La fattucchiera

Argument

En el preludi, Agea, una dona tan virtuosa com perversa i enamorada del croat Òscar de Romelia, l'acompanya en les seves accions a Terra Santa. Ell no gaudeix de la constant presència de la seva estimada perquè creu que la il·licitud dels seus amors no s'adiu amb la grandesa de la seva tasca militar, i se'n desfà. Llavors Agea el maleeix, mentre que ell assegura que no tornarà a tenir amors amb ningú abans del matrimoni.

Acte I

Al palau del comte de Pari, situat a Normandia, Ismalia, la seva filla, s'ha enamorat d'Òscar; per tal de celebrar les noces, esperen l'arribada de Ricard Cor de Lleó, però Òscar, fidel a la seva promesa, no expressa sentiments amorosos envers la seva futura esposa. A més, a una abadia abandonada prop d'allà, Agea vetlla per impedir les noces. Amb aquesta finalitat, s'acosta a Ismalia i li parla d'uns antics amors amb una tal Alzira (el seu propi nom desfigurat). En veure's descobert per Ismalia, Òscar confessa la veritat i cau fulminat. Ella se sent morir.

Acte II

Ismalia jeu al costat de la tomba del seu estimat disposada a fer el que sigui per recuperar-lo. Agea fingeix penedir-se del seu malefici i li proposa que els dos amants acudeixin a les ruïnes de l'abadia, on els unirà en una vida superior. Quan arriben, Agea vol provocar la mort de la noia, però, finalment, és ella qui es precipita des d'unes roques i mor.

Es va estrenar amb la participació de la soprano Giulia Micciarelli Sbriscia, sota la direcció de Mateu Ferrer i escenografia de Bonaventura Planella. L'acció té lloc al segle xii, al Castell de Pari. L'òpera ha quedat en l'imaginari col·lectiu com un exemplar lamentablement únic de la creativitat del compositor, mort a vint-i-tres anys, tot indicant una precocitat molt de moda en aquells anys per influència de Mozart i de J. C. Arriaga. Es tracta d'una òpera escrita a vint-i-dos anys, de factura italianitzant, sobre un text tòpic d'Arlincourt, Ismalie ou la mort et l'amour, arreglat per a l'escena per Felice Romani i utilitzat per altres compositors, que gira entorn del tema romàntic de la mort i l'amor, present en clàssics com Don Joan o Roberto il diavolo. Des del punt de vista musical, segueix el model de Rossini i Bellini, tan de moda a Barcelona en aquells anys. Les seccions instrumentals, les àries plenes d'ornamentacions de lluïment i dues seccions, ària i cabaletta, i el paper musical complementari dels cors garantien l'èxit del moment.