Consueta del Juí

Peu de foto

Consueta per a la gran funció de Vespra i Dia de la mare de Déu de l'Assumpció, 1709, museu de la Festa, Elx.. Font: Escena digital de Catalunya

Data

Títol de la revista

ISSN de la revista

Títol del volum

Autor

Resum

Descripció

Representació d’esperit soteriològic que, amb el núm. 11, es recull al cèlebre manuscrit mallorquí conservat a la BnC (MS 1139). Compta amb 452 versos agrupats en quartetes creuades i amb unes nodrides acotacions sobre la seva posada en escena. És l'única peça del nostre teatre antic sobre el tema del Judici Final i genèricament està entre el misteri i la moralitat, en la mesura que incorpora, entre els més de vint personatges que hi intervenen, els rols al·legòrics dels vicis capitals: Ira, Peresa, Gola, Luxúria, Avarícia, Supèrbia i Enveja, que personifiquen la humanitat condemnada a l'infern.

La representació es feia a l'interior del temple, concretament a la capella major i el tram davanter (fos transsepte o nau). Un espai que obligava a una certa contenció en el desenvolupament espectacular i cenyia la peça als objectius catequètics que emanen de tot el manuscrit mallorquí, alineats amb l’estratègia edificant post-tridentina.

El desenvolupament de l’acció aspira a donar l’aparença d’un judici de l’època: presentació de càrrecs, exposició d'objeccions, establiment del procés, petició de perdó, assumpció de culpes i acceptació del veredicte.

La detallada rúbrica inicial dibuixa l'escenari de la representació en un cadafal a dues alçades i tres nivells per significar els espais d' Infern-Terra-Paradís, comunicats per escales. Tant la descripció de l'espai, com la dels personatges que l'ocupen caracteritzats pels seus induments i pels objectes significatius que ostenten, perfilen la fisonomia de decorats i intèrprets, amb tota la simbòlica que correspon. A l'altura superior s'instal·lava un tron «com a tribunal de jutge» on s'asseia Jesucrist vestit de nu, és a dir «gipó de setí blanc, calces i calçons del mateix», una roba sobre la qual s'havia de pintar «les plagues d'alguna cosa vermella», això és, que acolorien les ferides de la crucifixió al pit, a les mans i als peus. Duia a la mà una espasa tirada, segons la visió apocalíptica, com també en duien l’arcàngel Miquel i altres dos àngels, en senyal del judici. Assessoren Crist, Maria, vestida com a reina, sant Pere i sant Joan configurant l’anomenada Deïsis.

Al cadafal inferior, on «no es posarà cosa ninguna», és on apareixen els mortals. Tres d'ells vestits «com a homes de penitència, amb saltiris a les mans»: no és difícil imaginar que es tracta dels que se salvaran. Els condemnats adopten la fisonomia dels vicis capitals: qui va vestit com a rei amb ceptre i corona serà Supèrbia; qui porta ulleres, Enveja, per allò que l'envejós sempre mira amb gelosia el veí i la seva etimologia remet al que no veu amb bon ull; qui porta coses de menjar serà la Gola; qui es vesteix amb armes defensives és la Ira; i qui va en guisa de dona ensenyant cuixa i amb un mirall, serà la Luxúria. Més curiós és qui porta roba talar, una bossa a la mà amb diners sonants, un tinter a la cintura i un llibre sota el braç, sens dubte per anar anotant els préstecs que fa com a usurer i que no pot ser altra cosa que l'Avarícia; la Peresa va en pijama (és a dir, «en giponet i en calçons de llarg en llarg») i un coixí sota el braç per jaure quan li plagui.

A sota d' aquest cadafal inferior se situarà l'avern en la fesomia habitual de boca de drac «si es porà [...] si no, posar-hi han una cortina per tapar lo baix de dit cadefal. Lo tal lloc serà lo Infern». Un espai habitat per tres diables «vestits com acostumen»: Bersabuch, Belfagor i Llucifer, aquest últim «portarà ceptre i corona», i tots hauran de tenir a punt, per quan els toqui actuar, el plec de processos contra la Humanitat.

Un dels signes del Judici és l’obscuriment del sol i del firmament, cosa que s’assolia tancant portes i finestres i apagant espelmes, com s’esdevenia a la cerimònia de Tenebres de Divendres Sant. Altrament, un efecte sonor serveix per indicar la destrucció del món: alguns trets d'arcabús, com ja es feia a la Catedral de Mallorca per subratllar la Resurrecció de Crist a la Consueta corresponent. A l’hora de presentar-se a judici els que s'han de salvar surten amb robes blanques, perruques negres i el front embenat i amb una creu vermella al mig; mentre que els que han de ser condemnats van de negre, amb perruques blanques, negres o vermelles. Conclòs el Judici, els diables s’enduen encadenats els vicis i els treuen de l’església.

Estrenes

Publicacions

Enllaços

Bibliografia

Llabrés, Gabriel. «Repertorio de "consuetas" representadas en las iglesias de Mallorca (siglos XV y XVI)». Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos 5 (1901), p. 920-927.

Llabrés, Gabriel. «La ‘Consueta del Juy’ (segle xvi)». Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos 6 (1902), p. 456-466.

Massip, Francesc. «Mors, Iudicium, Infernus, Gaudia Caeli: les quatre Fins dernières et leurs représentations». A: Hans-Collas, I [et al.] (eds.). Mort n’espargne ne petit ne grant. Études autour de la Mort et de ses représentations. Vendôme: Editions du Cherche-Lune, 2019, p. 302-320.

Rovira, Sílvia; Vila, Pep. «Consueta del juý (Manuscrit 1139 de la Biblioteca de Catalunya). Transcripció, notes i estudi». Llengua & Literatura 5 (1992-93), p. 103-145.

Col·leccions

Copyright © 2026 Institut del Teatre | Tots els drets reservats | Avís legal