Teatre del Circ Barcelonès / Teatre Ristori / Teatre del Poble
| dc.coverage | 12 de gener 1853 -1944 | |
| dc.coverage.spatial | Carrer de Montserrat, 18, Barcelona | |
| dc.creator | Raffaella Perrone | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T08:06:48Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"><span data-mce-mark="1">El Teatre del Circ Barcelonès originalment havia estat un local de ball anomenat Salón Artístico, i tenia el seu accés des del carrer de Montserrat mitjançant un estret passadís-vestíbul. Se situava en una finca on hi hava un edifici conegut com «la casa de l'anglès», perque era propietat d'un ciutadà britànic, Mr Kennet.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"><span data-mce-mark="1">Reformat per l'arquitecte Antoni Rovira i Trias entre 1851 i 1852, la nova sala adoptà forma de ferradura àmplia i espaiosa, amb una galeria superior de llotges i seients de preferència. La platea ocupada per una graonada baixa amb quatre rengles de bancs podia fàcilment transformar-se en pista de circ. El pis era de terra piconada i per al ball o els espectacles que no fossin de circ es tapava amb un empostissat. Al centre de la coberta, sostinguda per</span> <span data-mce-mark="1">columnes de fusta,</span> <span data-mce-mark="1">una claraboia gran i sis de petites eren l'única entrada de llum a la sala.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"><span data-mce-mark="1">Rovira i Trias fixà un espai per a l'escenari que al principi fou una senzilla tarima destinada als músics i que cap al 1853 ja començava a tenir aspecte d'espai escènic. Per aquella època el local tenia un aforament d'unes 400 localitats. Saló de descans, cafè, tocador i guarda-robes es localitzaven als baixos de la casa Kennet, al costat del llarg vestíbul d’entrada.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"><span data-mce-mark="1">Amb el canvi de propietat del 1854 s'inicien unes obres de reforma que canvien el sostre de zinc. El 1858 es col·loca un sortidor al centre de la platea que rajava permanentment i refrescava l'ambient. </span><span data-mce-mark="1">L'èxit del local i les seves precàries condicions obligaren a plantejar una important reforma el 1861, dirigida pel mateix arquitecte, que afectà l'estructura, la decoració, diseenyada per l'escenògraf Josep Planella, i els serveis escènics. Però tan sols dos anys més tard, el 1863, un incendi reduí el teatre a cendres.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"><span data-mce-mark="1">La reconstrucció, iniciada el 1865 pel propietari, Francisco Corretxer, segons el projecte de l'arquitecte Josep Fontserè i Mestre, s’acabà el 1868. </span><span data-mce-mark="1">El nou edifici aprofitava el solar de manera diferent per tal de donar a la sala la màxima cabuda i situar als angles del local les dependències annexes. La nova sala tenia 700 butaques i 42 llotges entre platea i primer pis. El projecte va donar a la platea el pendent adequat per millorar la visibilitat dels espectadors i un segon pis de galeries per augmentar l'afluència de públic.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p>A finals del segle <span class="small-caps">xix</span>, l'escenògraf Salvador Alarma hi instal·là sobre l'escenari un taller on formava als seus deixebles. Durant la Guerra Civil l'edifici va patir danys que afectaven sensiblement l’estructura i l'any 1944 va ser enderrocat.</p> | |
| dc.description | <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"><span data-mce-mark="1">Inaugurat per la diada de Sant Jordi de 1852, els primers anys el Teatre Circ Barcelonès va ser freqüentat sobretot per companyies eqüestres i gimnàstiques. El 1854 la sala cavia de propietari, el 1857 </span><span data-mce-mark="1">s'instal·là </span><span data-mce-mark="1">la companyia eqüestre de Thomas Price, alternant la programació amb composicions poètiques en castellà i una companyia francesa de declamació. A poc a poc l'espectacle circense va anar desapareixent i s'hi van incorporar les pantomimes, el teatre de text —des de drames romàntics a comèdies— i el teatre líric, com ara sarsueles, òperes i operetes. El mateix 1857 va adoptar el nom de Teatre Ristori, pel fet de ser l’escenari predilecte de l’eminent soprano italiana Adelaida Ristori.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"><span data-mce-mark="1">El cinematògraf hi arribà el 1910, iniciant una etapa dedicada a aquest nou espectacle gairebé en exclusiva, que es prolongà fins al 1913. Als any vint la sala va alternar la projecció de pel·lícules amb espectacles de varietats i flamenc, a càrrec d'artistes ben coneguts.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"><span data-mce-mark="1">Durant la Guerra Civil, l'empenta revolucionària de la CNT convertí el Barcelonès en Teatre del Poble. És aleshores que la companyia Teatro del Pueblo, dirigida per Rodolfo Sánchez Pacheco hi estrena</span><em><span data-mce-mark="1"> ¡</span>Venciste, Monakoft!</em><span data-mce-mark="1">, de l'autor rus Isaac Steinberg. Sota el règim franquista l'activitat principal foren les varietats, a més de representacions esporàdiques de teatre.</span></p> | |
| dc.identifier | 1299 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2105 | |
| dc.peudefoto | Repertori del Teatre del Circ Barcelonès. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.source | <p><span data-mce-mark="1">«El Circo Barcelonés». <em>Diario de Barcelona</em> (13 de juliol de 1972). Conservat a la carpeta F212 del (MAE?) Arxiu de l’Institut del Teatre. </span>Fons Artís. Capsa 36, sobre 1.</p> <p><span class="small-caps">Morell i Montadí</span>, Carme. <em style="mso-bidi-font-style: normal;">El teatre de Serafí Pitarra: entre el mite i la realitat (1860-1875)</em>. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995.</p> <p><span class="small-caps">Munsó Cabús</span>, Joan. <em style="mso-bidi-font-style: normal;">Els cinemes de Barcelona</em>. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1995.</p> <p><span class="small-caps">Ramon</span>, Antoni; <span class="small-caps">Perrone</span>, Raffaella. <em style="mso-bidi-font-style: normal;">Teatres de Barcelona: un recorregut urbà</em>. Barcelona: Albertí, 2013.</p> <p><span data-mce-mark="1"><span class="small-caps">Tierz</span>, Carme; <span class="small-caps">Muniesa</span>, Xavier. <span data-mce-mark="1"><em>Barcelona ciutat de teatres.</em> Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Viena edicions, 2013.</span></span></p> <p> </p> | |
| dc.title | Teatre del Circ Barcelonès / Teatre Ristori / Teatre del Poble |