Foc Follet l’Espiadimonis
| dc.coverage | 1984-1994 | |
| dc.coverage.spatial | Catalunya | |
| dc.creator | Jordi Auseller i Roquet | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T07:51:13Z | |
| dc.date.issued | 2022 | |
| dc.description | <p>Unió titellaire integrada, d’una banda, pel grup Foc Follet, creat el 1982 pel músic, titellaire i animador infantil Josep Maria Pujol (desaparegut el 1998), i, de l’altra, per la companyia L’Espiadimonis, iniciada el 1983 per Roser Angulo Cassà i centrada en la creació d’espectacles de titelles adreçats a la canalla —el seu muntatge més reconegut havia estat <i>Històries d’un follet espieta</i>, que va constituir el leitmotiv del programa infantil-juvenil de televisió <i>Planeta imaginari</i>, produït pel circuit català de TVE—. Per la seva banda, Foc Follet, que també havia treballat assíduament per al mitjà televisiu, havia estrenat fins aleshores tres espectacles: <i>Campi qui pugui</i>, <i>L’espasa embruixada</i> i <i>La filla del sol i de la lluna</i>. No obstant, en el moment de la creació de Foc Follet l’Espiadimonis, Pujol i Angulo ja comptaven amb un extens currículum teatral com a integrants del grup La Serpentina, format el 1975 i que compaginava les cançons i els titelles. El 1984, quan els seus camins es bifurquen novament i amb l’aliança entre les dues respectives companyies, s’encetà una etapa molt productiva i que de seguida va començar a donar els primers fruits: d’una banda, aquell mateix any, l’enregistrament i edició del disc-casset <i>Contes del cel</i>, un recull de relats propis i populars d’arreu del món (definit pel mateix grup com un conjunt de «rondalles i llegendes meteorològiques i còsmiques») que contenia diverses cançons memorables; i, d’altra banda, el treball freqüent per a determinats programes de televisió en català dedicats al públic infantil i juvenil, com ara <i>Fes Flash</i>, un dels primers programes per als més menuts de TV3, i <i>Tres per quatre</i> i <i>Picapuça</i>, ambdós produïts per TVE Catalunya. El 1988, Lídia Coca, Toni Bernaus i Jordi Bertran van passar a integrar-se a la companyia, fet que els permeté estrenar en aquell mateix any dos espectacles: <i>Els viatges de la Cotorra a Andorra</i> i <i>A tort i a dret</i>. Aquest canvi coincideix amb una nova orientació del grup, que a partir del 1989 centrarà la seva activitat a difondre la memòria col·lectiva de Catalunya a través d’una sèrie de muntatges que prenien com a base elements procedents de la cultura oral, com ara les llegendes populars. D’aquesta etapa destaquem les creacions <i>L’auca de la memòria</i> i <i>Extraordinàrius</i>. El 1994 cal donar per extingida aquesta formació.</p> | |
| dc.description | <p>Pel que fa a la seva significació dins el teatre de titelles català, l’activitat d’aquest trust titellaire té un mèrit doble: d’una banda, la creació per part de Foc Follet del titella anomenat Senyor Cordills, que en el seu moment assolí un gran èxit, sobretot gràcies a la seva aparició setmanal en un dels programes més vistos de la graella infantil de TV3 (<i>Fes Flash</i>), i que ara té com a hereu en Mic, un dels personatges més estimats del <i>Club Super 3</i>. La principal virtut d’aquest titella, fet només d’una bola de fusta, amb uns ulls i unes celles de color negre, i quatre cordills gruixuts entrelligats entre sí, era que, sense expressar cap paraula ni articular cap so, explicava amb tota precisió i claredat qualsevol història. Per altra banda, també cal fer esment de la tasca que el grup va fer per a la difusió de la memòria històrica i col·lectiva, recreant la tradició pròpia i els mites de la comunitat, que adaptaren per al teatre de titelles, fet que evidencia el seu compromís envers la llengua i la cultura catalanes.</p> | |
| dc.identifier | 3003 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/1792 | |
| dc.local.estrena | <p>1984<i>. Contes del cel: per explicar, imaginar, jugar, dibuixar, representar</i>. Barcelona: Audiovisuals de Sarrià («La Granota»).</p> <p>18 gener 1986. <i>Les aventures del Senyor Cordills</i>. Autoria: Roser Angulo, Josep Maria Pujol. Direcció: Foc Follet i L’Espiadimonis. Lloc: Teatre Malic (Barcelona).</p> <p>1988<i>. Els viatges de la Cotorra a Andorra.</i></p> <p>1989<i>. A tort i a dret.</i></p> <p>11 maig 1991. <i>De tot i una mica més</i>. Autoria: Roser Angulo, Josep Maria Pujol. Direcció: Foc Follet i L’Espiadimonis. Lloc: Plaça de Sant Francesc (Lleida), dins la 2ª Fira de Teatre de Titelles de Lleida.</p> <p>11 novembre 1990. Llegendes, titelles i altres meravelles. Autoria: Roser Angulo, Josep Maria Pujol. Direcció: Foc Follet i L’Espiadimonis. Lloc: Cercle Catòlic (Vilanova i la Geltrú).</p> <p>Principis dels noranta:</p> <p><i>Les aventures del Senyor Cordills una altra vegada.</i></p> <p><i>La festa.</i></p> <p><i>La fletxa d’or.</i></p> <p><i>L’auca de la memòria.</i></p> <p>17 gener 1993. <i>Extraordinàrius. </i>Autoria: Roser Angulo, Josep Maria Pujol. Direcció: Josep Maria Pujol. Lloc: Auditori La Salle (Sant Celoni).</p> <p>19 novembre 1994. <i>Qui sap on dorm la lluna?</i> Autoria: Roser Angulo, Josep Maria Pujol. Direcció: Foc Follet i L’Espiadimonis. Lloc: Centre Cultural Caixa d’Estalvis de Terrassa (Terrassa).</p> <p>1999<i>. Les cançons de Foc Follet i altres històries</i>. Barcelona: Transdisc Music («La Xarxa», 001).</p> | |
| dc.peudefoto | Decorat d'ambientació catalana tradicional. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Martín</span>, Josep A. <i>El teatre de titelles a Catalunya: aproximació́ i diccionari històric</i>. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.</p> | |
| dc.subject | Teatre de titelles / objectes | |
| dc.title | Foc Follet l’Espiadimonis |