Xesc Barceló
| dc.coverage | (Palma, 1943 - ) | |
| dc.creator | Antoni Nadal | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:38:18Z | |
| dc.date.issued | 2020 | |
| dc.description | <p>Té estudis de dret i de filosofia i lletres. Abans del 1970 va formar part de grups de teatre independent a Palma (Grup de Teatre Experimental) i Madrid, i després en grups de teatre escolar. Es va instal·lar a Barcelona el 1969, a 26 anys, on va trobar feina com a monitor escolar i Maria Aurèlia Capmany el va posar en contacte amb el món teatral. La seva obra, emmarcada gairebé dins els anys setanta, és un exemple de dedicació al teatre. És, probablement, l’autor mallorquí de la seva generació que gaudeix d’un coneixement més profund de l’estructura dramàtica. Seguidor dels postulats del teatre èpic, va començar la seva producció teatral el 1970 amb <i>Amagatall per a tres-cents conills</i>, en què, basant-se en l’experiència pròpia, recrea les tensions que sorgeixen al llarg de tres mesos de campament militar. El 1974 va escriure el punyent al·legat contra la pena de mort <i>No te n’espantis, no, Bac</i>, obra estrenada públicament al monestir de Cuixà el juny del 1976 pel Grup de Teatre de l’Orfeó de Sants i força representada en vida del general Franco en locals d’associacions de veïns, sales parroquials... (vint-i-dues representacions semiclandestines entre l’estrena al monestir de Cuixà i l’autoritzada al teatre de l’Orfeó de Sants el juliol del 1977). És inèdita. El 1977 va publicar la farsa ambientada en l’edat mitjana <i>El duc Meu-Meu</i>, premi Ciutat de Granollers 1971, estrenada el 1974 a l’Escola de Teatre de l’Orfeó de Sants, sota la direcció de Josep Anton Codina, i reposada el 29 de març de 2001 a la Universitat de les Illes Balears per Magisteri Teatre. El 1980 va publicar <i>Entraré de nit</i>, premi Ciutat de Sabadell 1972, en què presenta les activitats d’un grup de l’extrema dreta. El 1976 va escriure <i>La guerra s’ha acabat</i>, paròdia breu dels entrebancs que posa la censura en una època presumiblement idònia per a l’exercici de la llibertat d’expressió. Sense abandonar la direcció escènica, es va allunyar del teatre el 1976 i va emprendre un copiós treball per als programes dramàtics infantils i juvenils de TVE Catalunya i Televisió de Catalunya, que ha completat amb guions de cinema, sèries i minisèries per a la televisió.</p> | |
| dc.identifier | 2804 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2902 | |
| dc.peudefoto | Fotografia de No t'espantis no, Bach (1997). Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_de_Paula_Barcel%C3%B3_i_Fortuny">Xesc Barceló a la Viquipèdia</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Bartomeus</span>, Antoni. <i>Els autors de teatre català: Testimoni d’una marginació</i>. Barcelona: Curial, 1976, p. 311-319. </p> <p><span class="small-caps">Nadal</span>, Antoni. «La sortida a l’escena de Xesc Barceló». A: <i>Teatre modern a Mallorca</i>. Palma; Barcelona: UIB: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998, p. 157-159. (Biblioteca Miquel dels Sants Oliver; 8).</p> | |
| dc.subject | Autor dramàtic | |
| dc.title | Xesc Barceló | |
| dc.title.alternative | <p>Francesc de Paula Barceló i Fortuny</p> <p> </p> |