Consuetes mallorquines
| dc.creator | Lenke Kovács | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:03:08Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Les consuetes mallorquines (manuscrit Llabrés, Biblioteca de Catalunya, ms. 1139) són la col·lecció més important de peces catalanes conservades del vell teatre religiós de procedència medieval. El còdex, copiat el 1598-1599 a la vila mallorquina de Búger pel prevere Miquel Pasqual, fou descobert el 1887 per Mn. Gabriel Llabrés. Conté mig centenar d'obres dramàtiques que s'escenificaven a les esglésies de Mallorca encara a finals del segle <span class="small-caps">xvi</span>, i inclou textos de tema passionístic, nadalenc, neotestamentari, veterotestamentari, hagiogràfic i teologicoal·legòric. La varietat de les peces i la presència de rúbriques molt riques en indicacions d'escenificació converteixen aquest recull en la font principal per a l'estudi del teatre català antic.</p> <p>Les obres contingudes en aquest manuscrit, molt malmès per la humitat, han estat objecte d'edicions crítiques i/o divulgatives i d'estudis monogràfics. Afortunadament, existeix una còpia manuscrita que Josep Mir elaborà el 1887 per encàrrec de Gabriel Llabrés. Aquest document, que malgrat els errors de transcripció és de gran utilitat per a l'editor modern, es conserva a la Biblioteca Llabrés de Palma amb la signatura 959, juntament amb una còpia mecanografiada posterior que porta la signatura 649<span style="font-family: times new roman,times; font-size: 12pt;" data-mce-mark="1">.<br /></span></p> <p>De 1887 a 1919, el descobridor del manuscrit Llabrés n'edità cinc peces: la primera de les consuetes de temàtica nadalenca (núm. 1), la <i>Consueta de la Temptació</i> (núm. 10), la <i>Consueta del Juí</i> (núm. 11),<span style="font-size: 14.4px;"> </span><span style="font-size: 14.4px;">les</span><span style="font-family: 'times new roman', times; font-size: 12pt;"> </span><i>Cobles del Davallament de la Creu</i> (núm. 21) i la <i>Consueta de sant Jordi</i> (núm. 30). El 1957, Josep Romeu i Figueras publicà totes les consuetes de tema hagiogràfic: les consuetes de sant Francesc (núm. 29), sant Jordi (núm. 30 i 31), sant Cristòfol (núm. 32 i 33), sant Mateu (núm. 44), sant Crispí i sant Crispinià (núm. 45), sant Pere (núm. 46) i sant Pau (núm. 48). Dues dècades més tard, les peces veterotestamentàries veieren la llum de la mà de Ferran Huerta: les consuetes de Jacob (núm. 12), Susanna (núm. 16), Abraham (núm. 26), Tobies (núm. 34), el rei Assuer (núm. 35) i Judit (núm. 47). El text de les peces nadalenques (núm. 1, 2, 5, 6, 7, 8 i 37) és inclòs, juntament amb l'estudi corresponent, a la tesi doctoral inèdita que Guillermina Cenoz defensà el 1977 a la Universitat Autònoma de Barcelona. Dues obres sense adscripció a cap cicle foren editades per Josep Romeu i Figueras (<i>Representació de la Mort</i>, núm. 36) i Joan Mas (<i>Consueta dels Set Sagraments</i><span style="font-family: 'times new roman', times; font-size: 12pt;">,</span> núm. 40).</p> <p>Pel que fa al teatre neotestamentari, el 2003 Pere Santandreu publicà les peces del cicle de la vida pública de Jesús, que foren objecte de la seva tesi doctoral (<i>Consueta de la Temptació</i><span style="font-size: 12pt; font-family: times new roman,times;" data-mce-mark="1">,</span> núm. 9 i 10; <i>Consueta de la Samaritana</i><span style="font-size: 12pt; font-family: times new roman,times;" data-mce-mark="1">,</span> núm. 15 —prèviament editada per Felip Munar, el 1998— i <i>Consueta de Llàtzer</i><span style="font-size: 12pt; font-family: times new roman,times;" data-mce-mark="1">,</span> núm. 17 i 18). De la primera consueta de Llàtzer hi ha una edició feta per Guillermina Cenoz i Ferran Huerta el 1988, dos anys després d'haver editat la primera de les dues consuetes del Fill pròdig (núm. 13 i 14). L'edició crítica i l'anàlisi lingüística de les dotze consuetes que formen les quatre passions mallorquines d'aquest còdex —totes, llevat la núm. 21, inèdites— són objecte de la tesi doctoral defensada el 2013 per Lenke Kovács a la Universitat Rovira i Virgili. L'agrupació de les dotze consuetes en quatre passions segueix la proposta de Josep Romeu i Figueras ([1962-1967] 1994-1995, vol. 1, p. 162), que s'hi refereix com a «tercera, quarta, cinquena i sisena Passió». El drama de la Passió ocupa un lloc preeminent entre les obres recollides en el manuscrit Llabrés, ja que en cap altre àmbit temàtic tractat en el manuscrit no es dediquen tantes peces com al relat dels últims dies de la vida terrenal de Jesús, i cap altra matèria, excepte el cicle de Nadal, no és present en el manuscrit amb tantes obres que són variacions d'un mateix tema.</p> <p>El manuscrit Llabrés conté també cinc obres en castellà, a les quals William Shoemaker dedicà un article el 1936. N'hi ha tres de tema nadalenc (núm. 3, 23 i 24), la primera de les quals és una versió de l'obra de Bartolomé Aparicio coneguda com a <i>Obra del pecador</i>, i les altres dues, juntament amb el text que segueix en el manuscrit, titulat <i>Descendimiento</i> <i>de la Cruz</i> (núm. 25)<span style="font-family: times new roman,times; font-size: 12pt;" data-mce-mark="1">,</span> són una còpia literal del <i>Ternario espiritual </i>de Joan Timoneda, publicat el 1558. L'única peça profana del recull és un diàleg breu entre un doctor i un batxiller escrit en castellà i en llatí macarrònic (núm. 4).</p> <p>El manuscrit Llabrés conté exemples dels diferents models dramàtics que segons Joan Mas ([2001] 2013, p. 31-34) coexisteixen en el teatre religiós del segle <span class="small-caps">xvi</span>. Entre les obres que responen a esquemes tradicionals, reduïts als seus elements mínims, hi ha la <i>Consueta de la Samaritana</i> (núm. 15) o la primera <i>Consueta de Llàtzer</i> (núm. 17). De major complexitat dramàtica són la <i>Consueta de la Nativitat de Jesucrist</i> (núm. 6), la <i>Consueta de sant Jordi</i><span style="font-family: times new roman,times; font-size: 12pt;" data-mce-mark="1"> </span>(núm. 30), la <i>Consueta de sant Crespí i sant Crespinià</i> (núm. 45), la <i>Consueta del rey Asuero</i> (núm. 35), la <i>Consueta de Judit</i> i la de <i>Susanna</i><span style="font-family: times new roman,times; font-size: 12pt;" data-mce-mark="1"> </span>(núm. 47 i 16). En aquestes obres els esquemes tradicionals s'amplien a partir de materials religiosos o profans (nadales, virelais, monòlegs dramàtics preexistens, <i>contrafacta</i> espirituals de cançons profanes, etc.), però sense modificar-ne el model i amb l'estructura bàsica, això sí, amb accions, personatges i tramoies que poden arribar a un elevat grau d'espectacularitat, encara que no es defineixin pels seus trets innovadors. La tercera tipologia inclou peces més evolucionades, amb alguns elements al·legòrics, personatges més discursius, amb una mètrica i trets originals que remeten a una redacció d'autor. En són exemples la <i>Representació de la Mort</i> (núm. 36), la<i> Consueta de la Representació de la Temptació</i> (núm. 10), la <i>Consueta del gloriós sant Jordi</i> (núm. 31), la<i> Consueta del gloriós sant Cristòfol </i>(núm. 32), el <i>Misteri dels Set Sagraments</i> (núm. 40) i la <i>Consueta del Juí</i> (núm. 11). Una quarta categoria engloba les peces qualificades de transició cap al Renaixement humanístic, amb rúbriques lacòniques i meditacions pietoses i ascètiques. Hi pertanyen la <i>Representació per la nit de Nadal</i> (núm. 37) i tres obres hagiogràfiques estructurades en actes o «passos»: la <i>Representació de sant Francesc</i> (núm. 29), la <i>Consueta de la conversió i vida de sant Mateu</i> (núm. 44) i la <i>Representació de la conversió de sant Pau </i>(núm. 48).</p> <p>Una dada molt interessant pel que fa a la transmissió de les consuetes mallorquines és la Passió, que segons Mas (2004, p. 10-11) fou representada per la companyia Rull a Pollença cap a 1820. El text es conserva al Fons de la Companyia Rull de la Biblioteca del Consell de Mallorca, al Centre Cultural de la Misericòrdia de Palma, i representa una ampliació de la <i>Representació per lo Dijous de Cena</i> (núm. 43) i de la quarta <i>Representació del Divendres Sant </i>(núm. 43) del manuscrit Llabrés.</p> <p>Un altre fet remarcable és la descoberta d'una còpia menorquina siscentista que coincideix amb el <i>Davallament de la Creu</i> (núm. 21) editat per Gabriel Llabrés. El text, publicat per Enric Cabra Martorell (1993), és signat pel prevere Bartomeu Vives. Fou copiat en la primera meitat del segle <span class="small-caps">xvii</span> en un capbreu menorquí, localitzat per Amador Marí a l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Maó.</p> <p>Fins a l'actualitat, no s'ha fet cap estudi monogràfic aprofundit sobre el conjunt de les peces recollides en el manuscrit Llabrés, qualificat per Shoemaker com a «mine of inappreciable value to the history of the early drama and staging in Spain» (1936, p. 249).</p> | |
| dc.identifier | 1738 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/197 | |
| dc.peudefoto | Consueta per a la gran funció de Vespra i Dia de la mare de Déu de l'Assumpció, 1709, museu de la Festa, Elx.. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.source | <ul> <li><span class="small-caps">Cabra Martorell</span>, Enric. «Entorn d’una còpia menorquina siscentista de les <i>Cobles del Davallament»</i><span style="font-size: 12pt;">.</span> <i>Revista de Menorca</i>, núm. 2 (1993), p. 329-360.<span style="font-size: 12pt;"><br /> </span></li> <li><span class="small-caps">Cenoz</span>, Guillermina. <i>Teatro navideño catalán de técnica medieval</i>. Tesi doctoral inèdita, 2 vol. Bellaterra: Facultat de Filosofia i Lletres. Universitat Autònoma de Barcelona, 1977.<span style="font-size: 12pt;"><br /> </span></li> <li><span class="small-caps">Huerta</span>, Ferran.<i> Teatre bíblic. Antic Testament</i><span style="font-size: 12pt;">. </span>Barcelona: ENC, 1976.</li> <li><span class="small-caps">Kovács</span>, Lenke; <span class="small-caps">Massip</span>, Francesc. «A Typology of Catalan Play Manuscripts from the 14th to the 16th Century». A: <span class="small-caps">Happé</span>, Peter; <span class="small-caps">Hüsken</span>, Wim (ed.). <i>Les Mystères. Studies in Genre, Texts and Theatricality.</i> Amsterdam / Nova York: Rodopi, 2012, p. 271-321.<span class="normalchar"><br /> </span></li> <li><span class="small-caps">Llabrés</span>, Gabriel. «Repertorio de "Consuetas", representadas en las iglesias de Mallorca. Siglos <span class="small-caps">xv</span> y <span class="small-caps">xvi</span>». <i>Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos</i>, núm. 5, 1909, p. 920-927.<span style="font-size: 12pt;"><br /> </span></li> <li><span class="small-caps">Mas</span>, Joan. «El teatre religiós del segle <span class="small-caps">xvi</span>». A: <span class="small-caps">Rossich</span>, Albert [<i>et al.</i>] (ed.). <i>El teatre català dels orígens al s. <span class="small-caps">xviii</span> (Actes del II Col·loqui Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga: «Teatre català antic» (Girona 1998).</i> Kassel: Editorial Reichenberger, 2001, p. 17-33; reeditat a: <span class="small-caps">Mas</span>, Joan. <i>Estudis teatrals</i>. Palma/Barcelona: Edicions UIB / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013, p. 11-38<span style="font-size: 12pt;">.<br /> </span></li> <li><span class="small-caps">Shoemaker</span>, William. «The Llabrés Manuscript and Its Castilian Plays».<i> Hispanic Review</i>, núm. 4, 1936, p. 239-255.<span style="font-size: 12pt;"><br /> </span></li> <li><span class="small-caps">Romeu i Figueras</span>, Josep (ed.). <i>Teatre hagiogràfic</i>.<span style="font-size: 12pt;"> </span>3 vol. Barcelona: ENC, 1957.</li> <li><span class="small-caps">Romeu i Figueras</span>, Josep ([1962-1967] 1994-1995). «Els textos dramàtics sobre el Davallament de la Creu a Catalunya i el fragment inèdit d’Ulldecona». <i>Estudis Romànics</i>, núm. 11, 1962-1967, p. 103-132; reeditat a: <span class="small-caps">Romeu i Figueras</span>, Josep. <i>Teatre català antic</i><span style="font-size: 12pt;">,</span> vol. 1. Barcelona: Curial, 1994-1995, p. 159-198.</li> <li><span class="small-caps">Santandreu</span>, Pere J.<i> Els textos teatrals sobre la vida pública de Jesús al Manuscrit Llabrés. </i>Tesi doctoral en xarxa, accessible a: <<a href="http://hdl.handle.net/10803/9423">http://hdl.handle.net/10803/9423</a>>. [Consulta: 27 octubre 2014].<span style="font-size: 12pt;"><br /></span></li> <li><span class="small-caps">Santandreu</span>, Pere J. <i>Teatre sobre la vida adulta de Jesús (segle <span class="small-caps">xvi</span>).</i> Palma/Barcelona: Universitat de les Illes Balears. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003 (Biblioteca Marian Aguiló; 35).</li> </ul> | |
| dc.title | Consuetes mallorquines |