Antoni Albà
| dc.coverage | (Vilanova i la Geltrú, Barcelona, 13-8-1961 - ) | |
| dc.creator | Enric Ciurans | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:23Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Actor i director conegut popularment com a Toni Albà. Inicià la carrera d'actor a la seva vila natal participant en <i>Els Pastorets</i> del Cercle Catòlic de Vilanova i, més endavant, assistí a l'Institut del Teatre mentre acabava els estudis de batxillerat. Debutà en solitari el 1981 al Festival de Teatre de Sitges, on presentà <i>Història d'un mot</i> caracteritzat de pallasso. El 1982 marxà a París per formar-se com a mim a l'École Internationale de Théatre Jacques Lecoq fins al 1985. En l'endemig fou escollit pel Tricicle per substituir Paco Mir en més de setanta funcions de <i>Manicòmic</i> (1983).</p> <p>Fundà el grup Dram Bakus amb dos col·legues de l'escola parisenca: el normand Bruno Delahaye i el canadenc Kevin Magill, amb qui presentà l'espectacle d'humor basat en les tècniques del transformisme i la pantomima <i>Opération Fu!</i> (1986), que estigué de gira durant deu temporades per mig món i assolí sis-centes cinquanta representacions per quasi trenta països. Amb el pas de les temporades hi introduïren escenes noves; en destaca l'èxit de públic al Festival d'Avinyó, el 1987, i el premi del públic del Festival de Belgrad. A Barcelona feu temporada el 1988 al Teatre Regina, i el 1992, a la Sala Villarroel.</p> <p>El 1987, dirigí <i>Brams o la kumédia dels herrors</i>, un espectacle còmic que parodiava els darrers assaigs de <i>Ricard III</i>, de Shakespeare, protagonitzat per Sergi López, amb qui inicià una estreta col·laboració. L'espectacle es reestrenà al Regina el 1997, aleshores amb l'actuació i la direcció conjunta de Sergi López. L'obra s'ha anat reposant fins al 2009. El 1990 dirigí amb López <i>Biòtic</i>, de la companyia de titelles vilanovina L'Estaquirot. El 1993 dirigí <i>Fins al fons</i>, també interpretada per Sergi López, que guanyà el Premi Especial de la Crítica de Barcelona. El 1994 rebé el Premi Nas d'Or del Festival de Pallassos de Cornellà.</p> <p>Molt aviat començà a fer-se popular gràcies a la sèrie de TV3 <i>Ton</i> (1995), que el convertí en el «Mr. Bean català». Més endavant, les seves imitacions al programa de Toni Soler <i>Set de nit</i> el confirmaren com un dels actors més coneguts a Catalunya, gràcies a les imitacions del rei Joan Carles I, de José María Aznar o d'Artur Mas. La productora El Terrat li proposà diversos treballs, fins a arribar a consolidar-se com un dels rostres més coneguts de la televisió pública catalana amb les imitacions als programes <i>Polònia</i> i <i>Crackòvia</i>.</p> <p>A la Fira de Tàrrega del 1994 estrenà <i>L'ombra</i>, un espectacle de fregolisme creat i interpretat per Albà i dirigit per Jordi Puntí. La representació plantejà els problemes psicològics que patia un actor dedicat a suplantar personatges famosos en actes públics, com ara el papa, Josep Maria Flotats, Pedro Almodóvar o Luciano Pavarotti. El 1995 la presentà amb èxit al Regina, després d'anar per teatres de Mallorca i València i abans d'iniciar una gira per teatres espanyols, on en presentà la versió castellana. El 2002, <i>L'ombra</i> tornà a fer temporada a Barcelona, al Club Capitol, on Albà encarnava fins a divuit personatges.</p> <p>Fruit dels èxits aconseguits creà la companyia Toni Albà, que es dividí en diversos equips: Trotam Teatre, La Pera Llimonera, Arcadi Garriga i Copi Rait, entre d'altres, en els quals produí diversos espectacles i en dirigí alguns.</p> <p>El 1996 estrenà <i>Hop!era</i> amb la companyia Teiatru, una paròdia del gènere líric que aconseguí èxit internacional i triomfà a París, on restà en cartell nou mesos; fou nominat als Premis Molière i a l'espectacle revelació del Festival d'Avignon i estigué de gira durant deu temporades. L'espectacle, creat i dirigit per Albà i Jordi Puntí, tornà a la cartellera barcelonina el 2006. A la Fira de Tàrrega del 1997 dirigí l'espectacle <i>Muac</i>, de Grappa Teatre.</p> <p>Malgrat els problemes que li suposà al principi la imitació del rei Joan Carles I, el 2002 estrenà <i>Els bufons del regne</i>, en què, acompanyat per Jordi Ríos i Eduard Soto, entre d'altres, incorporà decididament el rei dins el seu repertori d'imitacions. Un cop assolits l'èxit i la fama, tornà a actuar amb Sergi López en <i>Els Pastorets</i> de la vila nadiua fent el paper de Rovelló (2003).</p> <p>El 2007 estrenà <i>M.A.M.</i>, un text escrit juntament amb Carles Bigorra i dirigit pel mateix Albà. Es tracta d'una comèdia esbojarrada centrada en un artista contemporani, inspirat en la personalitat de Salvador Dalí. El 2010 estrenà <i>Brots</i>, al Teatre Condal, una obra d'humor negre creada i interpretada per Albà, al costat de Fermí Fernández.</p> <p>Ferm partidari de la independència de Catalunya, ha protagonitzat diversos incidents amplificats pels mitjans de comunicació estatals (el 2012, en un tuit demanà que no s'assistís a un espectacle protagonitzat per Carmen Machi perquè ella havia signat un manifest federalista contrari a l'autodeterminació).</p> <p>La tardor del 2013 fou un dels protagonistes del musical<i> La família irreal</i>, produït per Minoria Absoluta i Dagoll Dagom, inspirat en els personatges del programa televisiu Polònia i dirigit per Joan Lluís Bozzo i Joan Rufas, que aconseguí un gran èxit de públic al Teatre Victòria. La seva interpretació del rei Joan Carles I fou un dels grans reclams de l'espectacle, que es reposà la temporada següent.</p> <p>El 2014 fou nomenat director artístic del Teatre Principal i hi presentà l'espectacle <i>Bufonant</i>, en què segueix les ordres del públic executant les imitacions o accions que li sol·liciten. El desembre del 2014 estrenà l'espectacle <i>Història sagrada</i>, acompanyat per l'actor Fermí Fernández, una adaptació del text bíblic seguint l'estil dels Monty Python.</p> | |
| dc.description | <p>Toni Albà és un dels grans noms de l'humor a Catalunya i ha treballat indistintament a la televisió i al teatre. Format a l'École Jacques Lecoq, la seva tècnica com a mim li ha servit per especialitzar-se en la imitació de personatges públics, apropant-se a l'estil humorístic dels Monty Python. És un dels rostres més populars del teatre a casa nostra, i en destaquen els espectacles dels anys vuitanta, que van fer gira per molts països i que el consolidaren com un intèrpret de primer nivell.</p> | |
| dc.identifier | 1790 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2681 | |
| dc.local.estrena | <p>1981. <i>Història d'un mot.<br /></i>1986. <i>Opération Fu!<br /></i>1987.<i> Brams o la kumédia dels errors.<br /></i>1994.<i> L'ombra.<br /></i>1996. <i>Hop!era.<br /></i>2002. <i>Els bufons del regne.<br /></i>2007. <i>M.A.M.<br /></i>2010. <i>Brots</i>.<br />2013.<i> La família irreal.<br /></i>2014. <i>Bufonant.<br /></i>2014. <i>Història sagrada.</i></p> | |
| dc.peudefoto | Programa de l'Ombra, L'ombra, un espectacle de fregolisme creat i interpretat per Albà i dirigit per Jordi Puntí.. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <ul> <li><a href="http://tonialba.cat/" target="_blank" rel="noopener">Web de Toni Albà</a></li> </ul> | |
| dc.subject | Director, coreògraf, emprenedor i intèrpret | |
| dc.title | Antoni Albà |