Manel Veiga
| dc.coverage | (Barcelona, 16-8-1964 - Barcelona, 8-1-2019) | |
| dc.creator | Albert Tomàs Monsó | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:16Z | |
| dc.date.issued | 2022 | |
| dc.description | <p>Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre, Veiga inicia la carrera d’actor al teatre i al cinema a mitjans dels anys vuitanta de la mà de figures com Ventura Pons, Montserrat Julió o Calixto Bieito. A la segona meitat dels noranta es consolida a la televisió catalana en sèries com <i>Nissaga de poder </i>(1996), <i>Laberint d’ombres</i> (1998) i <i>Temps de silenci </i>(2001). Posteriorment fa el salt a la televisió estatal amb grans produccions com <i>El comisario </i>(2000-2006), <i>Hospital Central </i>(2002-2005) o <i>23-F: el día más difícil del Rey </i>(2009), a les quals segueixen <i>La Riera </i>(2015) o <i>Nit i dia </i>(2017).</p> <p>El 1993 debuta com a dramaturg amb <i>El darrer esclat</i>, estrenada a la Sala Cabanyes de Mataró, i <i>Jar (Carmen Amaya </i>in memoriam<i>)</i>, un dels seus textos més ben acollits pel públic i per la crítica. Freqüentment llorejat per la seva obra dramàtica, el 1995 guanya el Premi de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya amb <i>Tempesta de neu</i> (estrenada també a Llatinoamèrica) i el Salvador Espriu amb <i>La mort dins una baralla de naips</i>. El 1997 guanya el Premio Nacional SGAE de Teatro amb <i>Recreo</i>; el 2002, el Premi Serra i Moret amb <i>Trayecto final</i>, i el 2003, el Manuel de Pedrolo amb <i>El cant de la Sirena</i>. Durant els 2000 també és autor resident del T6, etapa durant la qual escriu <i>16.000 pessetes.</i> El 2010 guanya la Beca Institució de les Lletres Catalanes amb <i>Perifèries</i>, el 2011 el Premi Teatre Lleida amb <i>Els altres Candels</i>, i el 2018 el Premio Teatro Autor Exprés amb <i>Siempre a la verita tuya</i>. Pocs mesos després de morir aquesta mateixa obra li mereix el Premi Crítica Serra d’Or de 2019.</p> | |
| dc.description | <p>Quant a la faceta de dramaturg, Veiga es definia a si mateix com un actor que escrivia i que, per tant, es mantenia allunyat d’exigències comercials o de capella estètica. Potser per això la seva veu compromesa amb la marginalitat, filtrada per un cert realisme social, contrasta amb moltes de les propostes dramatúrgiques que li són coetànies. <i>Jar (Carmen Amaya </i>in memoriam<i>) </i>(1993) és un retrat dels barris gitanos de Barcelona dels anys cinquanta i seixanta en forma alhora de denúncia i d’homenatge. La cultura gitana, que li és transmesa per via familiar, reapareix cíclicament a la seva obra (<i>El cant de la sirena</i>, 2004; <i>Cartones</i>, 2006; <i>Siempre a la verita tuya</i>, 2018) amb el mateix to dignificador. Un tracte similar rep la immigració (<i>Una hora de felicitat</i>, 1997;<i> Els altres Candel</i>, 2014) i, de fet, la barreja d’identitats és present en moltes de les seves obres, que sovint estan escrites a la vegada en català i castellà i que mostren a voltes realitats mesclades. Els personatges perdedors, rebutjats per la societat o de baixos fons també són de l’interès de Veiga, que sovint situa l’acció de les obres en un extraradi urbà marcat per la pobresa, les drogues o la prostitució, a què es veuen abocats els protagonistes. Per últim, Veiga ha dut a escena la memòria política de la transició (<i>Tempesta de neu</i>, 1997) i històrica (<i>16.000 pessetes</i>, 2005).</p> <p>Formalment, Veiga es caracteritza per l’ús del teatre de text de factura clàssica i per la prioritat de la construcció d’una atmosfera propícia per a la vehiculació d’un missatge clar i, en ocasions, políticament reivindicatiu.</p> | |
| dc.identifier | 2980 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2650 | |
| dc.local.estrena | <p><u>Teatre</u></p> <p><i>Actor</i></p> <p>20 juliol 1984. <i>Allò que tal vegada s’esdevingué</i>. Autoria: Joan Oliver. Direcció: Montserrat Julió. CCCB [no consta al programa].</p> <p>28 gener 1986. <i>Romeo i Julieta</i>. Autoria: William Shakespeare. Direcció: Esteve Polls. Teatre Victòria. Companyia d’Art Dramàtic.</p> <p>26 maig 1987. <i>Com acabar d’una vegada i per sempre amb la maleïda cultura</i>. Autoria: Woody Allen. Direcció: Montserrat Julió. Teatre Condal. Companyia Montserrat Julió.</p> <p>21 novembre 1987. <i>L’estació de les Dàlies</i>. Autoria: Mercè Rodoreda. Direcció: Calixto Bieito. L’Atlàntida de Vic.</p> <p>5 maig 1988. <i>Fantasio</i>. Autoria: Alfred de Musset. Direcció: Josep Maria Mestre. Sala Gran de l’Institut del Teatre.</p> <p>25 juliol 1989. <i>Els cavallers de Verona</i>. Autoria: William Shakespeare. Direcció: Calixto Bieito. Mercat de les Flors. Companyia La Infidel.</p> <p>13 març 1990. <i>Ruleta russa</i>. Autoria: Carles Cañellas. Direcció: Carles Cañellas. Sala Beckett. Companyia Rocamora-Rocamoble.</p> <p>16 octubre 1992. <i>Vides íntimes</i>. Autoria: Noël Coward. Direcció: Jaume Melendres. Teatre Adrià Gual.</p> <p>8 juny 1995. <i>Repúbliques</i>. Autoria: Lluís-Anton Baulenas. Direcció: Rafel Duran. Teatre Prado de Sitges. Grup Íntim de teatre.</p> <p>20 febrer 1996. <i>Maria Rosa</i>. Autoria: Àngel Guimerà. Versió de Josep Maria Benet i Jornet. Direcció: Frederic Roda Pérez. Centre Cultural de la Fundació La Caixa de Lleida.</p> <p>7 gener 1998. <i>Rumors</i>. Autoria: Neil Simon. Direcció: Sergi Belbel. Auditori de Palma de Mallorca. Vània Produccions.</p> <p>8 juny 1998. <i>Maleïts</i>. Autoria: Josep Pere Peyró. Direcció: Josep Pere Peyró. Espai Mediterrani de Sitges.</p> <p>26 novembre 1998. <i>Alma ausente</i>. Autoria: Federico García Lorca. Direcció: Pepa López i Josep Prats.</p> <p>21 setembre 2000. <i>El alcalde de Zamalea</i>. Autoria: Pedro Calderón de la Barca. Direcció: Sergi Belbel. TNC. Compañía Nacional de Teatro Clásico.</p> <p>18 gener 2000. <i>Fumar d’amagat</i>. Autoria: Joan Guasp. Direcció: Enric Cervera. Teatre Nou Tantarantana. Companyia Tantarantana.</p> <p>5 abril 2000. <i>Trist, com quan la lluna no hi és</i>. Autoria: Lluís-Anton Baulenas. Direcció: Pere Sagristà. Teatre Nou Tantarantana. Companyia Tantarantana.</p> <p>20 desembre 2000. <i>Okupes al Museu del Prado</i>. Autoria: Alberto Miralles. Direcció: Ricard Salvat. Sala Muntaner de Barcelona.</p> <p>27 gener 2001. <i>Diner negre.</i> Autoria: Ray Cooney. Versió de José Luís Martín. Direcció: Pep Pla. Atlàntida de Vic.</p> <p>28 març 2001. <i>La dona incompleta</i>. Autoria: David Plana. Direcció: Sergi Belbel. Sala Beckett. Companyia Mala Sang.</p> <p>19 abril 2002. <i>Romeo i Ofèlia</i>. Autoria: Víctor Álvaro. Direcció: Víctor Álvaro. Teatre Tantarantana.</p> <p>14 novembre 2002. <i>Dissabte, diumenge i dilluns</i>. Autoria: Eduardo de Filippo. Direcció: Sergi Belbel. Sala Gran del TNC.</p> <p>20 gener 2003. <i>El cafè de la Marina</i>. Autoria: Josep Maria de Sagarra. Direcció: Rafel Duran. Sala Gran del TNC.</p> <p>23 octubre 2003. <i>Primera plana</i>. Autoria: Ben Hecht i Charles MacArthur. Direcció: Sergi Belbel. Sala Gran del TNC.</p> <p>29 abril 2004. <i>Calígula</i>. Autoria: Albert Camus. Direcció: Ramon Simó. Sala Petita del TNC. [No consta al programa]</p> <p>17 novembre 2005. <i>Les falses confidències</i>. Autoria: Pierre de Marivaux. Direcció: Sergi Belbel. Sala Gran del TNC.</p> <p>2 novembre 2006. <i>En pólvora</i>. Autoria: Àngel Guimerà. Direcció: Sergi Belbel. Sala Gran del TNC.</p> <p>22 març 2007. <i>Tres sombreros de copa</i>. Autoria: Miguel Mihura. Direcció: Víctor Álvaro. Teatre Alegria de Terrassa. Centre d’Arts Escèniques de Terrassa.</p> <p>7 març 2008. <i>Boris Godunov</i>. Autoria: David Plana. Direcció: Àlex Ollé i David Plana. Teatro Villa de Molina de Segura (Múrcia). La Fura dels Baus.</p> <p>15 octubre 2009. <i>El casament d’en Terregaga</i>. Versió d’Albert Mestres. Autoria: Juli Vallmitjana. Direcció: Joan Castells. Sala Petita del TNC.</p> <p>4 febrer 2009. <i>L’inspector</i>. Autoria: Nikolai Gogol. Versió de Jordi Galcerán. Direcció: Sergi Belbel. Sala Gran del TNC.</p> <p>25 novembre 2010. <i>Agost</i>. Autoria: Tracy Letts. Direcció: Sergi Belbel. Sala Gran del TNC.</p> <p>24 octubre 2012. <i>La bête</i>. Autoria: David Hirson. Direcció: Sergi Belbel. Sala Gran del TNC.</p> <p>5 novembre 2015. <i>Vilafranca: un dinar de festa major</i>. Autoria: Jordi Casanovas. Direcció: Jordi Casanovas. Teatre Lliure. Sala Fabià Puigserver.</p> <p>26 juliol 2017. <i>a X amor o Mujeres áureas</i>. A partir de textos del Siglo de Oro. Autoria: Jonay Roda. Direcció: Txell Roda. Pradillo de san Blas (Almagro).</p> <p><i>Dramaturg</i></p> <ol start="1993"> <li><i>El darrer esclat. </i>Direcció: Moisès Maicas. Sala Cabanyes de Mataró.</li> </ol> <p>11 novembre 1993. <i>Jar</i>. Direcció: Isabel Rodríguez. Teatre Adrià Gual. Companyia Junco Teatre.</p> <p><i>Tempesta de neu</i>. Direcció: Pere Daussà. Teatre Artenbrut. Companyia de l’Art.</p> <p>11 setembre 1997. <i>Una hora de felicitat.</i> Direcció: Frederic Roda Fàbregas. Institut de Batxillerat A de Tàrrega.</p> <p>14 octubre 1998. <i>Lorca y las sombras</i>. A partir de textos de Federico García Lorca. Direcció: Pilar Martínez. Sala Muntaner. Companyia Jar.</p> <p>30 novembre 1998. <i>Recreo</i>. Direcció: Juan Margallo. Sala Manuel de Falla de la SGAE de Madrid.</p> <p>26 desembre 1999. <i>Les mil i una nits.</i> A partir de l’obra anònima. Direcció: Marta Almirall. Espai Escènic de la Generalitat de Catalunya. Companyia Roseland.</p> <p>18 octubre 2002. <i>Final de trayecto</i>. Lectura amb el títol de <i>Trayecto final</i>. Casa América de Madrid.</p> <p>Desembre 2002. <i>La mort dins una baralla de naips</i>. Direcció: Joan Castells. Institut del Teatre.</p> <p>9 setembre 2004. <i>El cant de la Sirena</i>. Teatre de Ponent. Compayia Jar.</p> <p>29 octubre 2004. <i>Canal Roseland</i>. Direcció: Marta Almirall. Teatre Sant Domènech de Girona. Companyia Roseland.</p> <p>1 març 2005. <i>16.000 pessetes</i>. Direcció: Joan Castells. Sala Tallers del TNC.</p> <p>3 abril 2006. <i>El hombre del retrato</i>. La Casa Encendida de Madrid.</p> <p>20 juliol 2007. <i>Cartones</i>. Direcció: Santiago Meléndez. Palau de Magalia.</p> <p>18 juny 2007. <i>Aluminosi</i>. Direcció: Emilià Carrilla. Teatre Romea.</p> <p>21 abril 2009. <i>Cine</i>. La Casa Encendida de Madrid.</p> <p>28 juliol 2015. <i>Viatge al centre de la terra (S. XXI)</i>. A partir de l’obra de Jules Verne. Direcció: Franc Aleu i Anna Planas. Mercat de les Flors. Companyia Roseland.</p> <p>3 juny 2016. <i>Navajas</i>. Sala Berlanga de Madrid.</p> <p>11 gener 2017. <i>Amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín</i>. A partir de textos de Federico García Lorca. Direcció: Genoveva Pellicer. La Seca Espai Brossa. Companyia Perlimplín.</p> <p>8 març 2018. <i>Siempre a la verita tuya</i>. La Seca Espai Brossa.</p> <p><u>Cinema</u></p> <p><i>Actor</i></p> <p><i>La rossa del bar.</i> Direcció: Ventura Pons.</p> <p><i>El complot dels anells. </i>Direcció: Francesc Bellmunt.</p> <p><i>Mal d’amors</i>. Direcció: Carles Balagué.</p> <p><i>Tic-tac</i>. Direcció: Rosa Vergés.</p> <p><i>El pont. </i>Direcció: Eduard Sánchez.</p> <p><i>Al este de la brújula.</i> Direcció: Jordi Torrent i Sarita Choudhury.</p> <p><i>La educación de las hadas. </i>Direcció: José Luis Cuerda i Ricardo Darín.</p> <p><i>Pitágoras switch</i>. Direcció: Ginesta Guindal.</p> <p><i>Dos billetes</i>. Javier Serrano.</p> <p><i>The Lost</i>. Direcció: Bryan Goeres.</p> <p><i>Els tres soldats.</i> Alfons Casal i Hèctor Mas.</p> <p><i>Director</i></p> <p>2009<i>. Turisme</i>.</p> <p><u>Televisió</u></p> <p>Anys noranta:</p> <p><i>Dark justice</i>. Columbia Broadcasting System.</p> <p><i>Nissaga de poder</i>. TV3.</p> <p><i>Laberint d’ombres</i>. TV3.</p> <p>2000-2006. <i>El comisario</i>. Tele 5.</p> <p><i>Temps de silenci.</i> TV3.</p> <p><i>Abogados.</i> Tele 5.</p> <p><i>Psico express</i>. TV3.</p> <p>2002-2005. <i>Hospital Central.</i> Tele 5.</p> <p><i>Jet Lag. </i>TV3.</p> <p><i>Mil y una Lolas</i>. Canal Plus.</p> <p><i>23-F: el día más difícil del Rey</i>. RTVE.</p> <p><i>Gavilanes. </i>Antena 3.</p> <p><i>Paco Candel. L’altre català. </i>TV3.</p> <p><i>La Riera</i>. TV3.</p> <p><i>Nit i dia</i>. TV3.</p> <p><i>14 de abril. La República.</i> RTVE.</p> <p><i>Vilafranca</i>. TV3.</p> | |
| dc.local.publicacions | <p><i>El darrer esclat.</i> Barcelona: AADPC, 1991.</p> <p><i>Jar (Carmen Amaya </i>in memoriam<i>). </i>Madrid: SGAE, 1992.</p> <p><i>Una hora de felicidad</i>. Madrid: SGAE, 1995.</p> <p><i>Tempesta de neu: comèdia de ciència-ficció en un acte</i>. Barcelona: AADPC, 1996.</p> <p><i>La mort dins d’una baralla de naips</i>. Barcelona: Institut del Teatre, 1996.</p> <p><i>Recreo</i>. Barcelona: AADPC, 1998.</p> <p><i>Casa per la finestra</i>. Amb Montserrat Ginesta. Barcelona: Combel, 2000.</p> <p><i>Mil i una nits</i>. Amb Montserrat Ginesta. Barcelona: Combel, 2000.</p> <p><i>La botiga de les mil i una nits</i>. Amb Montserrat Ginesta. Barcelona: Combel, 2000.</p> <p><i>16.000 pessetes. </i>Barcelona: Proa, 2005.</p> <p><i>Els altres Candels: Un text escrit a partir de l’obra de Paco Candel. </i>Lleida: Pagès, 2014.</p> <p><i>Siempre a la verità tuya.</i> Madrid: SGAE, 2019.</p> | |
| dc.peudefoto | Jar. Teatre Adrià Gual, 11 novembre - 5 desembre 1993. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="https://manuelveigadramaturgo.webnode.es/">https://manuelveigadramaturgo.webnode.es/</a></p> <p><a href="https://manuelveigactor.webnode.es/curriculum/">https://manuelveigactor.webnode.es/</a></p> <p><a href="http://www.cdmae.cat/fons-manuel-veiga/">http://www.cdmae.cat/fons-manuel-veiga/</a></p> <p><a href="https://www.contextoteatral.es/manuelveiga.html">https://www.contextoteatral.es/manuelveiga.html</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Baulenas</span>, Lluís-Anton; <span class="small-caps">Dueso</span>, Manuel; <span class="small-caps">Sàrrias</span>, Mercè; <span class="small-caps">Vázquez</span>, Gerard; <span class="small-caps">Veiga</span>, Manuel; <span class="small-caps">Ragué-Àrias</span>, Maria Josep. «Els joves dramaturgs i el compromís amb la realitat». (Barcelona: Associació d’investigació i experimentació teatral), núm. 24 (2000), p. 15-32. </p> <p><span class="small-caps">Bloin</span>, Barbara. <i>En torno a la obra teatral de Manuel Veiga</i>. Tesi doctoral llegida el 2008 a la UAB.</p> <p><span class="small-caps">Falska</span>, Maria. «Las estructuras metateatrales en las obras de Manuel Veiga». A: <span class="small-caps">Aszyk</span>, Urszula; <span class="small-caps">Romera Castillo</span>, José; <span class="small-caps">Kumor</span>, Karolina; <span class="small-caps">Seruga</span>, Kamil (coords.). <i>Teatro como espejo del teatro</i>. Madrid: Verbum, 2017, p. 175-186.</p> <p><span class="small-caps">Melendres</span>, Jaume. «Pròleg». A: <span class="small-caps">Veiga</span>, Manuel. <i>La mort dins una baralla de naips</i>. Barcelona: Institut del Teatre, 1996. (Biblioteca Teatral; 91).</p> <p><span class="small-caps">Mestres</span>, Albert. «Entre el segle XX i el segle XXI: la difícil i atzarosa relació entre text dramàtic i escenificació en l’àmbit català». A: <span class="small-caps">Broch</span>, Àlex; <span class="small-caps">Cornudella</span>, Joan; <span class="small-caps">Foguet</span>, Francesc (eds.). <i>Teatre català avui 2000-2017: 4t encontre d’escriptors i crítics a les Garrigues. </i>Juneda: Fonoll, 2018, p. 29-47.</p> <p><span class="small-caps">Ragué-Arias</span>, María-José. <i>¿Nuevas dramaturgias?: Los autoes de fin de siglo en Cataluña, Valencia y Baleares</i>. Madrid: INAEM, 2000.</p> | |
| dc.subject | Dramaturg, director i actor | |
| dc.title | Manel Veiga |