Díaz</span>, Sylvain. «La <i>Trilogie des fables urbaines</i> de Pau Miro, “un théâtre dont on a besoin parce qu’il cultive un mystère». <i>Agôn: Revue des arts de la scène</i> (Association Agôn), núm. 6 (2013) [recurs electrònic].</p> <p><span class="small-caps">Prat i Coll</span>, Jordi. «Pau Miró i la vida dels discrets». <i>Pausa </i>(Barcelona: Sala Beckett), núm. 32 (2008) [recurs electrònic].</p> <p><span class="small-caps">Riera</span>, Pere. «La dramatúrgia catalana del segle XXI: deu anys d’autories fidels a l’espectador». <i>Estudis Escènics</i> (Barcelona: Institut del Teatre), núm. 38 (2007), p. 73-84.</p> | |
| dc.subject | Dramaturg, director i traductor | |
| dc.title | Pau Miró Caparrós |