Formentera
| dc.coverage.spatial | Illes Balears | |
| dc.creator | Maria Muntaner González | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T07:58:23Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>És l'illa Pitiüsa menor. Configura, juntament amb les illes de s'Espardell i s'Espalmador, així com amb altres illots més petits, un únic municipi de les Illes Balears. En total, aquest municipi té una extensió de 83 km<span class="text-petit"><sup>2</sup></span> i aproximadament 10.000 habitants. Sant Francesc Xavier és la capital de l'illa i la zona més poblada.</p> <p>En l'actualitat la major part de l'activitat teatral de l'illa es concentra justament en aquesta capital, principalment en una infraestructura teatral: la Sala Municipal de Cultura de Formentera, inaugurada el 1987 i en funcionament des d'aleshores com a espai polivalent amb programacions de teatre, concerts, cinema i conferències, entre d'altres. D'ençà de l'any 2009 fa ús d'aquestes instal·lacions l'Espai Frumentària, un col·lectiu centrat en la investigació, la creació i la formació en l'àmbit de les arts escèniques contemporànies, fundat i dirigit per Miquel Costa.</p> | |
| dc.description | <p>Com a l'illa Pitiüsa major, a Formentera, de l'edat mitjana al segle <span class="small-caps">xviii</span>, s'hi escenificava teatre religiós, principalment nadalenc o pasqual: les representacions del Dijous i el Divendres Sant, la Passió, els pastorells i l'Adoració dels Reis d'Orient, entre d'altres. A començament del segle <span class="small-caps">xx</span> aquest tipus de teatre, juntament amb els jocs del Carnestoltes o del dia de matances, encara hi perviu. En l'actualitat s'han recuperat, a més, les caramelles de Nadal, uns cants d'origen antic que anuncien el naixement de Jesús i que són interpretats per esquadres de caramellers durant la missa de la nit de Nadal. Les caramelles, que s'interpreten arreu de les Pitiüses, han estat declarades bé d'interès cultural.</p> <p>Durant les tres primeres dècades del segle <span class="small-caps">xx</span>, a banda d'aquestes representacions, trobam un tipus de teatre popularitzant estretament vinculat a l'entorn educatiu. En primer lloc, cal tenir en compte la tasca feta en aquest sentit pel mestre Lluís Andreu i Minguet, que tingué continuïtat durant la postguerra, moment en què el teatre a l'illa s'articulà al voltant d'institucions religioses com la parròquia de Sant Ferran de ses Roques, on Gabriel Salvà promovia el teatre durant les dècades dels anys cinquanta i seixanta, o com el convent de les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül (conegut com «ca ses Monges»), de Sant Francesc Xavier. De fet, l'única companyia independent i estable és fundada el 1982 per una monja d'aquesta comunitat, sor Francisca Serra. En els seus inicis el grup segueix la tradició de la comèdia costumista i duu a escena adaptacions de rondalles, entremesos i comèdies, com <i>Qui sembra escards cull espines</i> (1983), <i>Ous de somera</i> (1985) o <i>S'herència d'en Toni Fabioler</i> (1986), encara que de mica en mica incorpora en el seu repertori obres d'autors més renovadors com Llorenç Pagès-Arqués (<i>La assassinadetes de Lighting's House</i>, 1994), Bernat Joan i Marí (<i>Marc Ferrer: Formentera, la nova terra</i>, 1995) i Marià Villangómez (<i>Es més alt embruixament</i>, 2000), entre molts d'altres. D'aquest grup també en sorgí S'Esglaiet, dedicat al teatre infantil i juvenil.</p> <p>Fins que s'inaugurà la Sala Municipal de Cultura de Formentera el 1987, les representacions es duien a terme a ca ses Monges, on el 1953 es feren les primeres projeccions cinematogràfiques, o, ja en el tombant dels anys cinquanta als seixanta, a les dues sales de cinema (una de coberta i una altra de descoberta, per a l'estiu), que depenien de la parròquia.<br />El 1977 es fundà a l'illa una delegació de l'Obra Cultural Balear, que també promogué les representacions teatrals.</p> <p>L'activitat teatral també es veié impulsada als anys vuitanta amb la implantació dels estudis de secundària a l'illa. El teatre escolar s'acabà de consolidar, a més, a partir dels noranta, quan en els plans d'estudis s'incorporaren els tallers de teatre com a assignatura optativa. Cal esmentar especialment el Grup de Teatre de l'IES Marc Ferrer, que ha participat en diverses ocasions en la Mostra de Teatre Amateur d'Eivissa i Formentera i que ha representat algunes obres en escenaris del Principat i del País Valencià.</p> <p>Quant als directors i autors de teatre formenterers, destaca la feina del director i professor Miquel Costa Torres a l'Estudi d'Investigació Teatral Banya de Bou de València i a diversos centres de Barcelona, i la de Vicent Ferrer Mayans, autor de les obres <i>Eren pesants, els gots</i> (2000), <i>S'illa de ses dones</i> (2003), <i>Cartutxos a la frontera</i> (2003), <i>Lluny. Els captius d'Ibòsim</i> (2006), <i>Tramuntana morta</i> (2005) i<i> Snif... snif... Corsaris!</i> (2006), entre d'altres.</p> | |
| dc.identifier | 1774 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/1927 | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Diversos autors</span>. «Formentera. Cultura i arts». A: <span class="small-caps">Cirer Costa</span>, Felip (dir.). <i>Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera</i>. Eivissa: Consell Insular d’Eivissa i Formentera, 1995. En línia: <<a href="http://www.eeif.es/">http://www.eeif.es/</a>>.</p> <p><span class="small-caps">Nadal</span>, Antoni. «Els teatres menorquí, eivissenc i formenterer del segle <span class="small-caps">xx»</span>. A: <i>Estudis sobre el teatre català del segle <i><span class="small-caps">xx</span></i></i>. Barcelona/Palma: Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Universitat de les Illes Balears, 2005, p. 121-129.</p> <p><span class="small-caps">Torres Torres</span><span style="font-variant: small-caps;">, </span>Marià. <i>Lluc Cardona. Passió y Mort de Christo Nostre Señor. (Antic teatre religiós a les Pitiüses. Segle <span class="small-caps">xviii</span></i>). Eivissa: Editorial Mediterrània-Eivissa, 2001.</p> | |
| dc.title | Formentera |