Isabel Rocatti i Campos
| dc.coverage | (Burjassot, València, 1958 - ) | |
| dc.creator | Isabel Marcillas Piquer | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:44Z | |
| dc.date.issued | 2024 | |
| dc.description | <p>És llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha rebut cursos de professionals com ara Carol Rosenfeld, Bob McAndrew, Konrad Zshiedrich, Carlos Alfaro o Augusto Boal, entre d’altres. Endemés, ha exercit com a docent amb grups d’entrenament actoral i tallers de creativitat.</p> <p>Nascuda a Burjassot, Rocatti és actriu des dels divuit anys. Els seus inicis en el món del teatre van ser a València, on va treballar durant tres anys amb el PTV en l’obra <i>Dansa de la llança de paper</i> i en la creació col·lectiva de <i>Balazo traidor</i>. Posteriorment, va estudiar a l'Institut del Teatre de Barcelona i, en acabar, després d’actuar en la versió de Manuel Molins d’<i>Antoni i Cleopatra</i>, dirigida per José Luis Saiz al Teatre Escalante de València, va formar part de la companyia Els Joglars al llarg de quatre anys, durant els quals va intervenir en els espectacles <i>Teledeum</i> i <i>Virtuosos de Fontainebleau</i>. A partir d’aquell moment va residir amb més assiduïtat a Barcelona.</p> <p>En el vessant interpretatiu, ha actuat en espectacles nombrosos sota les ordres de directors com Juan Carlos Martel, Sílvia Munt, Víctor Conde, Paco Azorín, Carles Alfaro, Rosa M. Sardà, Jorge Picó, Bigas Luna, Calixto Bieito, Carles Santos, Carme Portacelli, Jose Luis Saiz o Rafael Calatayud. Com a actriu per a la gran pantalla, ha treballat en una dotzena de pel·lícules, entre les quals destaquen <i>Estiu 1993</i>, de Clara Simó; <i>Tres dies amb la família</i>, de Mar Coll; <i>La distancia más larga</i>, de Claudia Pinto Emperador;<i> L'arbre de les cireres</i>, de Marc Recha, interpretació per la qual va rebre el Premi Actriu Protagonista en els Premis Tirant, o<i> Las horas del día</i>, de Jaime Rosales. Rocatti també compta amb una prolífica carrera com a actriu de sèries televisives de TV3, entre les quals es troben les populars <i>Temps de silenci </i>i <i>Ventdelplà</i>, on va fer el paper de Marcela atenent els clients del bar Tramuntana. Resulten també destacables <i>La vall</i>, <i>Crematorio</i>, <i>Señoras del (h) ampa</i> o <i>Sr. Retor</i>, entre d’altres.</p> | |
| dc.description | <p>Les seves interpretacions han sigut mereixedores de nombrosos premis, entre els quals cal assenyalar el Premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana l’any 2004 i el Premi de la Crítica del 2003, ambdós per la seva interpretació en <i>Una Alaska particular</i> de Harold Pinter.</p> <p>Esporàdicament ha exercit com a directora escènica en espectacles poètics així com en <i>Anoche fue Valentino</i> de Chema Cardeña (1995) i, més recentment, en <i>Al divan (l'oblit que serem)</i> (2023), escrita, dirigida i interpretada per la mateixa Isabel Rocatti. Actualment compagina la seva professió com a actriu amb la docència com a terapeuta Gestalt.</p> | |
| dc.identifier | 3118 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2447 | |
| dc.local.estrena | <p><strong>Treballs com a actriu de teatre:</strong></p> <ul> <li><i>Al divan (l'oblit que serem)</i> escrit i interpretat per Isabel Rocatti.</li> <li><i>La nostra ciutat</i> de Thornton Wilder. Dir. Ferran Utzet.</li> <li><i>Yerma</i> de Federico G. Lorca. Dir. Juan Carlos Martel.</li> <li><i>Poder i santedat</i> de Manuel Molins. Dir. Paco Azorín.</li> <li><i>Carnicera</i> de Javier Daulte. Dir. David Teixidó.</li> <li><i>Casa de nines, 20 anys després</i> de Lucas Hnath. Dir. Sílvia Munt.</li> <li><i>El Florido Pensil (niñas) </i>de Andrés Sopeña Monsalve. Dir. Fernando Bernués i Mireia Gabilondo.</li> <li><i>Joc de miralls </i>d'Annie Baker. Dir. Juan Carlos Martel.</li> <li>2014-2015. <i>La ratonera </i>d'Agatha Christie. Víctor Conde.</li> <li><i>Noies de calendari</i> de Tim Firth. Dir. Antonio Calvo.</li> <li><i>L’espera</i> de Remo Binosi. Dir. Juan Carlos Martel Bayod.</li> <li><i>Leonce + Lena </i>de Georg Büchner. Dir. Pep Pla.</li> <li><i>El amor del ruiseñor </i>de Timberlake Wertenbaker. Dir. Jordi Picó.</li> <li><i>Cuentos de los bosques de Viena </i>d'Odon von Horvard. Dir. Joaquín Candeias.</li> <li><i>Una altra Ofèlia </i>de Manuel Molins. Dir. Carlos Marchena.</li> <li><i>Comedias bárbaras </i>de Ramón María del Valle-Inclán. Dir. Bigas Luna.</li> <li><i>Lisístrata </i>de Carlos Santos.</li> <li><i>Una Alaska particular </i>de Harold Pinter. Dir. Carlos Alfaro.</li> <li><i>Sallinger </i>de Bernard-Marie Koltès. Dir. Carme Portaceli.</li> <li><i>23 centímetros (una comedia sexual) </i>de Carles Alberola i Roberto Garcia. Dir. Josep María Mestres.</li> <li><i>Ombra</i>. Dir. Hansel Cereza. La Fura dels Baus.</li> <li><i>L’altre (Umbral) </i>de Paco Zarzoso. Dir. Carles Alfaro.</li> <li><i>La hostelera </i>de Carlo Goldoni. Dir. Sergi Belbel.</li> <li><i>Un día </i>de Mercè Rodoreda. Dir. Calixto Bieito.</li> <li><i>El dinar </i>de Thomas Bernhard. Dir. Calixto Bieito.</li> <li><i>L'últim vals</i>, sobre textos de Samuel Beckett. Dir. Jordi Dauder.</li> <li><i>La muerte </i>de Woody Allen. Dir. Enric Flores.</li> <li><i>Estimat mentider </i>de Jerome Kilty. Dir. Rafael Calatayud.</li> <li><i>Dancing!</i> Dir. Helder Costa.</li> <li><i>El perro del hortelano </i>de Lope de Vega. Dir. José L. Saiz.</li> <li><i>La Marquesa Rosalinda </i>de Ramón María del Valle Inclán. Dir. Alfredo Arias.</li> <li><i>Els virtuosos </i>de Fontainebleau. Dir. Albert Boadella. Els Joglars.</li> <li><i>Teledeum</i>. Dir. Albert Boadella. Els Joglars.</li> <li><i>Antoni i Cleopatra</i> de William Shakespeare. Dir. José Luis Saiz.</li> <li><i>Balazo traïdor</i>. PTV.</li> <li><i>Dansa de la llança de paper</i>. PTV.</li> </ul> | |
| dc.peudefoto | El florido pensil (nenes). Teatre Poliorama, 16 febrer 2016. Part 1 de 5. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Escales</span>, Carme. <a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/districtes/isabel-rocatti-lliure-gracia-van-ser-meva-porta-dentrada-barcelona-1027388">«Isabel Rocatti: “El Lliure i Gràcia van ser la meva porta d'entrada a Barcelona”»</a>. <i>El Periódico</i> (1 juny 2011).</p> <p>«Isabel Rocatti». <i>Teatre Barcelona</i>. <<a href="https://es.teatrebarcelona.com/isabel-rocatti">https://es.teatrebarcelona.com/isabel-rocatti</a>></p> <p> </p> <p> </p> | |
| dc.subject | Actriu i directora escènica | |
| dc.title | Isabel Rocatti i Campos |