Repista de Circ

En tant que òrgan de comunicació interna de l’ACC però també adreçada al públic en general, acollia notícies d’actualitat, cròniques, entrevistes, debat, divulgació de tècniques i rutines, contactes per a intercanvi de material circense, agenda nacional, estatal i internacional (trobades, convencions, cursos, conferències, actuacions i festivals), novetats i recomanacions bibliogràfiques, cartes a la redacció, etc.

Inseria publicitat de botigues de material circense i d’il·lusionisme; escoles de dansa, circ i teatre; gimnasos; constructors de monocicles; museus de circ; empreses d’arts gràfiques; productores de vídeo i altres empreses vinculades a les arts escèniques.

Persones vinculades: Un equip variable d’artistes afiliats a l’ACC (Associació de Circ de Catalunya APCC, Associació de Professionals de Circ de Catalunya), entre els quals Quique Aguilera, Javi Barroso, Rafa Espada, Álvaro Guerrero, Joan López i Ramon Muñoz, amb col·laboracions puntuals de periodistes i crítics (Ignasi Gallart, Jordi Jané, Pablo Ley).

Repista de Circ neix en un moment històric en què el nou circ català ja té prou efectius i consistència per reivindicar-se com a art escènica no marginal (el 1991, Catalunya ja comptava amb una quarantena de companyies professionals o semiprofessionals del que llavors s’anomenava «nou circ»).

L’ACC i Repista de Circ es van presentar conjuntament en societat a la Primera Festa del Circ (Parc de la Ciutadella, Festival GREC ‘91). L’atzarosa vida i la posterior desaparició de la revista i de la mateixa ACC (1999 i 2001, respectivament) són un reflex de la inestabilitat del sector circense català en aquella etapa.

Repista de Circ va ser una eina eficaç per a la cohesió d’un sector artístic tradicionalment poc estructurat. Estava oberta a totes les col·laboracions vinguessin d’on vinguessin i era bilingüe, en funció de les aptituds o les preferències de cada redactor.

S’imprimia a una sola tinta i els 13 primers números consistien en un full format DIN A2 (59,4 x 42 cm.) que, un cop plegat en 3, es presentava en format 19,8 x 42 cm. Dels números 14 a 17, el format va ser un DIN A3 (420 x 297) que, un cop doblegat i grapat, es presentava com un quadern DIN A4 de 12 pàgines.

La distribució era gratuïta (excepte el núm. 4, de desembre 1992, que es va vendre a 100 pessetes en concepte de «col·laboració»).