Tragicomèdia pastoral d’Amor, firmesa i porfia
| dc.contributor.author | Francesc Fontanella i Garraver | |
| dc.creator | Albert Rossich | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:03:03Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>La <i>Tragicomedia pastoral d'Amor, firmesa i porfia</i> de Francesc Fontanella és una ambiciosa obra dramàtica composta per diverses peces interrelacionades, la principal de les quals és una comèdia barroca —tot i que l'autor l'anomena tragicomèdia—, precedida d'una lloa i amb dues peces intercalades: un entremès i un ball. Els principals protagonistes de la <i>Tragicomèdia d'Amor, firmesa i porfia</i> són Fontano, Elisa i Guidèmio, que constitueixen un triangle amorós: Fontano i Guidèmio pretenen l'amor d'Elisa, però ella prefereix el segon. L'acció passa en una època d'hostilitats entre els pastors del Besòs, grup a què pertany Fontano, i els del Llobregat, entre els quals hi ha Elisa i Guidèmio. Els dos bàndols estan en guerra des que Tirsis, majoral del Llobregat, va raptar l'esposa de Menalcas, majoral del Besòs. Els contendents decideixen exposar el seu enfrontament a l'arbitri d'un oracle, i aquest dictamina que la pau entre els dos pobles només serà possible quan les dues estirps s'uneixin pel matrimoni dels seus descendents. Això sembla afavorir les pretensions de Fontano, fins que el descobriment que Elisa és, en realitat, filla de Menalcas, i Guidèmio, fill de Tirsis, fa confluir la voluntat dels enamorats amb la predicció de l'oracle.</p> | |
| dc.description | <p>L'obra és un exemple de la utilització del recurs dramàtic de l'anagnòrisi (o agnició), en què el reconeixement tardà de la qualitat real d'una persona altera les expectatives del desenllaç. Però més enllà de l'argument en concret, i de l'ambició literària que es reflecteix en el llenguatge i l'estructura, són els elements complementaris els que fan d'aquesta obra un producte singular. Perquè al costat dels tres actes o jornades en què està dividida la peça, Fontanella va compondre uns quants textos per ser escenificats conjuntament amb l'obra: una lloa, una cançó, un entremès —amb un ball per a l'entremès— i un <i>Ball de la Pintura</i>. La lloa, en què Fontano representa l'escriptor donant els últims retocs a l'obra, constitueix un al·legat a favor d'un teatre culte, modern i ambiciós en català. L'<i>Entremès</i> és una peça de lluïment per al graciós; l'actor Possimico ha oblidat la seva identitat i adopta la personalitat de tots els graciosos famosos del teatre del seu temps: Romo, Coca, Joan Rana, Triviño. I, finalment, el <i>Ball de la Pintura</i> és un pretext per lloar la bellesa de les dames que formen el públic. El resultat d'aquesta construcció simbòlica recrea l'espectacle global en una arquitectura travada que implica els elements humans que intervenen en tota manifestació teatral: l'autor, que és el protagonista de la lloa; l'actor, exemplificat en el personatge del graciós, a l'entremès, i el públic, destinatari del discurs de la Pintura, al ball. D'aquesta manera, l'espectacle teatral barroc, que en les mostres més ambicioses ajuntava a una obra dramàtica els complements d'una lloa, d'un entremès i d'un ball, remet aquí a una unitat superior que significa l'apoteosi del teatre.</p> | |
| dc.identifier | 2105 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/165 | |
| dc.peudefoto | Icona que representa un text dramàtic. Font: Generat per IA | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Farré Vidal</span>, Judith. «Un entremès de Francesc Fontanella i el procés de professionalització de l’actor sota l’òptica del Barroc català». A: <span class="small-caps">González Martínez,</span> Lola (ed.). <i>Miscelánea filológica dedicada a Alberto Porqueras Mayo</i>. Lleida: Milenio, 2011, p. 83-94.</p> <p><span class="small-caps">Grilli</span>, Giuseppe. «Pròleg». A: <span class="small-caps">Miró</span>, Maria-Mercè (ed.); <span class="small-caps">Fontanella</span>, Francesc; <span class="small-caps">Ramis i Ramis</span>, Joan. <i>Teatre barroc i neoclàssic</i>. Barcelona: Edicions 62, 1982, p. 7-42.</p> <p><span class="small-caps">Massip Bonet</span>, Francesc. <i>Història del teatre català, I: Dels orígens a 1800</i>. Tarragona: Arola Editors, 2007, p. 286-292.</p> <p><span class="small-caps">Mestres</span>, Albert. «Projecte de posada en escena de la <i>Tragicomèdia pastoral d’amor, firmesa i porfia</i> de Francesc Fontanella». A: <span class="small-caps">Valsalobre</span>, Pep; <span class="small-caps">Sansano</span>, Gabriel (ed.). <i>Francesc Fontanella. Una obra, una vida, un temps</i>. Bellcaire d’Empordà: Edicions Vitel·la, 2006, p. 341-353.</p> <p><span class="small-caps">Miró</span>, Maria-Mercè (ed.); <span class="small-caps">Fontanella</span>, Francesc; <span class="small-caps">Ramis i Ramis</span>, Joan. <i>Teatre barroc i neoclàssic</i>. Barcelona: Edicions 62, 1982, p. 5-10, 43-152. [Primera edició completa de la <i>Tragicomèdia d’Amor, firmesa i porfia</i>.]</p> <p><span class="small-caps">Miró</span>, Maria Mercè (ed.); <span class="small-caps">Fontanella</span>, Francesc. <i>Tragicomèdia pastoral d’Amor, firmesa i porfia. Lo Desengany, poema dramàtic</i>. Barcelona: Institut del Teatre, 1988.</p> <p><span class="small-caps">Miró</span>, Maria Mercè. «Diversitat de temes i de registres en el teatre de Francesc Fontanella. Algunes reflexions». A: <span class="small-caps">Rossich</span>, Albert (coord.); <span class="small-caps">Serrà Campins</span>; Antoni; <span class="small-caps">Valsalobre</span>, Pep; <span class="small-caps">Prats</span>, David. <i>El teatre català dels orígens al segle XVIII</i>. Kassel: Edition Reichenberger, 2001, p. 357-364.</p> <p><span class="small-caps">Pòrtulas</span>, Jaume. «Tornarà la bella Astrea a les selves leletanes...». A: <span class="small-caps">Valsalobre</span>, Pep; <span class="small-caps">Sansano</span>, Gabriel (ed.). <i>Francesc Fontanella. Una obra, una vida, un temps</i>. Bellcaire d’Empordà: Edicions Vitel·la, 2006, p. 255-280.</p> <p><span class="small-caps">Prats</span>, Modest. «Pròleg». A: <span class="small-caps">Rossich</span>, Albert. <i>Una poètica del Barroc. El "Parnàs català"</i>. Girona: Col·legi Universitari de Girona, 1979, p. VII-XLVI, XLI-XLIII.</p> <p><span class="small-caps">Raventós</span>, Jordi. «Macarrònic singular: el llatí en <i>Amor, firmesa i porfia</i> de Francesc Fontanella». <i>Catalan Review</i>, núm. XVII/2 (2003), p. 141-150.</p> <p><span class="small-caps">Rossich</span>, Albert. «Teatre barroc». A: <span class="small-caps">Rossich</span>, Albert (coord.); <span class="small-caps">Serrà Campins</span>, Antoni; <span class="small-caps">Valsalobre</span>, Pep; <span class="small-caps">Prats</span>, David. <i>El teatre català dels orígens al segle XVIII</i>. Kassel: Edition Reichenberger, 2001, p .69-72.</p> <p><span class="small-caps">Sansano</span>, Gabriel. «Algunes notes sobre les fonts dramàtiques de la <i>Tragicomèdia pastoral d’amor, firmesa i porfia</i>, de Francesc Fontanella: <i>Il pastor fido</i>, de Guarini i les comèdies de pastors de Lope de Vega». A: <i>Actes del Tretzè Col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes</i>. Vol. I. Barcelona: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006, p. 281-293.</p> <p><span class="small-caps">Solervicens</span>, Josep. «Belona, una convulsa Arcadia barroca: la <i>Tragicomèdia pastoril de amor, firmesa y porfia</i> de Francesc Fontanella». A: <span class="small-caps">Friedlein</span>, Roger; <span class="small-caps">Poppenberg</span>, Gerhard; <span class="small-caps">Volmer</span>, Annett (ed.). <i>Arkadien in den romanischen Literaturen</i>. Heidelberg: Universitätsverlag, 2008, p. 215-233.</p> <p><span class="small-caps">Solervicens</span>, Josep. «Literatura catalana barroca: meravella & mixtura». A: <span class="small-caps">Garcia Espuche</span>, Albert (dir.). <i>Llengua i literatura. Barcelona 1700</i>. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2011, p. 245-287, 261-267.</p> <p><span class="small-caps">Valsalobre</span>, Pep; <span class="small-caps">Rossich</span>, Albert. <i>Literatura i cultura catalanes (segles XVI-XVIII)</i>. Barcelona: Editorial UOC, 2007, 253-257.</p> | |
| dc.title | Tragicomèdia pastoral d’Amor, firmesa i porfia | |
| dc.title.alternative | Tragicomèdia d’Amor, firmesa i porfia |