Josep Maria Mestres Quadreny
| dc.coverage | (Manresa, 4-3-1929 - , 18-1-2021) | |
| dc.creator | Xosé Aviñoa | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:04Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Net de mestres de la Figuera (Priorat) i fill de petits empresaris barcelonins que, traslladats a Manresa per dirigir una fàbrica d'alcohol, el 1935 tornaren a Barcelona. Malgrat les vicissituds de la Guerra Civil i la primera postguerra, el futur compositor es va acostar a la música gràcies a l'afició familiar i a la seva coneixença de Rosa M. Kucharsky (1946), membre de l'Acadèmia Marshall. Com bona part dels joves compositors inquiets, estudià amb Cristòfol Taltabull (1950-1956). A la vegada, i excepcionalment, continuà els estudis universitaris i el 1955 es llicencià en química. Formà part ben aviat del col·lectiu de creadors inquiets que, al marge de la formació acadèmica, maldaven per fomentar l'art en un context tan ofegador com el del franquisme. El 1951 es relaciona amb J. Brossa, A. Tàpies i J. Ponç; el 1952 s'incorporà a les activitats del Cercle Manuel de Falla i contribuí a la posada en marxa de les Joventuts Musicals de Barcelona. També en aquell any estrenà la seva primera obra, <i>Música d'escena per a Èdip Rei de Sòfocles</i>, interpretada al Teatre Grec de Barcelona. L'amistat amb Joan Prats (1958) coincideix amb la seva aproximació a l'obra de Gerhard, Webern i Varèse. El coneixement de la persona i l'obra de Joan Miró l'aproximà a la seva pròpia forma de creació, basada en l'atzar. El 1955 va continuar, però, la composició de caràcter acadèmic amb <i>Les Troianes</i>, sobre el text d'Eurípides, també estrenada al Teatre Grec.</p> <p>A poc a poc, i sota el mestratge de Taltabull, s'aproximà a l'univers de l'Escola de Viena (<i>Sonata per a piano</i> 1957, considerada pel compositor l'opus 1) i desenvolupà una gran activitat organitzativa amb la fundació de Música Oberta, juntament amb J. Homs i J. Hidalgo en el si del Club 49 (1960). E<span style="letter-spacing: 0.25pt;">l 1959 escrigué la primera obra escènica, <i>El ganxo</i>, amb text de Joan Brossa, amb qui mantingué una rica activitat creativa (<i>Concert per a representar</i>, 1964; <i>Suite bufa</i>, 1966). I poc després treballà en </span>la realització de l'obra co<span style="letter-spacing: -1.25pt;">l·</span>lectiva <i>Cop de poma</i> amb Miró, Tà<span style="letter-spacing: 0.25pt;">pies, Brossa i Villelia (1961). A la vegada, s'interessà p</span>el món de la teoria de la informació aplicada <span style="letter-spacing: 0.25pt;">a la música i a la composició per ordinador i </span>la matemàtica de la probabilitat, i fundà el Conjunt Català de Música Contemporània, escrigué música per als films <i>Cuixart, permanència del barroc</i> de J. A. Fieschi (1963) i <i>No compteu amb els dits</i> de P. Portabella (1966), i algunes pàgines escèniques; en aquest últim gènere cal destacar <i>Semimaru</i> (1966), una concepció que aparella el pensament de Mestres amb els principis del teatre <i>nō</i> japonès. El 1968 elaborà el seu primer programa de composició per ordinador, en co<span style="letter-spacing: -1.25pt;">l·</span>laboració amb M. Vergés i Ll. Callejo, amb les obres <i>Micos i papallones</i>, <i>Ibèmia</i>, <i>Doble concert </i>i <i>Xac</i>. Durant els anys setanta impartí classes a Darmstadt (1974), fundà el Laboratori Phonos (1975) i el Grup Instrumental Català (1976), i fou nomenat president de l'Associació Catalana de Compositors (1977) i membre de la Comissió Delegada del Patronat de la Fundació Miró (1979). El 1973 es presentà <i>Self-service</i> al Co<span style="letter-spacing: -1.25pt;">l·</span>legi d'Arquitectes i una acció musical a l'Exposició Miró de Mallorca.</p> | |
| dc.description | <p>Mestres Quadreny representa el compositor inquiet i original que ha sabut estar a l'avanguarda creativa dels anys de la postguerra, mantenint una estreta relació amb pintors, escenògrafs i poetes amb una gran obertura de criteri. Ha compost per a tota mena de gèneres, però ha destacat especialment en la música de cambra, el teatre i l'acció musical, i una abundant producció en què la veu adquireix un protagonisme de matisos tan subtils com innovadors. Ha dedicat també una part de la seva activitat a col·leccionar documents musicals i a publicar obres relatives a la creació musical.</p> | |
| dc.identifier | 1481 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2583 | |
| dc.local.estrena | <p>Piano: <i>Cop de poma</i> (1961), <i>Tres cànons en homenatge a Galileu</i>, <i>Suite Bechtold</i> (1994), <i>Sonades en blanc</i> (2001).</p> <p>Veu i piano: <i>Els perfums</i> (s. text Albert Mestres, 1997).</p> <p>Veu i acompanyament: <i>Cançons de bressol</i> (1959), <i>Música per a Anna</i> (1967), <i>Poemma</i> (1969), <i>Song for Jane</i> (1973), <i>Excursió co<span style="letter-spacing: -1.25pt;">l·</span>lectiva de cinc dies</i> (1961).</p> <p>Música de cambra: <i>Triade per a Joan Miró</i> (1961), <i>Quartet de Catroc</i> (1962), <i>Tramesa a Tàpies</i> (1962), <i>Conversa</i>, <i>Homenatge a Joan Prats</i> (1972), <i>Homenatge a Robert Gerhard</i> (1976), <i>Sonades de la calor del foc</i> (1984), <i>Catorze duets</i> (1994), <i>Conste<span style="letter-spacing: -1.25pt;">l·</span>lacions</i> (1995), <i>Cap entre parèntesis</i> (1997), <i>Baràlia</i> (2000), <i>Lletra de lluna</i> (2001).</p> <p>Orquestra: <i>Doble concert</i> (1970), <i>L'Estro aleatorio</i> (1973), <i>Simfonia n. 3</i> (2000), <i>Simfonia n. 4</i> (2001).</p> <p>Música lírica: <i>El ganxo</i> (J. Brossa, 1959), <i>Cap de mirar</i> (J. Brossa, 1991).</p> <p>Música d'acció: <i>Suite bufa </i>(Brossa, 1966), <i>L'armari en el mar</i> (Brossa, 1978), <i>Piano Xofer</i> (Perejaume, 1984),<i> Acció musical per a Joan Miró</i> (Brossa, 1993).</p> <p>Música d'escena: <i>Peça per a serra mecànica</i> (1973), <i>El teler de Teresa Codina</i> (1973), <i>Quina</i> (1979).</p> <p>Ballet: <i>Roba i ossos</i> (1961), <i>Vegetació submergida</i> (1962), <i>Petit diumenge</i> (1962).</p> <p>Música visual: <i>Frigolí-Frigolá</i> (1969), <i>Variacions essencials</i> (1970), <i>UTA</i> (2000), <i>Cançoner</i> (2001), <i>Cranc-cranc</i> (2001).</p> | |
| dc.local.publicacions | <p><i>Música y ordenador</i>. Barcelona: 1975.<br /><i>Catàleg Fundació Miró. Exposició Brossa</i>. Barcelona: 1986.<br /><i>Pensar i fer música</i>. Barcelona: Proa, 2000.<br /><i>Tot muda de color al so de la flauta</i>. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2010.</p> | |
| dc.peudefoto | Fotografia de L'armari en el mar. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Gásser,</span> Luis. <i>La música contemporánea a través de la obra de Josep M. Mestres Quadreny</i>. Oviedo: Universidad de Oviedo, 1983.</p> <p><span class="small-caps">Fàbregas</span>, Xavier. <i>La música contemporània a Catalunya. Conversa amb Josep M. Mestres Quadreny</i>. Barcelona: La Magrana, 1994.</p> <p><span class="small-caps">Taverna Bech,</span> Francesc. <i>Catálogo de obras de Josep M. Mestres Quadreny</i>. Madrid: 1995.</p> <p><span class="small-caps">Pérez</span>, Oriol; <span class="small-caps">Bofill,</span> Anna. <i>J</i><i>osep M. Mestres Quadreny</i>. Barcelona: Angle Editorial, 2002.</p> | |
| dc.subject | Compositor | |
| dc.title | Josep Maria Mestres Quadreny |