Festa Major
| dc.contributor.author | Joan Magrinyà | |
| dc.creator | Clàudia Brufau Bonet | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:02:47Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Ballet inspirat en referències del folklore català, <i>Festa Major</i> és una coreografia que va crear Joan Magrinyà per als Ballets de Barcelona —la companyia que va fundar el 1951— i s’estrenà al Teatre Calderón. El coreògraf va partir de música escrita pel compositor i fundador del teatre líric català Enric Morera (Barcelona, 1865-1942). Pel que fa a l’escenografia, Magrinyà va comptar amb el pintor Pere Pruna. Els rols protagonistes els van interpretar Joan Magrinyà i Rosa Segòvia. El ballet, que combinava la tècnica de dansa clàssica amb danses tradicionals catalanes, va comptar amb la col·laboració de l’Esbart Folklore de Catalunya, que van ballar la Moixeranga de Sitges i el Ball de Bastons.</p> <p>El ballet, ambientat en una localitat costanera, narra un triangle amorós entre tres joves. Una senyora pretén casar el seu fill amb retard mental amb una noia molt bonica de la vila. Però la donzella no vol, perquè està enamorada del cap de la colla del Ball de Bastons, que sí que li correspon.</p> <p>El ballet s’estrenà en un programa en el qual també es van representar els ballets <i>Les Sílfides</i> i <i>Els tapissos de Goya</i>, amb música d’Isaac Albéniz, Enric Granados i Juan Alfonso.</p> | |
| dc.description | <p>En plena postguerra, la dansa era una de les poques expressions artístiques a través de les quals es podia representar i celebrar la identitat catalana. Per aquest motiu va ser molt significatiu que, a part de la tasca que desenvolupaven els esbarts com l’Esbart Verdaguer, Joan Magrinyà també incorporés en el repertori d’una companyia de dansa clàssica el caràcter propi de la cultura catalana. En efecte, al llarg de la seva trajectòria, el coreògraf creà ballets de temàtica catalana, un altre exemple dels quals és <i>Gavines</i> (1964).</p> <p>La intervenció amb Pere Pruna, que als anys vint havia col·laborat amb els Ballets Russos de Diàguilev, és un altre dels puntals d’aquesta producció dels Ballets de Barcelona. La crònica de <i>La Vanguardia</i> en destaca precisament la lluminositat del decorat i el vestuari colorit. A partir, doncs, de la dansa com a amalgama, Magrinyà conjuga els noms i el talent de creadors catalans com el compositor Enric Morera i el pintor Pere Pruna.</p> | |
| dc.identifier | 2295 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/24 | |
| dc.local.estrena | 1-1951, Teatre Calderón | |
| dc.peudefoto | Retrat de Joan Magriñà caracteritzat de gitano. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.source | <ul> <li>Garcia, Xavier. <i>Joan Magrinyà, dansa viva</i>. Barcelona: Editorial Pòrtic, 1983.</li> <li>Fàbregas i Barri, Esteve. <i>El ballet clàssic català</i>. Barcelona: Editorial Selecta, 1984.</li> <li>U. F. Z. Calderon. <i>La Vanguardia</i> (30-1-1951). <<a style="font-size: 14.4px;" href="http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1951/01/30/LVG19510130-018.pdf">http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1951/01/30/LVG19510130-018.pdf></a></li> </ul> | |
| dc.title | Festa Major |