Farruca
| dc.creator | Marta Porter | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:07:57Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>El nom de <i>farruca</i> procedeix de la manera com es denominava els gallecs i asturians exiliats a Andalusia i Cuba. Això és així perquè a les lletres de les farruques sovint es fa esment a les terres gallegues. També hi ha qui considera que la farruca procedeix d'alguna tonadilla teatral o de variants compostes per a sarsueles, ja que en algunes apareixen farruques, com a la que va compondre José Serrano l'any 1907 dins del sainet líric <i>Alma de Dios</i>. Etimològicament, el mot <i>farruca</i> procedeix de l'àrab <i>faruq</i>, 'valent'.<br />Musicalment, la farruca pertany al complex genèric dels tangos. La seva relació amb Galícia i Astúries s'estableix a partir de la melodia descendent que es fa sobre la vocal <i>a</i> al final de cada copla i per tancar el <i>cante</i>, imitant en part el to melós de l'idioma gallec i introduint-hi també músiques procedents de Cadis. Ramón Montoya va inventar el toc de concert de la farruca en tonalitat de mi menor, però actualment s'acostuma a tocar en la menor, alternant la tònica (la menor) amb la dominant (mi) i la subdominant (re menor).<br />En el <i>baile</i>, la farruca és un dels estils més populars, i l'estil de ball de l'home per excel·lència. El ball s'inicia molt sobri, elegant, de forma pausada i solemne, i el ritme es va accelerant progressivament fins que el <i>zapateado</i> pren tot el protagonisme, el qual s'executa amb una gran quantitat de contratemps i de figures rítmiques de gran dificultat tècnica i virtuosisme. Junt amb els peus, l'altra gran característica és el fet que es balla sovint amb voltes molt ràpides i poses dramàtiques, per la qual cosa se'l considera un ball de gran efectivitat escènica.<br />Pel que sembla, el <i>bailaor</i> sevillà Faico va crear la primera coreografia de farruca l'any 1908 sobre música de Ramón Montoya; de la farruca en va acabar extraient el ritme del garrotín i els tangos, passos i <i>zapateados</i> poc usuals a l'època. La manera com Faico ballava la farruca va tenir molt d'èxit a Barcelona i Madrid, on va començar a ser un dels balls més sol·licitats pel públic dels <i>tablaos</i>.<br />L'èxit va fer que la farruca es desenvolupés i que grans <i>bailaores</i> l'hagin sovintejat: des d'Antonio Gades, que la va aprendre de qui es diu que la va ballar per primera vegada —El Gato—, fins a José Greco, Mario Maya, Tomás de Madrid i Manolete. Tot i que és un ball eminentment masculí, grans <i>bailaoras</i> com Rafaela Carrasco, Concha Jareño i Sara Baras l'han interpretat; en tot cas, sempre que la balla una dona es vesteix amb pantalons per mostrar els peus.</p> | |
| dc.identifier | 1834 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/290 | |
| dc.peudefoto | Fotografia d'una farruca (creative commons) | |
| dc.relation | <pre class="western"><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><a href="http://www.elartedevivirelflamenco.com/estilos.html">http://www.elartedevivirelflamenco.com/estilos.html</a></span></span></pre> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Ríos Ruiz</span>, Manuel . <i>Introducción al cante flamenco</i>. Madrid: Istmo, 1972.<br /><span class="small-caps">Arbelos</span>, Carlos. <i>El Flamenco contado con sencillez</i>. Madrid: Maeva, 2003.</p> | |
| dc.title | Farruca |