General Elèctrica d'Espectacles
| dc.coverage | 1996-2001 | |
| dc.coverage.spatial | Barcelona | |
| dc.creator | Rosli Ayuso | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T07:51:14Z | |
| dc.date.issued | 2018 | |
| dc.description | <p>Col·lectiu indepedent d'artistes multidisciplinaris fundat l'any 1996 per Tomàs Aragay i Roger Bernat per tal de qüestionar les fronteres entre els diferents gèneres escènics (performance, teatre, teatre-dansa i dansa conceptual) i renovar els formats de presentació.</p> <p>Tomàs Aragay i Roger Bernat coincideixen estudiant direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona. A la tornada d'una estada de Bernat a Palerm per col·laborar com a ajudant de direcció de Thierry Salmon, ambdós directors muntaren en una antiga fàbrica el col·lectiu General Elèctrica d’Espectacles. <br /> <br /> El primer espectacle com a companyia, dirigit per Bernat, <i>Confort domèstic</i>, s'estrenà del desembre de 1996 al gener de 1997 en els domicilis particulars dels actors i rebé el Premi de la Crítica al Text Dramàtic 1997-1998. L’any 1998 es tornà a presentar a l'Hotel Capri de Sitges dins del Festival Internacional de Teatre.</p> <p>Per la seva banda, l'any 1997, Aragay muntà amb tres ballarines <i>Cruza cuando el hombrecito esté en verde</i>, que guanyà el 1r premi del Certàmen Coreogràfic de Madrid 1997. El guardó li oferí una beca d'estudis a Nova York, on conegué un afeccionat a la dansa, John Kovach, per a qui munta <i>John Kovach, state of emergency</i>, el viatge emocional d'un personatge molt veraç que va ser premiat a França. </p> <p>Amb coproducció del Grec 97, Bernat estrenà a la Sala Apolo <i>10.000 kgs</i>., un espectacle dedicat a W. Schwab que va tenir un gran ressò mediàtic i que presentava un grup de joves compartint memòries íntimes en una nit de cap d’any. L'espectacle rebé el Premi Especial de la Crítica 1996-1997 i el diari <i>El País</i> considerà l'espectacle com una de les vint obres cabdals d'aquell any.<br /> <br /> En adonar-se que els treballs eren molt ben acollits pel públic i per la crítica, però que no aconseguien actuacions, Bernat muntà un espectacle sense text per poder girar per Europa, <i>Àlbum</i>, que s'estrenà en el Grec 1998. El treball, eminentment visual, aplegava les memòries íntimes d'un grup de joves recordant la vida barcelonina dels anys setanta. A l'espectacle intervingueren alguns dels actors habituals del col·lectiu: Nico Baixas, Dolo Beltrán, Mia i Montse Esteve, Milena Biancospino, Albert Olivares i Rafa Soto. L'any 1998, Aragay estrenà al CCCB <i>By natural piety</i>, un recull veraç de les biografies sentimentals dels cinc actors, alguna d’elles força agosarada. Alhora estrenà a Madrid <i>Night</i>, una recreació de somnis i malsons que l'any 1999 es presentà a L'Espai.<br /> <br /> Com a peça prèvia a la <i>Trilogia 70</i>, amb què Bernat volia revisar els aspectes característics d'aquella dècada (la lluita armada, la llibertat sexual i les drogues), l'any 1999 s'estrenà a L'Espai Miramar de Sitges <i>Una joventut europea</i>, una conferència-espectacle amb música en directe de Caïm Riba. Aquell mateix any el col·lectiu produí la série per televisió <i>Polar</i>, per a BTV, mentre que Aragay presentà <i>John Kovach, state of emergency</i><i> </i>al Teatre Prado dins del Cicle Endansa del Festival de Teatre de Sitges.<br /> <br /> L'any 2000, el col·lectiu desplegà una intensa activitat. Dins del Festival Grec 2000, Aragay estrenà a La Paloma <i>Paradise</i>, que reflectia el recorregut d'una nit d'un grup de joves entre els millors auguris de tornar a casa acompanyats i la decepció de no aconseguir-ho. Aquell mateix any Sònia Gómez, Teo Baró i David Espinosa presentaren dins del Cicle Endansa del STI <i>Americana</i>, mentre que Andres Waksman estrenà el Laboratori de Solos, un nou format de presentació en dues seccions: «Solo ellas» (<i>Lady X</i>, de S. Gómez, <i>Menina do bom fim</i>, de V. Calvitti, <i>Donde quieras</i>, de S. Asencio,<i> </i><i>10.220</i><i> </i><i>días</i>, d'I. Horvat i <i>Gora Bihotzak</i>, d'I. Azkue) i «Ellos solos» (<i>Cazador de saudade</i>,<i> </i>de B. Cidra, <i>Kiddyland</i>, d'E. Martin,<i> </i><i>Cheating on me</i>, de T. Aragay,<i> </i>i <i>Etc.</i>, d'A. Waksman). Els «solos» van presentar-se a Barcelona, Sitges, Lleida, Gijón, Bilbao, Elx, Vic, Girona, Martorell, i arribaren a França, Itàlia, Croàcia i Nova York. <i>Flors</i>, la segona part de la <i>Trilogia 70</i> de Bernat, s'estrenà al juliol de 2000 al Mercat de les Flors. Tractant-se de la seducció i del sexe, com que es va anunciar a través de la premsa un coit en directe a dalt de l'escenari, va haver-hi aldarulls entre el públic. <i>Lady X</i> es presentà al gener al Centre Cívic Barceloneta. <i>Verismes</i><i>,</i> fonamentat en el treball de l'artista Jenny Holzer, es presentà al Sitges Teatre Internacional l'any 2000, a l'Espai Miramar. <br /> <br /> L'any 2001 Aragay estrenà <i>Cheating on me</i>, una sàtira per exposar l'estratègia perversa que empren els triomfadors quan s'amagen darrere d'una façana de perdedors L'any 2001 s'estrenà al TNC l'últim capítol de la <i>Trilogia 70</i>, <i>Que algú em tapi la boca</i>, on apareixien un músic i quatre actors de perfil neofeixista com a nous herois del segle <span class="small-caps">XXI</span>. L'actor Jordi Vilches rebé el premi de la Crítica a l’actor revelació. Aquell mateix any es presentà la Trilogía 70 completa a l'edició del Grec 2001, al Mercat de les Flors.<br /> <br /> Aquell any, després de ser desnonats de la fàbrica que ocupaven informalment a prop de les Drassanes, van llogar un local a Ciutat Vella, on van impulsar classes, tallers i residències. El desgast individual i l'ofec econòmic van fer que General Elèctrica tanqués les portes deixant enrere el regust d'una trajectòria arrauxada d'excel·lència.</p> | |
| dc.description | <p>General Elèctrica d'Espectacles va començar sent un centre de creació artística amb el propòsit d'aconseguir autonomia per a la creació i la producció de projectes experimentals amb propostes noves i terminis adequats a les seves necessitats, sense haver de dependre de les institucions. Durant vint anys va ser un centre de creació de dansa i arts escèniques pioner tant a Catalunya com a l’Estat espanyol.</p> <p>Des de la premissa de la postmodernitat, General Elèctrica d'Espectacles treballà barrejant moviment, dansa contemporània, performance, dansa conceptual, teatre i música. El col·lectiu sacsejà l'escena amb altes dosis d'humor, d'ironia i provocació, connectant amb soltesa amb les noves generacions de públic.</p> <p>Tot i no ser ballarí, Aragay va deslliurar la dansa de la cotilla del virtuosisme tècnic, atorgant als seus espectacles una gran expressivitat i un sabor fresc i renovador que apuntava als futurs moviments rupturistes de la dansa europea del segle <span class="small-caps">XXI</span>, com ara la <i>non-danse</i> francesa.</p> <p>Sota la influència de Salmon, Roger Bernat treballà l'autoria des de la direcció i presentà uns espectacles en forma de documentals en viu propers al teatre <i>verité.</i> La <i>Trilogia 70</i>, que comparava els tòpics de la dècada dels setanta amb les noves actituds del segle <span class="small-caps">XX</span> i <span class="small-caps">XXI,</span> va ser rebuda pel públic com una provocació.</p> <p>La iniciativa Laboratori de Solos, d’A. Waksman, fou decisiva per promoure nous talents dins del panorama coreogràfic català.</p> | |
| dc.identifier | 2312 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/1795 | |
| dc.local.estrena | <p>Roger Bernat: <i>10.000 kg</i> (27 juny 1997); <i>Confort domèstic</i> (12 juny 1998); <i>Joventut catalana</i> (5 juny 1999); <i>Àlbum</i> (10 juliol 1998); <i>Joventut europea</i> (5 juny 1999; 19 juliol 1999); <i>Flors</i> (18 maig 2000); <i>Verismes</i> (10 juny 2000); <i>Que algú em tapi la boca</i> (1 març 2001). <i>Trilogia 70'</i><i> </i>(21 juliol 2001).<br /> <br />Tomàs Aragay: <i>Cruza cuando el hombrecito esté en verde</i> (1997), <i>John Kovach, state of emergency</i><i> </i>(21 juliol 1997; 9 juny 1999); <i>By natural piety</i> (17 juliol 1998); <i>Night</i> (13 març 1999); <i>Paradise</i> (6 juliol 2000); <i>Cheating on me</i> (5 juliol 2001).<i> </i></p> <p>Sonia Gómez: <i>Showroom</i><i> </i>(1999); <i>Americana</i> (5 juny 2000).</p> <p>Andrés Waksman: Laboratori de Solos (5 juny 2000).</p> <p>Televisió: sèrie <i>Polar</i> (1999).</p> | |
| dc.peudefoto | Confort domèstic (un espectacle contra la teva vida). Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="http://raco.cat/index.php/AssaigTeatre/article/viewFile/145554/248494">Entrevista a Roger Bernat a <i>Assaig de Teatre</i></a></p> <p><a href="https://www.barcelona.cat/grec/arxiugrec/espectacle/companyia-general-electrica">Companyia General Elèctrica (arxiu Grec)</a></p> <p><a href="https://traces.uab.cat/search?f=keyword&p=General%20El%C3%A8ctrica%20companyia&sc=1&ln=en">Articles diversos sobre la companyia General Elèctrica</a></p> | |
| dc.subject | Teatre i dansa | |
| dc.title | General Elèctrica d'Espectacles |