Eva Zapico
| dc.coverage | (València, 25-5-1972 - ) | |
| dc.creator | Isabel Marcillas Piquer | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:36Z | |
| dc.date.issued | 2022 | |
| dc.description | <p>Llicenciada en Art Dramàtic per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València i Màster en Producció Artística per la Universitat Politècnica de València, Eva Zapico fa més de vint-i-cinc anys que es dedica al teatre. Durant un llarg període ho va fer com a intèrpret, participant en nombroses produccions teatrals: <i>Merlí i el jove Artús</i> (1997), <i>Òxid</i> (1998), <i>La senyoreta Júlia</i> (2001), <i>Fer-li l’amor al despropòsit</i> (2012), <i>El Gran Arco</i> (2013), <i>Cul Kombat</i> (2015), <i>1Km2 </i>(2020), entre d’altres. També va treballar en cinema i televisió. L’any 2004, juntament amb José Luis Cano i Merce Tienda crea l‘actual companyia EvaZapico, en el marc de la qual realitza el seu primer muntatge com a directora de la peça <i>A Pedazos</i>; des de llavors compagina la direcció i la pedagogia teatral, impartint anualment diversos tallers de creació escènica. També participa en tallers impartits per altres creadors com Rodrigo García, Guillermo Heras, Federico León o Claudia Dias.</p> | |
| dc.description | <p>Durant els inicis de la seva activitat teatral, Eva Zapico va vincular principalment el seu treball escènic a les dramatúrgies de la imatge; preocupada per la investigació de la corporalitat i la plàstica del moviment i l’enquadrament, cerca crear un sistema de signes visuals que propicien la reflexió en l’espectador. Després, la paraula comença a prendre rellevància en la seva producció artística i adapta textos de la literatura universal (Kafka, Bolaño, Conrad, Hesse) per a transmetre el seu missatge particular. Molts dels muntatges que ha dirigit transiten temàticament de la individualitat a la universalitat; concep la recerca de l’amor com a fita de tota creació escènica. El treball d’Eva Zapico testimonia la progressiva incorporació de la dona en el camp de la direcció: actriu i directora, fundadora d’una companyia creada a València dins del nou segle i autora de dramatúrgies pròpies. Zapico, al costat d’altres creadores i dramaturgues com ara Patrícia Pardo o Pau Pons, demostra un canvi sociològic en el si del teatre valencià en aquest sentit.</p> | |
| dc.identifier | 2974 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2375 | |
| dc.local.estrena | <p class="p1">Com a directora:</p> <p class="p2">2021. <i>La confiança</i>. Autora Guadalupe Sáez. Producció de la Sala Ultramar.</p> <p class="p2">2020. <i>La sala de los trofeos. </i>Autors Iñaki Moral i Eva Zapico. Festival Russafa Escènica.</p> <p class="p2">2019. <i>Fraude (o las consecuencias del fracaso).</i> Residència artística del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana. Teatro El Musical.</p> <p class="p3">2019. <i>Tirant</i>. Adaptació de Paula Llorens. Producció de l’Institut Valencià de Cultura i de la Compañía Nacional de Teatro Clásico de Madrid. Nominada als Premis ADE 2019 de direcció escénica.</p> <p class="p2">2018. <i>Els nostres</i>. Autors Juli Disla, Patrícia Pardo, Xavier Puchades i Begoña Tena. Producció de l’Institut Valencià de Cultura i Teatres de la Diputació de València.</p> <p class="p2">2018. <i>Turquesa</i>. Autora Mertxe Aguilar. Cía. Boicot Escénico.</p> <p class="p2">2017. <i>Medul·la,</i> Compañía La Coja Dansa. Premi Millor Espectacle de Dansa Premis de les Arts Escèniques GVA 2018<i>.</i></p> <p class="p2">2017. <i>Bienvenido a casa</i>, de Manuel Valls. Dacsa Produccions.</p> <p class="p2">2016. <i>Orán</i>. Graneros de creación, Espacio Inestable.</p> <p class="p2">2016. <i>Azerbaijan</i>. Autora Mertxe Aguilar. Producció Sala Ultramar.</p> <p class="p2">2015. <i>La mejor familia del mundo</i>. <i>Festival Russafa Escènica</i>.</p> <p class="p2">2014. <i>Mr. Kidd</i>. Bambalina Teatre Practicable.</p> <p class="p4">2013. <i>El Gran Arco</i>. Autors Eva Zapico i Angel Figols. Cia. EvaZapico. <i>Festival Russafa Escènica</i>.</p> <p class="p3">2012.<i> Retaule de l´abandó</i>. Autors Patricia Pardo i Suso Imbernón. Cia. EvaZapico.</p> <p class="p3">2011. <i>Abismo</i> (basada en <i>El lobo estepario</i> de Hermann Hesse). Cia Copia Izquierda.</p> <p class="p3">2010. <i>Gabrielle d´Estrées</i>. Cuartos Encuentros Magalia.</p> <p class="p3">2009. <i>Yo os declaro</i>. Cia Copia Izquierda.</p> <p class="p3">2008. <i>La mujer de amianto</i>. Cia Copia Izquierda.</p> <p class="p3">2007.<i> Merteuil</i> (basada en <i>Las amistades peligrosas</i> de P.Choderlos de Laclos) Festival VEO.</p> <p class="p4">2006. <i>Lilith</i>. Autor Antonio de Paco. Teatres de la Generalitat Valenciana-Nuevas Dramaturgias.</p> <p class="p2">2005. <i>Galgos</i>. Autors Arturo Sánchez Velasco i Xavier Puchades. Cia Copia Izquierda.</p> <p class="p2">2004. <i>A pedazos</i>. Patricia Pardo i Eva Zapico. Cia Copia Izquierda. 2004.</p> | |
| dc.peudefoto | Programa de mà de Cul kombat de cia Patricia Pardo. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p class="p1"><a href="http://evazapico.com/informacion">http://evazapico.com/informacion</a></p> <p class="p1"> </p> | |
| dc.source | <p class="p1"><span class="small-caps">Rosselló</span>, Ramon X. «Els directors d’escena valencians en temps de democràcia». <i>Zeitschrift für Katalanistik</i>, núm. 26 (2013), p. 301-323.</p> <p class="p1"><span class="small-caps">Rosselló</span>, Ramon X. «L’autoria teatral valenciana del segle XXI: la consolidació de noves veus». <i>Zeitschrift für Katalanistik, </i>núm.<i> </i>31 (2018), p. 313–343.</p> | |
| dc.subject | Actriu, dramaturga, directora escènica i pedagoga teatral | |
| dc.title | Eva Zapico |