Alexis Eupierre

dc.coverageMiami, EUA, 24-3-1966
dc.creatorRosli Ayuso
dc.date.accessioned2026-01-14T15:36:41Z
dc.date.issued2025
dc.description<p>Ballarí, coreògraf i docent.&nbsp;Director artístic de la companyia Lapsus fins al 2008.&nbsp;Membre fundador de La Caldera i director artístic de La Caldera (2009-2016). Cap de l'especialitat de Coreografia i Interpretació del Conservatori Superior de Dansa (CSD) de l'Institut del Teatre de Barcelona. Del 2018 al 2021 va ser director del CSD.&nbsp;</p><p>L'any 1984 va iniciar els estudis de dansa a l'Institut del Teatre de Barcelona, on va romandre fins al 1986. Mitjançant un beca d'estudis va viatjar a Nova York, on va participar a les sessions informals de la nova dansa, entrant en contacte amb les noves tècniques (<i>release</i>, <i>contact improvisation</i> i <i>lying low</i>). Com a ballarí va col·laborar amb els coreògrafs D. Zambrano, J. Jaspers, M. Guergué, M.Tompkins i Sara Skaggs Dance Company. En aquesta ciutat va presentar els seus primers treballs als centres neuràlgics de la nova dansa americana, com ara The Dancetheatre Workshop, The Judson Church, PSS 122 i Movement Research.</p><p>L'any 1990 es va graduar en dansa a la prestigiosa Juillard School de Nova York. A Barcelona va iniciar la tasca com a professor de la tècnica <i>release</i>, que va impartir en diferents companyies catalanes.&nbsp;Com a ballarí va col·laborar amb la companyia La Sota de Bastos i amb la coreògrafa i artista visual madrilenya Olga Mesa. Aquest any va formar part del grup de coreògrafs que van impulsar el projecte col·lectiu La Porta. L'any 1995 va participar amb d'altres coreògrafs a la fundació del projecte La Caldera a la seu de Gràcia.&nbsp;</p><p>El 1996 va fundar la companyia Lapsus i va presentar&nbsp; un primera peça al programa «Miniatures coreogràfiques» del Dia Internacional de la Dansa. Alhora va intervenir com a ballarí a l'espectacle <i>Arbre de ta</i>, d'Àngels Margarit, i va participar en el programa Informansa al Teatre l'Atlàntida de Vic. A finals d'aquest any va començar una etapa creativa en què feia servir el cos com a mitjà de narració experimental.</p><p>Després d’estudiar la influència que té la imatge personal en l'àmbit de les relacions socials, l'any 1997 va estrenar el primer espectacle de la companyia a la sala Planeta de Girona,&nbsp;<i>Clos-K</i>, juntament amb sis ballarins, amb música de Joan Saura, inspirat en l’obra de l’artista visual cubana Ana Mendieta, que explora la figura humana en context naturals i salvatges. Fa referència al cos com a contenidor i n'explora les cavitats interiors des de la forma externa.&nbsp;</p><p>El treball coregràfic d'Eupierre emfasitza els aspectes&nbsp;visuals de la dansa. El 1998 va estrenar a la Casa Elizalde un duet amb V. Zambrana,&nbsp;<i>Deformacions, repeticions i miralls</i>,&nbsp;amb dramatúrgia de T. Berraondo, on&nbsp;explorava la relació entre dos homes, reflectint en certa manera la relació de Francis Bacon amb el seu amant. L'espectacle estava configurat a partir de tres conceptes: la deformació de la figura humana, la seva repetició i la noció de quadre com a mirall de la percepció &nbsp;subjectiva.</p><p>L'any 1999 va esdevenir docent convidat a l'Institut del Teatre de Barcelona per impartir composició,&nbsp;improvisació i tècnica &nbsp;contemporània al Conservatori Superior de Dansa. Sense abandonar la creació, l'any 2000 va estrenar a la plaça d'Europa de Viladecans&nbsp;<i>Transformer</i>,&nbsp;dins la programació «Al&nbsp;Carrer 00» del Festival&nbsp;Internacional del Teatre i Animació de Viladecans.&nbsp;El treball explorava la possibilitat de la transformació d'un mateix a través de la imatge i es vertebrava en diferentes escenes que al so d'un beep&nbsp;es&nbsp;transformaven completament:&nbsp;els intèrprets canviaven de vestuari i instauraven una nova escena, com succeix en passar les pàgines d’un diari.&nbsp;Com a docent, l'any 2000 va participar a la Sala Beckett en un programa d’experimentació musical en viu relacionat amb diferents disciplines artístiques.&nbsp;</p><p>Les creacions de Lapsus prescindeixen d'un fil argumental i parteixen sovint d'una exploració formal. Eupierre és un dels primer coreògrafs a incorporar les noves tenologies, com el vídeo i la instal·lació, que barreja amb les arts plàstiques. L'any 2001 va estrenar, a L'Espai,&nbsp;<i>Zoom</i>, un espectacle amb música de J. Saura on indagava els conceptes d'àmbit privat i àmbit relacional, que donaven lloc a&nbsp;tres espais emocionals: l’àmbit personal, l’àmbit relacional i l’espai social. L'espectacle&nbsp;feia servir un cub que es desconstruïa durant l’espectacle i una vídeoprojecció que dirigia l’ atenció del públic cap als gestos i moviments decisius. Aquest any va presentar a La Caldera un laboratori anomenat «Espacio de pliegue» del qual va sorgir una performance instal·lació en què convertia l'espai públic en espai privat.&nbsp;</p><p>L'any 2002 va viatjar a Rosario i Montevideo per impartir els primers tallers de dansa, d'on va sorgir l’espectacle&nbsp;<i>In situ</i>, que es va estrenar al Teatre Retiro dins del Festival Internacional de Teatre de Sitges. L'espectacle parlava de la identitat i de com el cos, el moviment, la imatge, el lloc, la història, la sensació i la ficció defineixen qui és i com s'expressa cadascú. Es tractava d'un espectacle auster sense elements escenogràfics, que mostrava la personalitat dels quatre intèrprets. Aquest any va participar a Caixafòrum Barcelona en el cicle «Diàlegs: gest i paraula», juntament amb els integrants de la companyia Mal Pelo.</p><p>L'any 2003 participa a la programació del Mercat de les Flors «La Caldereta dels dilluns» a La Caldera i va inaugurar el cicle Dansa + A Prop a la Casa Elizalde, on va estrenar&nbsp;<i>Amarduele</i>,&nbsp;en què fisicalitzava diferents estats d'ànim entre l'amor i el desamor. Es tracta d'un solo penetrant inspirat en la cancó de Chavela Vargas <i>Amar duele</i>, amb música en directe d'una viola de roda.</p><p>&nbsp;El 2004 va tornar a col·laborar amb Àngels Margarit a l'espectacle multidisciplinari (cançò, música i vídeo)&nbsp;<i>Salvatge cor</i>, amb la col·laboració&nbsp;del poeta Albert Roig recitant els seus poemes, els quals ambdós intèrprets completaven amb fragments sensuals i eròtics.&nbsp;</p><p>L'imaginari de Lapsus tenia un vessant heterodox. L'any 2005 va estrenar al IV Festival de Tardor&nbsp;Escena Poblenou&nbsp;<i>Scratch-Sueños que nacen y mueren</i>,&nbsp;un espectacle que apropava la dansa a tota mena de públics. Es tractava d'un un viatge coregràfic estimulant que reflectia un món de somnis i de paisatges urbans&nbsp;en què es feien servir diferents estils: balls de saló, dansa contemporània, jazz i hip-hop</p><p>Per investigar la influència que té la imatge personal en l'àmbit de les relacions socials, l'any 2007 va encetar un projecte en tres fases anomenat <i>Vitrines</i>. El primer capítol, <i>Vitrines I</i>, subtitulat <i>Esposados</i>,&nbsp;era un duet estrenat al&nbsp;Festival Dansat de Sant Andreu 2007 que remetia al concepte contradictori entre «esposos» i «encadenados»&nbsp;per esbrinar el concepte d'identitat en l’ àmbit de les relacions de parella.&nbsp;Aquest any va formar part del grup que va impulsar el projecte <i>Liquid Docs </i>i alhora va dirigir a La Caldera&nbsp;el projecte internacional Caldera Express, programat al Festival Grec,&nbsp;per mostrar les noves formes de dansa.<i>&nbsp;Vitrines II</i>&nbsp;es va estrenar al juliol de 2007 al Mercat de les Flors. En aquest cas&nbsp;escorcollava l’individu com a ésser social mostrant un collage de situacions i personatges.&nbsp;L’última fase del projecte,&nbsp;<i>Vitrines III</i>, amb música de Krisho Monthieux, es va estrenar a La Caldera dins la programació del Grec 2008. L’espectacle repassava tot el procés emocional, des de les emocions individuals fins a les col·lectives, i feia servir la cançó per facilitar l’apropament a l’imaginari col·lectiu i evocar sensacions i vivències individuals.&nbsp;Aquest mateix any va formar part del grup que va impulsar el projecte editorial <i>Liquid Docs</i>.&nbsp;</p><p>Eupierre ha col·laborat amb d'altres companyies, com ara el Zagreb Dance Ensemble a la peça&nbsp;<i>Històries sense fils</i>&nbsp;i&nbsp;<i>Tanteos</i>, per la companyia de dansa contemporània de Maracaibo, presentat a Hamburg.</p>
dc.description<p>Després de la consolidaciò de la primera i segona generaciò de coreògrafs catalans, Alexis Eupierre inicia la ruptura del model vigent fins als anys noranta. Com a creador configura un paisatge eclèctic centrat en temes d’actualitat que aporta un sentit renovador de la realitat en reflectir les inquietuds de la societat contemporània, des d’un nivell profund fins a només el gaudi de la dansa.&nbsp;</p><p>El seu treball subverteix la dansa contemporània tant pel que fa al contingut com a les formes, barrejant elements polaritzadors: realitat amb ficció, llum amb foscor, soroll i silenci, mentre contamina la dansa contemporània amb les arts plàstiques, la instal·lació i les noves tecnologies, com el vídeo.&nbsp;Al llarg de la seva trajectòria ha construït una identitat creativa singular connectant el procès creatiu amb el resultat escènic final. Les seves propostes destaquen per la intel·ligència dels muntatges, un fi sentit de l'humor i uns criteris estètics agoserats però ben ponderats. Com a mestre ha impartit numbrosos tallers de la tècnica <i>release</i>, que han complementat la presentació d'espectacles, proporcionant un apropament al treball de la companyia.</p>
dc.identifier1759
dc.identifier.urihttps://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2426
dc.local.estrena<p><i>Miniatures coreogràficas</i> (24 abril 1996).</p><p><i>Informdansa</i>&nbsp;(2 novembre 1996).</p><p><i>Clos-K</i> (29 novembre 1997).</p><p><i>Deformacions, repeticions, miralls</i> (16 novembre 1998).</p><p><i>Transformer</i> (6 juliol 2000).</p><p><i>Zoom</i>&nbsp;(18 gener 2001).</p><p><i>La Caldereta dels dilluns</i> (24 febrer 2003).</p><p><i>In Situ</i> (6 juny 2004 ).</p><p><i>Amarduele</i> (12 febrer 2003).</p><p><i>Salvatge cor</i>&nbsp;(4 novembre 2004).</p><p><i>Scratch-Sueños que nacen y mueren</i> (16 octubre 2005).</p><p><i>Vitrines I</i> (8 març 2007).</p><p><i>Vitrines II</i> (10 juliol 2008).</p><p><i>Vitrines III</i> (10 juliol 2008).<br>&nbsp;</p>
dc.local.publicacions<p><a href="https://www.youtube.com/watch?v=FHJrZ84EHXU">https://www.youtube.com/watch?v=FHJrZ84EHXU</a></p><p><a href="https://www.youtube.com/watch?v=V85bPnXzqf0">https://www.youtube.com/watch?v=V85bPnXzqf0</a></p>
dc.peudefotoFotografia de Deformacions-Repeticions-Miralls . Font: Escena digital de Catalunya
dc.source<p><a href="https://www.lacaldera.info/ca/persones/alexiseupierre">https://www.lacaldera.info/ca/persones/alexiseupierre</a></p><p><a href="https://susyq.es/actualidad/727-alexis-eupierre-institut-del-teatre">https://susyq.es/actualidad/727-alexis-eupierre-institut-del-teatre</a>&nbsp;</p>
dc.subjectCoreògraf, intèrpret
dc.titleAlexis Eupierre

Col·leccions

Copyright © 2026 Institut del Teatre | Tots els drets reservats | Avís legal