Agustí Bartra
| dc.coverage | (Barcelona, 8-11-1908 - Terrassa, Vallès Occidental, 7-7-1982) | |
| dc.creator | Enric Ciurans | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:38:03Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>De formació autodidacta, aprengué francès i anglès i començà a col·laborar en les revistes <i>Amic</i> i <i>Meridià</i> i en el setmanari <i>Mirador</i> dos anys abans de l'esclat de la Guerra Civil. La seva vida estigué marcada per l'exili, primer a França, on conegué a Anna Murià, la seva esposa, i després a la República Dominicana, Cuba i Mèxic, on finalment s'establí. Fou becat per la Fundació Guggenheim i va residir dos anys (1949-1950) a Nova York, on va dictar conferències a les universitats de Princeton i Yale, atès que en total passà cinc anys als EUA. Retornà a Catalunya el 1970 i va residir fins a la seva mort a Terrassa. La seva vocació literària el dugué a conrear la poesia com a principal mitjà d'expressió, sota la pregona influència de Walt Whitman, tot centrant-se en la reescriptura dels mites grecs. El seu teatre és clarament subsidiari de l'obra poètica, i cercava la concreció d'una tragèdia moderna que li permetés expressar l'angoixa de l'exili i l'esperit de la mitologia grega.</p> <p>La primera aproximació al teatre es produí a partir de l'atansament al mite d'Odisseu; a principis dels anys cinquanta escriví quatre peces a partir de les quatre figures femenines que apareixen en la narració homèrica: <i>Nausica</i>, <i>Circe</i>, <i>Calipso</i> i <i>Penèlope</i>, que foren estrenades, les tres últimes, a l'Orfeó Català de Mèxic per les actrius Roser Coscolla i Pilar Sen, i publicades en el llibre <i>Odisseu</i> (1953). En aquella mateixa sessió s'estrenà <i>Octubre</i> (1951), concebuda durant l'estada als Estats Units a principis dels anys cinquanta, on es pot seguir la influència de Samuel Beckett i de Luis Buñuel.</p> <p>Uns anys després escriví <i>Cora i la magrana</i> (1958), que és la seva obra teatral més reeixida i que recrea el mite de Persèfone, que es troba a la boca d'un metro, a l'anomenada «estació d'Hades», on treballa de taquillera. Persèfone es nega a retornar al món subterrani, malgrat les forces obscures que acabaran arrossegant-la-hi. La intenció de Bartra era situar <i>Cora</i> a la primavera i completar un cicle que conformaria amb <i>Octubre</i> i dues peces més situades a l'estiu i l'hivern que no pogué completar, malgrat que va escriure al final de la seva vida una peça dedicada a l'hivern, molt més ambiciosa que les dues precedents. <i>Cora i la magrana</i> s'estrenà primer en castellà, el 1958, pel Teatro Estudio al Teatro Orientación de Mèxic DF. L'estrena en llengua catalana no es produí fins al 1980.</p> <p>El 1950, quan retornà a Mèxic, rebé l'encàrrec de Joan Junyer d'escriure un poema per a un ballet de la Universitat negra de Washington, que es concretà en dos poemes que havien d'estructurar el ballet en dues parts: «La torre» i «La campana». El poema escenificat es representà el 1951. Aquest mateix any començà a escriure <i>La noia del gira-sol</i>, en tres actes en vers, que rebria molt més endavant el premi Santiago Rusiñol (1981). La peça, que acabà el 1953, es basava en el conte «Gira-sol», inclòs al volum <i>L'estel sobre el mur</i> (1942). No es representà fins al 1985 a càrrec de dues companyies independents de Terrassa i Sant Feliu de Llobregat.</p> <p>El 1963 escriví <i>El tren de cristall</i>, una aproximació a la <i>Metamorfosi</i>, de Kafka, en què tractà de copsar l'angoixa existencial de l'home contemporani i en què l'ànima humana s'equipara a un Exprés «tot de cristall», des de la màquina fins al darrer vagó. El 1979 es publicaren <i>El tren de cristall</i>, <i>Cora i la magrana</i> i <i>Octubre</i> (Ed. Robrenyo).</p> | |
| dc.description | <p>Poeta, narrador i dramaturg català que esdevingué un dels màxims representants de l'exili republicà. Joan Fuster l'inclogué com a membre destacat de la generació «sacrificada», juntament amb el seu amic Pere Calders, Rosa Leveroni i Joan Vinyoli, entre d'altres. L'obra dramàtica de Bartra és subsidiària de la poètica i es basa en els mateixos temes de la mitologia grecollatina. El teatre d'Agustí Bartra no ha estat recuperat i en els nostres dies no forma part del repertori dels teatres catalans; així, es representa de manera pràcticament exclusiva amb motiu d'efemèrides vinculades a la seva vida.</p> | |
| dc.identifier | 1777 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2847 | |
| dc.local.estrena | <p>1951. <i>Circe</i>, <i>Calipso</i> i <i>Penèlope</i>. Roser Coscolla i Pilar Sen. Orfeó Català de Mèxic.<br /><i>Octubre</i>, d'A. Bartra. Orfeó Català de Mèxic.</p> <p>1951. <i>La torre</i> i <i>La campana</i> (ballets). Universitat Negra de Washington.</p> <p>1958. <i>Cora i la magrana</i> (en castellà). Teatro Estudio al Teatro Orientación de Mèxic DF.</p> <p>1980. Estrena en català de <i>Cora i la magrana</i>. Estrena de <i>Sonata en tres temps</i>.</p> <p>1981. Premi Santiago Rusiñol per <i>La noia del gira-sol</i>.</p> <p>1981. Estrena de <i>Dos temps de la sonata</i> (Torelló).</p> <p>1985. Estrena de <i>La noia del gira-sol</i> per companyies d'aficionats de Terrassa i Sant Feliu de Llobregat.</p> <p><u>Estrenes recents:</u></p> <p>El 2008, amb motiu del centenari del naixement, l'Espai Brossa organitzà un cicle d'espectacles en homenatge a Agustí Bartra. Es muntaren <i>El tren de cristall</i>, dirigit per Moisès Maicas; <i>Cora i la magrana</i>, dirigit per Zep Santos, amb Nausicaa Bonnín com a protagonista, i l'espectacle <i>Tres dones i Ulisses: Calipso, Penèlope i la cançó de Nausica</i>, dirigit per Teresa Vilardell, interpretat per Maria Cirici, Lina Lambert i Àurea Márquez, i Pep Tosar com a protagonista. També amb motiu del centenari, el festival Kosmopolis estrenà a l'Espai Brossa la darrera peça teatral escrita el 1980, <i>L'hivern plora gebre damunt el gerani</i>, amb direcció d'Albert Mestres, interpretada per Muntsa Alcañiz i Xavier Mestres. Aquesta obra, una crua i potent reflexió sobre la vellesa, de ressons beckettians, li fou encarregada per Feliu Formosa, que en va fer l'edició i el pròleg quan es publicà el 1984 (Institut del Teatre).</p> <p>A finals de 2008 es presentà al Teatre Romea l'espectacle <i>Agustí Bartra. Entre l'exili i el retorn</i>, basat en <i>Crònica de la vida d'Agustí Bartra</i>, d'Anna Murià. L'espectacle, dirigit per Carles Canut, comptà amb un repartiment format per Lluís Soler, que encarnà a Bartra, acompanyat per Anna Poch i Pep Minguell, a més de les cançons de Miquel Pujadó, autor del disc <i>La sínia i l'estrella. Suite d'Agustí Bartra </i> i també de la dramatúrgia de l'espectacle. La versió castellana d'aquest espectacle es presentà el 2008 al Festival Cervantino de Guanajuato (Mèxic).</p> | |
| dc.local.publicacions | <p><span class="small-caps">Bartra</span>, Agustí. <i>El tren de cristall, Cora i la magrana i Octubre</i>. Barcelona: Robrenyo, 1979.</p> <p><span class="small-caps">Bartra</span>, Agustí<i>. La noia del gira-sol: obra en tres actes</i>. Barcelona: Antoni Picazo, 1982.</p> <p><span class="small-caps">Bartra</span>, Agustí<i>. L'hivern plora gebre damunt el gerani</i>. Barcelona: Institut del Teatre: Edicions del Mall, 1984.</p> <p><span class="small-caps">Bartra</span>, Agustí<i>. Obres Completes IV. Narrativa 2. Teatre</i>. Barcelona: Edicions 62, 1987.</p> | |
| dc.peudefoto | Cartell de Sonata en tres temps d'Agustí Bartra. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Agust%C3%AD_Bartra_i_Lleonart">Agustí Bartra a la Viquipèdia</a></p> <p><a href="https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0008030.xml">Agustí Bartra a enciclopèdia.cat</a></p> <p><a href="https://lletra.uoc.edu/ca/autor/agusti-bartra">Agustí Bartra al portal lletrA</a></p> <p><a href="https://www.escriptors.cat/autors/bartraa">Agustí Bartra el portal de l'AELC</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Murià</span>, Anna. <i>Crònica de la vida d’Agustí Bartra</i>, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.</p> | |
| dc.subject | Actor | |
| dc.title | Agustí Bartra |