Domènec i Vicenç Corominas i Prats
| dc.coverage | (Barcelona, 1870 i 1877 - Barcelona, 1946 i 1961) | |
| dc.creator | Joan Tomàs Martínez Grimalt | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:32Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Fills de l'enginyer Domènec Corominas. El primer, metge de professió, es dedicà al conreu del dibuix i de l'escriptura i col·laborà com a il·lustrador i articulista a les publicacions <i>Mediterrània</i>, <i>Vida</i> i <i>Cu-cut!</i> També fou director de la revista catalanista <i>Lo Pi de les Tres Branques</i> (1898-1903). El segon va estudiar economia i va exercir de pèrit mercantil, tot i que també destacà com a dibuixant i autor dramàtic.</p> <p>En la producció teatral actuaren gairebé sempre conjuntament i formaren un tàndem prolífic, tant en la seva faceta de dramaturgs com en la de directors d'escena. Destacaren pel cultiu del sainet en el seu vessant més popular amb obres com <i>A la casa de socorro</i> (1913), <i>Institut d'apicultura</i> (1915),<i> Al museu</i> (1915) o <i>La parenta pobra</i> (1921), així com de la comèdia, amb els títols <i>Burgeseta</i> (1910), <i>Dolça llar</i> (1917), <i>La usufructuària</i> (1919) o <i>Ditxós termòmetre</i> (1920). També són autors del quadre dramàtic <i>Bèstia assenyalada</i> (1912), en què fan una incursió puntual en l'estètica naturalista. Així mateix, es dedicaren a la traducció de clàssics grecs (Èsquil, Sòfocles, Eurípides) i d'autors contemporanis, com Eugène Brieux (<i>Les dides</i>, 1909) o Paul Hervieu (<i>L'enigma</i>, 1909). Van assumir la direcció artística, per encàrrec d'August Pi i Sunyer, de l'elenc de teatre grec que actuà en les representacions de la Festa Hel·lènica de Roses (1912) i del Palau de la Música Catalana de Barcelona (1913) en pro de l'entitat benèfica Casa de la Família.</p> | |
| dc.description | <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;">Els germans Corominas i Prats representen més bé que ningú la pervivència de les formes populars del vuit-cents, sobretot el sainet, fins ben entrat el segle<span class="small-caps"> xx</span>, i encarnen l'essència del teatre de consum, tant en el vessant escrit —el teatre de fulletó— com en el vessant espectacular —als principals escenaris dels teatres comercials.</p> | |
| dc.identifier | 1711 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2334 | |
| dc.local.estrena | <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;">26 setembre 1910. <i>B</i><i>urgeseta</i>. Teatre Romea (Barcelona).</p> <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;">25 gener 1912. <i>Bèstia assenyalada</i>. Teatre Apol·lo (Barcelona).</p> <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;">28 novembre 1913. <i>A la casa de socorro</i>. Teatre Nou (Barcelona).</p> <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;">28 febrer 1914. <i>Institut d'apicultura</i>. Teatre Nou (Barcelona).</p> <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;">27 novembre 1914. <i>Al museu</i>. Teatre Soriano (Barcelona).</p> <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;">13 novembre 1917. <i>Dolça llar</i>. Teatre Romea (Barcelona).</p> <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;">17 abril 1920. <i>Ditxós termòmetre</i>. Teatre Romea (Barcelona).</p> <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;">24 febrer 1921. <i>La parenta pobra</i>. Teatre Romea (Barcelona).</p> | |
| dc.local.publicacions | <p><span class="small-caps">Corominas</span>, Domènec i Vicenç. <i>Burgeseta</i>. Barcelona: De tots colors, 1910.</p> <p><span class="small-caps">Corominas</span>, Domènec i Vicenç.<i> Bèstia assenyalada. </i>Barcelona: Salvador Bonavia, 1912.</p> <p><span class="small-caps">Corominas</span>, Domènec i Vicenç.<i> A la casa de socorro. </i>Barcelona: Editorial Artís & Co., 1913.</p> <p><span class="small-caps">Corominas</span>, Domènec i Vicenç.<i> Institut d'apicultura.</i> Barcelona: Editorial Artís & Co., 1914.</p> <p><span class="small-caps">Corominas</span>, Domènec i Vicenç.<i> Al museu.</i> Barcelona: Editorial Artís & Co., 1915.</p> <p><span class="small-caps">Corominas</span>, Domènec i Vicenç.<i> Dolça llar.</i> Barcelona: Impremta J. Santpere, 1917.</p> <p><span class="small-caps">Corominas</span>, Domènec i Vicenç.<i> Ditxós termòmetre.</i> Barcelona: La Novel·la Nova, 1920.</p> <p><span class="small-caps">Corominas</span>, Domènec i Vicenç.<i> La parenta pobra. </i>Barcelona: Impremta Ràfols, 1921.</p> | |
| dc.peudefoto | Retrat de Domènec Corominas i Prats (creative commons) | |
| dc.subject | Directors i dramaturgs | |
| dc.title | Domènec i Vicenç Corominas i Prats |