Morir
| dc.contributor.author | Sergi Belbel | |
| dc.creator | Sharon G. Feldman | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:02:56Z | |
| dc.date.issued | 2022 | |
| dc.description | <p>A <i>Morir</i>, Sergi Belbel medita sobre la distinció arbitrària i el fil minúscul que separa la vida de la mort. El subtítol de l’obra, <i>Un moment abans de morir</i>, es refereix a aquest espai infinitesimal i inefable, difícil de precisar. La temàtica es reprodueix en l’estructura de l’obra, creant un experiment en la forma (en matemàtica, simetria i repetició) que investiga l’arbitrarietat del destí humà i el paper de l’atzar a l’hora de produir relacions de causa i efecte imprevistes. La primera part de l’obra, titulada «Morir», presenta una sèrie de set escenes aparentment independents, cadascuna de les quals conté entre un i tres personatges i que culmina amb la mort d’un d’ells. En conjunt, les circumstàncies –almenys, a primera vista– semblen poc extraordinàries: un guionista mor d’un atac de cor, un addicte a l’heroïna mor d’una sobredosi, una jove s’ofega fins a morir amb un os de pollastre, un pacient d’un hospital s’asfixia fins a la mort en empassar-se el seu propi vòmit, una vella deprimida i sola mor d’una sobredosi d’alcohol i medicaments, un motociclista xoca contra un cotxe de policia i un home és sorprès i assassinat a la seva pròpia casa per un botxí a sou. A la segona part de l’obra, titulada «i no morir», les set escenes de la primera part es repeteixen en ordre invers. Aquesta vegada, en comptes de deixar que els personatges morin, intervé el destí per salvar l’home del seu assassí a sou. Aquest gest de bon auguri posa en moviment una reacció en cadena, un efecte dominó, que uneix les escenes posteriors en un ordre lògic de tal forma que cada víctima és capaç d’escapar a la mort. L’obra, per tant, conclou amb un to optimista que faria pensar que un petit acte de clemència, o un gest arbitrari, pot tenir repercussions de molt més abast del que en principi es podria pensar, representant per tant la diferència entre la vida i la mort. A aquesta equació gairebé algebraica Belbel afegeix encara una altra dimensió estructural important: un marc metateatral en què un guionista conversa amb la seva dona sobre les qualitats d’un guió d’èxit. S’acaba de recuperar d’una difícil sequera creativa i ella l’anima perquè li expliqui la seva darrera idea per a una obra de teatre, titulada <i>Un moment abans de morir</i>. La seva conversa servirà de marc que correspon a la imaginació del guionista i, naturalment, un pretext per a una reflexió deliberadament conscient sobre el procés creatiu.</p> | |
| dc.description | <p>Tot i haver estat escrita l’any 1993 i haver guanyat posteriorment els dos premis de teatre més cobejats de l’Estat espanyol –el Premi Born 1994 (concedit anualment pel Cercle Artístic de Ciutadella de Menorca a una obra en català o castellà) i el Premio Nacional de Literatura Dramática 1996 (atorgat anualment pel Ministeri de Cultura d’Espanya), <i>Morir</i> no es va estrenar fins a l’abril del 1998, quan a Belbel se li va oferir l’oportunitat de dirigir-la al Teatre Romea a Barcelona. Va ser, de fet, la darrera obra produïda al Romea durant el seu període com a seu del CDGC públic. Així doncs, quan l’obra va ser finalment portada a l’escenari, es va fer sota condicions excepcionalment propícies, amb un repartiment de luxe que incloïa una llarga llista de noms de l’<i>star system</i> català, molts dels quals havien treballat amb Belbel anteriorment: Pere Arquillué, Jordi Banacolocha, Jordi Bosch, Imma Colomer, Laura Conejero, Marta Domingo, Pau Durà, Santi Ibáñez, Anna Lizaran, Francesc Orella, Francesca Piñón, Àngels Poch i Lluís Soler. D’altra banda, el repartiment incloïa la popular cantautora catalana Lídia Pujol, que, acompanyada per quatre músics, interpretava una partitura musical composta per Òscar Roig. La dissenyadora de vestuari Mercè Paloma també va participar en el muntatge, igual que l’escenògraf Joaquim Roig. La posada en escena de Belbel de <i>Morir</i>, per tant, seria una recepta infal·lible per a una obra de molt èxit durant els dos mesos que va estar en cartell al Romea. El text, a més, ha estat traduït a i/o estrenat en alemany, castellà, finès, grec, hongarès i italià.</p> | |
| dc.identifier | 2993 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/104 | |
| dc.local.estrena | 6 abril 1998, Teatre Romea (Barcelona) | |
| dc.peudefoto | Morir (Un moment abans de morir). Sergi Belbel. Teatre Romea del 16 d'abril al 7 de juny 1998. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.publisher | València: Eliseu Climent (Teatre Tres i Quatre; 39), 2004 | |
| dc.relation | <p>Centro de Documentación Teatral: Fitxa del muntatge de 1997:</p> <p><a href="https://www.teatro.es/estrenos-teatro/morir-9057">https://www.teatro.es/estrenos-teatro/morir-9057</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Feldman</span>, Sharon. <i>A l’ull de l’huracà: Teatre català contemporani</i>. Trad. Pere Bramon and Neil Charlton. Barcelona: L’Avenç, 2011.</p> <p><span class="small-caps">George</span>, David. <i>Sergi Belbel and Catalan Theatre: Text, Performance, and Identity</i>. London: Tamesis, 2010.</p> <p><span class="small-caps">Ordóñez</span>, Marcos. «Trivial Pursuit». <i>Avui</i> (27 abril 1998).</p> <p><strong>Filmografia:</strong></p> <p><i>Morir (o no). </i>Espanya. 2000. Director Ventura Pons. Adaptació de Ventura Pons. Els Films de la Rambla, 92 min (llargmetratge), color, 35 mm.</p> <p><strong>Versions en castellà de l'obra:</strong></p> <p><span class="small-caps">Belbel</span>, Sergi. <i>Morir (Un momento antes de morir)</i>. Madrid: Antonio Machado Libros, 2014.</p> <p><span class="small-caps">Belbel</span>, Sergi. <i>Morir</i><i> (Un momento antes de morir)</i>. A: <i>Teatro reunido de Sergi Belbel</i>. Vol 1. Madrid: Punto de Vista, 2021.</p> | |
| dc.title | Morir | |
| dc.title.alternative | Morir : (Un moment abans de morir) |