Los amors de Melisendra
| dc.contributor.author | Atribuïda al pare Francesc Mulet | |
| dc.creator | Josep Lluís Sirera | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:02:54Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Obra també coneguda amb altres títols, especialment com a <i>Gayferos y Meliselda</i> i també com a <i>Comedia bribona sobre el romanç de Gayferos y Melisenda</i>.</p> <p>Comèdia atribuïda al frare dominicà Francesc Mulet (Sant Mateu, Baix Maestrat, 1624 – València, 25-9-1675), suposat autor també de <i>La infanta Tellina</i> i de diversos poemes festius i burlescos molt populars al País Valencià. Es tracta d'una atribució molt discutida perquè mentre alguns investigadors s'inclinen per aquesta opció (Bellveser, 1989), d'altres (Fuster, 1976; Rossich, 2013) la rebutgen i la daten molt a finals del segle <span class="small-caps">xvii</span>, si no a la primera meitat del següent. Els arguments de Rossich, ben sòlids i basats en aspectes lingüístics, d'estil i temàtics, es contraposarien als de Bellveser, que descansarien més aviat en els punts de contacte d'aquesta obra amb el teatre burlesc espanyol, molt estés durant el segle <span class="small-caps">xvii</span>, així com en l'afecció del teatre del Segle d'Or espanyol pels temes extrets del Romancer.</p> <p>Ens han arribat tres manuscrits i en tenim notícia d'un quart que seria l'emprat pel primer editor modern (Llombart). És en un d'aquests manuscrits, datat el 1870, en què apareix per primer cop l'atribució de l'autoria a Francesc Mulet. L'obra, d'uns 1600 versos —1578 en l'edició més recent (Bellveser, 1989)— desenvolupa amb un fort to paròdic l'argument del conegut romanç carolingi de <i>Melisendra</i>, filla de Carlemany que ha estat feta presonera pel cabdill musulmà Almanzor al castell de Sansueña i que serà alliberada finalment pel cavaller Gaiferos. Els protagonistes se'ns presenten mitjançant procediments degradants, típics de la comèdia burlesca i del teatre breu d'arrel carnavalesca, sense excloure'n els escatològics ni els eròtics. El text, a més a més, es troba farcit de referències al context sociocultural valencià. La versificació s'inscriu dins els motlles tradicionals del teatre espanyol (<i>quintillas</i> o <i>romances</i>, per exemple).</p> <p>Molt menys difosa que<i> L'infanta Tellina</i>, no ens consta cap representació d'aquesta obra, sense poder excloure'n, per això, alguna representació privada durant els segles <span class="small-caps">xviii </span>i <span class="small-caps">xix</span>.</p> | |
| dc.description | <p>Aquesta obra i <i>La infanta Tellina </i>han estat objecte d'especial atenció pel que fa a la datació, perquè si és correcta la que les fa escrites al segle <span class="small-caps">xvii </span>serien una mostra excepcional d'un teatre en valencià en una època caracteritzada per la decadència en l'ús literari del català al País Valencià.<br /><span data-mce-mark="1">D'altra banda, pel to desimbolt i les referències escatològiques i eròtiques, l'obra va contribuir durant el segle <span class="small-caps">xix </span>a crear el tòpic d'un teatre valencià festiu, si no obertament satíric.</span></p> | |
| dc.identifier | 1852 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/83 | |
| dc.peudefoto | Icona que representa un text dramàtic. Font: Generat per IA | |
| dc.publisher | València: Llibreria d'en Francesch Aguilar, 1876 | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Bellveser</span>, Ricardo. <i>El «Pare» Mulet (1624-1675).</i> <i>Un enigma desvelado</i>. València: Edicions Alfons el Magnànim, 1989.</p> <p><span class="small-caps">Fuster, Joan.</span> «Plantejaments històrics del teatre valencià». A: <span class="small-caps">Fuster, Joan.</span> <i>La Decadència al País Valencià</i>. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1976, p. 27-113.</p> <p><span class="small-caps">Iborra</span>, Enric. A: <i>Teatre del Renaxement i la Decadència.</i> València: Institució Alfons el Magnànim, 1987, p. 191-246.</p> <p><span class="small-caps">Llombart</span>, Constantí. <i>Obres festives compostes segons antiga, general y molt rahonable tradició pel pare Francesch Mulet…</i> València: Llibreria d’en Francesch Aguilar, 1876.</p> <p><span class="small-caps">Rossich</span>, Albert. «Dues obres falsament atribuïdes a Francesc Mulet. La paròdia dramàtica al segle <span class="small-caps">xviii</span>». A: <span class="small-caps">Salord</span>, Josefina (coord.).<i> Vicenç Albertí i el teatre entre la Il·lustració i el Romanticisme.</i> Barcelona: Edicions U.I.B.; Institut d’Estudis Baleàrics; Institut d’Estudis Menorquins; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, tom II, 2013, p. 4-29.</p> | |
| dc.title | Los amors de Melisendra | |
| dc.title.alternative | Los amors de Melisendra : Comèdia en quatre jornades |