Marià Obiols i Tramullas

Nascut a Barcelona, de jove s’inicià en el sofeig i el violí i, més tard, en l’harmonia i la composició de la mà de Ramon Vilanova. A finals de la dècada del 1820 donà a conèixer les primeres obres i el 1831 marxà a Itàlia. Allà estudià amb Mercadante, a qui considerà sempre un mestre. Amb ell viatjà per Europa, fet que li permeté conèixer de primera mà el panorama musical de França, Itàlia i Alemanya. Tornat a Itàlia, obtingué el càrrec de Maestrino de l’Escola de Música de Novara i el 1837 estrenà l’òpera Odio ed amore al Teatro alla Scala de Milà, amb llibret de Felice Romani. L’obra es representà posteriorment a Torí, Novara i Brèscia. El 1838 tornà a Barcelona i fou nomenat primer director del Conservatori de la Societat del Liceu Filarmònic i Dramàtic, on també exercí de professor de Declamació i Cant. El 1847, quan l’antic Liceu de Montsió es traslladà a l’edifici de la Rambla, Obiols també rebé el càrrec de director musical, que combinà amb les funcions pedagògiques que ja desenvolupava. El Gran Teatre del Liceu s’inaugurà el dos d’abril d’aquell mateix any amb la seva obra Il Regio Imene, amb llibret en italià de Joan Cortada, sobre les noces d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó. El 1874 tornà a estrenar al Liceu, aquest cop amb l’òpera Editta di Belcourt, amb llibret de Francesc Fors.

Deixeble de Mercadante i amb vocació pedagògica, Obiols destaca per una producció abundant d’obra vocal, tant cambrística com de gran format. És autor d’un centenar de peces amb finalitats docents, una vintena de música religiosa, una cinquantena de música de petit format, tres òperes (Odio ed amore, Edita di Belcourt i Laura Debellan), diversos càntics i himnes, un concertante per a veus i orquestra, així com una fantasia per a gran orquestra i dues cantates. Des de la posició de director del conservatori del Liceu, Obiols tingué una enorme influència en la formació musical de diverses generacions de músics barcelonins. El seu estil és clarament romàntic d’influència italiana i integra una alta varietat de gèneres dramàtics i vocals. Obiols obtingué sempre un alt reconeixement per part de la crítica i el públic, i transcendeix els àmbits compositiu i pedagògic, ja que fou una peça clau per al naixement del Gran Teatre del Liceu i de la seva orquestra, així com d’algunes de les seves iniciatives més importants, com la del cicle dels concerts matinals a partir de 1847.