Josep Torrents i Garcia [també Pep]

dc.coverage(Sabadell, 2-12-1943 - Barcelona, 3-3-2011)
dc.creatorAlbert Pijuan Hereu
dc.date.accessioned2026-01-14T15:37:08Z
dc.date.issued2018
dc.description<p>Actor de llarga trajectòria en teatre i televisió i doblador habitual d’algunes de les cares més conegudes del cinema.</p> <p>Nascut a Sabadell, Josep Torrents es va implicar en el món teatral des dels divuit anys. Els primers passos els va fer en una companyia de teatre infantil i juvenil juntament amb Mercè Sampietro i Carme Conesa. Posteriorment, amb el grup Ca-Barret, va actuar en els espectacles de varietats que Josep Anton Codina dirigia a La Cova del Drac, espai barceloní de referència durant el tardofranquisme. Torrents va formar part de l’Assemblea d’Actors i Directors i de la comissió gestora que va posar en marxa el festival al teatre Grec l’any 1976, abans que passés a mans de les institucions públiques amb el restabliment de la democràcia i es consolidés com l’actual festival Grec. Els espectacles a La Cova del Drac van suposar el tret de sortida d’una trajectòria teatral que només es veuria estroncada per la malaltia al cap de quaranta anys.</p> <p>Com a actor televisiu, va protagonitzar alguns dels serials televisius més populars de Televisió de Catalunya com <i>Poble Nou</i> o <i>El cor de la ciutat</i>. Va actuar en les adaptacions teatrals per a la televisió de programes com <i>Estudio 1 </i>o <i>Teatre</i> i també en cinema.</p> <p>En la dilatadíssima carrera com a doblador, Josep Torrents va participar en més de cinc mil produccions, doblant tant en castellà com en català. També va dirigir diversos espectacles com <i>Mecano-xou</i> de Jordi Teixidor, <i>La cantant calba </i>d’Eugène Ionescu, <i>Qui vol l’olla </i>de Plaute, o <i>Emigrats </i>de Slawomir Mrozek, aquesta última estrenada l’any 1988 amb Carles Canut i Toni Sevilla a la sala Villarroel, d’un èxit notable.</p> <p>Va morir amb seixanta-vuit anys víctima d’un càncer de pulmó.</p>
dc.description<p>Josep Torrents, al llarg de quaranta anys, va protagonitzar i participar en muntatges de gran i petit format, en peces d’autoria contemporània i clàssica tant d’autors catalans (Espriu, Villalonga, Benet i Jornet) com d’estrangers (Dürrenmatt, Maeterlink, Stoppard) i al servei de primeres espases com Salvat, Flotats, Townsend o Bieito. Era reconegut per la seva solidesa i serenitat.</p> <p>Com a doblador, la seva veu va fer sonar en català els personatges que interpretaven Michael Caine, Al Pacino, Clint Eastwood, Alan Alda, Kirk Douglas, Anthony Hopkins i Paul Newman, entre d’altres.</p>
dc.identifier2375
dc.identifier.urihttps://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2606
dc.local.estrena<p>6 octubre 1969. <i>Roma per a un Cèsar </i>de Jaume Vidal Alcover. Direcció de Josep-Anton Codina, al teatre Romea.</p> <p>22 setembre 1970. <i>Ronda de mort a Sinera</i> de Salvador Espriu. Direcció de Ricard Salvat, al teatre Romea.</p> <p>15 octubre 1970. <i>Mort de dama </i>de Llorenç Villalonga. Direcció de Ricard Salvat, al teatre Romea.</p> <p>1973. <i>El señor Púntila y su criado Mátti </i>de Bertolt Brecht. Direcció de Francesc Nel·lo, al teatre Barcelona.</p> <p>Desembre 1975.<i> Godspell</i> de John Michael Tebelak. Direcció de John Michael Tebelak, al teatre Romea.</p> <p>2 febrer 1979. <i>Quan la ràdio parlava de Franco</i> de Josep Maria Benet i Jornet. Direcció de Joan Ollé, al teatre Romea.</p> <p>24 agost 1979. <i>La tràgica història de Hamlet </i>de William Shakespeare. Direcció de Pere Planella, al teatre Grec de Barcelona.</p> <p>Novembre 1979. <i>Descripció de paisatge </i>de Josep Maria Benet i Jornet. Direcció de Joan Ollé, al teatre Romea.</p> <p>14 juliol 1981.<i> Chauffer al Palace </i>de Santiago Rusiñol. Al teatre Grec de Barcelona.</p> <p>4 novembre 1982. <i>Brossàrium </i>de Joan Brosa. Direcció de Jordi Mesallès, a la sala Villaroel.</p> <p>18 gener 1983. <i>El Cafè de la Marina</i> de Josep Maria de Sagarra. Direcció de Juan-Germán Schroeder, al teatre Romea.</p> <p>8 gener 1989.<i> El misantrop </i>de Molière. Direcció de Josep Maria Flotats, al teatre Poliorama.</p> <p>13 desembre 1994. <i>El diari d'Anne Frank</i> de Francis Goodrich i Albert Hackett. Direcció de Tamzin Townsend, al Teatreneu de Barcelona.</p> <p>27 juny 1996. <i>Macbeth</i> de William Shakespeare. Direcció de Tamzin Townsend, a la Casa de la Caritat de Barcelona.</p> <p>16 gener 1996. <i>Galileo Galilei</i> de Bertolt Brecht. Direcció de Calixto Bieito, al Mercat de les Flors.</p> <p>16 desembre 1996<i>. West Side Story</i> d’Arthur Laurents. Direcció de Ricard Reguant, al teatre Tívoli.</p> <p>3 juliol 1999. <i>Molt soroll per no res </i>de William Shakespeare. Direcció de Ferran Madico, al teatre Grec de Barcelona.</p> <p>19 abril 2001. <i>Estiu</i> d'Edward Bond. Direcció de Manel Dueso, al Teatre Nacional de Catalunya.</p> <p>25 març 2006. <i>Maria Rosa</i> d'Àngel Guimerà. Direcció d’Àngel Alonso, al Teatre Nacional de Catalunya.</p> <p>22 maig 2005. <i>La intrusa </i>de Maurice Maeterlinck. Direcció d’Hernan Bonnín, a l’Espai Brossa.</p> <p>25 octubre 2006. <i>Mika i el paradís</i> de Francesc Cerró. Direcció de Ricard Salvat, a la sala Muntaner.</p> <p>18 setembre 2008. <i>Rock'n'roll</i>, de Tom Stoppard. Direcció d’Àlex Rigola, al teatre Lliure.</p>
dc.peudefoto22 setembre 1970. Ronda de mort a Sinera de Salvador Espriu. Direcció de Ricard Salvat, al teatre Romea.. Font: Escena digital de Catalunya
dc.source<p><span class="small-caps">Benach</span>, Joan-Anton. «Sobriedad y Lucidez». <i>La Vanguardia </i>(4 març 2011).</p> <p>Fitxa de Josep Torrents a la Gran enciclopèdia catalana en línia: &lt;<a href="http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0519650.xml">www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0519650.xml</a>&gt; [Consulta: 30 novembre 2017]</p>
dc.subjectActor i doblador
dc.titleJosep Torrents i Garcia [també Pep]

Col·leccions

Copyright © 2026 Institut del Teatre | Tots els drets reservats | Avís legal