Marc Jesús Bertran

dc.coverage(Barcelona, 1877 - Barcelona, 4-1-1934)
dc.creatorXosé Aviñoa
dc.date.accessioned2026-01-14T15:37:19Z
dc.date.issued2017
dc.description<p>Fou crític musical de <i>La Vanguardia</i> durant quinze anys i posteriorment d'<i>El Día Gráfico</i> a la revista <i>Tribuna</i> i corresponsal de la revista <i>Hermes</i> de Londres, especialitzat en el tema de la dansa. Com a crític rigorós i il·lustrat, s'afegí als corrents favorables a la introducció de Wagner de manera adequada i mantingué posicions conservadores en música. Des de 1912 fou l'impulsor i el primer conservador, nomenat per l'Ajuntament de Barcelona el 1921, del Museu del Teatre i de la Música, els fons del qual més tard es dipositarien a l'Institut del Teatre. Assidu conferenciant de temàtica musical i coreogràfica, és autor de diverses novel·les, com <i>Divagando</i>,<i> Entre el telón y el foso</i>,<i> Estéril juventud</i> i <i>Gracia</i>, i la trilogía novel·lística <i>Las parodias de la vida</i> (formada per <i>De mal agüero</i>,<i> Huyendo de la muerte</i> i <i>El legado del orfebre</i>). Escriví també obres de teatre, com <i>A costa de la vida, El rey</i> i <i>Grandeza de alma</i>; l'obra <i>Barnum </i>té música de P. E. Ferran. Dedicà molta atenció a temes musicogràfics, publicant textos de referència. Fou el primer estudiós de la vida operística del Liceu amb una obra monumental que aporta dades bàsiques per comprendre'n la trajectòria lírica.</p>
dc.description<p>Marc Jesús Bertran fou un crític il·lustrat que volgué combinar la creació literària i teatral amb l'estudi de la història de l'activitat teatral i lírica. Esdevingué un puntal de la creació del Museu del Teatre i de la Música, que derivà en dues institucions patrimonials rellevants, l'Institut del Teatre i el Museu de la Música, i en va fixar els eixos fonamentals del desenvolupament institucional.</p>
dc.identifier1482
dc.identifier.urihttps://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2664
dc.local.publicacions<p><u>Obra literària: </u></p> <p><i>Los maestros cantores de Nuremberg</i> (1905),<i> Efemérides musicales</i>,<i> La tonadilla y la danza </i>(1915),<i> Una coreografía olvidada. Baile de máscaras en un convento de monjas; fiesta de momería en Pedralbes en tiempo de Felipe V</i>,<i> </i>Barcelona (1929); <i>El Gran Teatro del Liceo de Barcelona (1837-1930)</i>, Barcelona (1931).</p>
dc.peudefotoRetrat de Marc Jesús Bertran (creative commons)
dc.source<p><span class="small-caps">Calonge</span>, N. «MJB, artífex de l'Institut del Teatre, la música i la dansa». <i>Serra d'Or, </i>555 (2005), p. 31-34.</p>
dc.titleMarc Jesús Bertran

Col·leccions

Copyright © 2026 Institut del Teatre | Tots els drets reservats | Avís legal