Anna Maria Ricart Codina
| dc.coverage | (Tortosa, 22-2-1968 - ) | |
| dc.creator | Isabel Marcillas Piquer | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:09Z | |
| dc.date.issued | 2025 | |
| dc.description | <p>Anna Maria Ricart Codina va ser periodista durant una vintena llarga d’anys tot i que, d’esperit inquiet, va deixar la professió per dedicar-se a l’àmbit de l’escena. Des de sempre li havia agradat escriure, de manera que contar històries per a ser representades li va semblar una altra forma d’explicar el món. Va ser així com, als 40 anys, després d’haver assistit a alguns cursos impartits a la Sala Beckett, va cursar els estudis de Direcció i Dramatúrgia a l'Institut del Teatre de Barcelona. Als 45 anys va decidir canviar de vida: va deixar la feina fixa que tenia a Catalunya Ràdio i es va dedicar a l’escriptura escènica, on va destacar des del primer moment com a adaptadora teatral.</p> | |
| dc.description | <p>És membre cofundadora del col·lectiu multidisciplinari Cultura i Conflicte, un grup de professionals que aposten per la capacitat de la cultura com a eina de transformació social a través de les arts escèniques vinculades al periodisme, l’audiovisual i la fotografia. De l’equip de Cultura i Conflicte sorgí el projecte en què s’inscriu la dramatúrgia d<i>’Encara hi ha algú al bosc </i>(Teatre Nacional de Catalunya, 2021), basada en els relats de les supervivents de violacions durant la guerra de Bòsnia, obra finalista als premis MAX 2021 a la millor autoria teatral i Premi de la Crítica d’Arts Escèniques a la millor versió/adaptació del 2021. També <i>Moriu-vos </i>(Teatre Nacional de Catalunya, 2022) és una proposta resultant del treball de l’equip de Cultura i Conflicte. En aquest cas, es tracta d’un crit contra l’edatisme i la invisibilització de la vellesa.</p> <p>Així mateix, Ricart és presidenta de l’Associació Catalana de Dramatúrgia, que va tindre la seva gènesi a partir de les necessitats i mancances professionals del col·lectiu derivades de la pandèmia del Covid-19. D’altra banda, Anna M. Ricart reivindica la vàlua dels podcasts de ficció i, en aquest sentit, és destacable el seu treball com a guionista en el podcast <i>L’última bruixa </i>(3 temporades), una proposta de Kabuts amb Mercè Arànega, David Verdaguer, Chantal Aimée i Sergi Vallès.</p> | |
| dc.identifier | 3172 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2614 | |
| dc.local.estrena | <p><strong>Estrenes com a autora</strong></p> <p>2024<i>. Pes mort</i>. Sala La Planeta.</p> <p>2022<i>. Moriu-vos</i>. Teatre Nacional de Catalunya.</p> <p>2022<i>. Obsolescència programada. </i>Sala Beckett.</p> <p>2021<i>. Encara hi ha algú al bosc</i>. Teatre Nacional de Catalunya.</p> <p>2018<i>. El senyor petit</i>. Temporada Alta.</p> <p>2017<i>. Barbes de balena</i>. El Maldà.</p> <p>2013<i>. Flors carnívores</i>. Sala Atrium.</p> <p> </p> <p><strong>Estrenes com a adaptadora</strong></p> <p><i>La veritat sobre la llum</i> d'Auður Ava Ólafsdóttir Teatre Akademia.</p> <p><i>La madre de Frankenstein</i> d’Almudena Grandes. Centro Dramático Nacional. Teatro María Guerrero.</p> <p><i>La Víctor C</i>., a partir de diversos contes de Víctor Català. Teatre Nacional de Catalunya.</p> <p><i>La casa de los espíritus</i> d’Isabel Allende. Teatro Español.</p> <p><i>Bodas de sangre</i> i <i>Yerma</i> de Federico García Lorca, amb Marc Chornet. Poliorama.</p> <p><i> El silenci dels telers</i>, a partir de l’obra homònima d’Assumpta Montellà. El Maldà.</p> <p><i>Mrs. Dalloway</i> de Virginia Woolf (amb Michael De Cock i Carme Portaceli). Teatro Español.</p> <p><i>La dona pantera</i>, a partir del <i>Teatre de Don Joan</i>de Josep Palau i Fabre. Escenari Brossa.</p> <p><i>InFaust</i>, versió lliure de <i>Faust</i>de J. W. Goethe. Teatre Akadèmia.</p> <p><i>Jane Eyre. Una autobiografia</i>, de Charlotte Brontë. Teatre Lliure.</p> <p><i> El metge de Lampedusa, </i>a partir de <i>Lacrime di sale</i> de Pietro Bartolo i Lidia Tilotta. Temporada Alta. Teatre Lliure.</p> <p><i>Yerma</i> de Federico García Lorca, amb Marc Chornet. Teatre Adademia.</p> <p><i> Romeu i Julieta </i>de William Shakespeare, amb Marc Chornet. Menció especial en el VII Almagro OFF. La Seca-Espai Brossa.</p> <p><i>Les supertietes</i>, basada en <i>Contes contra tot pronòstic</i> d’Empar Moliner. Círcol Maldà. Premi Fundació Catalunya – La Pedrera en la Mostra d'Igualada 2016,</p> <p><i>Boquitas pintadas</i>, a partir de la novel·la homònima de Manuel Puig. Versus Teatre.</p> <p><i>Fuenteovejuna. Breve tratado sobre las ovejas domésticas</i>, a partir del clàssic de Lope de Vega. Espectacle guanyador a la 3a edició del festival Almagro OFF i Premi MAX 2015 a la millor adaptació teatral.</p> | |
| dc.local.publicacions | <p><i>L’ascensor</i>. Dins <i>Històries de l’altra banda: tretze textos de teatre radiofònic</i>. Tarragona: Arola.</p> <p><i>Moriu-vos</i>. Teatre Nacional de Catalunya. Pròleg d’Anna Freixas Farré.</p> <p><i>Víctor C. Una aproximació lliure a la seva figura i als seus contes</i>. Generalitat de Catalunya. Pròleg de Margalida Casacuberta.</p> <p><i>Encara hi ha algú al bosc</i>. Tarragona: Arola, 2020. Pròleg de Simona Škrabec. </p> | |
| dc.peudefoto | Obsolescència programada. Sala Beckett, 16 març - 10 abril 2022. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p>Cultura i Conflicte: <a href="https://www.culturaiconflicte.org/ca">https://www.culturaiconflicte.org/ca</a></p> <p>Núvol. L’Horabaixa #23: <a href="https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/lhorabaixa-23-lofici-del-dramaturg-amb-anna-maria-ricart-i-codina-291985">https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/lhorabaixa-23-lofici-del-dramaturg-amb-anna-maria-ricart-i-codina-291985</a> «L’ofici del dramaturg amb Anna Maria Ricart i Codina».</p> <p>Sala Beckett: <a href="https://www.salabeckett.cat/membre/anna-maria-ricart/">https://www.salabeckett.cat/membre/anna-maria-ricart/</a> </p> | |
| dc.subject | Periodista i dramaturga | |
| dc.title | Anna Maria Ricart Codina |