El carilló màgic
| dc.contributor.author | Joan Magrinyà | |
| dc.creator | Clàudia Brufau Bonet | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:03:12Z | |
| dc.date.issued | 2018 | |
| dc.description | <p>Amb llibret i la música del compositor d’origen bohemi (txec) nacionalitzat italià (1882-1949) Riccardo Pick-Mangiagalli, el ballet <i>Il carillon magico</i> es va estrenar a nivell mundial el 19 de novembre del 1918 a Milà. Joan Magrinyà va adaptar aquesta coreografia, que s’emmarca dins de la temàtica de la Commedia dell’Arte<i>, </i>i que per tant combina tècnica de dansa clàssica i pantomima.</p> <p>El llibret es desenvolupa en un pròleg i un acte. En la producció dirigida per Magrinyà, Francesc Ribera dissenyà els figurins, i Casares, Lopez i Asensi (fill), els decorats. Fernando J. Obradors va dirigir l’orquestra del Liceu.</p> <p> Aquesta simfonia còmica desplega les vicissituds de Colombina i Arlequí, personatges que van interpretar María de Ávila i Joan Magrinyà com a parella principal. Completaven l’elenc Emma Maleras en el paper de Princesa del Son, Isidre Fuentes com a Pierrot, Filo Feliu (Giacommetta), Rosario Contreras (Rosaura), Encarna Albert (Isabella), Montserrat Costa (Sílvia), Isabel Gómez (Floralinda), i Carmen Monroc, Conxita Palomar, Pepita Díaz i Estrellita Merino van interpretar les Dames de la Son.</p> <p>En la seva estrena a Barcelona <i>El carilló màgic</i> va formar part dun programa de dues parts. En la primera part va presentar aquest ballet, i en la segona es van presentar peces més curtes com <i>La polca de l’equilibrista</i>, entre d’altres.</p> | |
| dc.description | <p>L’estrena del ballet va tenir molt bona acollida, segons va quedar plasmat en una crònica curta de <i>La Vanguardia</i>. El 1941, feia dos anys que Joan Magrinyà —des de 1939, després de la mort de Pauleta Pàmies— era director del cos de ball del Liceu, i en aquesta adaptació del ballet ideat per Pick-Mangiagalli, com ho va fer en altres ballets, va mostrar el potencial tècnic i interpretatiu de la primera generació de ballarines i ballarins que s’havien format amb ell. Magrinyà reprodueix i adapta a les seves possibilitats ballets del repertori europeu i, de retruc, modernitza el cos de ball del Liceu. Amb <i>El carilló màgic</i>, Magrinyà també estableix i consolida una de les temàtiques més recurrents en el seu repertori: la Commedia dell’Arte.</p> | |
| dc.identifier | 2293 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/222 | |
| dc.local.estrena | 6-2-1941, Gran Teatre del Liceu | |
| dc.peudefoto | Esbós escenogràfíc d'El Carrillo màgic. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <ul> <li><a href="http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:387443#prettyPhoto"><http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:387443#prettyPhoto></a> [Consulta: 30 juliol 2018].</li> <li><a href="http://www.bib.uab.cat/human/arxiusocietatliceu/publiques/cas/busqueda.php?idliceu=3230"><http://www.bib.uab.cat/human/arxiusocietatliceu/publiques/cas/busqueda.php?idliceu=3230></a> [Consulta: 30 juliol 2018].</li> </ul> <p> </p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Aviñoa</span>, Xosé; <span class="small-caps">Llorens</span>, Pilar; <span class="small-caps">Rubio</span>, Isidre; <span class="small-caps">Vidal</span>, Anna. <i>Història de la dansa a Catalunya. </i>Barcelona: Caixa de Barcelona, 1987.</p> <p><span class="small-caps">Garcia</span>, Xavier. <i>Joan Magrinyà, dansa viva</i>. Barcelona: Editorial Pòrtic, 1983.</p> <p><i>La Vanguardia</i> (07/02/1941). <<a href="http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1941/02/07/pagina-3/33111619/pdf.html?search=carrill%C3%B3n%20m%C3%A1gico">http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1941/02/07/pagina-3/33111619/pdf.html?search=carrill%C3%B3n%20m%C3%A1gico></a></p> | |
| dc.title | El carilló màgic |