Pau Garsaball i Torrents
| dc.coverage | (Granollers, 4-1920 - Barcelona, 8-12-1991) | |
| dc.creator | Alba Tomàs Albina | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:38Z | |
| dc.date.issued | 2018 | |
| dc.description | <p>Pau Garsaball neix l’abril del 1920 a Granollers, però al cap de pocs dies la seva família es trasllada al barri de Sants, a Barcelona. El 1936 comença els estudis d’interpretació a la Institució del Teatre, fins que el 1938 és cridat al front. De nou a Barcelona, el 30 de setembre del 1941 debuta al Poliorama a <i>La casa de la Troya</i>, amb la companyia de Paco Melgares. A partir del 1943 actua amb la companyia de María Fernanda Ladrón de Guevara i, més endavant, com a parella artística de María Esperanza Navarro. Esdevé un galant d’èxit, però amb la represa del teatre català, el 1946 s’incorpora a la companyia de Maria Vila i Pius Daví, fins que el 1951 forma companyia pròpia al costat de Paquita Ferrándiz. Participa tant en reposicions com en estrenes de diversos autors: Sagarra (<i>L’Hostal de la Glòria, </i>1947; <i>Galatea,</i>1948,<i> L’hereu i la forastera, </i>1949; <i>Els comediants</i>, 1950; etc.), Elias (<i>Refugi de pecadors</i>, 1949; <i>Bala perduda</i>, 1950; etc.), Guimerà (<i>Mar i cel</i>, 1950), etc. Quan el 1955 es crea l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, amb seu al Romea, Garsaball hi participa activament com a actor i director. L’any 1962 s’implica en la recuperació del teatre Romea, que passa per una greu crisi econòmica. El 1963, superada la crisi, n’assumeix temporalment la direcció artística. Entre el 1965 i el 1968, fa teatre català al teatre de Paco Martínez Soria (Teatre Talia). Del 1969 al 1976 es fa càrrec com a empresari de sala del CAPSA, per la gestió del qual obté un dels Premis Nacionals de Teatre, el 1972. També actua en algunes obres, com ara <i>El retaule del flautista, </i>de Jordi Teixidor, que va tenir un gran èxit. A partir del 1976 alterna el teatre amb el cinema i la televisió. El 1989, estrena <i>Ai, carai!</i>, de Josep M. Benet i Jornet, obra per la qual li és concedit, el 1990, el Premi Nacional d’Interpretació. Prèviament també havia rebut la Creu de Sant Jordi (1983) i el Premi Jaume I d’Acció Cívica (1984). Pau Garsaball mor el 8 de desembre del 1991 a causa d’una insuficiència respiratòria, poc després de ser homenatjat amb la medalla d’argent al Mèrit Artístic per l’Ajuntament de Barcelona.</p> | |
| dc.description | <p>Pau Garsaball és una figura clau en la represa i normalització del teatre en llengua catalana, tant pel que fa a la seva faceta d’actor i director com d’empresari. És, a més, un agent important en la renovació de l’escena catalana gràcies a iniciatives com els «Dilluns del Romea», que va servir de plataforma a noves companyies, o a la programació al CAPSA d’obres poc convencionals i amb una marcada vessant social, tant en llengua catalana com espanyola. </p> | |
| dc.identifier | 2172 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2753 | |
| dc.local.estrena | <p>31 maig 1947. <i>La planxadora de la Plaça del Pi</i>, de Salvador Bonavia. Companyia Vila-Daví. Teatre Victòria (Barcelona).</p> <p>1 desembre 1948. <i>Els dos camins</i>, de Rafael Tubau. Companyia Nicolau-Bruguera. Teatre Victòria (Barcelona).</p> <p>17 desembre 1948. <i>Galatea</i>, de Josep Maria de Sagarra. Companyia Nicolau-Bruguera. Teatre Victòria (Barcelona).</p> <p>4 febrer 1949. <i>Refugi de pecadors</i>, de Lluís Elias. Companyia de Comèdies Còmiques Catalanes Casals-Segura. Teatre Victòria (Barcelona). Dir.: Pere Segura.</p> <p>25 març 1949. <i>Nous camins o la tornada de l’hereu, </i>de Francesc Parcerises. Companyia de Comèdies Còmiques Catalanes Casals-Segura. Teatre Victòria (Barcelona) Dir.: Pere Segura.</p> <p>14 octubre 1949. <i>L’Hostal de l’Amor</i>, de Ferran Soldevila. Companyia Titular Catalana. Teatre Romea. Dir.: Pau Garsaball.</p> <p>17 novembre 1949. <i>L’hereu i la forastera, </i>de Josep Maria de Sagarra. Companyia titular catalana. Teatre Romea. Dir.: Pau Garsaball.</p> <p>18 abril 1950. <i>Els comediants, </i>de Josep Maria de Sagarra. Companyia titular catalana. Teatre Romea. Dir.: Pau Garsaball.</p> <p>16 maig 1950. <i>Exquisida Marta! </i>De F. Serra-Noves i J. Pujals Vidal. Companyia titular catalana. Teatre Romea. Dir.: Pau Garsaball.</p> <p>6 febrer 1951. <i>Bala perduda, </i>de Lluís Elias. Companyia titular catalana. Teatre Romea. Dir.: Pau Garsaball.</p> <p>25 octubre 1951. <i>La cura d’amor</i>, de Jaume Villanova. Companyia Garsaball-Ferrándiz. Teatre Español (Barcelona). Dir.: Pau Garsaball.</p> <p>20 juny 1954. <i>El drama de la família invisible</i>, de Janos Vaszary i Álvaro de Laiglesia. Companyia la Chistera. Teatre Comèdia (Barcelona). Dir.: Gustavo Pérez Puig. </p> <p>29 juliol 1954. <i>Blum</i>, de Enrique Santos Discépolo i Julio Porter. Companyia la Chistera. Teatre Comèdia (Barcelona). Dir.: Gustavo Pérez Puig. </p> <p>4 juny 1956. <i>L’auca del senyor Esteve</i>, de Santiago Rusiñol. ADB. Gran Teatre del Liceu. Dir.: Pau Garsaball (només va dirigir l’obra: l’actuació va córrer a càrrec d’actors amateurs).</p> <p>9 desembre 1961. <i>Crim en el teatre</i>, de Josep M. Poblet. Companyia titular catalana. Teatre Romea. Dir.: Pau Garsaball.</p> <p>22 gener 1963. <i>El círculo de tiza de Cartagena</i>, de José M. Rodríguez Méndez. Companyia de Carlos Lucena. Teatre Guimerà (Barcelona). Dir.: Carlos Lucena.</p> <p>29 octubre 1963. <i>Don Joan</i>, de Ferran Soldevila. Companyia titular catalana. Teatre Romea. Dir.: Pau Garsaball.</p> <p>21 novembre 1963. <i>Quan no sigui amb tu, </i>de Ventura Porta Rosés. Companyia titular catalana. Teatre Romea. Dir.: Pau Garsaball.</p> <p>13 desembre 1963. <i>Perruqueria de senyores</i>, de Rafael Anglada. Companyia titular catalana. Teatre Romea. Dir.: Pau Garsaball.</p> <p>10 gener 1965. <i>La néta de París</i>, de Lluís Elías. Orfeó Gracienc (Barcelona). Dir.: Pau Garsaball.</p> <p>31 gener 1965. <i>El cocktail dels acusats</i>, de Carles Soldevila. Orfeó Gracienc (Barcelona). Dir.: Pau Garsaball.</p> <p>3 agost 1965. <i>Baldiri de la costa, </i>de Joaquim Muntanyola. Companyia de teatre còmic català. Teatre Talia (Barcelona). Dir.: Pau Garsaball. </p> <p>27 agost 1966. <i>Ja tenim 600!,</i> de Joaquim Muntañola. Companyia de teatre còmic català. Teatre Talia (Barcelona). Dir.: Francisco Díaz.</p> <p>17 desembre 1966. <i>Demà és festa, </i>Jaume Ministral Macià. Companyia de teatre còmic català. Teatre Talia (Barcelona). Dir.: Francisco Díaz.</p> <p>3 maig 1968. <i>I quines mans té el doctor</i>, de Ramon Folch i Camarasa. Companyia de teatre còmic català. Teatre Talia (Barcelona). Dir.: Francisco Díaz.</p> <p>22 maig1969. <i>Un pagès de Barcelona</i>, de Ventura Porta Rosés. Companyia de Pau Garsaball. Teatre Barcelona. Dir.: Pau Garsaball.</p> <p>11 abril 1971. <i>El retaule del flautista</i>, de Jordi Teixidor. Companyia titular de Pau Garsaball. CAPSA (Barcelona). Dir.: Feliu Formosa. </p> <p>15 juny 1972. <i>Facem comèdia,</i> d’Alexandre Ballester. Companyia titular de Pau Garsaball.CAPSA (Barcelona). Dir.: Sergi Schaaff. <i> </i></p> <p>18 gener 1983. <i>El cafè de la Marina</i>, de Josep M. De Sagarra. Companyia Centre Dramàtic. Teatre Romea. Dir.: Juan-German Schoroeder.</p> <p>10 octubre 1989. <i>Ai, carai</i>!, de Josep M. Benet i Jornet. Teatre Lliure (Barcelona). Dir.: Rosa M. Sardà.</p> <p><u>Cinema i televisió</u></p> <p>1976.<i> La ciutat cremada.</i> Dir.: Antoni Ribas. Guió: Miquel Sanz i Antoni Ribas. Producció: Leo Films/P.C. Teide.</p> <p>1978<i>. Un somni i mil enganyifes</i>. Guió i direcció: Sergi Schaaff i Josep M. Benet i Jornet. TVE.</p> <p>1978<i>. La verdad sobre el caso Savolta</i>. Dir.: Antonio Drove. Guió: Antonio Drove i Antonio Larreta, a partir de la novel·la homònima d’Eduardo Mendoza. Producció: Filmalppha/Net difusión</p> <p>1979<i>. Companys: Procés a Catalunya. </i>Director: Josep Maria Forn i Costa. Guió: Josep M. Antoni Freixas. Producció: La Llantenta Films.</p> <p>1981.<i> Carn de frenopàtic. </i>Direcció: Antoni Chic. Guió: Terenci Moix. TVE.</p> <p>1981<i>. Clar i català </i>[Documental]<i>. </i>Direcció: Lluís López Doy. Guió: Robert Saladrigas. TVE.</p> <p>1982.<i> Viatge a la darrera estació</i>. Dir.: Albert Abril.</p> <p>1983. <i>Victòria! La gran aventura d’un poble</i>. Dir.: Antoni Ribas. Guió: Antoni Ribas i Miquel Sanz. Producció: Tabare S. A.</p> <p>1984.<i> Carme i David: cuina, menjador i llit</i>. Dir.: Orestes Lara. Guió: Terenci Moix. TV3.</p> <p>1984.<i> Marta sempre, Marta tothora. </i>Dir.: Antoni Chic. Guió: Carles Valls. TVE.</p> <p>1987<i>. Vida Privada</i> [mini sèrie]. Guió: Francesc Betriu, Jaime Gil de Biedma, Gustau Hernández, Juan Marsé, a partir de la novel·la homònima de Josep M. de Sagarra. Dir.: Francesc Betriu. TVE.</p> <p>1989.<i> La claror daurada. </i>Dir.: Antoni Chic. Guió: Carmen Alcalde i Maria Rosa Prats. TVE.</p> <p>1989.<i> L’avi Bernat. </i>Dir.: Orestes Lara. Guió: Pau Garsaball (fill). TV3.</p> <p>1991. <i>Contrallums d’un homenot. </i>Dir.: Jaume Serra. Guió: Lluís Quinter. TV3.</p> | |
| dc.peudefoto | Pau Garsaball al Romea. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p>Fragment de l’enregistrament sonor d’<i>El retaule del flautista </i>(1973): <<a href="https://www.youtube.com/watch?v=opCIVfMfqTM">https://www.youtube.com/watch?v=opCIVfMfqTM</a>> [Consulta: 5 febrer 2018] </p> <p>Entrevista d’Àngeles Masó a Pau Garsaball (<i>La Vanguardia, </i>28 abril 1974): <<a href="http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1974/04/28/pagina-60/34267584/pdf.html?search=Garsaball">http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1974/04/28/pagina-60/34267584/pdf.html?search=Garsaball</a>> [Consulta: 29 desembre 2017]</p> <p><i>Poema de Nadal, </i>de Josep M. de Sagarra. Muntatge de Juan-German Schoroeder per a la Televisió de Catalunya, amb la participació, entre altres, de Pau Garsaball (1985): <<a href="https://www.youtube.com/watch?v=V-sH44LZDaw">https://www.youtube.com/watch?v=V-sH44LZDaw</a>> </p> <p>Article de Joan-Anton Benach en motiu de la mort de l’actor (<i>La Vanguardia</i>, 9 de desembre de 1991): <<a href="http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1991/12/09/pagina-31/33498322/pdf.html?search=%22Muere%20PAu%20Garsaball%22">http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1991/12/09/pagina-31/33498322/pdf.html?search=%22Muere%20PAu%20Garsaball%22</a>> [Consulta: 29 desembre 2017]</p> <p>Article de Joan de Sagarra en motiu de la mort de l’actor (<i>El País</i>, 9 desembre 1991): <<a href="https://elpais.com/diario/1991/12/09/cultura/692233204_850215.html">https://elpais.com/diario/1991/12/09/cultura/692233204_850215.html</a>> [Consulta: 29 desembre 2017]</p> <p>Entrada de Pau Garsaball a la Gran Enciclopèdia Catalana: <<a href="http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0029302.xml">http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0029302.xml</a>> [Consulta: 29 desembre 2017]</p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Abril</span>, Albert. «Pau Garsaball, una tasca popular» [entrevista]. <i>Avui</i> (19 juliol 1980), p. 21.</p> <p><span class="small-caps">Coca</span>, Jordi. <i>L’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Intent de teatre nacional català (1955-1963)</i>. Barcelona: Institut del Teatre: Edicions 62, 1978.</p> <p><span class="small-caps">Espinàs</span>, Josep M. «Entrevista amb Pau Garsaball». A: <i>Identitats</i>. Barcelona: La Campana, 1985, p. 74-96.</p> <p><span class="small-caps">Favà</span>, Maria. «Pau Garsaball. El teatro como vocación política» [entrevista]. <i>Diario de Barcelona</i> (29 maig 1975),<i> </i>p. 16.</p> <p><span class="small-caps">Gómez García</span>, Manuel. «Garsaball, Pau». <i>Diccionario Akal de Teatro. </i>Madrid: Ediciones Akal, 1998, p. 351.</p> <p><span class="small-caps">Huerta Calvo</span>, Javier; <span class="small-caps">Peral Vega</span>, Emilio; <span class="small-caps">Urzáiz Tortajada</span>, Héctor (eds.). «Garsaball, Pau». A: <i>Teatro espanyol [de la A a la Z]. </i>Barcelona: Espasa Calpe, 2005, p. 317.</p> | |
| dc.subject | Actor, director i empresari | |
| dc.title | Pau Garsaball i Torrents |