Eusebi Lucini Biderman
| dc.coverage | (Barcelona, 1814 - Madrid, 1881) | |
| dc.creator | Clara Beltrán Catalán | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:36Z | |
| dc.date.issued | 2022 | |
| dc.description | <p>Fill i deixeble del pintor escenògraf Francesco Lucini i nebot de Giuseppe Lucini, saga familiar procedent de Reggio Emilia que a començaments del segle XIX va importar la tradició neoclàssica d’Itàlia a Barcelona.</p> <p>Ja des de ben petit, Eusebi va ajudar el pare i l'oncle al taller familiar, com era habitual en la professió, que llavors solia passar de pares a fills.</p> <p>El 1834 treballà durant una temporada al Teatre Principal de València com a escenògraf i maquinista, i un any després va marxar a Roma durant dos anys per perfeccionar la seva formació al costat dels mestres italians del neoclassicisme. En tornar, el 1837, es va instal·lar novament a Barcelona i va treballar per al Liceu Filo-dramàtic barceloní, bressol del Gran Teatre del Liceu, i per al Teatre de la Santa Creu, i era molt sol·licitat pels seus coneixements de perspectiva i colorit.</p> <p>El 1840 es va instal·lar a Madrid, on hi havia el seu pare des del 1837, i on va assumir el càrrec d’escenògraf del Teatre de la Creu, en què treballà associat amb Francisco Aranda. També el trobem duent a terme algunes escenografies per al Teatre del Príncep. El 1842 treballà al Teatre del Circ, de la mateixa ciutat, on va demostrar les seves habilitats no solament com a pintor de decorats per a ballets i òperes, sinó també com a director de maquinària, i va rebre en general excel·lents crítiques per part de la premsa. Al Teatre del Circ va arribar a realitzar escenografies per a quaranta espectacles: dotze òperes i vint-i-vuit ballets. També s'hi va fer càrrec de la decoració i preparació dels accessoris del saló principal per als sis balls de màscares que es van celebrar el 1848.</p> <p>El 1847 va participar al costat dels francesos Cambon, Philastre, Pourchet i Cagé en la temporada inaugural de l'acabat de'inaugurat Gran Teatre del Liceu, on va romandre durant tres anys realitzant les decoracions de diversos espectacles.</p> <p>El 1850 es va inaugurar el Teatre Real de Madrid, i Lucini va ser contractat com a escenògraf titular i director de la tramoia. Per a aquest teatre va dur a terme nombrosos decorats, encara que durant aquest any continuà treballant també per al Teatre del Circ, llavors ja anomenat Teatre de l’Òpera, duent a terme algunes decoracions per a ballets. Va estar a Madrid fins al 1857, quan tornà a Barcelona a treballar novament al Liceu.</p> <p>Hi va treballar al costat de Cagé en les produccions operístiques fins a l’incendi del 1861. Va ser llavors quan es convertí en director de la reconstrucció de tots els aparells de maquinària d’acord amb les tècniques més modernes d'aquells temps.</p> <p>Sembla que també va treballar en altres teatres del territori. Segons Ràfols, va dur a terme l'ornamentació del Teatre Principal de Girona i la major part dels seus decorats, i alguns treballs per al Teatre Principal de Burgos, i també per al Teatre Rosalía de Castro de La Corunya, així com a teatres de Santiago de Compostel·la i Porto, d’acord amb el seu obituari publicat a <i>La Ilustración Española y Americana</i>.</p> <p>Fora dels teatres, Manuel Ossorio fa referència a altres obres realitzades per Lucini: «una vista de la Exposición de Londres; El decorado de la Plaza de Toros en los torneos que se celebraron en 1852 con motivo del nacimiento de Doña Isabel de Borbón, princesa que fue de Asturias, y el magnífico trasparente estrenado en 1857 en la iglesia de San Antonio de los Portugueses para las funciones de Semana Santa».</p> <p>Va morir a Madrid el 29 de novembre del 1881.</p> | |
| dc.description | <p>Eusebi Lucini va ser el darrer representant de l’escenografia neoclàssica a Barcelona, juntament amb Josep Planella, i va mantenir sempre la seva concepció basada en els criteris heretats d’aquesta escola en un moment en què el prerromanticisme ja havia penetrat a través del francès Louis-Lucien Penne. En aquest sentit, Soler i Rovirosa va assenyalar que «va morir incondicional als principis severs d’escola decadent» i Ràfols afegeix «amb evident descentrament de la seva època».</p> <p>A diferència del seu pare i el seu oncle, de Lucini no s'han conservat treballs originals i únicament comptem amb alguns gravats publicats a la premsa i amb algunes crítiques.</p> | |
| dc.identifier | 3054 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2374 | |
| dc.local.estrena | <p>1837 <i>La Corte del Buen Retiro</i>, Teatre del Príncep de Madrid.</p> <p>1837 <i>El naufragio de la Medusa</i>, Teatre del Príncep de Madrid.</p> <p>1839 <i>La Caritea</i>, Liceu Filo-Dramàtic barcelonès, Barcelona.</p> <p>1839 <i>Zampa</i>, Liceu Filo-Dramàtic barcelonès, Barcelona.</p> <p>1839 <i>Marino Faliero, </i>Liceu Filo-Dramàtic barcelonès, Barcelona.</p> <p>7 de noviembre de 1839, <i>Il giuramento</i>, Liceu Filo-Dramàtic barcelonès, Barcelona.</p> <p>1840 <i>Uggero il danese</i>, Gran Teatre del Liceu, Barcelona.</p> <p>1840 <i>Los polvos de la madre Celestina</i>, Teatre de la Creu de Madrid.</p> <p>1841 <i>El terremoto de la Martinica, </i>Teatre de la Creu de Madrid.</p> <p>1841 <i>Los polvos de la madre Celestina</i>, Teatre del Princep de Madrid.</p> <p>1842 <i>La Vestale</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1842 <i>Lucrecia Borgia</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1842 <i>César en Egipto, </i>Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1842, <i>Saffo</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1842 <i>La viuda caprichosa, </i>Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1842 <i>La Sífide</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1842 <i>I Giuramento</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1843 <i>Las Batuecas</i>, Teatre de la Creu de Madrid.</p> <p>1843 <i>Los griegos o la libertad de Grecia</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1843 <i>Los Titanes o las cuatro edades del mundo</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1843 <i>La Gypsy</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1843 <i>Gisela o las willis</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1843 <i>La Aurora</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1843 <i>El lago de las hadas</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1844 <i>Los ingleses de Indostán</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1844 <i>La isla del amor, </i>Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1844 <i>L’Esule di Roma, </i>Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1844 <i>La hermosa Beatriz, </i>Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1844 <i>La tarántula</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1844 <i>La Péri, </i>Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1845 <i>El diablo enamorado</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1845 <i>I Martiri</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1845 <i>I due foscari, </i>Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1845 <i>La Ondina</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1845 <i>La Esmeralda, </i>Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1846 <i>Farfarella o la hija del infierno</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1846 <i>Giovanna de Arco, </i>Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1846 <i>La Fortuna o la reina del mundo</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1847 <i>La mutta di Portice</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1847 <i>Medea in Corinto</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1847 <i>Alba Flor la pesarosa</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1847 <i>El Corsario</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1847 <i>Cloris en la corte de Diana</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1847 Fausto, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1847 <i>El torero</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1848 <i>La gazza ladra</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1848 <i>La Sonámbula</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1848 <i>Macbeth, </i>Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1848 <i>El diablo a cuatro</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1848 <i>Los perros del monte de San Bernardo, </i>Gran Teatre del Liceu de Barcelona.</p> <p>1848 <i>Horacios y Curiacios</i>, Gran Teatre del Liceu de Barcelona.</p> <p>1849 <i>La pata de cabra</i>, Gran Teatre del Liceu de Barcelona.</p> <p>1849 <i>La más heroica barcelonesa Santa Eulalia, </i>Gran Teatre del Liceu de Barcelona.</p> <p>1850 <i>La corte de Luis XIV</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1850 <i>El diabló cojuelo</i>, Teatre Real de Madrid.</p> <p>1850 <i>Isaura, ahijada de las hadas</i>, Teatre del Circ de Madrid.</p> <p>1850 <i>La favorita</i>, Teatre Real de Madrid.</p> <p>1850 <i>Los puritanos</i>, Teatre Real de Madrid.</p> <p>1850 <i>La Sonámbula</i>, Teatre Real de Madrid.</p> <p>1850 <i>Beatriz de Tenda</i>, Teatre Real de Madrid.</p> <p>1850 <i>El barbero de Sevilla, </i>Teatre Real de Madrid.</p> <p>1851 y 1854 <i>Los Mártires</i>, Teatre Real de Madrid.</p> <p>1851 y 1855, <i>Don Pasquale</i>, Teatre Real de Madrid.</p> <p>1853 <i>La cabaña del tío Tom o la esclavitud de los negros</i>, Teatre del Instituto español de Madrid.</p> <p>1853 <i>Rigoletto, </i>Teatre Real de Madrid.</p> <p>1856 <i>I Vespri Siciliani</i>, Teatre Real de Madrid.</p> | |
| dc.peudefoto | <p>Fig. 1. <i>Retrat d’Eusebi Lucini</i>. Font: <i>La Ilustración Española y Americana</i>, núm. XLVI (15 desembre 1881), p. 368.</p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Bertran</span>, M. J. <i>El Gran Teatre del Liceu de Barcelona: 1837-1930</i>. Barcelona: Oliva de Vilanova Imp., 1931, p. 308-309.</p> <p><span class="small-caps">Bravo</span>, I. <i>L’escenografia catalana.</i> Barcelona: Diputació de Barcelona, 1986, p. 80.</p> <p><span class="small-caps">Bravo</span>, I. «L’escenografia de l’espectacle romàntic a Catalunya». A: <i>El Romanticisme a Catalunya.</i> Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 103.</p> <p><span class="small-caps">Elías</span>, A. <i>Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX</i>. Vol. 2. Hildesheim: Georg Olms, 1972, p. 43-44.</p> <p><span class="small-caps">Hormigón</span>, L. «Eusebio Lucini, escenógrafo de los ballets representados en el Teatre del Circ de Madrid en la década de 1840». <i>Archivo Español de Arte</i>, 93, 372 (2020), p. 375–390.</p> <p><span class="small-caps">Ossorio</span>, M. <i>Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX.</i> Madrid: Giner, 1975, p. 394.</p> <p><span class="small-caps">Paz</span>, J. <i>La Caja de las magias: las escenografías históricas en el Teatre Real.</i> Madrid: Ayuntamiento de Madrid, Área de las Artes, 2006, p. 119-126.</p> <p><span class="small-caps">Ràfols</span>, Josep F. <i>Diccionario de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares</i>. Vol. 3. Barcelona: Edicions Catalanes S. A, 1980, p. 632</p> <p>«Don Eusebio Lucini y Biderman». <i>La Ilustración española y americana</i> (Madrid) (15 desembre 1881), p. 15-16.</p> | |
| dc.subject | Escenògraf | |
| dc.title | Eusebi Lucini Biderman |