Ángel Carmona
| dc.coverage | (Lleida, 16-10-1924 - Barcelona, 24-8-1997) | |
| dc.creator | Albert Pijuan Hereu | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:58Z | |
| dc.date.issued | 2018 | |
| dc.description | <p>Escriptor, dramaturg i director escènic fundador de la companyia Pipironda, activista cultural i un dels principals impulsors del teatre independent català. </p> <p style="text-align: justify;">Ángel Carmona va néixer a Lleida l’any 1924, tot i que la seva vida artística i professional es va desenvolupar a Barcelona. L’any 1959, a Barcelona, Carmona va fundar el col·lectiu Teatro Popular de Sala y Alcoba, amb el qual va representar peces de petit format en espais no convencionals i fora del circuit comercial teatral. Un any després el col·lectiu es va reconvertir en La Pipironda, la companyia de teatre de vida canviant i discontínua que Carmona va dirigir al llarg de quaranta anys. El naixement de La Pipironda es va produir amb l’ampliació dels artistes implicats en el seminal Teatro Popular de Sala y Alcoba; les noves incorporacions com a col·laboradors habituals van ser Francisco Candel, José María Rodríguez Méndez, Víctor Mora o Florenci Clavé, dibuixant i escenògraf, que en els primers anys va ser el codirector de la companyia juntament amb Carmona.</p> <p style="text-align: justify;">Després d’un quant temps d’inactivitat, La Pipironda es va refundar, ara només amb Carmona al capdavant. Aquesta vegada, però, l’activitat artística de la companyia va virar cap a la tradició coneguda com a Teatre Invisible. Carmona aplegava actors no professionals que podien provenir tant del carrer i del sector obrer com d’altres disciplines artístiques, com era el cas del poeta Enric Casasses. La Pipironda es va centrar a versionar clàssics en espais no teatrals com podien ser bars, menjadors populars o tavernes dels barris perifèrics, com també a les barraques del Somorrostro i de Montjuïc.</p> <p style="text-align: justify;">Carmona, conegut perquè tenia un caràcter dur i gens complaent, va estar compromès en la difusió cultural de tradició llibertària i l’activisme polític, fet que el va dur a formar part de la llista negra elaborada per Fraga arran de les mobilitzacions antifranquistes de 1969, juntament amb d’altres artistes i intel·lectuals com Maria Aurèlia Capmany, Francisco Candel o Víctor Erice.</p> <p style="text-align: justify;">Com a escriptor i assagista, cal destacar dos volums que han esdevingut referents cadascun en el seu àmbit: <i>Dues Catalunyes: jocfloralescos i xarons</i>, un estudi del pensament dual que ha nodrit el catalanisme modern, i <i>Antología de la poesía social catalana</i>, publicat l’any 1970, que va esdevenir un recull pioner a Catalunya i del qual Carmona va ser l’impulsor i l'editor.</p> <p style="text-align: justify;">La tasca d’Ángel Carmona al capdavant de La Pipironda i com a difusor i impulsor cultural va caure en cert oblit a partir dels anys vuitanta, malgrat que, de tant en tant, i des de la iniciativa privada, aquest oblit intenta ser esmenat; la reedició de <i>Dues Catalunyes: jocfloralescos i xarons </i>per l’editorial Lleonard Muntaner l’any 2011 en podria ser un exemple.</p> <p>Carmona va morir a Barcelona l’any 1997.</p> | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">Ángel Carmona va ser un dels principals exponents del teatre social, popular i llibertari i un pioner del teatre independent a Catalunya. Al capdavant de la companyia La Pipironda, va recuperar l’esperit de La Barraca, el col·lectiu teatral de Federico García Lorca, i de les Misiones Pedagógicas, el projecte de difusió cultural impulsat durant la Segona República per Manuel Bartolomé Cossío per dur el teatre i d’altres expressions artístiques a indrets o ambients depauperats o allunyats de les capitals culturals.</p> <p style="text-align: justify;">L’activitat de La Pipironda es va focalitzar sobretot en l’extraradi barceloní. La línia de treball era la del Teatre Invisible, moviment estètic i polític nascut de la posada en pràctica de les tesis del Teatre de l’Oprimit d’Augusto Boal. El repertori de La Pipironda eren clàssics en la seva majoria, tot i que també es feien recitals i poesia teatralitzada. Carmona volia permetre l’accés a la cultura a les classes socials desafavorides amb una clara finalitat de presa de consciència, tant política com humanística.</p> <p style="text-align: justify;">Carmona sempre va col·laborar amb artistes provinents d’altres àmbits i va establir una relació fructífera amb poetes com Jesús Lizano o Enric Casasses, amb els quals va treballar en diverses ocasions, però també amb d’altres artistes com Ovidi Montllor o Josep Guinovart.</p> | |
| dc.identifier | 2371 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2548 | |
| dc.local.publicacions | <ul> <li>Carmona, Ángel. <i>El cristianismo.</i> Barcelona: Bruguera, 1965.</li> <li><i>— Dues Catalunyes: jocfloralescos i xarons.</i> Esplugues de Llobregat: Ariel, 1967.</li> <li>— (ed.). <i>Antología de la poesía social catalana.</i> Barcelona/Madrid: Alfaguara, 1970.</li> <li><i>— Cataluña: mito y realidad.</i> Barcelona: Nauta, 1975.</li> </ul> <p> </p> | |
| dc.peudefoto | Retrat d'Ángel Carmona, 1970. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.source | <ul> <li>Benach, Josep-Anton. A: Foguet, Francesc; Santamaria, Núria (ed.).<i> La revolució teatral dels setanta. II Jornades de debat sobre el repertori teatral català</i>. Lleida-Barcelona: Punctum; Grup d'Estudis de Literatura Catalana Contemporània, 2010, p. 15-33.</li> <li>Buesa, Jaime. «En las tabernas de Barcelona se representan los clásicos». <i>La Vanguardia </i>(18-3-1962).</li> <li>Candel, Francisco. «Els Pipirondos: tot allò que recordo del grup teatral La Pipironda».<i> Estudis Escènics</i>, núm. 28 (1986), p. 9-26.</li> <li>Casasses, Enric. «Simplement, un clàssic». <i>El País </i>(20-1-2011).</li> <li>Castillo, David. «Entre jocsfloralistes i xarons». Suplement «Cultura», <i>Avui </i>(20-1-2011).</li> <li>Lizano, Jesús. «En la mort d’Ángel Carmona». <i>Avui</i> (18-9-1997), p. 79.</li> <li>Pérez de Olaguer, Gonzalo. <i>El teatre independent a Catalunya.</i> Barcelona: Bruguera, 1970.</li> <li>Theros, Xavier. «Àngel Carmona i el teatre essencial». <i>Ara </i>(23-6-2013).</li> </ul> | |
| dc.subject | Escriptor, dramaturg i director escènic | |
| dc.title | Ángel Carmona |