Ball de les espies de Biar
| dc.coverage | Ball popular i tradicional que es representa cada 11 de maig durant les festes de moros i cristians de Biar (l'Alt Vinalopó, País Valencià) en honor de la Mare de Déu de Gràcia. | |
| dc.creator | Raül Sanchis Francés | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:08:00Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>El ball deu el nom als protagonistes principals de la representació,<span class="m_732250890205401035gmail-apple-converted-space"> </span><i>les</i><span class="m_732250890205401035gmail-apple-converted-space"> </span>espies moros (en la parla de Biar l'artcle plural masculí es feminitza i es diu <i>les</i> en compte de <i>els</i>). Aquests espies són uns peculiars personatges còmics emmascarats que van disfressats, els uns a la manera d'arlequí, els altres amb vestits que contrafan hipotètics administradors locals i, finalment, el més enigmàtic de tots, que va transvestit de dona. L'objectiu dels espies és assaltar un castell de fusta de grans dimensions construït per a l'ocasió per entronitzar<span class="m_732250890205401035gmail-apple-converted-space"> </span><i>la Mahoma</i>, un gegant moro fet de cartó pedra i vestit a la turca. L'estètica i les accions mímiques identifiquen cadascun dels personatges. Així, les espies estan encarnats pel<span class="m_732250890205401035gmail-apple-converted-space"> </span><i>medior</i><span class="m_732250890205401035gmail-apple-converted-space"> </span>i el cartògraf (porten un fil i un compàs de grans dimensions), l'escrivà i el seu ajudant (porten un gran llibre, una ploma i un orinal que simbolitza un tinter), el portador del llarga vista (duu una llargueruda carabassa foradada), la mare de la Mahoma (un home disfressat de dona amb un càntir tapat de flors) i els seus ajudants (el versador i l'apuntador o<span class="m_732250890205401035gmail-apple-converted-space"> </span><i>consumeta</i>). La representació s'inicia amb l'amidament burlesc d'elements arquitectònics, com el castell, les cases o el mobiliari urbà, tot i que també s'amiden persones o, fins i tot, objectes imaginaris. El to sempre és burlesc i l'execució mímica. Les espies són descoberts pel sentinella cristià que és a dalt del castell i que els dispara amb un arcabús. Aleshores la mare de la Mahoma deixa caure el càntir que, ple de rates, quan es trenca causa un aldarull a la plaça i algunes corredisses. Quan s'acaba la representació còmica, s'escenifica l'ambaixada seriosa, un bigarrat parlament entre els ambaixadors, un cabdill moro i un de cristià, seguit d'una escaramussa a mode de batalla simbòlica. Posteriorment es representa la tercera escena, un ball de plaça al ritme trencat d'una antiga i repetitiva melodia. Tots els personatges anteriors són acompanyats en el ball per un nombrós grup de parelles disfressades. Finalment, els bans burlescos que recita el versador amb l'ajut del consumeta des del carro de la Mahoma són el punt crític i satíric que tanca una representació ben especial.</p> <p>El <i>Ball de les espies</i> està emparentat amb antics balls parateatrals valencians i, especialment, amb el <i>Ball de Torrent</i>. Tots dos balls presenten elements comuns, com ara l'amidament burlesc, la combinació de representacions mímiques amb balls de plaça, la utilització de peces musicals semblants i el caràcter satíric de tot plegat. Encara més, la interrelació del <i>Ball de Torrent</i> amb les festes de moros i cristians és palesa a partir de la documentació i altres elements en diverses poblacions de l'entorn de Biar. D'altra banda, la presència dels espies en les representacions de moros i cristians és compartida amb altres indrets de la geografia mundial. Se'n poden trobar documentats en les esporàdiques celebracions festives organitzades a principis del segle <span class="small-caps">xviii</span> a la ciutat d'Alacant, en les festes rurals dels <i>entramoros</i> i <i>las relaciones</i> de la província de València, en els balls parlats d'Aragó, Castelló i Tarragona, així com en les representacions granadines, mexicanes i de diversos països de l'Amèrica del Sud.<br />Des del punt de vista dramàtic, la seqüència narrativa és molt senzilla i s'estructura en quatre actes: l'amidament, l'ambaixada, el ball i els versos de la Mahoma. Les dicotomies característiques del teatre popular s'expressen a través dels contrastos dels personatges (cristià-moro) i del caràcter (burlesc-seriós).<br />El ball té una forta càrrega ritual, ja que, d'una banda, manté una seqüència estable d'actes i una estètica més o menys regular; d'una altra banda, perquè la interpretació dels personatges principals té un caràcter hereditari i familiar, i, finalment, perquè antigament no se solia ballar només per diversió sinó que es podia fer per promesa, com una espècie d'exvot simbòlic en acció de gràcies.<br />La presència de la Mahoma hi confereix una simbologia que en els orígens tingué connotacions religioses però que progressivament ha anat desplaçant-se cap a actituds més bé lúdiques. La Mahoma és compartida amb la població veïna de Villena, com bé expressa l'última i clàssica versada, recitada des de damunt del carro:</p> <p>La Mahoma de Biar<br />menja rotllets i fogasses<br />se l'emporten a Villena<br />i la unflen a remolatxes.</p> | |
| dc.description | <p><span style="font-size: 10.5pt; line-height: 115%;">El </span><i><span style="font-size: 10.5pt; line-height: 115%;">Ball de les espies </span></i><span style="font-size: 10.5pt; line-height: 115%;">de Biar és un ball pantomímic de carrer que s'escenifica en el context de les festes de moros i cristians d'aquesta població valenciana. La primera referència documental directa que hom pot trobar sobre aquest ball correspon a l'article publicat el 1839 en el <i>Semanario Pintoresco Español</i>. El desenvolupament narratiu descrit en aquest article (basat en la representació del 1838) és bàsicament el mateix que avui dia. No obstant això, s'hi han produït canvis notables, com ara la introducció de disfresses modernes durant la dècada dels vuitanta o el creixement continuat de balladors (locals i forans) d'uns anys ençà. Actualment, el ball és un dels punts de referència de la identitat local dels biaruts i una mostra singular de l'expressió teatral </span><span style="font-size: 10.5pt; line-height: 115%;">popular </span><span style="font-size: 10.5pt; line-height: 115%;">valenciana.<br /></span></p> | |
| dc.identifier | 1849 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/324 | |
| dc.peudefoto | Icona que representa una tradició popular. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p>Reportatge televisiu (entrevista a Joan Antoni Cerdà): <a href="https://youtu.be/dtMR08xA4pc">https://youtu.be/dtMR08xA4pc<br /></a>Reportatge televisiu (entrevista a Joan Lluís Escoda): <a href="https://youtu.be/hYhwNCLsudM">https://youtu.be/hYhwNCLsudM<br /></a>Moments previs al ball: <a href="https://youtu.be/ucmM51ui3tI?t=6m56s">https://youtu.be/ucmM51ui3tI?t=6m56s<br /></a>Realització del ball: <a href="https://youtu.be/G0uMaVir3Nk">https://youtu.be/G0uMaVir3Nk</a></p> <p><strong><strong><strong><br /></strong></strong> </strong></p> | |
| dc.source | <ul> <li><span class="small-caps">Cerdà Conca</span>, Melecio. <i>Biar y sus fiestas de moros y cristianos. 1705-1981. Cómo eran y cómo son en la actualidad</i>. Jerez de la Frontera: Sexta, 1981.</li> <li><span class="small-caps">Cerdà i Mataix</span>, Joan Antoni. «El Ball dels Espies. Origen i evolució». <i>V Congrés de Festes Tradicionals de la Comunitat Valenciana</i>. Petrer, 17-19 de novembre de 2000. En línia: <<a href="http://www.festes.org/arxius/balldelsespies.pdf">http://www.festes.org/arxius/balldelsespies.pdf</a>>.</li> <li><span class="small-caps">Conca</span>, Consol. «El Ball dels Espies». <i>Barcella</i>, núm. 7, 1999. En línia: <<a href="http://barcella.banyeres.com/carpeta_anteriors/fitxadelarticletriat.php?camp_referencia=336">http://barcella.banyeres.com/carpeta_anteriors/fitxadelarticletriat.php?camp_referencia=336</a>>.</li> <li><span class="small-caps">Fàbregas</span>, Xavier; <span class="small-caps">Barceló</span>, Pau. «Biar: El Ball de les Espies». A: <i>Cavallers, Dracs i Dimonis. Itinerari a través de les festes populars</i>. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1976, pp.107-130.</li> <li><span class="small-caps">González Mollà</span>, Francisco. <i>Biar. Origen de las fiestas de moros y cristianos</i>. Alacant: Diputació d’Alacant, 1980.</li> <li>N.B.S. «Costumbres Valencianas. Moros y Cristianos». <i>Semanario Pintoresco Español</i>. Madrid, 5 de maig 1839, p. 140-142. En línia: <<a href="http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmc0s0f8">http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmc0s0f8</a>>.</li> <li><span class="small-caps">Sanchis Francés</span>, Raül. «Ambaixades i balls amb parlaments al País Valencià». A: <span class="small-caps">Massip</span>, Francesc (ed.). <i>Congrés Internacional de Balls Parlats</i>. València: Afers, 2015, pp.143-161. [Tarragona, 24-26 de setembre de 2014].</li> <li><span class="small-caps">Sanchis Francés</span>, Raül; <span class="small-caps">Sanchis Francés</span>, Victorià. «Más de un siglo de embajadas humorísticas entre Moros Nous y Estudiants en Banyeres de Mariola. Una primera aproximación a la embajada paródica de Moros y Cristianos en el País Valenciano». A: <i>I Congrés Internacional d’ambaixades i ambaixadors de la festa de moros i cristians</i>. Ontinyent: Societat de Festers, 2015, p. 453-468. [Ontinyent, 15-18 de juliol de 2010]. <span class="st">DOI: <i>10.13140/2.1.2255.5206</i></span>. En línia: <<a href="http://issuu.com/societatdefesters/docs/congreso_embajadas_parte2">http://issuu.com/societatdefesters/docs/congreso_embajadas_parte2</a>>.</li> <li><span class="small-caps">Vargas Llovera</span>, M. Dolores. «La identidad en un ritual festivo: El Ball dels Espies de Biar». A: <span class="small-caps">Oliver</span>, M (coord.). <i>Jornadas de Antropología de las Fiestas. (Identidad, Mercado y Poder)</i>. Sueca: M&H Publicidad / Diputación provincial de Alicante, 1999, p. 97-108.</li> </ul> | |
| dc.title | Ball de les espies de Biar |