Modest Busquets

Com el seu germà Marçal, deixà l'ofici familliar d'argenter i el 1860 es traslladà a Barcelona, on es posà a treballar en una editorial. Dirigí publicacions com La Gorra de Cop (1875) i El Monitor (1881) i col·laborà en Lo Conceller de Barcelona i La España Literaria de Madrid. La seva carrera literària anà bastant a remolc de la del seu germà, i la seva producció dramàtica no difereix en l'essencial de la de Marçal Busquets. Hi trobem les característiques de la comèdia de costums derivada del sainet, que presenta en clau irònica els canvis que es produïen en la societat catalana de l'època. No hi falten tampoc les referències a la relació entre catalans i forasters, en què es plasmen els llocs comuns més habituals: els castelllans que troben «vil» el català o que s'exclamen: «¿Estamos o no en España? / Hábleme pues en castellano» (Amor i gratitud, 1868). Aquesta darrera obra, a més, fou presentada en honor dels poetes provençals i espanyols que havien assistit als Jocs Florals de 1868; probablement aquest fet explica les referències a la problemàtica lingüística del moment.