Carlos Lucena

dc.coverage(Bujalance, Còrdova, 19-5-1925 - Madrid, 27-10-1995)
dc.creatorTeresa Julio
dc.date.accessioned2026-01-14T15:38:30Z
dc.date.issued2018
dc.description<p>D’origen andalús, de ben jove es trasllada a viure a Barcelona i entra a l’Institut del Teatre, on acaba els seus estudis el 1944. Allí coneix Marta Grau i Artur Carbonell i el 1945 s’incorpora a la seva companyia de teatre d’aficionats. Als vint-i-cinc anys entra a formar part de la companyia d'Enric Borràs. Els seus inicis estan lligats al Teatre de Cambra i a la Companyia de Teatre Ciutat Comtal. El 1957 inaugura el teatre Candilejas amb una obra de William Inge, <i>Vuelve pequeña Sheba</i>, i el 1962 crea companyia pròpia amb la seva dona, Dora Santacreu, amb qui té quatre fills.  Durant aquests anys, dirigeix i gestiona el Teatre Guimerà, que estava en estat semiletàrgic, i el revitalitza. Hi fa nombrosos vodevils amb múltiples representacions i gran èxit de públic. Tres anys després forma companyia amb Luisa de Córdoba, i el 1968 inaugura el teatre Calderón de la Barca  formant part de la companyia titular, anomenada Companyia del Teatre Nacional de Barcelona pel Ministeri d’Informació i Turisme. El 1976 s’incorpora a  l’Assemblea d’Actors i Directors i, quan aquesta organització s’adhereix a l’Assemblea de Catalunya, se’n desvincula i s’uneix a l’Assemblea de Treballadors per l’Espectacle (ATDE), l’objectiu de la qual era difondre el teatre a nivell popular i autogestionar els seus membre. L’associació tenia com a centre dramàtic la Sala Diana, reconversió del cine Diana, que Lucena inaugura amb <i>Enrique IV</i>, de Luigi Pirandello, sota la direcció de Mario Gas. A partir del 1978, s’incorpora a l’elenc d’actors del Centro Dramático Nacional de Madrid.</p>
dc.description<p>Actor i director de gran versatilitat i gran empenta com a creador i empresari, treballà el drama, la comèdia i el vodevil. La seva professionalitat és fruït d'una intensa i dilatada carrera que es va anar consolidant al llarg de gairebé cinquanta anys de dedicació i de notables èxits en el teatre, el cinema i la televisió, on va protagonitzar diverses sèries i nombrosos programes de teatre enregistrat. </p> <p>Treballà sota la direcció de grans creadors de l'escena, com Esteve Polls, Ramir Bascompte, José Maria Loperena, Miguel Narros, Núria Espert o José Carlos Plaza. Tingué companyia pròpia, primer amb Dora Santacreu i després amb Luisa de Córdoba, però també formà part de la companyia Ciutat Comtal, de la d’Alejandro Ulloa, de la companyia Josep Maria Folch i Torres, i de les companyies titulars del Candilejas o del Windsor. El seu nom apareix sovint lligat a les representacions clàssiques del Teatre Grec de Montjuïc.</p>
dc.identifier2163
dc.identifier.urihttps://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2943
dc.local.estrena<p>27 maig 1945. <i>El gran teatro del mundo</i>. Calderón de la Barca. Plaça del Dr. Samsó, Mataró.</p> <p>2 abril 1946. <i>Auto de los dones que envió Adán a nuestra señora con San Lázaro</i>. Luis Vélez de Guevara. Dir.: Artur Carbonell. Teatre Barcelona.</p> <p>Juny 1954. <i>Fuenteovejuna</i>. Lope de Vega. Plaza del Rey. Companyia Teatre de Cambra de Barcelona.</p> <p>25 juny 1954. <i>Medea</i>. Eurípides. Dir.: Antonio de Cabo i Rafael Richart. Teatre Grec de Montjuic. Companyia Teatre de Cambra de Barcelona.</p> <p>22 setembre 1955. <i>El juez de los divorcios</i>. Miguel de Cervantes. Dir: Dolly Latz. Plaza del Rey. Companyia Ciutat Comtal.</p> <p>29 maig 1956. <i>Los días felices</i>. Claude A. Pouget. Dir.: Carlos Lucena. Teatro Windsor. Companyia Ciutat Comtal.</p> <p>28 juny 1956. <i>Medea</i>. Eurípides. Dir: Dolly Latz. Teatre Grec de Montjuic. Companyia Ciutat Comtal.</p> <p>14 juliol 1956. <i>Ifigenia en Táuride</i>. Eurípides. Dir: Dolly Latz. Teatre Grec de Montjuic. Companyia Ciutat Comtal.</p> <p>21 desembre 1957. <i>Vuelve pequeña Sheba</i>. William Inge. Teatre Candilejas. Companyia Titular.</p> <p>23 maig 1958. <i>No hay camino</i>. José María Muñoz Pujol. Teatre Candilejas. Companyia Titular.</p> <p>29 octubre 1960. <i>Cena de matrimonios</i>. Alfonso Paso. Dir.: José María Loperena. Teatre Alexis.</p> <p>18 desembre 1961. <i>Cinco ante el silencio</i>. Joaquim Buxó Montesinos i Mercedes Lloret Compte. Dir.: José María Loperena. Teatre Windsor.</p> <p>24 novembre 1962. <i>Amadeo</i>. Ionesco. Dir.: José M. Nunes. Teatre Guimerà. Companyia de Dora Santacreu i Carlos Lucena.</p> <p>19 desembre 1962. <i>La señorita Julia</i>. August Strindberg. Dir.: Carlos Lucena. Teatre Guimerà. Companyia de Dora Santacreu i Carlos Lucena.</p> <p>1 febrer 1963. <i>El círculo de tiza</i>. José M. Rodríguez Méndez. Teatre Guimerà. Companyia de Dora Santacreu i Carlos Lucena.</p> <p>19 febrer 1963. <i>Hamlet, solista. Medea, la encantadora</i>. José Bergamín. Teatre Guimerà. Companyia de Dora Santacreu i Carlos Lucena.</p> <p>15 octubre 1963. <i>El glorioso soltero</i>. Joaquín Calvo Sotelo. Teatre Guimerà. Companyia de Dora Santacreu i Carlos Lucena.</p> <p>31 octubre 1963. <i>Mademoiselle Mama</i>. Louis Verneuil. Teatre Guimerà. Companyia de Dora Santacreu i Carlos Lucena.</p> <p>5 febrer 1964. <i>Boeing-boeing</i>. Marc Camoletti. Dir.: Carlos Lucena. Teatre Guimerà. Companyia de Dora Santacreu i Carlos Lucena.</p> <p>29 març 1964. <i>Divorcio a la francesa</i>. Michel André i Roger Bernstein. Teatre Guimerà. Companyia de Dora Santacreu i Carlos Lucena.</p> <p>5 maig 1964. <i>Alma negra</i>. G. Patroni Griffi. Dir. Carlos Lucena. Teatre Guimerà. Companyia de Dora Santacreu i Carlos Lucena.</p> <p>23 juliol 1964. <i>Los cinco minutos de Margot</i>. Louis Verneuil. Teatre Guimerà. Companyia de Dora Santacreu i Carlos Lucena.</p> <p>22 setembre 1964. <i>Una gran investigación</i>, de Luis Miguel Méndez. <i>La princesa doña Lambra</i>, de Miguel de Unamuno. Dir.: Ramiro Bascomte. Teatre Candilejas. Companyia Titular.</p> <p>26 desembre 1964. <i>Noche de Epifanía</i>. William Shakespeare. Dir.: Esteve Polls. Palacio de las Naciones.</p> <p>29 desembre 1964. <i>Macbeth</i>. William Shakespeare. Dir.: Esteve Polls. Palacio de las Naciones.</p> <p>30 desembre 1964. <i>No es cordero... que es cordera</i>, libre adaptación de <i>Noche de Reyes</i>. William Shakespeare. Dir.: Esteve Polls. Palacio de las Naciones.</p> <p>8 gener 1964. <i>Macbeth</i>. William Shakespeare. Dir.: Esteve Polls. Teatro Windsor. Companyia d’Alejandro Ulloa.</p> <p>13 gener 1965. <i>Los visitantes de la muerte</i>. James Endhard. Dir.: Carlos M. Suárez Radillo. Teatre Candilejas. Companyia de Luisa de Córdoba i Carlos Lucena.</p> <p>3 març 1966. <i>Entre nosotros</i>. Pedro Laín Entralgo. Dir.. José María Loperena. Teatre Windsor.</p> <p>6 juliol 1966. <i>Niebla en el bigote</i>. Jorge Llopis. Dir.: Jorge Grabulosa. Teatre Barcelona.</p> <p>9 novembre 1966. <i>La corista en... Born Yesterday</i>. Garson Kanin. Dir.: Ramiro Bascompte.Teatre Candilejas.</p> <p>2 setembre 1967. <i>Collar de cranis. El rellotger</i>. Joan Brossa. Dir.: Carlos Lucena. Teatre Romea. Companyia del Festival Internacional de Barcelona.</p> <p>22 maig 1968. <i>La casa de las chivas</i>. Jaime Salom. Dir.: José María Loperena. Teatre Moratín. Companyia Titular.</p> <p>Octubre 1968. <i>Pedro de Urdemalas</i>. Miguel de Cervantes. Dir.: José María Loperena. Teatre Nacional de Barcelona Calderón de la Barca. Companyia Titular.</p> <p>31 gener 1969. <i>Los delfines</i>. Jaime Salom. Dir.: José María Loperena. Teatre Nacional de Barcelona Calderón de la Barca. Companyia Titular.</p> <p>23 desembre1969. <i>Volpone</i>. Ben Johnson. Dir.: José María Loperena. Teatre Nacional de Barcelona Calderón de la Barca. Companyia Titular.</p> <p>13 març 1970. <i>El décimo hombre</i>. Paddy Chayefsky. Dir.: José María Loperena. Teatre Nacional de Barcelona Calderón de la Barca. Companyia Titular.</p> <p>13 abril 1971. <i>El soldado fanfarrón</i>. Plaute. Dir.: Joan Maria Gual i Carlos Lucena. Poliorama. Companyia Josep Maria Folch i Torres.</p> <p>2 febrer 1973. <i>El señor Puntilla y su criado Matti</i>. Bertolt Brecht. Dir.: Francesc Nel·lo. Teatre Don Juan. Companyia d’Alejandro Ulloa.</p> <p>7 maig 1973. <i>Fantasía de un día lluvioso de Nochebuena. El horroroso crimen de Peñaranda del Campo</i>. Pío Baroja. Dir.: María Luisa Oliveda. Teatre don Juan.</p> <p>10 juliol 1973. <i>Numancia</i>. Miguel de Cervantes. Dir.: Miguel Narros. Teatre Grec de Montjuic.</p> <p>27 juliol 1973. <i>Hércules y el estercolero</i>. Friedrich Dürrenmatt. Dir.: M. Luisa Oliveda. Teatre Grec de Montjuic.</p> <p>14 agost 1973. <i>Timón de Atenas</i>. William Shakespeare. Dir.: Ramiro Bascompte. Teatre Grec de Montjuic.</p> <p>30 octubre 1973. <i>Tiempo de espadas.</i> Jaime Salom. Dir.: José María Loperena. Teatre Moratín.</p> <p>24 gener 1974. <i>Matrícula 7284 JM 75</i>. Jean Jacques Bricaire i Maurice Lasaygues. Dir. José María Coll. Teatre don Juan.</p> <p>12 juliol 1974. <i>Yo me lo guiso, yo me lo como</i>. Francisco de Quevedo. Teatre Grec de Montjuic.</p> <p>23 juliol 1974. <i>Gelmírez o la gloria de Compostela</i>. Daniel Cortezón. Dir.: María Luisa Oliveda. Teatre Grec de Montjuic.</p> <p>2 febrer 1975. <i>El criado de dos amos</i>. Carlo Goldoni. Dir.: Esteve Polls. Teatre Espanyol. Companyia Nacional de Barcelona Àngel Guimerà.</p> <p>26 març 1978. <i>Enrique IV</i>. Luigi Pirandello. Dir.: Mario Gas. Saló Diana. Companyia Titular.</p> <p>8 febrer 1979. <i>El doble otoño de Mamá Bis. Casi Fedra</i>. Ramon Gil Novales. Dir. Àngel Alonso. Sala Villarroel. Companyia del Centre de Producció Teatral.</p> <p>13 maig 1980. <i>Los hombres futuros. Yo, Bertolt Brecht</i>. Sala Villarroel.</p> <p>6 juny 1981. <i>La velada de Benicarló</i>. Manuel Azaña. Di.: José Luis Gómez. Poliorama. Centro Dramático Nacional.</p> <p>25 febrer 1983. <i>El rey Lear</i>. Shakespeare. Dir.: Miguel Narros. Pavelló d'Esports de Granollers.</p> <p>16 maig 1984. <i>Luces de Bohemia</i><i>.  Ramón María del Valle-Inclán. Dir.: Lluís Pasqual. </i>Teatre Tívoli.</p> <p>12 agost 1985<i>. </i><i>Salomé</i><i>. Oscar Wilde. Dir.: Mario Gas. Teatre Grec.</i></p> <p>25 octubre 1991<i>. </i><i>Hamlet</i><i>. William Shakespeare. Dir.: José Carlos Plaza. Teatre Tívoli. Companyia del Centro Dramático Nacional.</i></p> <p>9 novembre 1991<i>. </i><i>Comedias bárbaras</i><i>. Ramón M. Valle Inclán. Dir.: José Carlos Plaza. Teatre Tívoli. Companyia del Centro Dramático Nacional.</i></p> <p>28 juliol 1992. <i>Medea</i>. Eurípides. Dir.: Núria Espert. Teatre Grec.</p> <p><strong>Cinema (selecció)</strong></p> <p>1962. Tierra de todos, d’Antonio Isasi-Isasmendi.</p> <p>1973. La redada, de José Antonio de la Loma; Aborto criminal, d’Ignacio F. Iquino; Tarzán y el misterio de la selva, de Miguel Iglesias.</p> <p>1974. El último viaje, de José Antonio de la Loma; Larga noche de julio, de Lluís Josep Comerón.</p> <p>1975. Metralleta «Stein», de José Antonio de la Loma.</p> <p>1976. Las largas vacaciones del 36, de Jaime Camino; Libertad provisional, de Roberto Bodegas.</p> <p>1977. Pubertad, adolescència, la edad difícil, d’Alfonso Balcázar; Las alegres chicas de El Molino, de José Antonio de la Loma; Perros callejeros, de José Antonio de la Loma.</p> <p>1978. Un hombre llamado flor de otoño, de Pedro Olea; Tatuaje, de Bigas Luna; Borrasca, de Miguel Àngel Ribas.</p> <p>1979. Perros callejeros II: busca y captura, de José Antonio de la Loma; Alicia en la España de las maravillas, de Jorge Feliu; Cuarenta años sin sexo, de Juan Bosch; Companys, procés a Catalunya, de Josep Maria Forn; Los bingueros, de Mariano Ozores.</p> <p>1980. La verdad sobre el caso Savolta, d’Antonio Drove; Cuentos eróticos, d’Enrique Brasó i Jaime Chávarri; La muchacha de las bragas de oro, de Vicente Aranda; La campanada, de Jaime Camino; Mater amantíssima, J. A. Salgot; Los últimos golpes de «El torete», de José Antonio de la Loma; Los locos vecinos del segundo, de Juan Bosch.</p> <p>1981. Huida al sur, de Luc Béraud; La mòmia nacional, de José Ramón Larraz; La cripta, de Cayetano del Real.</p> <p>1982. La rebelión de los pájaros, de Lluís Josep Comerón; Chispita y sus gorilas, de Luis María Delgado.</p> <p>1983. Interior Roig, d’Eugeni Anglada; Polvos mágicos, de José Ramón Larraz.</p> <p>1984. La venganza, de Stephen Frears; De mica en mica s’omple la pica, de Carlos Benpar. 1985. Denver, de Carles Balagué.</p> <p>1986. Dragón Rapide, de Jaime Camino; Bandera negra, de Pedro Olea; Adiós pequeña, d’ Imanol Uribe.</p> <p>1987. Bar-cel-ona, de Ferran Llagostera; Laura, del cielo llega la noche, de Gonzalo Herralde.</p> <p>1988. Sinatra, de Francesc Betriu; Jarrapellejos, d'Antonio Giménez Rico.</p> <p>1989. El rey del mambo, de Carles Mira; Gran sol, de Ferran Llagostera; Monte bajo, de Julián Esteban.</p> <p>1992. Los mares del sur, de Manel Esteban.</p> <p>1993. Laberinto griego, de Rafael Alcázar.</p> <p>1995. Dile a Laura que la quiero, de José Miguel Juárez.</p> <p>1996. Asunto interno, de Carles Balagué.</p>
dc.peudefotoCompañía de Teatro Ciudad Condal. Ciclo de Teatro Griego. Teatro Griego del Parque de Montjuich. Font: Escena digital de Catalunya
dc.subjectActor
dc.titleCarlos Lucena

Col·leccions

Copyright © 2026 Institut del Teatre | Tots els drets reservats | Avís legal