Llorenç Villalonga
| dc.coverage | (Palma, 1-3-1897 - Palma, 28-1-1980) | |
| dc.creator | Maria Muntaner González | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:12Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Autor teatral. Psiquiatre i escriptor. El seu pare era militar i la seva mare provenia d'una família de metges. Villalonga estudià medicina, tot i la prohibició del seu pare, a les facultats de Múrcia, Barcelona, Madrid i Saragossa, on acabà la carrera l'any 1926. S'especialitzà en psiquiatria i exercí com a metge a Palma.</p> <p>El 1924 va començar a col·laborar amb el diari <i>El Día de Palma</i>, propietat del financer Joan March i Ordines. Hi escrivia articles sobre política i cultura sota el pseudònim de Dhey. L'any 1931 aparegué la seva primera novel·la, <i>Mort de dama</i>, que, juntament amb <i>Bearn o la casa de les nines</i>, constitueix una de les obres més emblemàtiques de la literatura catalana. Val a dir que en bona part de les seves novel·les s'hi entreveuen certs aspectes teatrals, força evidents, sobretot, en la construcció reiterada de fragments dialogats.</p> | |
| dc.description | <p>En l'aspecte teatral, és autor d'obres molt diverses, que va escriure entre trenta-cinc i seixanta-cinc anys. Va escriure tragèdies, drames i comèdies, i va crear un model propi: els desbarats, una mena de tragifarses breus de caràcter més rupturista.</p> <p>En les tragèdies s'inclouen <i>Fedra</i> (ed. 1932) i <i>Aquil·les o l'impossible</i> (ed. 1964), que respecten la regla de les tres unitats, però s'allunyen de la tragèdia clàssica i esdevenen més psicològiques.</p> <p>En el cas de <i>Fedra</i>, el personatge té una lluita interna entre la seva sensibilitat i la manca d'imaginació d'Hipòlit. Villalonga hi aconsegueix una bona adaptació a l'estructura clàssica, uns diàlegs àgils i un nou enfocament del mite clàssic. <i>Aquil·les o l'impossible</i>, basada en un episodi de la <i>Ilíada</i>, focalitza l'atenció en el poder de decisió del personatge principal més que no en els designis dels déus i introdueix anacronismes en la història, que l'apropen al present de Villalonga.</p> <p>Pel que fa als drames, <i>Faust</i> (ed. 1956) i <i>Filemó i Baucis</i> (ed. 1966) corresponen a la primera i la segona part, respectivament, de <i>Bearn</i>, tot i que sembla que <i>Faust</i> va ser escrit abans que la novel·la. Tracten, doncs, el tema dels canvis provocats pels nous temps en contraposició al món rural i a una ideologia immobilista, una temàtica recurrent en l'obra de Villalonga. L'altre drama que va escriure, <i>Els camins</i>, és el resultat d'una col·laboració amb Baltasar Porcel amb el propòsit que aquest escriptor obtingués el premi Ciutat de Palma 1958. Aquesta obra tracta sobre la crisi de fe d'un seminarista i, a diferència dels altres dos drames, no segueix la regla de les tres unitats.</p> <p>Entre les comèdies figuren <i>A l'ombra de la seu</i> (ed. 1966), que s'acosta a la comèdia de costums, <i>Silvia Ocampo</i> (ed. 1935) i <i>Escola de neurosi</i> (ed. 1979). La primera se centra en la temàtica amorosa; les altres dues tracten sobre la impossibilitat de triomf en les persones «anormals» o singulars. Aquestes comèdies corresponen aproximadament a tres novel·les de l'autor: <i>A l'ombra de la seu</i>, a <i>Mort de dama</i>; <i>Silvia Ocampo</i>, a <i>Un estiu a Mallorca</i> —aquí la comèdia és anterior a la novel·la—, i <i>Escola de Neurosi</i>, a <i>Desenllaç a Montlleó</i>.</p> <p>Quant a la producció més innovadora, cal parlar dels desbarats. Jaume Vidal Alcover es va encarregar de fer-ne una primera edició (1965), en què se'n poden diferenciar dos grups. El primer, el constitueixen un seguit de peces breus que Villalonga va escriure sense intenció de publicar-les. Són paròdies de certs tipus de comportaments aristocràtics escrites en llenguatge dialectal. El segon, el componen quatre obres que recorden el teatre de l'absurd: <i>L'esfinx</i>, <i>La Tuta i la Ramoneta</i>, <i>Festa Major</i> i <i>Alta i benemèrita senyora</i>. Aquestes obres eren més ambicioses que les anteriors i tenien unes altres intencions estètiques.</p> <p>D'altra banda, el conjunt dels desbarats va molt lligat a la narrativa de Villalonga; alguns elements coincideixen en ambdós gèneres i fins i tot un dels desbarats —<i>El desconcili</i>— està publicat dins el conjunt <i>Narracions</i> (ed. 1974).</p> <p>Finalment, la relació de Villalonga i el teatre es completa amb altres aportacions, com ara les insercions de textos no teatrals de l'autor en alguns muntatges de Jaume Vidal i Maria Aurèlia Capmany, l'escenificació dels <i>Diàlegs socràtics</i> per part de Teatre de Què i l'emissió per ràdio i televisió d'algunes adaptacions de les seves obres.</p> <p>En la literatura catalana contemporània, l'obra teatral de Villalonga és d'un gran valor. L'autor ha contribuït als intents de renovació del teatre amb una gran correcció literària, uns diàlegs àgils i vius i un enginy i una ironia poc freqüents.</p> | |
| dc.identifier | 1608 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2632 | |
| dc.local.estrena | <p>19 desembre 1962. <i>Faust </i>[sota el títol de <i>Bearn</i>]. Rafael Vidal i Folch. Palau de la Música Catalana de Barcelona. Agrupació Dramàtica de Barcelona.</p> <p>14 maig 1969. <i>La Tuta i la Ramoneta</i> [inclosa en l’espectacle <i>Amics i coneguts</i>, de J. Vidal Alcover]. Josep Monleón. Teatre Poliorama de Barcelona. Companyia de Núria Espert.</p> <p>15 juny 1970. <i>A l’ombra de la Seu</i> [sota el títol de <i>Mort de dama</i>]. Ricard Salvat. Teatre Català Romea de Barcelona. Companyia Adrià Gual. </p> <p>1 novembre 1975. <i>Aquil·les o l'impossible</i>. Teatre Principal de Valls. Grup del Teatre Principal de Valls.</p> | |
| dc.local.publicacions | <p style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;">«Silvia Ocampo». <i>Brisas</i>,<i> revista mensual</i> (Palma) (1935).</p> <p style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"> </p> <p style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"><i>Fedra</i>. Palma: Moll, 1955.</p> <p style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"> </p> <p style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"><i>Cocktail a un vell palau</i>. Palma: Atlante, 1955.</p> <p style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"> </p> <p style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"><i>Faust</i> i <i>Viatge a París de Minos i Amaranta</i>. Palma: Moll, 1956.</p> <p style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"> </p> <p style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"><i>Aquil·les o l’impossible</i> i <i>Alta i benemèrita senyora</i>. Palma: Moll, 1964.</p> <p style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"> </p> <p style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"><i>Desbarats</i>. Palma: Daedalus, 1965.</p> <p style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"> </p> <p style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"><i>Els camins</i>. A: <span class="small-caps">Villalonga</span>, Llorenç. <i>Els meus inèdits</i>. Barcelona: Edicions 62, 1987.</p> | |
| dc.peudefoto | Bearn o la casa de les nines. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="http://www.escriptors.cat/autors/villalongall/pagina.php?id_sec=1766">Llorenç Villalonga al portal de l'AELC</a> [Consulta: 25 juny 2014]</p> <p><a href="http://www.fundaciocasamuseu.cat/cases/index.php?s=lv&ss=autor">Llorenç Villalonga al portal Ruta Mallorca Literària</a> [Consulta: 25 juny 2014]</p> <p><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Lloren%C3%A7_Villalonga_i_Pons">Llorenç Villalonga a la Viquipèdia</a></p> <p><a href="http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/autor/132/llorenc-villalonga.html">Llorenç Villalonga a <i>Visat.</i>, revista digital del PEN Català</a></p> <p><a href="https://lletra.uoc.edu/ca/autor/llorenc-villalonga/detall">Llorenç Villalonga al portal lletrA</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep Maria. «Notes sobre el teatre de Llorenç Villalonga». <i>Lluc</i>, núm. 629 (1973), p. 9-12.</p> <p><span class="small-caps">Bosch</span>, Maria del Carme. «Un tema clàssic dins el teatre de Llorenç Villalonga». <i>Mayurqa</i>, núm. 17 (1977-1978), p. 223-227.</p> <p><span class="small-caps">Bosch</span>, Maria del Carme. «Llorenç Villalonga entre Grècia i França». <i>Randa</i>, núm. 11 (1981), p. 159-169.</p> <p><span class="small-caps">Delor i Muns</span>, Rosa M. «Espriu/Villalonga: Una <i>Fedra</i> intertextual». <i>Randa</i>, núm. 34 (1994), p. 111-132.</p> <p><span class="small-caps">Ferrà-Ponç</span>, Damià. «Notes autobiogràfiques de Llorenç Villalonga». <i>Randa</i>, núm. 15 (1983), p. 131-168.</p> <p><span class="small-caps">Llompart</span>, Josep Maria. «Dues tragèdies de Llorenç Villalonga». A: <i>Aquil·les o l’impossible. Alta i benemèrita senyora</i>. Palma: Editorial Moll, 1964, p. 7-15.</p> <p><span class="small-caps">Pomar</span>, Jaume. «Pròleg». A: <span class="small-caps">Villalonga</span>, Llorenç. <i>Despropósitos 2</i>. Madrid: Cuadernos para el Diálogo, 1974, p. 7-19.</p> <p><span class="small-caps">Sales</span>, Joan. «Pròleg de l’editor». A: <span class="small-caps">Villalonga</span>, Llorenç. <i>La marquesa de Pax i altres disbarats</i>. Barcelona: Club editor, 1975, p. 11-13.</p> <p><span class="small-caps">Simbor</span>, Vicent. «L'obra teatral de Llorenç Villalonga». <i>Caplletra</i>, núm. 14 (1993), p. 143-161.</p> <p><span class="small-caps">Vidal i Alcover</span>, Jaume. «Pròleg». A: <span class="small-caps">Villalonga</span>, Llorenç. <i>Desbarats</i>. Palma: Ed. Daedalus, 1965.</p> <p><span class="small-caps">Vidal i Alcover</span>, Jaume<i>. Llorenç Villalonga i la seva obra</i>. Barcelona: Curial, 1980. Inclou «Petita història de <i>Fedra</i> i les seves versions», p. 122-133, i «Els disbarats d’‘El Club dels Novel·listes’», p. 195-205.</p> | |
| dc.subject | Actor | |
| dc.title | Llorenç Villalonga |