Teatres d'estiu
| dc.creator | Raffaella Perrone | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:08:02Z | |
| dc.date.issued | 2020 | |
| dc.description | <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;">A Barcelona, el fenomen dels teatres d'estiu va començar amb l'aparició dels jardins que es van obrir, als anys quaranta del segle <span class="small-caps">XIX,</span> al voltant del passeig de Gràcia, aleshores encara per urbanitzar. Els <span style="mso-bidi-font-weight: bold;">jardins d'estiu</span> van ser instal·lacions recreatives per tal de donar als barcelonins un espai d'esbarjo fora de la muralla. Habitualment tenien atraccions (<span class="hps">ocellaires, </span>diorames, muntanyes russes, etc.), glorietes, quioscs de música, cafès, restaurants, salons i teatres temporals.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">Del 1853 al 1861, en el perímetre d'alguns dels principals jardins —Tívoli, Nimfa, Camps Elisis, Euterpe—, <span class="hps">van aparèixer,</span> a prop dels cafès, petits escenaris a l'aire lliure i uns primitius «salons» <span class="hps">molt senzills</span> <span class="hps">i</span> <span class="hps">elementals</span>. Generalment es tractava d'envelats de perímetre rectangular o circular, oberts <span class="hps">en els seus</span> <span class="hps">costats</span> i decorats en algun cas amb llums i <span class="hps">cistells</span> <span class="hps">de flors que penjaven dels bastidors de fusta. </span>Balls corejats i vetllades musicals eren els primers espectacles oferts en aquests «salons» que solament funcionaven en la temporada d'estiu.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;">A partir de 1865, aquestes estructures efímeres van començar a ser substituïdes per coberts de fusta tancats, de perímetre rectangular i amb teulada a dues aigües. <span class="hps">L'escenari</span> <span class="hps">de vegades</span> <span class="hps">es</span> <span class="hps">realitzava en</span> <span class="hps">obra, però</span> <span class="hps">encara</span> <span class="hps">sense mesures</span> <span class="hps">estàndards</span>: en <span class="hps">alguns casos</span> era <span class="hps">molt</span> <span class="hps">poc</span> <span class="hps">profund</span>, <span class="hps">mentre que</span> <span class="hps">en d'altres ja</span> es <span class="hps">projectava</span> <span class="hps">pensant</span> <span class="hps">en l'ús</span> <span class="hps">dels</span> <span class="hps">bastidors</span> <span class="hps">d'una</span> <span class="hps">caixa escènica</span> <span class="hps">d'un teatre</span> <span class="hps">a la italiana</span>. <span class="hps">El repertori</span> <span class="hps">es va centrar</span> <span class="hps">en </span>concerts i representacions teatrals <span class="hps">de</span> <span class="hps">caràcter</span> <span class="hps">musical</span>, <span class="hps">però</span> <span class="hps">molt</span> <span class="hps">lleugers</span> <span class="hps">i</span> <span class="hps">d'entreteniment</span>, espectacles de circ i varietats.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"><span class="hps">A part de les</span> <span class="hps">temporades</span> <span class="hps">d'òpera</span> <span class="hps">italiana</span> <span class="hps">i francesa</span>, <span class="hps">el repertori</span> <span class="hps">base dels </span><span class="hps">teatres</span> <span class="hps">d'estiu</span> <span class="hps">del passeig</span> <span class="hps">de Gràcia</span> <span class="hps">eren</span> <span class="hps">les</span> <span class="hps">operetes</span> <span class="hps">còmiques</span>, <span class="hps">les comèdies</span> <span class="hps">bufes</span>, <span class="hps">les</span> <span class="hps">sarsueles</span> <span class="hps">catalanes</span> <span class="hps">i</span> <span class="hps">castellanes</span>, <span class="hps">el</span> <span class="hps">sainet</span>, <span class="hps">els</span> <span class="hps">vodevils</span> <span class="hps">i</span> <span class="hps">altres</span> <span class="hps">gèneres que</span> en <span class="hps">combinaven</span> algun<span class="hps">s</span> <span class="hps">dels suara</span> <span class="hps">esmentats.</span> <span class="hps">Quan una</span> <span class="hps">peça</span> <span class="hps">obtenia</span> <span class="hps">una bona acollida</span> <span class="hps">en els</span> <span class="hps">teatres</span> <span class="hps">d'estiu</span> <span class="hps">del passeig</span> <span class="hps">de Gràcia</span>, <span class="hps">tenia</span> <span class="hps">moltes</span> <span class="hps">probabilitats</span> <span class="hps">de saltar</span> <span class="hps">als escenaris de l'</span><span class="hps">Odeon</span>, l'<span class="hps">Olimp</span>, e<span class="hps">l</span> <span class="hps">Circ Barcelonès</span> <span class="hps">o el</span> <span class="hps">Romea</span> <span class="hps">en temporada d'hivern</span>.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p>A partir de 1878 ja no es parla de teatres d'estiu i la gent els passa a denominar «teatres de l'Eixample». En efecte, a finals del segle els jardins havien anat tancant a poc a poc pel creixement urbà, i els teatres que sobrevisqueren ja no eren de fusta i, sobretot, tenien obert tot l'any i es llogaven com la resta a les societats recreatives, encara que la majoria van mantenir un tipus de programació més popular.</p> | |
| dc.identifier | 1311 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/347 | |
| dc.peudefoto | Funció als jardins dels Camps Elisis (creative commons) | |
| dc.source | <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"><span class="small-caps">Casanovas i Esclusa</span>, Lina. «Un espai de lleure a la Barcelona del segle <span class="small-caps">XIX</span>: els "Campos Elíseos"». A: <span class="small-caps">Diversos autors</span>. <em style="mso-bidi-font-style: normal;">Història urbana del Pla de Barcelona.</i><i> Actes del II Congrés d’Història del Pla de Barcelona, Barcelona, 6-7 de desembre de 1985</i>. Vol. 2. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Institut Municipal d’Història, 1990, p. 229-247.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"><span class="small-caps">Castillo</span>, Alberto del. <em style="mso-bidi-font-style: normal;">De la Puerta del Àngel a la Plaza de Lesseps</i>. Barcelona: Librería Dalmau, 1945.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span class="small-caps">Curet</span>, Francesc. <em style="mso-bidi-font-style: normal;">Historia del teatre català</i>. Barcelona: Editorial Aedos, 1967.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"><span class="small-caps">Garcia i Domènech</span>, Rosa Maria. «L’urbanisme de paisatge públic a Barcelona en la primera meitat del segle <span class="small-caps">XIX</span>». A: <i>El Pla de Barcelona i la seva història. Actes del I Congrés d'Història del Pla de Barcelona, celebrat a l'Institut Municipal d'Història els dies 12 i 13 de desembre de 1982</i>. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1984, p. 325-340.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"><span class="small-caps">Morell i Montadí</span>, Carme. <em style="mso-bidi-font-style: normal;">El teatre de Serafí Pitarra: entre el mite i la realitat (1860-1875)</i>. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995.</p> | |
| dc.title | Teatres d'estiu |