Teatre Talia (Barcelona)
| dc.coverage | 1900-1987 | |
| dc.coverage.spatial | Avinguda del Paral·lel, 100. Barcelona | |
| dc.creator | Antoni Ramon i Graells | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T08:06:56Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>A l’avinguda del Paral·lel, al xamfrà format pels carrers d'Aldana i del Comte Borrell, l’any 1900 s’inaugura el Teatre de les Delícies, que obre les seves portes amb una programació fonamentalment sarsuelera, que manté en canviar de nom i d’empresari l’any 1906. És aleshores que es rebateja com a Teatre Líric —no s'ha de confondre amb el Líric de l’Eixample—. L’any 1913, de Líric passa a Trianó, dedicat al music-hall, un nom que encara dura menys. El 12 de novembre del 1915 passa a dir-se Madrid-Concert, però tampoc per gaires anys, ja que el 6 de setembre del 1921 pren el nom de Gran Music-Hall «L’As».</p> <p>Després d’una reforma d’importància, l’any 1924 la sala es reobre amb el nom que més perdura en la seva història i amb el qual és més coneguda: Teatre Talia.</p> <p>Pels anys cinquanta, amb una programació fonamentalment dedicada al cinema, la sala acull esporàdicament la companyia de l'actor Pau Garsaball, que hi representa la comèdia <em>¡Blum!</em>, o a La Bella Dorita, que hi estrena <em>Rita Hilton, hotel de lujo.</em><em> </em>És aleshores que Ignasi Ferrés Iquino i Paco Martínez Soria compren l'edifici. Ja amb Martínez Soria com a propietari únic, la sala es reforma i la programació torna a dedicar-se a la comèdia. Hi actuen Joan Capri, que reposa <em>Que vagi de gust, senyor comisari</em>;<em> </em>Pau Garsaball, amb <em>En Baldiri de la costa;</em> o el mateix Paco Martínez Soria, amb<em> </em><em>Napoleón quiere vivir tranquilo</em> o <em>Ja tenim 600.</em><em> </em>Ja als anys setanta la companyia<em> </em>de Julia Gutierrez Caba hi posa en escena la comèdia d'Edgar Neville <em>La vida en un hilo.</em><em> </em>A finals de la dècada el local reviscola amb els èxits de Paco Morán i Fernando Guillén: <em>Violines y trompetas</em>, <em>El apagón</em> o <em>La señora presidenta</em>.</p> <p>L'any 1982, amb la mort del seu darrer propietari, Paco Martínez Soria, el teatre passa a dir-se Teatre Talia-Martínez Soria. Malgrat que s'hi posen en escena obres poc habituals en aquell escenari, com <em>Las amargas lágrimas de Petra von Kant,</em><em> </em>de Rainer Werner Fassbinder, el local amb prou feines subsisteix. <em>Una hora sin televisor</em>, de Jaime Salom, és la darrera obra que s'hi representa. El teatre acaba tancant el mes de juny de l’any 1987. Dos mesos després pateix un sospitós incendi i tot seguit és enderrocat. A hora d'ara encara és un solar. L'Associació pro Teatre Talia Olympia reivindica el renaixement de la sala.</p> | |
| dc.identifier | 1091 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2156 | |
| dc.relation | <p><<a href="http://teatretalia-olympiabcn.blogspot.com.es/">http://teatretalia-olympiabcn.blogspot.com.es/</a>></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Badenas i Rico</span>, Miquel. <em>El Paral·lel, nacimiento, esplendor y declive de la popular y bullanguera avenida barcelonesa</em>. Barcelona: Amarantos, 1993.</p> <p><span class="small-caps">Badenas i Rico</span>, Miquel. <em>El Paral·lel, història d'un mite un barri de diversió i d'espectacles a Barcelona.</em> Lleida: Pagès, 1998.</p> <p><span class="small-caps">Cabañas Guevara</span>, Luis. <em>Biografía del Paralelo, 1894-1934 recuerdos de la vida teatral, mundana y pintoresca del barrio más jaranero y bullicioso de Barcelona.</em> Barcelona: Memphis, 1945.</p> <p><span style="background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;"><span class="small-caps">Tierz</span>, Carme; <span class="small-caps">Muniesa</span>, Xavier.<span class="apple-converted-space"> </span><em>Barcelona ciutat de teatres.</em><span class="apple-converted-space"><i> </i></span>Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena edicions, 2013.</span></p> | |
| dc.title | Teatre Talia (Barcelona) |