Carles Soldevila Zubiburu
| dc.coverage | (Barcelona, 26/3/1892 - Barcelona, 10/1/1967) | |
| dc.creator | Núria Santamaria Roig | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:38:30Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Carles Soldevila es va llicenciar en dret el 1913 i, després de treballar com a passant d'Idelfons Sunyol i d'integrar-se al bufet de Santiago Gubern, al 1915 va presentar-se a oposicions per obtenir una plaça de funcionari a la Mancomunitat de Catalunya. La seva carrera en l'administració pública es va interrompre el 1926 quan es va negar a signar un document d'adhesió a la dictadura de José Antonio Primo de Rivera, per bé que l'any 1930 li foren restituïts rang i sou amb una plaça a la Diputació de Barcelona. El 1931 va rebre un nomenament governamental per exercir de cronista de la Generalitat de Catalunya, al qual va haver de renunciar per les crítiques i pressions d'un sector de la premsa. Posteriorment, durant la II República va treballar d'Oficial Major del Parlament de Catalunya.</p> <p>Els seus primers escrits aparegueren a <i>El Poble Català</i> i, de fet, el periodisme, tant en castellà com en català, va ser una de les dedicacions més constants i prolífiques de la seva trajectòria. A banda de seccions fixes a <i>La Publicitat</i>, <i>La Rambla</i>,<i> </i><i>La Vanguardia</i> o a <i>El Sol de Madrid</i>, va col·laborar de manera més intermitent o esporàdica en un gran nombre de publicacions de caràcter molt divers. Va ser director del magazín <i>D'Ací i d'Allà</i> a partir del 1924, substituint Josep Carner, i de la revista <i>Rotary</i>.</p> <p><i>Les proses de Plasenteries</i> (1916) i l'antologia de<i> </i><i>Fulls de dietari</i> (1928), que va compilar l'autor mateix, són directament deutores del periodisme, tot i que la seva activitat literària va abastar un ampli espectre de gèneres i modalitats, com ara la poesia (<i>Lletanies profanes</i> [1913] i <i>Vint anys</i> [1932]), la novel·la breu (<i>L'abrandament</i> [1918], <i>Vida amorosa d'un home</i> [1924]), el conte (<i>Una atzagaiada i altres contes</i> [1921], <i>El senyoret Lluís</i> [1926], <i>Una nit a Bonrepòs</i> [1928]), la novel·la (<i>Lau o les aventures d'un jove aprenent a pilot </i>[1926], <i>Fanny</i> [1929], <i>Eva</i> [1931], <i>Valentina</i> [1933] —premi Creixells— i la trilogia d'«Els anys terbols»: <i>Moment musical</i> [1936], <i>Bob és a París</i> [1945, en castellà i 1952, en català] i <i>Papers de família</i> [1960]), la biografia (<i>A. Rovira i Virgili</i> [1925]), l'assaig, la crítica, el teatre i llibres divulgatius.</p> <p>La tasca de traductor de Soldevila proporciona indicis tant de les condicions de professionalització de l'home de lletres que ha d'acceptar encàrrecs eventuals com dels seus propis interessos. En aquest darrer sentit són subratllables les versions d'<i>El crim de Silvestre Bonnard</i><i> </i>(1925) d'Anatole France, <i>El llibre del te</i> (1935) d'Okakura-Kazuzo,<i> </i><i>Càndid</i> (1928) de Voltaire o <i>La Sonata Kreuzer</i> de Tolstoi, traduït amb Olga Savarin l'any 1928. La majoria de les seves labors editorials de preguerra van estar vinculades a Antoni López-Llausàs i la Llibreria Catalònia, on va dirigir la col·lecció de biografies «Quaderns Blaus» i la «Biblioteca Univers».</p> <p>Conseqüent amb l'ambició d'aconseguir el refinament civil i cultural d'una burgesia que havia de sostenir la demanda que permetés mantenir un mercat cultural folgat i divers, va participar en iniciatives com el Conferentia Club, impulsat per Francesc Cambó, i el Film Club (1929).</p> <p>La seves posicions polítiques, nítidament adscrites al catalanisme, el republicanisme i la democràcia, el convertiren en un dels promotors d'Acció Catalana i, més endavant, brindà suport explícit a Acció Catalana Republicana. Tanmateix, en començar la Guerra Civil les amenaces dels anarquistes precipitaren la seva fugida a França. Instal·lat a París amb la seva família, va sobreviure a través de treballs de tota mena (classes d'espanyol, publicitat, traduccions, conferències, etc.) i s'hi mantingué fins al 1941, quan l'ocupació alemanya i les condicions de vida a la capital francesa esdevingueren precàries.</p> <p>El retorn a Catalunya no va ser ni còmode ni fàcil: tractat com un vençut per part del règim, va haver de sofrir controls policials diaris durant dos anys i es va haver d'encarar amb múltiples dificultats per obtenir de nou el carnet de periodista. Per un altre costat, la resistència cultural catalana desconfiava de qui havia marxat molt d'hora a l'exili, havia evitat pronunciaments públics o adoptava actituds pragmàtiques com la publicació en castellà, i va crear moltes incomoditats amb un llibre com <i>El París que yo he visto</i> (1942). Els títols immediatament posteriors —<i>Gracias y desgracias de Barcelona</i> (1942), <i>Para comprender la literatura</i> (1942) o <i>Guía de Barcelona</i> (1958), entre d'altres— obeïren a plantejaments de menys compromís.</p> <p>Progressivament, Soldevila va recuperar les col·laboracions a la premsa (<i>Semana</i>, <i>Diario de Barcelona</i>, <i>Destino</i>, <i>Liceo</i>, <i>Sinergia</i>, <i>Lecturas</i>, etc.), va reprendre les seves activitats amb la nova etapa del Conferència Club i va publicar obres originals en català: les novel·les que completaren la trilogia d'«Els anys tèrbols», les memòries parcials, intitulades <i>Del llum de gas al llum elèctric</i> (1951) o el recull de <i>Records i opinions de Pere Ynglada</i> (1959). L'any 1951 li va ser concedida la Creu de Cavaller de la Legió d'Honor francesa i va morir el 1967, el mateix any que l'Editorial Selecta li publicava en un volum les <i>Obres Completes</i>.</p> | |
| dc.description | <p>En congruència amb la resta de la seva obra, la literatura dramàtica de Soldevila emergeix com una solució equidistant dels models populars i de les experimentacions estètiques radicals. Partidari d'una oferta ampla i diversificada en les cartelleres teatrals catalanes i d'una matisada especialització dels repertoris de cada coliseu, va treballar per procurar la fidelització d'una franja de públic, la de la burgesia, que considerava excessivament allunyada dels usos culturals europeus. La seva tasca es va desenvolupar, d'una banda, en el terreny de la divulgació, a través de la traducció de peces que introduïen elements renovadors (<i>El paquebot Tenacity</i> [1923] de Charles Vildrac, o <i>La que compra marit</i> [1933] d'Steve Passeur, entre d'altres), d'un important nombre d'articles sobre temes escènics o del suport a iniciatives de l'estil de les «Vetllades Selectes», planificades amb Josep Millàs-Raurell per al Teatre Català Romea. D'altra banda, les seves comèdies partien inicialment dels esquemes de la peça «ben feta», se situaven en atmosferes acomodades i estaven poblades de personatges que s'oferien, mig com a mirall mig com a model, dels problemes i capteniments d'aquella burgesia que aspirava a refinar. Les obres de postguerra mantingueren poc més o menys els mateixos plantejaments, afegint-hi alguns recursos de modernització com el tema de la guerra en <i>El tinent Mondor</i>, que guanyà el Premio Ciudad de Barcelona l'any 1951, o l'enigma detectivesc d'<i>El cocktail dels acusats</i> (1952).</p> <p>Deixant el cas particular de <i>Civilitzats, tanmateix!</i>, que ha conegut múltiples represes, la voga escènica de Soldevila s'ha afeblit progressivament. Durant les dècades dels anys seixanta i setanta <i>Els milions de l'oncle</i> va ser recuperada per diversos elencs d'aficionats; la mateixa comèdia es va adaptar per emetre's a Radio Peninsular el 1973. Igualment, <i>Bola de neu</i> va ser programada per Ràdio Barcelona el 1970. També el circuït català de RTVE va incorporar títols de Soldevila en els seus espais dramàtics: <i>Gabriel, alta costura</i> (1973), <i>La creació d'Adam</i> (1974), <i>Civilitzats, tanmateix!</i> (1977) i<i> </i><i>Necessitem senyoreta</i> (1979).</p> <p>L'any 1991, el Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya va oferir <i>Civilitzats, tanmateix!</i> amb un fragment dramatitzat de la novel·la <i>Fanny</i> dins del Cicle de Teatre Català (Romea, 9-11-1991); el Teatre Nacional de Catalunya també li va atorgar el tractament de clàssic a la versió que Jordi Galceran va fer de <i>Valentina</i> i que va dirigir Toni Casares (Sala Petita, 26 novembre 2006). La darrera traça de l'autor en un teatre comercial correspon a la lectura dramatitzada de <i>Bola de neu</i>, que Jordi Casanovas va dirigir per a la Fundació Romea (31 gener 2011).</p> | |
| dc.identifier | 1933 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2942 | |
| dc.local.estrena | <p>5 març 1920. <i>Els solters</i>, escrita amb Pompeu Crehuet. Teatre Català Romea (Barcelona)<br /> 18 desembre 1922. <i>Civilitzats, tanmateix!</i> Teatre Català Romea (Barcelona)<br /> 10 novembre 1923. <i>Vacances Reials.</i> Teatre Català Romea (Barcelona).<br /> 21 novembre 1925. <i>Déu hi fa més que nosaltres</i>. Dir. Joaquim Montero. Teatre Català Romea (Barcelona)<br /> 8 març 1927. <i>Els milions de l'oncle</i>. Dir. Joaquim Montero. Teatre Novetats (Barcelona)<br /> 11 juny 1927.<i> </i><i>Lilí.</i> Teatre Novetats (Barcelona)<br /> 12 novembre 1927. <i>Bola de neu</i>. Dir. Joaquim Montero. Teatre Novetats (Barcelona)<br /> 12 novembre 1927. <i>Leonor o el problema domèstic</i>. Dir. Joaquim Montero. Teatre Novetats (Barcelona)<br /> 28 setembre 1928. <i>La tia d'Amèrica</i>. Dir. Manuel Salvat. Teatre Novetats (Barcelona)<br /> 8 novembre 1929 <i>Escola de senyores</i>. Teatre Novetats (Barcelona)<br />1 octubre 1930. <i>Mecenas.</i> Teatre Novetats (Barcelona)<br /> 22 desembre 1930. <i>La creació d'Adam.</i> Teatre Novetats (Barcelona)<br /> 4 març 1932. <i>Un pare de família</i>. Teatre Català Romea (Barcelona)<br /> 15 novembre 1934. <i>Valentina.</i> Dir. Avel·lí Artís. Coliseu Pompeia (Barcelona).<br /> 22 novembre 1934.<i> </i><i>Les aventures nocturnes d'en Quim i en Jordi.</i> Teatre Poliorama (Barcelona).<br /> 15 febrer 1935.<i> </i><i>Necessitem senyoreta.</i> Dir. Josep Pous i Pagès. Teatre Poliorama (Barcelona). Companyia de Mercè Nicolau.<br /> 22 abril 1947.<i> </i><i>Fuga i Variacions.</i> Dir. Josep Bruguera. Teatre Romea (Barcelona). Companyia Catalana Ortiz - Bruguera.<br /> 15 juliol 1953. <i>El cocktail dels acusats</i>. Saló Novetats de Sant Feliu de Guíxols.<br /> 10 febrer 1960.<i> </i><i>El tinent Mondor</i>. Dir. Rafael Vidal i Folch. Teatre Romea (Barcelona). Agrupació Dramàtica de Barcelona.<br /> 24 abril 1957.<i> </i><i>El Guacamai.</i> Radioteatro d'EAJ-1 Ràdio Barcelona.<br /> 27 febrer 1973. <i>Gabriel, alta costura.</i> Jaume Picas. Circuit Català de RTVE.</p> | |
| dc.local.publicacions | <p>1921. «Civilitzats, tanmateix!». <i>Una atzagaiada i altres contes</i>. Barcelona. Antoni López.<i> </i><br />1923. «Vacances Reials». <i>La Escena Catalana</i>, núm. 142, 17/11.<br />1925. «Déu hi fa més que nosaltres». <i>La Escena Catalana</i>, núm. 192, 5/12.<br />1927. «Els milions de l'oncle». <i>La Escena Catalana</i>, núm. 225, 19/3.<br />1927. <i>Tres comèdies. Civilitzats, tanmateix! Els milions de l'oncle. Bola de neu. </i>Barcelona. Editorial Catalana. <br />1928. «Leonor o el problema domèstic». <i>D'Ací i D'Allà</i>, núm. 121, gener, p. 21-22 i 24. <br />1928. «Lilí». <i>D'Ací i D'Allà</i>, núm. 128, agost, p. 289 i 291-291.<br />1928. <i>La tia d'Amèrica</i>. Sabadell. La Mirada.<br />1930. «Escola de senyores». <i>La Escena Catalana</i>, núm. 304, 4/1.<br />1931. «La creació d'Adam», «Lilí», «Leonor o el problema domèstic». <i>La Escena Catalana</i>, núm. 331, 24/1.<br />1932. «Un pare de família» <i>La Revista</i>, (gener-juny), p. 43-70. <br />1932. <i>Un pare de família</i>. Barcelona: Millà. <br />1933. <i>Civilitzats, tanmateix. Lilí. Leonor o el problema domèstic. </i>Barcelona: Millà.<br />1934. <i>Bola de neu</i>. 2ª edició esmenada amb escenes inèdites. Barcelona. Millà.<br />1934. «Valentina», <i>El Nostre Teatre</i>, núm. 19, 1/12.<br />1935. <i>Necessitem senyoreta</i>. Barcelona. Millà, 1935.<br />1947. <i>Fuga i variacions</i>. Barcelona. Lluís Soler.<br />1952. <i>Teatre selecte I: El tinent Mondor, Els milions del'oncle, Bola de neu, Civilitzats, tanmateix. </i>Barcelona. Selecta. <br />1955. <i>Teatre selecte II: Un pare de família, El cocktail dels acusats, El guacamai</i>. Barcelona. Selecta. <br />1956. <i>Senyoreta Cyrano</i>. Barcelona. Nereida. <br />1967. <i>Obres Completes</i>. Barcelona. Selecta.</p> | |
| dc.relation | <p>Corpus literari de la Ciutat de Barcelona: <<a title="http://www.xtec.cat/~jducros/Carles Soldevila.html" href="http://www.xtec.cat/~jducros/Carles%20Soldevila.html">http://www.xtec.cat/~jducros/Carles Soldevila.html</a>></p> <p>Pàgina de Carles Soldevila a l'AELC: <<a style="font-size: 12.16px;" href="http://www.escriptors.cat/autors/soldevilac/pagina.php?id_sec=3531">http://www.escriptors.cat/autors/soldevilac/pagina.php?id_sec=3531</a>></p> <p>Adaptació televisiva de <i>Necessitem senyoreta</i>, per a l'espai de RTVE "Lletres catalanes". Realització d'Antoni Chic (2 maig 1979): <<a href="http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/lletres-catalanes-necessitem-senyoreta/1231318/">http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/lletres-catalanes-necessitem-senyoreta/1231318/</a>></p> <p>Carles Soldevila a la Viquipèdia: <<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_Soldevila_i_Zubiburu">https://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_Soldevila_i_Zubiburu</a>></p> <p>Carles Soldevila a l'Enciclopèdia Catalana: <<a href="https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0063365.xml">https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0063365.xml</a>></p> <p>Imatges de l'estrena d'<i>El Tinent Mondor</i> al MAE: <<a href="http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:267557">http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:267557</a>></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Curet</span>, Francesc. «Carles Soldevila». <i>Història del Teatre Català</i>. Barcelona: Aedos, 1967, p. 575-577.</p> <p><span class="small-caps">Fàbregas</span>, Xavier. <i>Història del teatre català</i>. Barcelona: Millà, 1978, p. 228-230.</p> <p><span class="small-caps">Gallén</span>, Enric. «Carles Soldevila». A: <span class="small-caps">Riquer</span>, Martí; <span class="small-caps">Comas</span>, Antoni; <span class="small-caps">Molas</span>, Joaquim (dirs.). <i>Història de la Literatura Catalana</i>. Vol. 9. Barcelona: Ariel, 1987, p. 442-450.</p> <p><span class="small-caps">Guansé</span>, Domènec. «Vida i obra de Carles Soldevila». A: <span class="small-caps">Soldevila</span>, Carles. <i>Obres </i><i>Completes. </i>Barcelona: Selecta, 1967, p. xiii-xxi.</p> <p><span class="small-caps">Muñoz i Lloret</span>, Teresa. «<i>Civilitzats, tanmateix</i>: una mirada irònica a la burgesia». A: <span class="small-caps">Diversos autors</span>. <i>Cicle de Teatre Clàssic Català. Temporada 1991-1992. </i>Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1992.</p> <p><span class="small-caps">Rosselló</span>, Ramon X. «A l'entorn de la ironia de situació i la comèdia burgesa: el cas de <i>La llotja</i>, de Josep M. Millàs-Raurell!». <i>Caplletra</i>, núm. 60 (primavera 2016), p. 183-203.</p> <p><span class="small-caps">Santamaria</span>, Núria. «El teatre de Carles Soldevila i la comèdia burgesa». <i>Llengua & Literatura</i>,<i> </i>núm. 6 (1994-1995), p. 53-69.<i> </i></p> <p><span class="small-caps">Santamaria</span>, Núria. «El tràfec dels nàufrags». <i>L'Avenç</i>, núm. 311 (març 2006), p. 48-52.</p> <p><span class="small-caps">Santamaria</span>, Núria. «Pròleg». A: <span class="small-caps">Soldevila</span>, Carles. <i>Valentina</i>. Barcelona: Proa: TNC, 2006, p. 9-21. </p> <p><span class="small-caps">Santamaria</span>, Núria. «Els dramaturgs absents». A: <span class="small-caps">Foguet, </span>Francesc (coord. i ed.). <i>Teatre en temps de guerra i revolució (1936-1939)</i>. Lleida: Punctum: Memorial Democràtic: Generalitat de Catalunya, 2008, p. 133 - 151.</p> | |
| dc.subject | Actor | |
| dc.title | Carles Soldevila Zubiburu |