Eduard Aulés i Garriga
| dc.coverage | (Barcelona, 1839 - Barcelona, 1-1-1913) | |
| dc.creator | Anna Vila Fernández | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:32Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Eduard Aulés i Garriga era fill d’una família acomodada barcelonina. El 1859 es va llicenciar en Dret per la Universitat Literària i va exercir com a fiscal d’impremta i d’advocat de pobres. Es doctorà poc després a Madrid. Casat en primers núpcies amb una dona de classe humil amb qui va tenir quatre fills, va iniciar-se en el món de la lletra impresa a través del periodisme humorístic i amb la seva gran passió, la música. Va començar a publicar crítiques operístiques i de concerts a revistes com <i>Un Tros de Paper</i> o <i>L’Esquella de la Torratxa</i> amb el pseudònim de Bonaventura Gatell.</p> <p>La primera incursió a l’escena fou amb la peça <i>Cinc minuts fora del món</i> (1870), que assolí una popularitat gens menyspreable i que van empènyer-lo a seguir produint peces breus, còmiques i en català. A partir de 1871 i fins la pèrdua de les colònies espanyoles, Aulés va exercir càrrecs diversos en l’àmbit de la Justícia als territoris d’ultramar. Per petició expressa a Víctor Balaguer, aleshores ministre, va aconseguir el càrrec de jutge de primera instància a Cárdenas (Cuba). Va treballar a les Antilles—L’Havana, Pinar del Río, Camagüey, Cienfuegos (Cuba); Mayagüez, Ponce (Puerto Rico)— i les Filipines —Manila, província d’Antique i la d’Iloilo. Va tornar a Barcelona, ja retirat de la judicatura, el juny de 1905.</p> <p>Entremig, féu una breu estada a Barcelona durant la qual va assumir l’empresa del Teatre del Circ Barcelonès (1876). També exercí d’empresari el 1907 al capdavant d’una sèrie de funcions al Teatre Principal, denominades Teatre Aulés, en què només es programà repertori propi. Va provar de seguir estrenant obres ja encetat el nou segle. Amb tot, la nova producció no va encaixar amb els gustos renovats de l’escena catalana de primers de segle <span class="small-caps">xx</span>.</p> <p>Després d’enviudar a meitat de la dècada dels setanta, va contraure segones núpcies amb una aristòcrata cubana. Els fills del primer matrimoni van seguir vivint a Catalunya amb la família paterna.</p> | |
| dc.description | <p>Eduard Aulés i Garriga forma part de la nòmina d’autors que van concórrer la rebotiga de Frederic Soler i que van omplir la cartellera de la meitat del segle <span class="small-caps">xix</span> amb obres en català. En el seu cas, va aconseguir una popularitat extraordinària gràcies a les peces breus de caràcter còmic o satíric, farcides de personatges propers i fàcilment identificables pel públic. Aulés, segons ens reporten companys de ploma i amics íntims com Conrad Roure o Albert Llanas, posseïa una habilitat extraordinària per a la versificació i un sentit de l’humor que abocava amb tota naturalitat en les seves produccions còmiques. Per a Miquel dels Sants Oliver, lluny de la tendència «chabacana de su época, aun para las burlas supo adoptar una relativa e innegable distinción».</p> <p>La seva dramatúrgia s’enclava en el teatre d’arrel costumista i humorístic de la primera generació d’autors de la Renaixença, amb trames ínfimes que solen basar-se en equívocs, malentesos o veritats ocultes, quan no són només caricatures de tipus contemporanis, emblema de la particularitat catalana. En el cas d’Aulés, cal sumar-hi l’adaptació de peces provinents de l’escena francesa a què molts acudien per poder seguir alimentant la cartellera i la butxaca, en una tendència definida per Curet en termes de «malura alimentada per un mercantilisme sense escrúpols» (1967, p. 207). Acusat d’afusellar repertori del teatre veí i, per tant, de contaminar l’essència del teatre català, pocs van poder deixar de reconèixer, tanmateix, que el producte que en resultava era sovint millor que l’original.</p> | |
| dc.identifier | 2086 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2338 | |
| dc.local.publicacions | <p><span class="small-caps">Aulés</span>, Eduard; <span class="small-caps">Pérez Cabrero</span>, Francisco. <i>Dos carboners</i>. Barcelona: Llibreria d’Eudald Puig. Estrenat al Tívoli (18 juliol de 1877).</p> <p><span class="small-caps">Aulés</span>, Eduard; <span class="small-caps">Llanas</span>, Albert. <i>L’anada a Montserrat</i>. Comèdia en 3 actes i en vers. Barcelona: Est. Tip. Baseda i Giró. Estrenada al Teatre Novetats (7 desembre de 1881).</p> <p><span class="small-caps">Aulés</span>, Eduard. <i>Cinc minuts fora del món. Joguina en 1 acte i en vers. </i>Barcelona: Llibreria Espanyola d’I. López, Editor. Estrenada al Teatre Prado Catalán (30 juliol de 1870).</p> <p><span class="small-caps">Aulés</span>, Eduard. <i>Lo diari ho porta. Joguina en 1 acte i en vers. </i>Barcelona: Llibreria Espanyola d’I. López, Editor. Estrenada al Gran Teatre del Liceu (desembre de 1870).</p> <p><span class="small-caps">Aulés</span>, Eduard. <i>Tres blancs i un negre. Joguina bufa en 1 acte i en vers</i>. Barcelona: I. López Editor. Estrenada al Teatre Espanyol (juliol 1871).</p> <p><span class="small-caps">Aulés</span>, Eduard. <i>Romagosa (bis). Joguina en 1 acte i en vers.</i> Barcelona: Llibreria d’Eudald Puig. Estrenada al Teatre del Bon Retir (28 juny de 1877).</p> <p><span class="small-caps">Aulés</span>, Eduard. <i>Cel rogent. Comèdia en 1 acte i en vers.</i> Barcelona: Imp. López. [2a ed.], 1880.</p> <p><span class="small-caps">Aulés</span>, Eduard. <i>Vots són triunfos. Comèdia en 1 acte i en prosa.</i> Barcelona: Llibreria Mayol, 1881.</p> <p><span class="small-caps">Aulés</span>, Eduard. <i>Cap i cua. Comèdia en 1 acte i en vers.</i> Barcelona: Est. Lluís Tasso. Estrenat al Teatre Romea (12 maig de 1881).</p> <p><span class="small-caps">Aulés</span>, Eduard. <i>¡Tot cor! Joguina en 1 acte i en vers</i>. Barcelona: Llibreria Espanyola d’I. López, 1883.</p> <p><span class="small-caps">Aulés</span>, Eduard. <i>Còlera vostras [sic]. Monòleg en 1 acte i en vers. </i>Barcelona: Est. Tip. «El Timbre Imperial». Estrenada al Teatre Romea (20 setembre de 1884).</p> <p><span class="small-caps">Aulés</span>, Eduard.<i> ¡Ell!. Joguina en un acte i en vers.</i> Barcelona: Est. Peninsular Mariol y López. Estrenada al Teatre Novetats (23 novembre de 1884).</p> <p><span class="small-caps">Aulés</span>, Eduard. <i>Sis rals diaris. Comèdia en 1 acte i en prosa</i>. Barcelona: Imp. Robreño Zanné. Estrenat al Teatre Novetats (24 novembre de 1884).</p> <p><span class="small-caps">Aulés</span>, Eduard. <i>Lletra menuda. Comèdia catalana en 1 acte i en vers.</i> Barcelona: Imp. Robrenyo. Estrenat al Teatre Ribas (22 setembre de 1885).</p> <p><span class="small-caps">Aulés</span>, Eduard. <i>La mà trencada. Joguina en 1 acte i en prosa</i>. Barcelona: Est. Tip. Mariol i López, 1885.</p> <p><span class="small-caps">Aulés</span>, Eduard. <i>La mar vella. Passatemps còmic líric en 1 acte i en vers.</i> Música de C. Cuspinera, [refosa de l’acte inèdit De cap a mar, escrit amb Albert Llanas (1880)]. Barcelona: Est. Tip. «Al Timbre Imperial», 1885.</p> <p><span class="small-caps">Aulés</span>, Eduard. <i>¡No va más! Monòleg en vers.</i> Barcelona: Est. Tip «Al Timbre Imperial», 1885.</p> <p><span class="small-caps">Aulés</span>, Eduard. <i>Una dona a la brasa. Joguina en 1 acte i en prosa.</i> Barcelona: Imp. Jaumeosa. Jepús. Estrenada al Teatre del Bon Retir (11 abril de 1885).</p> <p><span class="small-caps">Aulés</span>, Eduard. <i>Per no mudar-se de pis. Comèdia en 1 acte i en prosa.</i> Barcelona: Imp. López. Estrenada al Teatre Novetats (23 desembre de 1885).</p> <p><span class="small-caps">Aulés</span>, Eduard. <i>Lo Sant Cristo gros. Comèdia en 3 actes i en vers. </i>Barcelona: Imp. Lluís Tasso. EStrenat al Teatre Romea (gener 1889).</p> <p><span class="small-caps">Aulés</span>, Eduard. <i>Sense sogre. Comèdia en 1 acte i en prosa</i>. Barcelona: Imp. López- Robert. Estrenat al Teatre Romea (27 febrer de 1893).</p> <p><span class="small-caps">Aulés</span>, Eduard. <i>La trompeta de la sal. Comèdia en 3 actes i en prosa</i>. Barcelona: Imp. F. Badia, 1896. Estrenada al Teatre Romea (19 gener de 1886).</p> <p><span class="small-caps">Aulés</span>, Eduard. <i>No es pot ser pobre. Comèdia en 1 acte i en vers. Barcelona</i>: Lit. Ramón Estany, 1907. Estrenada al Teatre Romea (12 gener de 1906).</p> <p><span class="small-caps">Aulés</span>, Eduard. <i>Amor telefònic. Comèdia en 1 acte i en prosa.</i> Barcelona: Imp. Salvador Bonavia. Estrenat al Teatre Principal (14 maig de 1907)<span style="color: #000000;"><span style="font-size: 11pt; font-family: Arial;">.</span></span></p> <p><span style="color: #000000;"><span style="font-size: 11pt; font-family: Arial;"><span class="small-caps">Aulés</span>, Eduard. </span></span><i>Innocència. Passatemps còmic líric en un acte i en prosa</i>. Barcelona: Imp. Bonavia, 1910. Estrenat al Teatre Principal (31 novembre de 1906).</p> <p><span class="small-caps">Aulés</span>, Eduard. <i>El vil metal. Juguete en 1 acto.</i> Barcelona: Imp. Vives Susany (s. d.).</p> <p> </p> <p><u>Manuscrits inèdits conservats a l’Institut del Teatre</u>:</p> <p><i>De cap a mar</i> (1880)<br /><i>Un rei al cos</i> (1881)<br /><i>Pólvora en salva</i> (1883)<br /><i>Marit, muller i compañía</i> (s. d.)<br /><i>La trena postissa</i> (1885)<br /><i>A treure taques</i> (1884)<br /><i>Parells o senars</i> (1890)<br /><i>La dona mascle</i> (1905)<br /><i>Saló de conferències</i> (1906)<br /><i>La dida seca</i> (1907)<br /><i>Déu los guard </i>(1910, monòleg escrit per a Ermengol Goula)<br /><i>Per taula</i> (1883)<br /><i>Feu ples á bestias</i> [sic] (1883) <br /><i>Jo </i>(1884)</p> | |
| dc.peudefoto | Carta autògrafa d'Eduard Aulés i Garriga adreçada a Frederic Soler. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Bori</span>, Rafel. «La mort de l’Eduard Aulés». A: <i>Teatre Català</i>, n. 46. (11 de gener de 1913), p. 25-26.</p> <p><span class="small-caps">Curet</span>, Francesc. <i>Història del teatre català. </i>Barcelona: Aedos, 1967.</p> <p><span class="small-caps">Elías De Molins</span>, Antonio. <i>Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo <span class="small-caps">xix</span> (apuntes y datos)</i>. Barcelona: Imp. De Fidel Giró, 1889.</p> <p><i>Fons personal de Josep Artís i Balaguer</i>. Material per al diccionari biobibliogràfic. Caixa 2, sobre amb l’epígraf «Aulés i Garriga, Eduard». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.</p> <p><span class="small-caps">Llanas</span>, Albert. <i>Trenta anys de teatre</i>. A cura de Xavier Fàbregas. Barcelona: Ed. 62, 1975.</p> <p><span class="small-caps">Oliver</span>, Miquel dels Sants. «De Barcelona. Crónicas Fugaces». A: <i>La Ilustración Artística</i>, n. 1622 (27 de gener de 1913), p. 74.</p> | |
| dc.subject | Actor | |
| dc.title | Eduard Aulés i Garriga |